dimarts, 18 de març del 2014

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)



18.03.14
UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)
Del 19 al 26 de febrer del 2014
De les Travesseres muniqueses a Tocar els lleons de la Residentz.
Recordem que en el passat article d'aquesta petita serie muniquesa parlarem entre altres coses de les, potser, poc conegudes, dels camins, dreceres o travesses que es troben per tot Munic i  les seves rodalies, però els casos més curiosos són els que hi ha per tota la ciutat, - que una vegada m'explicaren que era una mena d'ordenança municipal o antiga llei bavara - ,sobretot al bell mig on és poden veure moltes d'en forma de passadissos o carreronets que passen pel mig o per sota d'edificis de tot tipus, com l'exemple que us vàrem posar de la travessera pel famós restaurant l'H'ugo's que s'entra per un passadís des de la Promenadeplatz 1-3, i que després de passar per la zona descoberta del restaurant surt al carrer Löwengrube al costat de la façana de la Frauen Kirche la Catedral de Munic, famosa per les seves dues torres germanes amb unes cúpules amb forma de ceba que forment part de l'skaylap de la ciutat bavarà.Anem cap a la Residentz.
Canviem completament de registre, però no deixem pas de moure'ns per aquesta zona del bell mig de Munic, si des del carrer Löwengrube tirem cap a l'esquerra per la Schäfflerstr, que surt entre Weinstr i Theatinerstr uns grans carrers de la que se'n diria la zona de la moda, xic, cool, etc., i que comença a la
Marienplatz i que transcorrent paral·lel per la Residenzstr fins a la no menys famosa Odeonplatz, però abans creuarem les vies del tramvia que ve la Promenadeplatz i que continua cap a la gran Maximilianstr i Maximiliansbr, des de la mitjana del segle XIX una de les quatre grans avingudes de Munic, que comença a la Max-Joseph-Platz amb uns estils arquitectònics que van des del Neo-gòtic al Renaixentista i aquesta sí que es l'autèntica zona de la més xic de moda, tant amb disseny com amb preus elevats.

La Residentz.
La
Residentz que comença a la Max-Joseph-Platz, passa per l'Odeonplatz - on hi ha les seves principals entrades – i arriba fins a tocar al popular i grandiós Englischer Garten , potser un dels parcs urbans més grans de món. Aquest monumental Palau urbà d'estil neoclàssic entre d'altres, començat a construir en 1385 per la Gran Dinastia Bavara dels Wittelsbach i on en més de quatre-cents anys en fou la seva residencia , dinastia que donaren més de cinc segles de ducs, prínceps i reis a Baviera La Residentz és el palau urbà més gran d'Alemanya, i allotja entre molts d'altres un dels millors museus decoratius d'Europa amb mes de 130 estances, 12 patis.

La curiositat de tocar els lleons de la Residentz.
Aquesta vegada, com les moltes d'altres que viatjo a Munic faig servir la l'estació de l'U-Bhan (metro) de l'Odeonplatz on des de fa anys he pogut observar una de les moltes curiositats de la capital bavarà. L'Odeonplatz es una gran plaça que porta el nom de l'antiga sala de concerts Odèon i que al final dels carrers Theatinerstr i de la Residenzstr, hi trobem el renaixentista Feldhermhalle , lloc on hi hagué els fets del Putsch de la cerveseria del 1923 i si reunien sovint els membre del partit nazi. A un costat hi ha l'església dels Teatins i al seu davant mateix hi ha les entrades de la Residentz, en una d'aquestes encara hi ha dos lleons asseguts -un a cada banda- que amb unes de les potes sostenen un gran escut , en la part de baix d'aquest florit i renaixentista escut hi ha una cara lleonina que està a l'altura de la mà de les persones. Doncs bé finalment dir-vos la
curiositat,: és que sempre que he passat per allí - hi ho he fet manta vegades- he vist que persones grans, joves o vells, sobretot els muniquesos de tota la vida i suposo de tota Baviera al passar toquen la cara de la part baixa de l'escut de un o dels dos lleons o bé de tots dos- Em van dir fa anys que els de Munic ho fan perquè els hi doni sort -. Si aneu a Munic i visiteu la Residentz o passeu per davant, ho podeu veure en directe.

 Fins a un altre tomb per Munic... 
 
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 11 de març del 2014

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (2)


11.03.14
UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (2)
Del 19 al 26 de febrer del 2014
Continuant amb en Pep Guardiola i el FC. Bayern de Munic.
L'article anterior, el numero ú, d'aquestes
Visions de Munic d'enguany el varem acabar amb la visita a l'Allianz Arena ( l'Estadi del FC. Bayern de Munic) que com es normal es visita obligada pels afeccionats futbolers muniquesos, per descomptat els del FC. Bayern de Munic que en son els propietaris d'aquest modern i futurista estadi, però tambè els seguidors del segon equip de la ciutat, cosa que en molts llocs seria impensable, i és tracta del TSV 1860 Munchen malgrat jugui en una altra categoria, però ara tambè ho és per una part dels seguidors i admiradors d'en Pep Guardiola que com se sap en aquesta temporada forma part com a entrenador del FC. Bayern Munchen i que talment com va fer amb el Barça segueix amb la seva línia guanyadora ja que amb l'equip bavarés, actualment , la primera desena de març a la Bundesliga passa al davant de la classificació amb vint punt d'avantatge, amb uns 22 partits sense perdre i que possiblent aquest mateix mes de març l'equip que dirigueix sigui declarat matematicament campió de la primera divisió alemanya.
Però no deixem en Pep Guardiola ja que com vàrem comentar anteriorment s'ha convertit en un personatge popular de primer ordre a la capital de Baviera i a tot Alemanya, per descomptat majoritariament des del punt de vista esportiu, però tambè per l'aureola i la manera de ser del personatge. Tot això ho podem veure gairebè diariament en els seus principals diaris populars com el Bild ( de una tirada en paper de quatre milions), el TZ entre d'altres. Ara anem a la part oposada de l'Allianz Arena però no deixem al Guardiola. Hom des de fa uns anys en les estades a Munic son a la zona del nucli de Perlach (Un antic poble de pagès agragat a Munic a finals del segle XIX) i que ara dona nom al barris muniquesos de Neuperlach Nord (on resideixo) , conjuntament amb els de Neuperlach Süd i Waldperlach que es troben a mitja hora del centre, i tambè molt prop d'Ottobrunn un poble separat, però gairebe absorbit per la gran ciutat. Doncs bé, l'anèctota és que en la zona de Neuperlach Zentrum ( el bell mitg de tots els barris i estacions de metro i d'autobusos) hi ha una gran superficie que s'anonema PEP - Neuperlach, aixì mateix, i és que llavors una persona em va preguntar : si el nom d'aquest gran establiments era perquè o dedicat a Pep Guardiola, el gran català entrenador del Bayern de Munic, i de debò que fa mes de vuit anys que ja hi era i en soc testimoni.
Les Travesseres muniqueses o Tocar els lleons de la Residentz.
D'en Pep Guardiola a Munic ja en tornarem a parlar més endavant, però val la pena que en aquestes Visions de Munic incloem curiositats com les que ara anomeno.
Travesseres muniqueses.
Si aneu a Munic, i voltem molt amb els ulls de mirar ben oberts, veurem que tant per la part dels extraradis , com per la part en podrìem dir metropolitana , podeu observar que està ple de Travesseres, o sigui camins, passatges, grans carrers, indrets i/o carreronets, etc,, que tenen el que s'anomena Servitud de pas. Un fet que em van explicar que venia de lluny en aquestes terres bavareses i és va instituir com una llei o una norma que persisteix en la capital i els voltants. Un fet que aquí , només és fa en el mon rural , com si es partís d'antics camins de ramaderia o de pas d'una finca a l'altra. A Munic aquests camins formen una extensa xarxa que cobreix tota la capital bavara i a mida que s'entra en llocs que estant edificats aquest caminets o dreceres travessant per sota edificis i passant pels llocs mes inverosimils com es pot comprovar en un famós restaurant que hi ha al bell mig i a l'interior d'una d'aquestes travesseres, el restaurant és l'H'ugo's i que s'entra per un passadís des de la Promenadeplatz 1-3, és passa pel mig del restaurant i s'enfila un altre passadís que surt al carrer Löwengrube, 1 al davant mateix de la Catedral de Munic, la Frauen Kirche...
N'anirem parlant...
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 4 de març del 2014

PUIG ANTICH , AL CAP DE 40 ANYS DEL SEU ASSASSINAT, ÈS RECORDA'T.


04.03.14PUIG ANTICH , AL CAP DE 40 ANYS DEL SEU ASSASSINAT, ÈS RECORDA'T.
Aquest passat diumenge, 2 de març, estava disposat a tornar a veure per TV3- cosa que després vaig fer- la pel·licula
Salvador dedicada a PUIG ANTICH , del Manel Huerga a partir del llibre de Francesc Escribano , amb musica del Lluis Llach i interpretada per Daniel Brühl. Tot això en plena disbauxa del Carnaval, després d'arribar de viatge i afegit que hom ja fa la segona joventut i li va passar per alt que en aquesta data , un 2 de febrer, feia la virgueria de 40 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich el 2 de març del 1974 , ara se'n diu una mort injusta, sense cap judici normal, cosa que com sabeu esta en l'ADN de totes les dictadures, unes més que les altres, i així ho era la del dictador Franco que en aquella època , a més d'un any i mig de la seva mort físic - i no la sociològica, que encara campa arreu, com podem comprovar sovint - va posar el típic i constant ” APROBADO” al costat del nom corresponent, que gairebé ho feia sempre, assessorat pels seus adlàters, que molts, com passa sempre eren més franquistes que el mateix Franco.
Després vaig començar a veure notícies d'aquest trist aniversari, que aprofitant que era un número rodó , 40 anys, n'hi ha de tots tipus. Llavors pensà que en aquesta llunyana època ( el 1974) per aquestes dates ( 2 de març) i com que la
Setmana Santa era baixa, - cosa que no he entès mai, però sempre he sabut que el que puja , baixa - , però per a mi sempre han sigut unes mini Vacances..., Santes , ho aprofitava per viatjar, cosa que quant puc encara faig, vam anar als països Baixos, al Regne d'Holanda, una monarquia avançada i liberal, que fins i tot als republicans ens agradava, començava a ser destinació de moda per moltes coses, però principalment pel seu món de les tulipes en flors, plaça Damm, bicicletes, disbauxes variades, ginebra, democràcia i hippys.
Ara que m'hi fixo, una de les coses que recordo més d'aquell viatge fou l'execució de
Salvador Puig Antich al garrot vil a la Model de Barcelona que ens va frapar molt per una banda o com la de la mort en un atemptat per ETA el 20 de desembre del 1973 de l'Almirall Luis Carrero Blanco, llavors Presidente del Consejo de Ministros Español i possible successor del Dictador i que Puig Antich en fou el cap de turc (*...i que en aquella contemporània època i en aquell viatge a Holanda, em digueren ... Que al darrere d'ETA hi havia algú més, però això és una altra historia) i de tot això en aquells dies es va parlar més allà fora que a dins.

Salvador Puig Antich i el Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL).Salvador Puig Antich va néixer a Barcelona el 1948, militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) grup d'esquerres, popular els anys seixanta format per militants catalans, espanyols i francesos, tots molt joves, que comet diversos atracaments a Catalunya per aconseguir diners en suport als sectors més importants del moviment obrer. Com es veu a la pel·licula als militants del MIL el setembre de 1973 se'ls hi acaba la invulnerabilitat per un parany a dos dels seus militants de la Brigada Polític Social i que en la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia, Puig Antich és ferit greument i després de l'hospital, és dut a la Model de Barcelona, i ...Després de 40 anys...
El que va ser el darrer executat de la dictadura franquista mitjançant el cruel i medieval
"garrot vil" , malgrat que no podia parlar, va fer una declaració de vuit folis. Jutjat per un consell de guerra fosc, ràpid i irregular han deixat una gran empremta, a més d' una generació que encara és fan coses que Puig Antich sigui recordat i que la seva mort sigui aclarida i reivindicada com fant des de sempre les seves germanes - que el desembre passat portaren el cas davant la justícia argentina, querellant-se entre d’altres, contra José Utrera Molina, ministre franquista i sogre d’Alberto Ruiz-Gallardón- . O com s'està fent amb la la pel·licula Salvador de Manel Huerga, el llibre de Francesc Escribano , la musica de Lluis Llach, cents d'escrits i portades als diaris o darrerament l'aclaridor llibre de Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert o el vídeo dirigit per Lluís Danés i protagonitzat per Pep Guardiola que llegeix una carta que seria del mateix Puig Antich per al seu germà Quim.
Tot un mostra de la justícia d'Estat Espanyol.
Víctor Lluelles i Cardona