dimarts, 20 de gener del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (16). - Ara és l'hora…!!!,potser, Ara sí,- i ja és l'hora.- s'han refet els ponts de diàleg i d'acció.

Articles del Víctor
                     
                                                          
14/19.01.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (16).
Ara és l'hora…!!!,potser, Ara sí,- i ja és l'hora.- s'han refet els ponts de diàleg i d'acció, potser perquè tots*si han arremangat, segurament sisplauperforça.
Tu, tot, tothom...!!!.
Tremolant com fulla de roure i acollonits d'allò més, ens varen tenir als independentistes de pro i també els vinguts de nou que n'hi ha de totes classes, com: Els de senyera; d'estelada;de cor; d`ànima i de sentiment, Però també els de butxaca; de cartera; i dels que pensem que serà molt bo per la subsistència del poble català; dels nous; dels antics, dels emprenyats; dels que n'estant fins al voraviu de les cabronades dia si i dia també que ens fa l'Estat Espanyol, sigui el partit que sigui que mani al Govern Central; des de l'estelada descolorida i com un cassigall estripat; de l'estelada nova i comprada als xinesos; dels que encara no ho tenen clar ... En definitiva amb nosaltres n'han vinguts molts i encara en han de venir molts més . Perquè en la futura Catalunya independent, malgrat que els hi dolgui, hi cabrem tots, i com deia el poema de tres o quatre paraules improvisat del 2011: Tu, tot, tothom...!!! de la poetessa Joana Bravo que a partir de L`Hora del Lector del 33 es va fer molt popular a YouTube i a la Xarxa.
12 de gener. Precisament aquest mateix dimarts al vespre resulta que la piulada perquè Mas i Junqueras és posessin d'acord amb l'etiqueta #AcordieleccionsJA, en mitja hora va arribar a trending tòpic mundial del Twitter. Tot era a iniciativa de l'ANC i això ha demostrat novament que el sobiranisme és hiperactiu a les xarxes. Aquesta entitat va encetar una campanya per accelerar la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i que és possesin acord abans d'aquest dijous, dia 15 de gener, i sembla que la piulada va fer l'efecte prevists per l'ANC i més ha esdevingut la més usada al món en aquesta franja horària, el que va punxar fou la cassolada que l’ANC va convocar.
14 de gener. Osties Pedret, potser sí que en aquest pas no l`arribarem a vèreu la independència, doncs després d`aquest disgust més llarg com un dia sense pa, avui dimecres 14 de gener del 2015, darrere d'una reunió a dues, més tres bandes (Amb el President Mas, en Junqueras d'ERC, la Forcadell de l'ANC, la Muriel d`Omnium i Vila d'Abadal de l'AMI.).Finalment hi hagué acord, i Mas i Junqueras es conjuraren i el President de la Generalitat va convocar Eleccions al Parlament de Catalunya pel 27-S amb llistes "diverses" i "full de ruta nacional" conjunts.
Una conjura entre Artur Mas i Oriol Junqueras, després d'una llarga cimera de més de 4 hores generoses a Palau amb l'aval de les entitats sobiranistes ANC, Òmnium i AMI per assolir “la victòria final” del procés, on assistiren Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal van acordar continuar junts fins al 27 de setembre, la data fixada per celebrar les eleccions plebiscitàries. Mas i Junqueras van sortir per donar explicacions detallades. D'aquí al mes d'agost reafirmen el pacte de legislatura, bastiran estructures d'Estat, ERC incorporarà experts en la seva articulació - no descarten entrar a Govern- i concorreran en llistes separades però això sí, amb un full de ruta comú. Mas, això també ho ha deixat clar, el 27 de setembre - que va dir que la data li feia una certa gràcia doncs faria un any que fa signar la convocatòria del 9-N. 

15 de gener. Ahir també, abans que comencés la reunió entre el president de la Generalitat, el president d'ERC i les entitats sobiranistes, Lluis Llach va piular : "Amb la confiança malmesa però esperant un miracle". Després Lluis Llach va aclarir: "Es diu que ningú ha guanyat, no ho crec. Em sembla que ha guanyat 'tothom' qui vol un país sobirà".-"Aquest 'tothom' ha obligat a l'acord. Felicitats", va afegir el cantautor.
Com a mostra un TGV (AVE).
Un dels exemples de perquè hem de voler la independència és: Si només amb les despeses que la megalomania dels diferents Governs Espanyols respecte al munt de línies pel TGV que es fan a l'Estat Espanyol sense to ni so i que representa una de les despeses més carés i inútils que s'hagi vist. Això si d'una forma radial amb centre a Madrid i després diuen que volen fer un Estat autonòmic, si cada dia esdevé més centralista. Un projecte de trens d'alta velocitat que serà la segona extensió de línies després de la Xina (el primer país comunista més capitalista del planeta, el que va aconseguir la quadratura del cercle).Ho podem veure amb les infraestructures que menys passatgers que han pujat a l'AVE en aquestes estacions el 2014, i que són; Segòvia amb 348, Tardienta (Osca) 449, Antequera 3.147 i Requena 7.122. Les estacions de València, Màlaga, Saragossa i Sevilla estan entre 1-1,5 milions de passatgers, Barcelona arriba als 2,5 i Madrid hi ha passa uns 6,8 milions de viatgers, ja que és el principal punt neuràlgic
I acabarem l'article d'avui quan Rajoy diu : “Que les Plebiscitàries no existeixen “ (Potser ell no sap o no ho vol saber que va de debò), i la Camacho pontifica que: "Recuperarem la presència d'Espanya a Catalunya amb l'Exèrcit i la Guàrdia Civil".
...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 13 de gener del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (15). - Ara és l'hora…!!!, o No. Després de seixanta dies del nou 9N, i les negociacions Mas-Junqueras un verdader l'espectacle, mostren que els seus personalismes son més que el futur de Catalunya.

Articles del Víctor

10 /12.01.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (15).

Ara és l'hora…!!!, o No. Després que han passat més de seixanta dies des del nou 9N i ja som el 2015, i les negociacions Mas-Junqueras són un verdader l'espectacle i estant encantades, on mostren que els importa més els seus personalismes que el futur de Catalunya.
Unes consideracions de traca i mocador , però un xic perplex.
Doncs tenim un país acollonit, emprenyat, esmaperdut i deprimit amb tot això de les lluites i converses sobre les llistes, plebiscitàries, independents,etc.,i tota la parafermàlia. Mentre els unionistes estant més contents que un gos amb un os. Tot això ha esdevingut a més de seixanta dies després del Nou 9N- i que va tot un èxit. I ara pa ssem moments tan difícils com sembla que el nostre país havia de ser així, ja que els egos personals o partidistes passen per davant de tot, i no diguem llocs amb dos galls, o mes en un galliner, amb ideologies o sense que forment part de la nostra vida. I això també passa a Catalunya que és un país petit sovint autodestructiu i caïnita que no estima a la seva gent, siguin els que siguin per moltes bones obres que hagin fet, cosa que no és diferent dels seus avantpassats en cultura. Recordem que en el món romà hi havia de tot i més, el Senat amb Brutus com executor van apunyalar al Cèsar ; l`egolatria de Neró va cremar la ciutat de Roma i Calígula que va fer totes les barrabassades i perversions, polint-se fins i tot al Gall de la Passió i així successivament i això que tots plegats eren romans...com nosaltres.
Si no toquem de peus a terra, malament.
Aquí ens hem d'asserenar i tocar de peus a terra , i fer com em deia fa anys un amic de Bilbao, abertzale, clar!, quan li deia: “...i qui us portarà la independència...?, i em contestà: -“... Que la porti el qui vulgui, la qüestió que la tinguem..., després ja ens espavilarem, però serem nosaltres mateixos...!. Era una època que hom es pensava que ells, els bascos, estaven molt més prop que nosaltres en la consecució de la sobirania i que l'aconseguirien molt abans que Catalunya, però la nostra realitat s'està imposant i gairebé la tenim a tocar, o això esperem, perquè fins ara sembla que hi ha totes les dificultats del món i sembla que ho trencarem tot i del primer al darrer serem la riota de tots, però sobretot dels espanyolistes siguin intel-lectuals o de totes classes i condicions, de dretes, esquerres i de centre. 

I el que em fa més por, és que ens hem passat,i ens passem, moltes setmanes de vodevils, putxinel-lis, comèdia, i que ara és un drama es pot convertir en una tragèdia molt pitjor que grega,i fer el paper d'estrassa.
Dos comentaris adients.
En la transmissió d'aquest diumenge passat 11 de gener del 2015 del partit del Barça- Atlètic de Madrid - que per cert van guanyar els culés per 0-3, amb un gol de cadascun dels tres davanters, després de la setmana de polèmiques i escarafalls de tot tipus - per part de la TDP (La Transmissió d`en Puyal) de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio, els crits d`independència - normals en el camp del Barça i en molts d'altres- en el Camp Nou es varen cridar quan passava 23 minuts de les deu de la nit , llavors quan es van sentir Joaquim Maria Puyal va dir : “Això sembla una Metàfora que els crits d'independència es cridin més tard dels 17,14 minuts...”, suposem que el que es referia en Puyal era per la tardança del partit ERC de Junqueras i el Govern de Generalitat amb el seu President Artur Mas que encara no s'hi han posat d'acord.” 
O el que a comentat avui mateix l`Eva Piquer a El Singular Digital al seu article Alerta amb les paraules del procés, on diu:“ Podria passar que arribéssim a la independència quan la paraula “ independència” ja s'hagués convertit en sinònima d'autonomia”
 
...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i com tothom ja estic cansat d'aquestes lluites personalistes i de galls polítics quan la gent han parlat moltes vegades.
 
Víctor Lluelles i Cardona