divendres, 12 d’octubre del 2018

RECORDANCES CERVERINES - (42 )-TROBADA D'EX-ALUMNES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE CERVERA, DESPRÉS DE 66 ANYS.

Articles del Víctor

RECORDANCES CERVERINES, 18 - (42)-
03-07.10.18
TROBADA D'EX-ALUMNES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE CERVERA, DESPRÉS DE 66 ANYS. 

 
Devia ser a principis d'agost quan vaig rebre un e-mail d'un tal Lluís Garcia Ribalta, hom pensà qui de-ho ser aquest comunicant, i vaig llegint el correu, on em diu: “ Fa molts dies que tot un grup ens hem dedicat a contactar amb exalumnes del col·legi de la Sagrada Família de Cervera, que a partir d'una foto d'en Gómez Grau, de l'any 1952, - cal reconèixer la feinada, que aquest “Grup” va esmerçar per anar recopilant tots els noms dels 32 alumnes d'aquella època, 1952 que hi ha a la foto-, i en Lluís m'afirmava que: “ Ús podeu imaginar que molts els teníem oblidats i els hem anat esbrinant, altres recordats a mitges, de tot una mica.” i continuava: “ ...continuem amb la feina de localitzar a tothom. Una bona colla, encara viu a Cervera, altres aquí i allà, cosa que ens ha costat una mica...”.
Miro la foto, hi veig una muntera de quitxalla, abillats amb unes bates ratlladetes i tots ben col-leccionats, com devien manar els canons de llavors, potser una trentena, em busco, i qui havia de ser?, el del cap més gros, però amb uns cabells enrrullats d'allò més “ guai”.”, ni jo em reconeixia. “Però el que sí de cop em va ocórrer, tot el magí se m'obri com un gran “Forat de Cuc “, que travessava l'espai-temps d'una distància de més de seixanta anys, i se m'aparegueren moltíssimes imatges d'aquells temps,- la majoria a la Casa Caritat-.com: Una monja baixeta, amb unes castanyoles, una “claca” o com es digui; L'aula que donava les escales del Carreró; Un casc de la guerra…; Jugar pel passadís llarg; Lliscar per la barana de l'entrada; i del Col·legi de dalt : les escales, la capella, el patí i el retrat seriós de la Mare Janer ( Anna Maria Janer i Anglarill, la fundadora de les Germanes de la Sagrada Família, va néixer a Cervera el 18 de desembre del 1800), etc. Records que segurament deuen estar desenfocats per la llunyania de l'època, i suposo que a tots els ha passat alguna cosa pareguda, però durant la trobada els intercanviarem com cromos.”
 
Buscant els noms de tots plegats.
Sort vaig tenir del llistat de noms, que partint dels números grossos damunt de cada nen ratllat de la foto tramesa, quan començo a llegir els noms, encara se m'obri més la finestra de la memòria, i se m'ampliaren els records personals dels molts amics i coneguts que feia molt temps que no hi tenia contacte. Cal dir que dels 32 presents a la fotografia, seguin els noms en coneixia uns 20 (Primerament uns 10 del veïnatge directe de carrer Major; els 10 restants, amics i coneguts de diferents barris i diferents activitats ).
Érem en lloc històric, la Casa Caritat.
En aquella llunyana època compartíem aules entre un costat i l'altre del carrer Major (...) potser moltes vegades més a l'altre costat , - i hom pensa que ens hi devien enviar perquè érem nens i d'una certa edat-, aquest era l'edifici de la Casa Caritat,- i no sé si es deia així-, un edifici eclèctic com la seva història ,- i llavors no n'érem conscients, ni ens ho havien explicat-. Per això, permeteu-me uns apunts cronològics, com: (L'any 1359 s'hi van reunir les corts catalanes, presidides pel rei Pere el Cerimoniós, on es constituí la Cort General de Catalunya, (segons l'acta del 19 de desembre de 1359), embrió de la Generalitat de Catalunya; En el mateix lloc , el 5 de març de 1469, es van signar els capítols matrimonials dels futurs Reis Catòlics, Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, que d’amagat es casaren a Valladolid un 19 d’octubre de 1469; L'any 1690 si construí el Col·legi de la Companyia de Jesús i un conjunt arquitectònic,- de l'època romànica quedà el portal adovellat, encara existent. També es construí un temple barroc de nau única, amb capelles laterals, i el presbiteri està cobert per una gran petxina, el seu portal és neoclàssic, també existent, actualment és un auditori -, que malgrat estar en obres i visqueren del 1727 al 1767, any de la seva expulsió que es convertí en “Real Colegio de San Carlos”, honora'n al rei Carles III. Penso que per la guerra in-civil hi havia una presó. Fins fa pocs anys en deien l’edifici de la Companyia, ara se'n diu Fundació Casa de Caritat Residència Mare Janer de Cervera.)

El dia de la Trobada.
El pròxim dissabte 20 d'octubre és el dia triat per la TROBADA D'EX-ALUMNES DEL COL-LEGI DE LA SAGRADA FAMÍLIA, ANY 1952, que començarà amb la visita al col·legi de la Sagrada Família,i la Casa Caritat, després cap a la Plaça Major per gaudir del Campanar, la Paeria i l'Església de Santa Maria, seguin de nou pels carrers Major i Santa Anna a la Plaça Sant Miquel,- ara de la Universitat-, baixant al Pou de Sant Miquel. La cloenda es farà, al Restaurant No badis (antic Bona Teca), amb un dinar-fi de festa. 


Aquesta RECORDANÇA CERVERINA, la vull dedicar a tots els que visquérem en aquelles llunyanes èpoques del 1952 (època de la fotografia), que restàvem com alumnes al Col·legi cerverí de la Sagrada Família i els que no hi són, però sobretot als companys que han tingut la idea i han organitzat aquesta trobada, i que després de tants anys ens han fet reviure vivències i records que molts ja teníem arxivats. Fins la Trobada.
Víctor Lluelles i Cardona

dilluns, 1 d’octubre del 2018

A CORRE-CUITA. (42).- L'1-O del 2017, un dia, i un referèndum, que no va existir.(1)

Articles del Víctor

24-30.09.18

A CORRE-CUITA. (42).
L'1-O del 2017, un dia, i un referèndum, que no va existir.(1)
No habrá referèndum , ni urnas, ni papeletas...”, (M.Rajoy, dixit)
Començo aquest article, el 24 de setembre del 2018, quan manca una setmana justa perquè faci un any, l'1-O : “ D'un referèndum d'autodeterminació que no es va celebrar, i d'un dia que no va existir ...”, i que dies abans de la data, per activa i per passiva ho van repetir a dojo,- i això, suposo, que és el que els hi va tocar el voraviu, de debò- que no hi hauria referèndum, ni urnes, paperetes, sobres, cens, ni llocs, ni dia per votar, etc., que ens van enviar 12.000 Piolins i etc., que ens van fotre d'hòsties a tort hi ha dret, que ens va quedar gravat al cos i a l'ànima per sempre més.
I després de passar dies, aclaparat, nerviós i trist recollint documentació per fer articles dedicats a l'1-O, tan important i greu,- malgrat que els que Unionistes, i els protectors del 155 (per dir-ho en fí) no hi donin importància-,però,que quedarà imprès a la història de Catalunya, Espanya, d'Europa i del Món pels segles dels segles, amen. He cregut posar-me el més contemporani possible, i a la cosa més surrealista que s'ha vist mai, una manifestació en homenatge als 12000 policies que ens van atonyinar l'1-O ?, que per cert te tota la pinta de provocació, són molts agents de la policia espanyola i la guàrdia civil que es manifestaran dissabte bé, convocats per l'estrany sindicat de policia espanyol, anomenat Jusapol.
 
De fet JUSAPOL,(és l'associació Justicia Salarial Policial, que reuneix membres de Policia Nacional i Guàrdia Civil, per aconseguir que els seus sous i complements s'equiparin a la resta de policies espanyoles (autonòmiques i locals). Creada a la Comissaria de Palència, on s'han unit agents de tot Espanya, volen recuperar la unió entre Policia Nacional i Guàrdia Civil amb l'objectiu de cridar l'atenció del Govern. El seu comunicat diu que no són afins a cap partit polític ni sindicat, i sense interessos econòmics, amb més de 33.000 inscrits). Però no té el suport dels quatre principals sindicats de la policia espanyola.
No serà que venen per aconseguir la fotografia?.
Tot és molt estrany, perquè s'ha permès que aquest dissabte l'esmentat sindicat JUSAPOL, vingués precisament a Barcelona,- en aquests dies-, amb l'excusa de fer una manifestació reivindicativa de sous, i demanar al Ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, “una equiparació salarial real”, no serà que tot és per fotre més llenya al foc, i per altra banda, aprofitant l'avinentesa, fer una “manifestació en homenatge als policies que, car, no vingueren, però hens hostiaren igualment l'1-O”.
 
I el “Xou” està servit.
Tot va començar, quan el divendres 28 de setembre anaren a passar la nit a la plaça Sant Jaume més d'un centenar de persones,en pla festiu, van fer diverses activitats lúdiques, fins i tot cap a les nou del matí organitzaren una xocolatada. La nit ha estat molt tranquil·la, mentre a la plaça hi restava un dispositiu dels Mossos d'Esquadra per evitar incidents.
Però, avui 29 de setembre, (29-S),- un altre dia pel calendari del PROCÉS, que passarà a la història-, i que començà així: A mig matí més de tres mil persones es concentraren a poc a poc a la plaça Sant Jaume, també en ambient festiu, a partir de la convocatòria d'Arran, l'ANC, els CDR i la CUP,- després que fa uns dies els mossos van desallotjar tendes i acampats, per motius de seguretat, diuen-, ara ho fan com una trobada preparada per evitar que hi entri la manifestació unionista, sota la reivindicació econòmica al Ministre Grande-Marlaska, i per casualitat aniran, ves per on, a la plaça Sant Jaume, per visitar-la, dic jo?.
 
11:58-Comença oficialment la manifestació, amb dues parts, una l'independentista, l'altra l'unionista i els mossos, ben protegits, al mig. I fan ús del “Holi” (Nom de la Festa de Colors dels hindús i sikns,i principalment es troba a l'Índia, Sri Lanka i el Nepal, i països amb molta població d'indis, com Sud-àfrica,Trinitat i Tobago, el Regne Unit, els Estats Units, illes Maurici i Fiji, entre altres.Es tracta del llançament de boles i xorros de pigments, i pols de colors.), una acció convocada per Arran, on els manifestants llancen boles de pintura i pols de colors en direcció a la manifestació de policies i ultres, però al davant hi són els Mossos que queden tenyits de colors.
12:07- Hi ha fortes càrregues dels Mossos contra els independentistes a Via Laietana.
12:18- El CDR Catalunya, comunica: “Recordeu anar sempre juntes, mai soles. Seguiu només les consignes de canals oficials i recordeu, la nostra estratègia és la desobediència civil, no violenta. Demostrem que som un poble unit, alegre i combatiu. Informades som més fortes”.
12:57- El President de Jusapol digué coses com : “A tots els catalans sabeu que no esteu sols, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estem aquí”, molta gent devia pensar, “sí ja ho vàrem veure el passat 1-O”. I continuant : “L'1-O vam fer la nostra feina ben feta i no hem aconseguit l'equiparació salarial”
 
13:04- Els Mossos aturen prop del carrer de Tallers els manifestants independentistes que pujaven per la Rambla per a arribar a la plaça de Catalunya.
14:08-Els policies espanyols deixen la plaça Catalunya, protegits pel Mossos.
14:29-Al carrer d'Urquinaona els ultres s'encaren contra els militants antifeixistes.
14:35-Els Mossos abandonen la plaça de Catalunya, normalitza'n al carrer de Bergara, després de carregar contra els independentistes.
15:03-Els CDR Catalunya, denuncien des de Twitter, l’actuació dels Mossos sobre manifestants independentistes,dient:“Estan massacrant els nostres. ¡Desconvoquem! Ho pagareu. La història us anomenarà traïdors, Miquel Buch,i Quim Torra, Govern i Ajuntament de Barcelona”. “Ens fa vergonya que no hàgiu denunciat l’entrada d’aquells que només saben fer ús de la violència”. Més endavant han reclamat explícitament la “dimissió” d'ambdós . Queden sis independentistes detinguts i els CDR i l’esquerra independentista convoquen una concentració davant de la comissaria dels Mossos a les Corts per exigir-ne la llibertat. 
 
22:15- El MHP Quim Torra, finalitza el dia, al FAQS de TV3, on no ha sabut sortir-se de l'embolic que l'havien posat l'actuació dels Mossos, tampoc en altres preguntes que li ha fet Laura Rosel, mal dia pel President. 

Al final els que van programar la manifestació unionista aconseguiren la foto, encara que tard, però aconseguiren les dures frases del CDR, titllant al President Torra i el Conseller Buch de “traïdors”, afegin : “Ho pagareu”.
I acabo aquest modest escrit amb el darrer paràgraf de l'article de Toni Soler “Lliures per un dia”, que he trobat a la darrera plana (Nº 80) del diari ARA d'avui 30 de setembre, a l'edició de paper, i diu: “Sempre recordarem l'1 d'Octubre, perquè qui tasta la llibertat un sol dia l'enyora la resta de la seva vida” . Continuarà.
Un A CORRE-CUITA, fet lentament, teixint-lo amb paciència, però ha valgut la pena.
Víctor Lluelles i Cardona

dilluns, 24 de setembre del 2018

A CORRE-CUITA. (41).- De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona

Articles del Víctor


20-23.09.18

A CORRE-CUITA. (41).
De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona.
Després d'estar un temps en “standby”, desaparegut o que només apareixia per afers amorosos,com han explicat diverses fonts, i suposo tenen a veure entre altres coses, amb la consolidació per la part alta barcelonina, - ho dic, en molts aspectes del seu reton i consolidació, com una mena de fill pròdig de Barcelona-. Ens referim a Manuel Valls, l'ex-primer ministre francès, i un munt de coses més,i que ara diu, ho dirà, el dimarts 25 de setembre,en un “acte cívic” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el maig del 2019 es presentarà com a Cap de Llista a l'alcaldia de Barcelona, per la llista electoral de Ciutadans (Cs), o vés ha saber.
Abans, però vol constituir una àmplia plataforma on hi hagi diferents corrents i candidats independents o procedents de diferents partits. Tot va començar amb un estrany missatge publicat aquest mateix divendres al seu compte de Twitter, amb una fotografia d'uns peus, que deuen ser els seus, trepitjant les típiques rajoles de les voreres barcelonines, i només hi posà la solitària paraula “Barcelona...”, -potser serà una premonició del seu futur barceloní-, i altres pistes que ha donat aquests dies.
Un bon col-leccionista de camises.
En un article anterior (del 27 d'abril d'enguany) ja explicàrem que aquest exprimer ministre francès, del Govern Socialista de François Hollande (Un socialista en hores baixes) és un verdader “tasta olletes”, o per dir-ho ven clar un trepa d'allò més i més, com ho mostren les seves aventures polítiques, que transcorrent aixì : ( L'any 1983, a 21 anys, entrà al Partit Socialista Francès (PSF), impulsat pel diputat Robert Chapuis. Tres anys després Secretari nacional de comunicació del PSF i fou cap del gabinet de premsa de Lionel Jospin,-llavors el tenien per catalanista-. Per poder presentar-se de candidat,l'any 2001,es va comprar un pis a Évry, municipi del departament d'Essonne (L'Ile de France), lloc de gran influència socialista, en fou alcalde,- i no molt popular- del 2001-2012; l'any 2002, elegit diputat per l'Assemblea Nacional Francesa de la zona d' Essonne, tot li anava rodat, ja que era un feu socialista, així i tot durant el seu mandat, augmentà exageradament els pressupostos de seguretat i propaganda, i convertí Évry en la ciutat de França, amb les taxes més altes, i diuen que ara encara perduren, i teòricament era d'esquerres. I d'Évry, al Ministeri d’Interior tot seguit , on el tema de la immigració, el dirigí amb mà de ferro, fou el 2013, quan digué que portaven “mendicitat i delinqüència” va fer expulsar un campament de gitanos romanesos i búlgars, malgrat les dures crítiques dins el PSF, després va dir, estar orgullós d’haver expulsat cinc mil gitanos.)
Després de la caiguda del Govern Socialista de François Hollande, i això que en Manuel Valls fou el Primer ministre, no va tenir cap mirament en apuntar-se a La Republique en Marche (LaREM), el moviment d'Emmanuel Macron, amb el que guanyà la Presidència Francesa. I Valls fou reelegit el mateix 2017 i diuen que “encara no s’ha deixat veure per l’hemicicle”, precisament el passat dimecres es reunia una comissió legislativa, i Manuel Valls li corresponia d'assistir-hi, estava participant en una conferència a Saragossa parlant de la democràcia espanyola.
(En el març passat Manuel Valls va encapçalar la manifestació organitzada per SCC junt amb un altre antiindependentista furibund, Mario Vargas Llosa. Fou en abril passat quan Manuel Valls i l'Unionisme (SCC, PP i Cs), es trobaren de nou per Sant Jordi, ja que Societat Civil Catalana (SCC) va fer un acte a la Llotja de Mar, on reuniren gran part de l'UNIONISME,encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría (PP), Albert Rivera, i Inés Arrimadas, etc.,on cadascú anava a la seva,i cap foto junts, era pur màrqueting polític de cara a les municipals.Un acte dissenyat perquè l'exprimer ministre francès, recollís el premi Seny, de Societat Civil Catalana, conjuntament amb Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, -absent-. Llavors Manuel Valls, es manifestava en contra la independència.),es molt paradigmàtic que un polític en teoria d'esquerres, es barregi amb la dreta més reaccionaria.
I que ara vol fer el tempteig en les municipals de Barcelona, encara que segons una enquesta del diari econòmic “Les Echos”, actualment és el polític més repudiat de França, pel damunt, però a la cua, de Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. De l'enquesta de “Les Echos” és desprèn que els francesos tenen una imatge negativa de Manuel Valls del 64%, imatge molt negativa un 39% i més aviat negativa un 25%. Els que valoren positivament l'acció política, és d'un 15%.
Valls, vol ser polític a França, hi ha Catalunya, a la vegada.
A part de tot l'anterior se li suma que se'n diputat electe a l’Assemblea Nacional Francesa (ANF), pel districte d’Évry, el de sempre, que ja sabem com el deixà d'empobrit en el seu mandat d'11 anys ,i hom pensa: “Pobra, Barcelona, sí manès!!!”. Però de l'ANF., de la que cobra molt, però no si presenta mai, i politiqueja, descaradament, al País del costat, potser és per allò que de-ho tenir algun endoll en aquesta estranya Europa, (O és que els polítics aquí i arreu tenen butlla i fan el que volen, sense cap mirament). Però de debò que hom no sabia, que a la Unió Europea, sorgida del tractat de Maastricht,del 7 de febrer de 1992, quan convertiren la Comunitat Econòmica Europea en Comunitat Europea i aquesta en Unió Europea, (una unió econòmica i política de 28 estats independents, amb un mercat únic, i les mateixes lleis estàndard a tots ells, garantint les 4 llibertats de la UE que són: Llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.)ara a més hi ha moviment dels polítics, i que poden manegar a un costat i altre de les fronteres, sí aquesta mena de polítics “fantasma” , són el que volem, fem-ho mirar.
Aquest segon article dedicat a Manuel Valls, el gran oportunista, l'he fet A CORRE-CUITA, però en tindrem de fer més.
Víctor Lluelles i Cardona