A CORRE-CUITA. (38).- Visca la Festa Major!-Sitges 2018.

Articles del Víctor

23-25.08.18

A CORRE-CUITA. (38).

Visca la Festa Major!-Sitges 2018.

Les Festes Majors d'arreu, en general si assemblen molt, alguns diuen que totes són iguals, però unes són més iguals que altres i aquests és el cas de la Festa Major de Sitges. Segurament d'aquest munt de paraules, frases , dades i records que he posat en aquest A CORRE-CUITA, hi mancarà molta cosa, i suposo que els nostres lectors, ho podrien incrementar moltíssim, ho farem en pròximes edicions, així i tot espero que ús agradi.

DIJOUS 23 D'AGOST - LA VIGÍLIA; DIVENDRES 24 D'AGOST - DIADA DE ST. BARTOMEU APÒSTOL, PATRÓ DE SITGES; DISSABTE 25 D'AGOST - VOT DE VILA A SANT LLI; DIUMENGE 26 D'AGOST; Pregó de la Festa Major de Sitges; Pregoner, Pregó Satíric; sons de gralles, amb una barreja d'olors, de colors, de gustos, de suors, de coneguts, d'amics, d'enemics, de barrets de palla, de cerveses,cerveses,cerveses,..., de copes de cava, de“xupitos”; d'ennuvolats, de grallers, d'ànima sitgetana, de cors festius, d'esperit col-lectiu; d'antics coneguts, de cartells de Sant Bartomeu;de xafarderies vàries, de tapes, d'apujades de preus; de balls populars, de tocs de gralla,i tocs de tambors; d'abillats de colles de diables;de tiradors de birra; de mòbils, de fotos antigues, de creus de Sant Jordi (bandera de Sitges) als balcons;de llaços grocs;de petons indiscriminats; d'esmorzars matiners; de color groc a dojo;de fotos perecederes; de copes de plàstic pel cava; de bars plens; de sons de picarols; d'alegries desmesurades; de botigues obertes; de records d'amics i moments que mai moren; L'Eco de Sitges especial; La processó de Sant Bartomeu; i de records amagats; d'espurnes indiscriminades; d'aparadors tapats; de gelats que és desfant; de gots de plàstic; de les Pizzes al“Don Pollo” i els durums ; de masses , carretilles i foc;Uns balcons curulls amb l'estelada, llaç groc, creu de Sant Jordi i el cartell de la FM; Grallers; Santa Tecla, Colles de grallers; Moixiganga; Canal BlauTV ; Samarretes grogues ;les Matinals; Bars, Restaurants, vermuts,i Picon; barrets, Colles de Diables; forans de fora, sitgetans fora vila; són endarrerida, molta calor; molta gentada, Focs artificials, Sant Bartomeu, Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla; Tabernacle de Sant Bartomeu; canelons i pollastre ,tapes, visitants i turistes, Pendonista, Agost, Cap de Colla; Cap de la Vila; Ofici, el Drac, Versos diabòlics, Color groc; Bastoners, Caps Grossos, Entrada de gralles o Grallers; Munió de gent al Cap de la Vila; Cartell de la FM; Setembre; Gegants: Gegants “Americanos” (Cubanitos); Gegants de la Vila; Gegants Moros,i Cabeçuts; Castells i castellers; Balls populars: De Cercolets,De Cintes, De Diables, De Gitanes ,De Panderetes, De Pastorets, De Bastons; Palmeres..., Gent de barra de bar; l'Àliga de Sitges, (que diuen porta les ales a l'inrevés); El Negre-Negre de Sitges; Respecte, la Colla Vella dels Diables; la Colla Jove dels Diables; crits, bots,i disbauxa; Rua, cercavila, desitxos de”Bona Festa Major...!!!”; Dinars de Festa Major; dinars per emportar : mocadors vermells; crits de ”Visca la Festa Major...!!!;“Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, Visca la Festa Major!”; Sant Bartomeu i Santa Tecla compatrons sitgetans; Traques; espardenyes emvetades, soroll de picarols,”La Colla del Cep”; taules familiars; balls clàssics, Casino Prado , Societat Recreativa El Retiro; barrets de palla, portants del Drac; sortida d'Ofici; Cercavila infantil, la Jove de Sitges; un Mòbil per persona, ”Un agost pels bars i restaurants”; moltes pubilles; balcons guarnits, colles de nois i noies amb les mateixes samarretes;La Festa Major de Sitges, una festa patrimonial d’interès nacional; Ràdio Maricel, Encesa de 21 morterets a la Platja de la Fragata; Repic de campanes; Havaneres, TRACA, lliurament de la bandera; trasllat de la imatge de Sant Bartomeu a casa del Pendonista; els darrers petards; i un xic de pluja, i no ens deixem els silencis, dels darrers dies, que al final s' agraeixen i molt.

Tot això que de debò ho he fet A CORRE-CUITA, i que segurament m'he deixat molta cosa al magí, per una altra vegada, i encara hi arribaré a temps a dir: Visca la Festa Major!

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

D’INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE L’EBRE, A VACANCES FORÇADES. - (2)

Escrits del Víctor

18-23.07.18

D’INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE

L’EBRE, A VACANCES FORÇADES. - (2)

Ja soc allotjat a la capital del Baix Ebre.

Soc el dissabte 30 juny, i hem pareix que a l’altre escrit l’havia acabat dient de la meva arribada a Tortosa, acalorat una muntera. Però el fet més important era que fins llavors estava més que tranquil, ja que el pitjor tenia d’arribar l’endemà,- però car, no ho sabia pas...

El fet és que una vegada fresquet i descansat, me’n vaig cap a Roquetes, i trobo la ciutat en festes. La Festa Major d’estiu, durarà fins el 7 de juliol, - són molt festeros -.Les Roquetes, del Baix Ebre ( És una ciutat tocant tangencialment a Tortosa, com si fos la seva continuació,un barri, però és completament diferent, actualment (2018) té més 8000 hab.,- a l’època que hom hi va ser( 1983-1987) en tenia una mitjana de 5200-. Lloc que s’ha popularitzat arreu, per la cançó dels “Quicos”, ( Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) que diu: “De Roquetes vinc , de Roquetes vinc, de Roquetes baixo, agulles de cap, , agulles de cap, agulles de ganxo...”. Els Quicos,-( Són Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el Grup de cançó i teatral més important de les Terres de l’Ebre, és formà l’any 1992, compost inicialment per Artur Gaya i Iglesias (Tortosa, 1956), Francesc Pedret i Tena (Tortosa 1967) i i Jordi Fusté i Mateu (Tortosa, 1960), amb el nom de tres personatges populars tortosins : Paco Calbet, cantant tortosí cec, dit Quico el Célio ; de Josep Cid i Fonollosa, Lo Noi, acompanyant de Quico el Célio, i Evarist Fusté, músic del Quico i del Noi, dit Lo Mut. Els Quicos, són dignes successors Lo Canalero, Josep Garcia Sanz, el millor cantador de Roquetes. Des del 1992 fins el 2017, la seva discografia i espectacles, arriba a uns trenta obres, per les que han rebut, un munt de premis...)

Hi ha moltes Roquetes,- (Tenim de dir que hi ha moltes Roquetes arreu de Catalunya i els Països Catalans, i la resta de l’Estat. Al costat de Sitges en tenim una altra, Les Roquetes del Garraf, que pertany a Ribes i que conjuntament amb Sant Pere de Ribes, fan la totalitat del municipi. A part hi ha més llocs amb el nom Roquetes,com : Roquetas de Mar (Almeria); i el Barri de les Roquetes a Barcelona, i que forma part del Districte de Nou Barris, d’uns 15.200 hab., entre altres).

Començo unes vacances forçades.

Atabalat per les perspectives deixo el portátil, haviam si demà serán més propicies, però, “ chi lo sa ¿?” , i miro d’aclucar l’ull.

Primer de juliol, diumenge, després de passar la nit del lloro, preocupat, - i sort d’alguna sèrie televisiva d’aquelles que les repeteixen 200 vegades com a mínim-, pel que li passaria avui al “podrit” ordinador, el torno a engegar, i vinga anant provant, i ell vinga anar-me fent un bucle, i un bucle, i així eternament fins que “ ofuscat”, tocà el que no calia “ marditos xips” o el que sigui.

A partir de llavors, no pogué tornar a ...,- i pensava que no seria tan greu ...-.Cabrejat com un mico el deixà, que vés a saber que faria ell, - l’ordinador- solt, i quant tornà a la tarda, ja se m’havia polit tota la memòria que hi tenia i més coses. Era un tros de ferro, sense càlculs, ni algoritmes a l’espai informàtic. Suposo que em passa per espavilat, i per no parar a temps.

I aquí començà el drama total, d’un Tomb per les Terres de l’Ebre, i que tot plegat és convertís en unes Vacances Forçades, - sense que pogués enviar els articles a La Veu de la Segarra, el Sitges Press, i etcètera. Em quedà com si m’hagués deixat la parella, la novia, o quelcom així.

Desprès d’haver fet un desastre sense precedents, trist i abatut, decideixo anar a esmorzar per animar el cos i l’esperit, més animat surto de l’hotel a la calor i amb la mosca a l’orella, rumiant que faria el dia d’avui, orfe d’ordinador, i com sempre, trobo una Tortosa ben buida i tot seguit ús explico quin és el motiu.

Anar a la muntanya- (A Tortosa principalment,i els seus voltants els cap de setmana ( dissabte i diumenge) o algunes festes, és queda d’allò més buida,- semblant un mas robat-, la majoria d’autòctons se’n van, al que ells en diuen: “ A la muntanya...”,i l’anar a la muntanya, pels tortosins i ebrencs, és anar a una torre, casa, finca, xalet,etc. que estant en una alçada màxima, entre la part alta de Roquetes i la base de la pujada dels Ports, a uns 20 metres d’altitud des del nivell del mar. És per això que des de sempre( 1987) m’ha fet gràcia l’expressió, amb tots els respectes. També se’n van al mar, a uns 20 kms., a l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, o Sant Jaume d’Enveja, etc.)

Preocupat, el matí, del dilluns 2 de juliol, la primera cosa que faig truco a La Veu..., per dir que no hi contessin, era la primera vegada,- em digueren- en prop de 5 anys. Ho comunicà al Sitges Press, i altres d’on line, - a Internet no és tant problemàtic, és infinit- . Això sí, el fet de no poder complir és complicat, com si em quedés tot el que volia passar “de negre sobre blanc” al pap, i no tirés ni amunt , ni avall, és trist i fotut. A mica en mica, m’anà reixint del disgust superlatiu i començo a escriure en els meus paperets típics.

Continuarà.

Aquesta és la segona entrega d’un viatge que va començar força bé, però és convertí en unes llargues vacances forçades.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

D’UN INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE L’EBRE, A VANCANES FORÇADES. - (1 )

Articles del Víctor

D’UN INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE

L’EBRE, A VANCANES FORÇADES. - (De l’1 a … ) 

 

Com una introducció.

Tinc de dir que fa 15 dies, la meva intenció no era pas escriure cap trista odísea, o millor dit una mena de drama contemporani que pogués esdevenir una tragèdia de les que passen cada dia. De fet tenia planejat anar a fer un Tomb de sis o set dies per les Terres de l’Ebre, amb la intenció “d’anar a escampar la boira”,però també per recordar els llocs on he viscut, i n’he gaudit. 

I així ho vaig fer. El dissabte 30 de juny, content com un gingol, agafà el “portante”,- que deien abans, o sigui el cotxe- i vaig fer els 140 KMS d’autopista, fins a Tortosa,-això sí passant per Amposta, que ni tinc de sumar uns quants més-, on hi entrà pel seu famós pont penjat ( Diuen que és el segon pont del món fet amb formigó armat, construït entre 1915 i el 1921, i no s’inaugurà oficialment, i que s’inspiraren en el novaiorquès pont de Brooklyn. Però va ser destruït, gairebé totalment pels feixistes el 10 de març de 1938, ja que degut a les bombes incendiàries es va despendre la totalitat de la seva estructura, però ja s’espavilaren a reinaugurar el 4 d'octubre de 1939), com que si va directe des de l’esmentat Pont Penjat, anà al Casal de la Lira Ampostina, concretament al bar del seu local social,(lloc,on com a tots els Casals, Ateneus, Casino,etc., de Catalunya, si pren el cafè i el que faci falta, si fa la xerradeta,si veu el futbol, si juga a cartes o al dominó, etc), allí hi vaig anar a prendre els corresponents “Rapitencs” (Vermuts), acompanyats d’uns típics variats (Aquests dues coses típiques de gairebé, totes, les Terres de l’Ebre, en un altre article ho explicarem més complert), aprofitant l’ocasió, ja que era tard i a aquell local si estava d’allò més fresc vaig fer un mos d’entrepà de truita a la francesa,-cal dir que ara el bar estava regentat per uns xinesos, joves, que feia catorze anys que vivien a Amposta, em digueren, i que entenien molt bé el català-. Al marxar,malgrat la calor decidí anar a fer un volt per la ciutat, i de passada fer unes quantes fotos. Em vaig arribar fins el famós pont ampostí, que estava curull, però curull...!!, i més, de llaços grocs en reivindicació a l’alliberament dels Presos Polítics i dels Exiliats Catalans. 

 

Cap a Tortosa, sigui dit.

Per anar cap a Tortosa agafà la carretera C-12 , que transcorre paralel-lament al Canal de Reg de la Part dreta de l’Ebre, des d’Amposta fins a Vinallop, uns 11 KMS (Aquest Canal dedicat basicament al reg de l’arròs de la Part dreta de l’Ebre, que representa aigua per més de 12.000 ha., d’arrossars, i que recorre uns 50 KMS , des de l'Assut de Tivenys,- uns 15 KMS, amunt de Tortosa, hi ha uns 3 de Xerta- , des d’allì fa un recorregut urbá per Amposta d’ un munt de giragonses per uns deu carrers ampostins, amb una amplada de 10 m., i uns 3,5 m.,de promig de fondària, portant uns 30 metres cúbics per segon, fins a arribar a Sant Jaume d’Enveja, on acaben els seus 300 KMS de longitud de xarxa total. No ens tenim de deixar d’anomenar l'Assut de Tivenys-Xerta, que és la base i el motiu de ser d’aquests Canal. Assut vol dir presa, resclosa, contenció, i aquesta està construïda en diagonal sobre el riu Ebre, d’una longitud de 310 m, 3,50 m.,d’amplada a la coronació i de 35 m. als fonaments, amb una alçada de 6 m. Aquesta distribució en diagonal és l’aspecte d'aquest assut, la majoria perpendiculars als marges del riu, i la disposició geomètrica fa posible la derivació a cada marge del necessari per al rec. Ja diuen que els romans van fer una resclosa per frenar el tràfec fluvial per l'Ebre, en un lloc semblant on avui hi ha l'Assut , que és fixa en plena dominació islàmica els primers intents de desviar l'aigua de l'Ebre, idea hipotètica de que el primer assut, fou la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per canalitzar l'aigua encara que rudimentàriament, va ser l'any 944 dC., continuada a mitjans mijans segle XII, i consolidada a principis del segle XV.)

Acalorat, i gairebé al bany maria, arribà a l’Hotel Tortosa Park, un lloc al bell mig de la capital ebrenca, prop del Parc Municipal Teodor González, on hi he anat sovint ,- i gairebé sempre hi trobo lloc- des de la dècada dels 90, però on ja hi estic fixat informàticament deu-ho fer uns vuit o deu anys. Després d’estar-m’hi una bona estona, decansan i refrescant-me a dojo, cap a la vesprada vaig triar anar a Roquetes, que és a prop i conec força bé

I com que soc un home empegat ha un ordinador, bàsicament a un portàtil (Això, també, en un altre escrit ho explicarem més complert). Per això, com sempre, anava preparat per escriure sobre aquest Tomb per les Terres ebrenques. Però...???

................

Escuses del munt d’informació adicional que he posat en aquest primers articles- i que procurarem continuar-ho en els propers , perquè sempre he cregut que els viatges val la pena ampliar-los amb dades concretes, els més aproximades possible.

Continuarà.

Aquesta és la primera entrega d’un viatge que va començar força bé, però és torça molt fins a convertint- se en unes llargues vacances forçades.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com