dimarts, 24 de febrer del 2015

UN TOMB DEL MEDITERRANI A BAVIERA (2).- Del 12 al 25 de febrer del 2015.- A Munic del dijous gras al dilluns de Carnaval.

Articles del Víctor
15/16.02.15.
UN TOMB DEL MEDITERRANI A BAVIERA (2).
A Munic del dijous gras al dilluns de Carnaval.
Del 12 al 25 de febrer del 2015.
Just farà cinc dies que vàrem aterrar alhora en punt (les 17,33) a l'Aeroport Internacional de Munic-Franz Josef Strauss (MUC), després que l'avió A321 de la Lufthansa de sortida a les 15,35 de la tarda i l'arribada a Munic havia de ser a les 17,35 ho va fer quan passaven passats més de deu minuts de l'hora oficial - i una de les coses que més m'agrada fer quan vaig en avió, a part de xerrar, es prendre notes de les incidències del vol, apuntar per on passa, seguin-ho si puc amb el mapa que va adjunt a la revista institucionals de la companyia i que normalment és al respatller de davant i fer una mena de cronologia del trajecte i després, si puc, comprovar-ho a vols semblants que hagi fet, ja ho diuen,de manies els metges no en curen - , en definitiva que va deixar de tocar de peus a terra, vull dir de rodes a la pista a les 15, 47 i tocaren de nou a l'asfalt bavarès a les 17,33 minuts, o sia que el vol va durar exactament 1 hora,46 minuts, en un vol plàcit i tranquil. 
                                                                                   
 
Comentaris mentre anàvem cap a Munic.
Doncs si, gairebé una hora després que vàrem aterrar, ja a l'aparcament comprovarem que la temperatura estava prop d'un grau sota zero i fins que arribarem a la nostra a la destinació a la part sud-oest de Munic, i cinquanta-quatre quilòmetres des de l'aeroport Muniquès tot estava nevat. Baixant per l'Autopista A9 Munic-Berlín, que bé de Nuremberg comprovarem com era de dens el transit a tres carrils a aquelles hores i en un dijous laborable. Després de l'encreuament (Kreuz)Munic-Nord amb l'A9 direcció Salzburg, poguérem veure el costat dret l'Allianz Arena, el camp de futbol del FCBayern München - del Pep Guardiola, on a Munic el tenen com un ídol, i que fa un parell dies el seu equip va golejar per 8 a 0 a l'Hamburg i que actualment va vuit punts pel davant del Wolfsburg que n'és el segon de la Bundesliga i continua a la Champions League - . 
                                                                              

Un estadi que quan hi passarem, a voltant de les set de la tarda, - aquí a les sis de la tarda ja és fosc i negre- la seva cobertura que és plastificada com si fos un gran globus era tota de color Blau, una coberta que té diferents colors (Blau,Vermell i un blanc neutre ) que canvia de colors segons l'equip que hi juga, perquè cal dir que en aquest mateix estadi hi juguen alternativament els dos equips de la ciutat: el TSV 1860 München; o el FCBayern München. Us aconsellem de passada que si voleu anar a visitar l'Allianz Arena, tant si és dia de partit com si no, des del centre de Munic i sense problemes, cal que s'agafi la Línia de Metro (U), la U6, hi ho podeu fer a la cèntrica Odeonsplatz o la famosa Marienplatz i al cap d'onze o dotze estacions s'arriba a la U-Bahn-Station Fröttmaning i d'allí a l'estadi hi ha cinc minuts a peu. Recordem que es pot visitar màxim fins a les sis de la tarda, que per experiència ja em va anar just temps enrere.
                                                                             

Neu i fred per donar i vendre.
De tots aquest quatre dies que estem a la capital de la Baviera les temperatures no es mouen pas gaire de dos a quatre sobre zero durant el dia, i de zero a sis sota zero a la nit, i fins ara els dies és reparteixen entre núvols i sol , sol radiant i núvols, però la neu li costa de marxar, i sort, que aquesta cosa de les nevades ja la tenen resolta i organitzada. 
Un tomb pel centre neuràlgic muniquès (1).
Tot i així durant el dia, a fora he passat força fred, sobretot aquest passat dissabte m'he anat a fer el tradicional tomb pel centre de Munic, i això vol dir traslladar-me a la zona que prenen per centre la Marienplatz, i que es considera el centre neuràlgic muniquès i d'allí podem anar a l'Odeonsplatz , o bé a l'inrevès pels carrers de la moda i del glamur com sòn el Weinstr , seguit del Theatiner-str per una banda o el Diener-str, seguit de la Residenz-str per l'altra banda i que ambdós vies van i vénen de l'Odeonsplatz o la famosa Marienplatz. Del bell mig de la Residenz-str, de la Max-Joseph Platz, comença uns dels altres famosos i llargs carrers de la moda com és la Maximilian- str. De la Marienplatz tambè és pot anar o venir fins a la Karlplatz (Schaus) pel Neuhauser-str, seguit del Kaufingerstr que també està ple de moda i glamur. 

Continuaré explicant el Tomb per Munic i Baviera.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 10 de febrer del 2015

UN TOMB DE LA MEDITERRANIA A BAVIERA (1).- Del 12 al 25 de febrer del 2015.- De Carnaval a Carnaval.

Articles del Víctor
06/09.02.15.
UN TOMB DE LA MEDITERRANIA A BAVIERA (1).
De Carnaval a Carnaval.
Del 12 al 25 de febrer del 2015.
Arreu son temps de Carnaval, i sobretot aquí on visc, Sitges, al costat del mar, ja es preparen com uns desesperats pel dia 12 que comença la disbauxa carnavalesca, és una zona (tot el Garraf, però sobretot a Sitges) que quan acaba un Carnaval ja pensen i comencen a preparar el proper. Un Carnaval que ha esdevingut una de les principals festes pre- Quaresmals de Catalunya i d'arreu, vés a saber si això ha estat així, o perquè el Carnaval de Sitges ja fa més de trenta anys que va passar de ser tradicional a convertir-se en un carnaval estàtic concentrat amb en les Rues, les Colles, les Carrosses, , el Carnestoltes versus la Reina (és opció com una altra) i es converteix en poca participació popular i esdevé (com al Brasil) una gran Rua de poca roba, pit i cuixa, samba,llum i colors, i unes quantes plomes - no les que hi tindria d'haver -, que te'l punt àlgid amb la dansa tribal al Cap de la Vila, per lluir davant de la tele, ara comarcal - encara que enguany hi haurà, diuen, una tribuna per 500 persones, amb calefacció i tot, a la zona de La Fragata - i suposo que com cada any els dies principals Sitges s'omplirà com mai. Però com sabeu: “Per Carnaval tot si val...”, o NO. 
Enguany no veurem el Carnaval de Sitges, ho farem a Munic.
Hom del d'aquí, del sitgetà, no en gaudirà ni un borrall - ni dels altres Ribes i Vilanova i la Geltrú, algun ja s'han fet -. Alguns sabeu que per aquestes dates gairebé cada any vaig uns dies a Baviera, concretament a la seva capital Munic i els seus voltants, quan vaig a Alemanya, i ho faig amb il-lusió, com a tots els llocs on viatjo i tot seguit m'agafa la dèria de contar-ho. Viatjó el mateix dia 12 d' aquest mes (El Carnaval de Sitges va del 12 al 18 de febrer ) és quan agafo la Lufthansa de les 3,35 o (15,35 de la tarda) o dos quarts de quatre i cinc de la tarda, que espero que com les altres moltes vegades que hem fet la ruta Aeroport Barcelona- Prat (BCN) fins a l'Aeroport Internacional de Munic-Franz Josef Strauss (MUC) , sigui i tardi dues hores d'ençà que s'aixeca l'aeronau fins que toca a terra i que gairebé conec com les corbes de les Costes del Garraf i que cronometro com un posés.
Els Döner Kebab de Turquia passant per Alemanya fins aquí.
Precisament tres dies abans de marxar vaig anar, com l'hivern faig cada quinze dies, al Döner Kebab del meu amic Màlic a menjar-me una pita , un jove pakistanès que el dec conèixer des de fa uns 12 anys, doncs, vivíem ambdós força a prop. Ara aquest amic i el seu germà podríem dir que tenen el millor Döner Kebab del Garraf.
I és direu perquè aquest, ara ens parla d'un Döner Kebab a l'article, doncs, ho faig perquè des de fa temps he observat que els döners kebab que hi ha a Catalunya són un cas molt curiós, per exemple : els que regeixen els establiments la son majoria del Pakistan, la maquinaria en general i pel muntatge dels establiments és fabricada i dissenyada a la República Federal Alemanya i els productes carnis, principalment, que poden ser vedella, pollastre o bé xai, conjuntament amb una part d'altres ingredients també venent d'Alemanya.  
Després he sabut el perquè, ja els menjars que és fan en la majoria de llocs són turcs, i que aquesta mena de Fast food, és varen popularitzar a Alemanya a partir de l'arribada de l'emigració turca després de Segona Guerra Mundial, concretament els anys seixanta i que a partir del costum turc de cuinar carn de corder , clavant-la en un eix de ferro o fusta i posar davant del foc i fer-la girar. Però diuen que fou en 1972 que Kadir Nurman un turc d'Anatòlia que havia emigrat a Alemanya els anys seixanta com d'altres milions de compatriotes va obrir una botiga al Berlín occidental i se li va ocórrer que la carn que és coïa de manera horitzontal, posar-la vertical que és cogués amb un moviment giratori seguit i així poder-se tallar més rapidament, i així poder-la vendre amb enciam, ceba i salses posant-la dins de pans de pita. A partir d'allí, després de més de 40 anys és venen döner kebab per tota Alemanya repartits amb més de 15.000 establiments que donen feina a 60.000 persones només a la DR i està en expansió total. L'investigaré..., i un altre dia en parlarem, escuseu-me, però, la llarga exposició.

Continuaré explicant el Tomb a Baviera.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 3 de febrer del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17). - Ara és l'hora…!!!, o No. ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen i ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades.

Articles del Víctor
01/02.02.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17).-  
Ara és l'hora…!!!, o No. - Quan diuen que s'obriran 50 noves delegacions a l'estranger, avui que s'ha obert Roma i Viena que se sumen a les 5 obertes. Quan Podem/Podemos fa una gran “mani” a Madrid i només aconsegueix , diuen, 300.000, recordeu  la nostra V amb 1.800.000.
Han passat gairebé quinze dies des del darrer article d'aquesta sèrie, a part de la grip, el fred -que és normal- el canvi climàtic que ens porta grans ventades i moltes més coses estranyes, el nostre canvi climàtic particular, ANAR CAP A LA INDEPENDÈNCIA va de mal borràs, i aquesta colla , ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen, ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades. Potser això ja és una cosa normal, ja que alguns em diuen que tots els processos sobiranistes del món han tingut problemes de Bastons a les rodes, d'egos ocults, d'interesos impensables, personals i/o dels partits, etc., i si no que es recordin la gran independència que fou la dels Estats Units d'Amèrica i ...
...si aquells ho varen fer ...
Però aquells, que ja fa prop de 240 anys ha partir de les 13 colònies britàniques és proclamaren com "estats" a partir és fundà la nació. L'aventura els hi va var sortir bé, és convertint-se en el país més poderós del món, tot a causa dels autògrafs dels 56 signataris que vàrem fer de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica i que es signà al Congrés amb seu a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 a posteriori aquest estats rebels van derrotar la Gran Bretanya en la que va ser la primera guerra d'independència d'Amèrica que es guanyava.
Una Declaració d'Independència que se signà al Congrés el 4 de juliol de 1776 i que en principi el preàmbul i el seu contingut foren escrits per Thomas Jefferson un aristòcrata, polític i intel.lectual afrancesat que després seria el tercer President dels Estats Units, també John Adams després segon President o Benjamin Franklin tots formaven part del comitè redactor i que com sabem les seves disputes eren cel.lebres. 
Tot i així la Declaració fou signada unànimament pels 56 dels tretze nous Estats Units d'Amèrica i que foren segons aquesta rel.lació: 1 el President del Congrés; de Massachusetts; 3 New Hamspire; 4 Massachusetts, amb John Adams; 2 Rhode Island; 4 Connecticut; 4 Estat de Nova York; 5 New Yersey; 9 Pennsilvània amb Benjamin Franklin; 4 Delaware; 4 Maryland; 7 Virgínia amb Thomas Jefferson ; 3 Carolina del Nord ; 4 Carolina del Sud; 3 Geòrgia que fan un total dels 56, més l'1 del President del Congrés.
Amb això no vull dir que aquí, a CAT, en ple Segle XXI, puguem fer com aquella colla de burgesos, intel.lectuals, aristòcrates, terratinents i militars que dirigiren tota una població que els va seguir, i aixecaren les tretze colònies britàniques que gairebé totes tocàvem a l'Atlàntic i que desprès dels més de dos-cents anys de la seva independència la seva bandera, també estelada i barrada- encara que no sigui quadribarrada, doncs és seti barrada, perquè ningú és perfecte – va passar dels 13 estels fins a arribar a les 50 dels Estats actuals, 48 continentals i Washington DC. 
Però nosaltres, som nosaltres i a part de no barallar-nos tant, cosa que ens agrada a casa nostra, els hi hem de copiar les coses bones – com fan molts d'altres, millora'ls si cal. Però torno a repetir , si ells “ els pares de la Independència dels Estats Units d’Amèrica “, amb una guerra civil (de 1775 al 1781) que durà més de sis anys i un parell més fins al seu final firmat a París, entremig ho aconseguiren amb un munt de lluites internes i punyalades teòriques personals de tot tipus i encara més. Perquè segurament allí, tot era molt més complicat i les diferències que se salvaren eren molt més grans que les nostres, - malgrat que ara no ens hi fixem, perquè políticament sembla el país dels dolents, i només ens interessa el seu consumisme i el Show Bussines-. Tot així varen aconseguir una Declaració d’Independència (del 1776), al Final de la Guerra d’Independència dels Estats Units que és quan va ser reconeguda aquesta Independència (amb el Tractat de París del 1783). l'anomenada Convenció de Filadèlfia va fer l'aprovació d'una Constitució dels Estats Units (del 1787) Ratificant-la l'any següent llavors ja com Estats integrants d'una sola República. Des de la Declaració a la Constitució varen passar 11 anys i en aquest temps hi varen incloure Drets varis, entre d'altres els humans - a la seva manera- , recordem que això es va fer fa uns 240 anys. 

I per això si aquells homes ho varen fer fa prop de 240 anys, perquè no nosaltres...Ara que ho tenim a tocar ens barallem dia si dia també.
...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.
Víctor Lluelles i Cardona