12-
14.03.16
UN
TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (4)
El
viatge del 18 de febrer del 2016.
Se,
que com podria dir una teòrica llegenda urbana, això que ara estic
escrivint, i sembla que és pura paranoía mental, però, NO, són
millor dit, una barreja,
amanida, escudella , xató,etc.,
literari i real del darrer viatge i del munt dels altres que hi he
fet a Praga fet durant manta de temps.
“
Devien
prop d'un quart de dotze, quan ja feia gairebé més de cinc hores
que havia arribat a Praga, i com es diu ara, començava a
estar fet pols...,
i deunidó el que ja havia voltat, quan vaig decidir anar en direcció
al riu, el Moldava, ells en diuen l'
Vltava.
Primer per variar una mica i també per descansar, volia en una
tacada veure el riu, la Casa
Dansant de Frank Gehry i Vlado Milunic
i de passada veure per fora , de nou , l'església
ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi, - amb la cripta on es van
amagar els
dos paracaigudistes, juntament amb altres membres de la resistència
anti-nazi,
que van fer l'atemptat mortal contra "el
carnisser de Praga". Reinhard Heydrich, que entre moltes altres
coses, també, era des del 1941, "Reichprotector" de
Bohèmia i Moràvia, zones de la Txecoslovàquia llavors incorporada
al Tercer Reich - Vaig
agafar la línia B (la groga ), - el metro és la manera més ràpida
d'arribar-hi- , fins a l'estació Karlovo
náměstí,
d'allí caminar uns 200 metres en direcció al riu, i per la riba del
Moldava, anà cap a la dreta en direcció al Pont de Carles, i a la
cantonada de Rašínovo
nábřeží, 80-120,
on continua el carrer
Resslova,
i
al davant mateix hi ha el Jiráskuv
Most,
(el Pont Jirásek,
és el setè del Moldava aigües avall), trobo la Casa
Ginger
i Fred
,
o
la Casa dels mil noms,
- diria jo-, l'admiro , fent les fotos de rigor procurant no ser
atropellat, ni pels tramvies , ni pels cotxes que intensament
circulen pel transitat pont.“
Petita
historia praguenca pels enamorats de Praga. (3)
La
Casa
Ginger
i Fred.
La
Casa
Ginger
i Fred
,
o
la dels mil noms,
com hom la batejada, - i ja no en bé d'un-, doncs fins ara he
trobat: la Casa
del Ball, l'Edifici
dels ballarins, la
Nationale Netherlanden (té
aquest nom , perquè la promotora del projecte fou el banc holandès
ING.),
també
és
coneguda com la
Dancing House (casa dansaire),
la
Casa Ballarina,
la Casa
Dansant, el
seu nom en txec és "Tančící
dům".
...i
suposo que en trobarem molts més, tot i el seu nom txec
, crec que el més popular és de Casa
Ginger
i Fred.
Es
diu que
la
Casa
Dansant,
o com es digui,
està
inspirada o és un homenatge a – i no se si és una llegenda
urbana- en
Ginger Rogers i Fred Astaire, aquella
mítica parella cinematogràfica que va mobilitzar al món de
l'espectacle amb les seves passades de ball en comèdies musicals de
les dècades dels anys 30 al 50, i que encara se'ls recorda.
Aquest
original edifici fou dissenyat per Frank Gehry i l'arquitecte croat
Vlado Milunic. El seu nom parteix de l'estranya forma d'estil
deconstructivista ( moviment liderat pel mateix Frank Gehry) , que
recorda a una parella ballant. Es va construir entre 1994 i 1996 i,
des d'aleshores, tot i el marcat contrast amb la resta de
l'arquitectura de Praga, s'ha convertit en un dels símbols de la
ciutat. Es diu que la iniciativa va partir del primer president txec
Václav Havel, que en aquella època vivia a l'edifici del costat (he
de dir que fen recordances pragatines dels primers anys, en seguretat
algú em va dir que Václav Havel vivia per un d'aquells antics
edificis, i aquesta informació m'ho ha confirmat i servit per tornar
a recorda-ho). Havel, va contractar l'arquitecte croat Vlado Milunic
i li demanà que en convides un de renom mundial, primer contacta amb
Jean Nouvel, però fou Frank Gehry qui acceptà el repte. Es va fer
en un antic solar desocupat des del 1960, i que en 1994 ja es trobava
en la zona més visitada de Praga, - i no diguem avui, 22 anys
després -, molt a prop del Pont de Carles. Aquesta icona de la Praga
contemporània va ser construïda amb formigó, acer i vidre . La
cúpula és de tubs de metall i recoberta per una malla d'acer
inoxidable. Les seves torres de vidre, pilars corbats, amb motllures
i finestres ondulades creen estranyes i canviants perspectives que
contrasten amb els edificis del voltant.
Tot
això ho continuarem explicant des
de Praga.
Víctor Lluelles i Cardona
