dissabte, 2 d’abril del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (2)

Articles dcel Víctor
27- 29.02.16
UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (2)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Com explicava en el primer article d'aquesta sèrie, que vaig tenir la gosadia de fer un viatge a Praga en un sol dia, però això em va servir per fer la recordança dels prop de vint-i-cinc que fins aquest febrer he anat regularment a la capital de la República Txeca. Una ciutat que fa molts anys la meva amiga Enka, em va dir que hom estava enamorat de Praga - suposo que ho deia pel pesat que em feia, parlant i treien sovint aquest tema-, però ús he de dir que de debò que tenia raó.
Permeteu-me doncs que us vagi explicant durant uns quants dies : recordances, impressions i fotografies mentals del que m'ha passat pel magí en aquest ràpid, curt, profitós i barat viatge a la capital txeca. 
Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (1)
La Praga actual és la capital de la República Txeca des del 1993 - Després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats (La dissolució de
Txecoslovàquia va ser l'1 de gener del 1993) , així com Bratislava va ser la capital de la nova República Eslovaca -. Ciutat fundada a finals del segle IX, i que a l'edat mitjana va ser capital del Regne de Bohèmia, amb reis que regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia el 1620, va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es convertí en capital d'una província austríaca. De finals del segle XVIII i durant el XIX s'anà
convertint en un referent de la renaixença nacional cultural i txeca. Amb la formació de Txecoslovàquia el 1918, la ciutat va recuperar la condició de capital d'un estat independent,que durà 75 anys, (Uns anys que va conformar, i molt, el caràcter, les actituds i la manera de ser dels txecs, ja que amb tot el que passaren durant aquests anys els feren molt “passotes” , encara que vuit o deu anys que van canviant en moltes coses.) amb moltes vicissituds fins al 1993 amb la formació del nou estat txec. 

Durant aquest 75 anys, hi haguè de tot , des d'un important desenvolupament , fins al 1938 que fou ocupada pels alemanys, fins al final de la Segona Guerra mundial, el 1945: I seguidament, aquell mateix any, fou ocupada per l'Exèrcit Roig que tres anys després (1948) va imposar el comunisme al país. Per acabar-ho d'adobar amb la Primavera de Praga (1968), desprès de molts dies que l'oposició al règim comunista feia agitació social i cultura, tot va acabar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i altres aliats, que va reprimir el procés amb l'exili i l'empresonament dels dirigents i crítics, una ocupació i repressió que va durar fins a finals del 1989 amb la Revolució de Vellut.
La Revolució de Vellut va durar el 16 de novembre ( començant set dies després de la caiguda del Mur de Berlín, el 9 de novembre ) fins al 29 de desembre del 1989, començant amb una manifestació pacífica dels estudiants a Praga, durament reprimida per la policia. Seguida d' una segona manifestació encara més important, amb prop de 500.000 manifestants, això va provocar un procés de canvi polític que va fer caure el règim comunista després de 44 anys,

Per variar una mica ho continuarem explicant al proper article.
Comparacions d'aquest dia d'estança. (2)
Abans de començar a explicar cronològicament, d'ença que vaig arribar a la capital txeca, a prop de les sis del matí, just quan sortia el sol i des de l'entrada a la Cesk Republic, passant per la zona de la Bohèmia i abans d'arribar a Praga 10*, a Florenc , on hi ha , des de fa uns deu anys, de l'Estació Central d'Autobusos que vénen de la resta d'Europa, per cert que ara han fet un edifici nou i modern i està millorant molt.
*Quan dèiem Praga 10, (Ho podem veure en els rètols del nom dels carrers, amb el districte que pertany la via.) és perquè la ciutat de Praga està distribuida per Zones o Districtes concèntriques que van de l'1 al 22.( Des de 2001, Praga es divideix administrativament en 22 districtes, de l'1 al 22. A la vegada aquests 22 districtes es divideixen en 57 municipalitats, i només 4 pertanyen a la Praga històrica (Staré Město, Nové Město, Malá Strana i Hradčany), que tenen les seves competències i els seus propis representants electes.752
Aquestes Zones o Districtes concèntriques representen un radi d'uns 25 o 30 quilòmetres, o més, prenent com a centre, aproximadament, les parades del Metro de Museum a la Plaça de Wenceslao ( la Václavské náméstí, en txec, una plaça que és talment més que una Avinguda , que fa prop de 750 metres), o la zona del Pont de Carles i que aquesta fa la gran Praga, aquella que va somiar i projectar la planificació del Socialisme Possibilista i que en moltes coses està força bé , i que compren i alhora s'estén fins més enllà de les tres llarguíssimes línies del Metro de Praga.
I parlant del Metro de Praga, direm que aquest és un els principals atractius de la capital txeca per poder voltar els prop dels seus seixanta quilòmetres de via, les 54 estacions i els 22 districtes, amb més de 25 quilòmetres del centre (Praga 1)
Ho continuarem explicant al proper article.
I tot això ho explicarem.Des de Praga, continuarà.
Víctor Lluelles i Cardona

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (5)

Articles del Víctor

18- 20.03.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (5)

El viatge del 18 de febrer del 2016.

Fa més d'una quinzena d'anys , em van comentar i així ho constatà personalment, que el caràcter o la manera de ser dels txecs/txeques i eslovacs, com podeu suposar. i per extensió a tots praguencs i praguenques - encara que ara sembla que estan més estabilitzants- .Un caràcter esquerp o en modern fins i tot “ passota” que va sortir d'un gresol i fou forjat per molts anys passats amb guerres, ocupacions, 2 Guerres Mundial, règims extrems (nazi i comunista), part de la Solució Final i l'Holocaust, execucions i deportacions en massa, Plans quinquennals, Teló d'Acer, Paisos de L'Est, del Socialisme possibilista al comunisme col-lectivitzacions, destruccions, repressions, invasions, revolucions, Primavera de Praga , l'entrada dels tancs russos el 1968, l'Autoimmolació de l'estudiant txec, Jan Palach el 19 gener 1969 , les Caigudes del Mur, Revolució de Vellut, unions, separacions, Independències, la independència amb Eslovàquia, ara el neo-capitalisme, que és un altre capitol i molts fets més que aniran sortint, tot això ha fet aquest caràcter esquerp, morrut, però molt seu i amant de les seves coses i la seva identitat.

Permeteu-me, doncs, que aquests articles siguin, un crit, una constatació, un monument en contra dels règims dictatorials seguin nazis o comunistes que ha assolat aquestes terres.

.........................

Després de gaudir de la Casa Ginger i Fred, i com que estava en el mateix carrer Resslova, per on tenia la intenció de passar, doncs com recordareu si troba l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi,- on si amagaren part de l'escamot que van fer l'atemptat mortal contra Reinhard Heydrich, el Virrei de Hitler, el "Reichprotector" de Bohèmia i Moràvia - la part de Txecoslovàquia incorporat al Tercer Reich-, però també fou el carnisser de Praga”, i així, segurament, va esdevenir un fet que canviar totalment la direcció i els esdeveniments de l'ocupació nazi en l'antiga Txecoslovàquia i la barbàrie del Tercer Reich .-. Es una esglèsia que es troba al número 9 de carrer Resslova, molt prop de la Casa Ginger i Fred, -que ja comentarem-, i que a part de ser un lloc de culte per a la comunitat ortodoxa , i la seva cripta que es pot visitar - i hom ja ho va fer fa bastants anys- és un monument als valents que amb aquest atemptat varen fer canviar el transcurs de la història de Praga.”

Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (4)

Reinhard Heydrich, l'estada i la seva mort a Praga. (1)

El que després seria conegut com el carnisser de Praga”, i també “el botxí (der Henker) de Hitler”, o la “Bèstia Rossa”, Reinhard Heydrich. El 1941, va ser nomenat "Reichprotector" de les zones de parla alermanya (Bohèmia i Moràvia) de la Txecoslovàquia incorporada al Tercer Reich. I aix.i el poderós cap de seguretat del III Reich, es convertí en el Virrei de Hitler en les Terres Txeques i Eslovenes. I com que desgraciadament va formar part intrínseca de Praga, i per això , que potser cal explicar un xic la seva cruel i trista cronología.

Cronología de Reinhard Heydrich.


El 7 de març de 1904, va nèixer al municipi a Halle el der Saale, a la Saxònia, aquest nefast personatge Reinhard Tristan Heydrich, - un dels més cruels de l'època nazi, fou el típic exemple del trepa-nazi, dur, despietat, cruel, intrigant i eficient que va créixer polítícament a l'ombra d'Himmler, on esdevingué un monstre, i una màquina de matar . Tercer fill d'una família molt prominent i musical formada per Bruno Heydrich, Director del Conservatori Reial de Halle, i Elisabeth Krantz, filla del conseller de la cort i també director del Conservatori de Dresden, per això els seus amics li deien “el fill de la música”; ja que va aprendre des de molt aviat a tocar el violí, el piano, el cant.

En 1923, completada la seva instrucció, el cadet va ingressar a la tripulació del creuer Berlín, on conéix al que després seria el seu gran rival en els serveis secrets alemanys, Wilhelm Canaris, oficial en el mateix vaixell. Heydrich va fer amistat amb Canaris, convertint-se en un habitual de casa seva, la relació amb Canaris, va ser sempre molt complexa, 

El 1926, després d'una carrera controvertida i ràpida és segon tinent de la marina , i sap quatre idiomes, francès, rus, anglès, quan uns mesos més tard ja es tinent, s'uneix al Servei d'Informació de la marina de guerra.

El 1931-1933,malgrat que havia fet una carrera brillant, tot una sèrie d'intringulis amorosos, sexuals i polítics li va costar a Heydrich un judici d'honor i la seva expulsió sumària de l'Armada, cosa que va ser un cop terrible per Heydrich, el pitjor de la seva vida, comentava. Però en plena ebullició del nazisme, i ell proper a aquesta ideologia, si va inscriure tot seguit. Formant part del Partit Nazi on hi va entrar en contacte de debò el 1933, i més quan s'assabentà que Himmler buscava algú per organitzar un servei d'intel·ligència de les SS -el que seria el temible SD (Sicherheitsdienst), el servei de seguretat) i així començà la carrera d'un dels liders nazis més sanguinaris, - sort que va morir a mitjans de la II Guerra Mundial-

Per altra banda corria en l'àmbit de les altes jerarquies del Reich, el dubtós origen de què Reinhard Heydrich era el que n'anomenaven “ un jueu en quarta part", és a dir, que “era jueu per un dels seus quatre avis”. Investigat pel negociat de Martin Bormann es va comprovar que era cert, fet que estava d'acord amb les lleis promulgades en 1935, era considerat un ciutadà alemany.

Tot això ho continuarem explicant des de Praga.

Víctor Lluelles i Cardona