dissabte, 24 de desembre del 2016

LA TRISTOR D`EN QUIMET. -El conte nadalenc del 2016.

Articles del Víctor

19.12.16

El conte nadalenc del 2016.


LA TRISTOR D`EN QUIMET.

Saps avi, enguany no tinc ganes de fer el pessebre...!”, aquestes serioses paraules dels seu nét van deixar a l'avi Quim plenament fora de joc. Ja feia dies i dies que el veia extranyíssim d'allò més. Fou quan l'avi Quim li anava a contestar, just en el mateix moment en Quimet continuava la seva plàtica negativa, dient: “ I tampoc vull fer totes les altres pantomimes, que és fan quan s'arriba a aquestes Festes, n'estic ben cansat...!!”, i en Quim es va dir pel seu interior, _“ Jo també n'estic ben cansat, ... cansat, cansat,cansat,i cansat ...”,i aquelles paraules li van rebotar milers de vegades fins a l'infinit. I talment com si s'haguessin intercanviat els papers, per art de màgia, l'avi semblava verament el nen i aquell galifardeu que estava tant rebotat, l'home gran i entenimentat, i seriós com mai l'hi contestà, _“ No tu agafis així que no n'hi ha per tant...”, “No pots actuar així a la teva edat...”.

..................

L'home estava completament perdut, ja que com passa a la majoria de gent -siguin pares , avis i etcètera- i els fills i els nets no creixent mai i hom sempre pensa que són xics. Però en Quim es va refer, dient-se: “Si no m'espavilo d'això no en sortirem...!!!”, i llavors decidit es dirigí al net :” Jo Quimet també n'estic de cansat,de com van les coses, i com la gent cada vegada es torna més individualista i només preocupem per les coses materials i sobretot per omplir-nos la panxa...”_, i el nen, - que estava fent un morro que semblava com si cantés l' Only You, de The Platters -, li contestà: “Veus avi, com tu també penses semblant com ho faig jo...” . I l'home pel seu interior tingué d'acceptar l'evidencia, però va voler “refredar el partit”, mentre en Quimet contraatacava. “Com pot ser que la gent, del primer a l'ultim ens passem tot l'any llençant-nos els plats pel cap, quan arriben aquestes festes, que el que prima són els regals, tothom fa la gran hipocresia d'anar dient indiscriminadament, Bon Nadal, Bones Festes. Merry Chrismas,Bon Any, i el que faci falta...”. _ Estava claríssim que aquell nen s'havia fet gran, i quanta raó que tenia, però son avi no volia llençar més al foc. I li va contestar: “Mira Quimet, jo ja sóc gran, i sempre ho he vist així, reconec que fa uns anys la cosa va canviant a pitjor...”

..................

Llavors l'avi Quim, s'atura en estona pensatiu, aixeca els ulls a l'infinit i després els dirigeix a la taula buida plena de capses de trastos i figuretes, on havien de fer el pessebre, i pensa:“ Si no li dic, serà pitjor, amb aquest nen tan analista. Si no m'espavilo, això acabarà com el Rosari de l'Aurora, val més que m'avanci...” , i li continua dient: “Reconec que cada vegada al món va a pitjor, com et deia, No hi ha grans guerres, però n'hi ha moltes de petites i cruels que provoquen que el món sia una gran corrua de desplaçats que automàticament és converteixen en els grans paries de la història...” ._ Mentre l'avi Quim filosofava igual que el seu nét - potser per allò de què els testos s'assemblen a les olles-, aquest també pensava: “L' avi, diu de mi , però a ell deixa'l anar...” , i continuava dient:“...Tots veiem que al món cada vegada hi ha més pobres i la vegada més rics fins a arribar, gairebé, a la gran proporció de més d'un 80% de pobres , i tot això sense cap consciència i el que prima és la butxaca...i els que manen arreu s'omplen la boca d'igualtats.”

En Quimet que escoltava molt atent, a aquell avi tan entenimentat que tenia, va i li contesta: “ Tu avi, que ets tan llest que fas aquí parat, ...” . De debò que aquella conversa era com una mena de partida de Ping Pong, per no dir de Tennis, i no de Taula, que en aquest joc en Quimet en sabia molt més que el seu avi. I seguidament li replica: _“ Tot això que em dius es ven cert, però de passada estem fent malbé el món. Un món que de moment només en tenim un i gràcies. Mira, l'altre dia el mestre ens explicava que uns dels grans problemes que tenim en aquesta època, a part de moltíssim més és el CANVI CLIMÀTIC, que ningú en fa cas, i el carro ens va pel pedregar.·”, i s'atura pensatiu.

..................

De passada l'avi pensava: “Amb això del Canvi Climàtic, no ha canviat ni una mica des de fa un any, és més dur que un adoquí, aquest marrec...”. No paraven gens ni mica aquell parell de cabeçuts, avi i nét eren com unes màquines de debatre ,mentre estant, i

com aquell que no vol la cosa tots dos es posaren a rumiar a l'uníson, l'un pensava (l'avi): “...és estrany que no m'hagí dit re de re , de la independència, i de les estelades...”, i l'altre (el nét),: “ Sort que l'avi no m'ha dit com altres vegades que la solitud la fa internet i no m'ha matxacat amb els telèfons mòbils ...” , eren ambdós com el pa i la gana.

..................

Passaren els dies i el Quimet diu:“Saps que m'agrada, avi, d'aquestes festes, segurament ara em diràs que sóc, com diuen ara, un “vintage”, tu en diries un antic. Doncs a mi m'agrada: el Pessebre, el Tió- encara que sóc grandet-, els Reis, Els Pastorets, i també l'Arbre, …” . Quin crio més punyeter, pensa l'avi Quim, que alguna vegada no entenia re.

Després de passar-se un munt de dies discutint-se com uns desesperats a l'avi Quim li va semblar que en Quimet ja no estava tant morrut ni capficat, i llavors va creure que havia arribat el moment d'aplicat una estratègia per portar de nou, aquell net contestatari, però molt bon xicot, a la cleda del raciocini, i li diu: “Saps que Quimet, perquè no fem el Pessebre una altra vegada, seguin la tradició ...”, i després l'altre li contesta:, “...i podem fer l'arbre, posarem el Tió,...i escriurem la carta als Reis d'Orient...” , li va passar la tristor i s'ha animat a recitar un vers el dia de Nadal.

i com ell nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2017.

Víctor Lluelles i Cardona

dissabte, 11 de juny del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (6)

Articles del Víctor
21- 29.03.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (6)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Reconec que sinó hagués anat manta vegades a la capital txeca des del 1989 i etcètera fins aquest 18.03.16 i,- espero anar-hi moltes més-, ara no podria explicar tota aquesta història , a la meva manera,...”Un xic rotllo...”, m'han dit alguns. Però us he de dir que només pel sol fet de trepitjar els carrers i barris pragatins, em passa pel magí, una mena de dicotomia com si talment és barreges l'espai-temps de la Teoria de la Relativitat, on és barregen, el nou i l'antic, el que hi havia i el que ara hi ha.
.........................
Hem vaig arribar, uns mica més amunt, fins a l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi,- al 9 del carrer Resslova, no entrà al lloc de culte, però si que passà per davant de l'espiell de la cripta on s'amagaren i moriren part dels integrants dels autors de l'atemptat mortal al super nazi Reinhard Heydrich. Després de fer la recordança, vaig agafar el tramvia número 7 que fa la ruta al costat mateix del Moldava, on vaig descansar, guaitar, prendre el sol, recapacitar i anotar quelcom durant mes de mitja horeta ...” 
 Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (5)
Reinhard Heydrich, l'estada i la seva mort a Praga. (2)
Cronología de Reinhard Heydrich. (2)
Com veieu continuem la Cronología de Reinhard Heydrich, que va començar el 7 de març de 1904, a la ciutat saxona d'Halle i com em dit una altra vegada - per sort de la humanitat - van atemptar el 27 de maig de 1942, i va finir el 4 de juny del 1942.
L'any 1933, fou quan els Nazis arribaren ja al seu poder absolut, amb una colla d'intrigants, corruptes, gàngsters, assassins i tots els qualificatius més nefastes que hi podem posar. I que en el Procès de Nuremberg es va constar que la majoria dels dirigents del nazisme tenien un alt index d'intel-ligencia, per fer el mal, clar...!!!, ho com és diu per les nostres contrades, malauradament, “Es va ajuntar el pa i la gana...”, hi ja veieu com acabar aquella disbauxa. Aquesta eufòria nacionalsocialista també arrossegà a Reinhard Heydrich. com anireu veient.”
........................
El 1933..., Heydrich que no parava en el seu impressionant ascens fou nomenat cap de la Policia de Baviera.
El 22 d'abril de 1934, i a causa de tots aquests “treballets” el jove Heydrich el nomenaren Cap de la Gestapo, i assessor de Prússia, i el juny següent, tinent general de les SS (Schutzstaffel o esquadres de protecció del partit nazi).
El 30 de juny de 1934 , és va produir l'anomenada "Nit dels ganivets llargs", quan Hitler va aprovar que Röhm i els principals caps de les SA fossin detinguts i assassinats. Aquestes ordres del Führer foren planificades detingudament per Heydrich - que hi aportà els homes - conjuntament amb el seu cap Himmler ( Van fabricar proves falses, acusant Röhm de rebre diners per fer un Cop d'Estat contra Hitler, i també de la seva condició d'homosexual, prohibit al Tercer Reich.), així prepararen la caiguda d'Ernst Röhm, amic de Hitler i antic cap de les Sturmabteilung o (SA, Esquadres d'Assalt). Primer perquè comandava la força paramilitar més important del partit nazi i volia una revolució que fundés una nova societat basada en el nacionalsocialisme i segon per ser acusat d'homosexual. 
El 31 d'agost de 1939, per acabar-ho d'adobar, Heydrich va ser l'encarregat de l'Operació Tannenberg, una acció que es va preparar per simular l'agressió polonesa a Alemanya, fet que va servir per justificar, l'endemà, la invasió de Polònia i aixì poder començar la II Guerra Mundial.
El 27 de setembre de 1939, el Reichsführer-SS Heinrich Himmler va crear la RSHA, l'Oficina Central de Seguretat del Reich (RSHA és l'abreviació de Reichssicherheitshauptamt) el més grandiós departament governamental del Tercer Reich, fruit de la fusió de la Geheime Staatspolizei (Gestapo), el Sicherheitsdienst (SD), l' Sicherheitspolizei (Sipo) i la Kriminalpolizei (Kripo) i que durà fins a la fi de Segona guerra mundial. Aquesta gran oficina central de seguretat del Reich, era tot un entramat de les agències policials i d'espionatge, a més l'organisme tenia entre les seves responsabilitats els jueus, que els nazis consideraven els principals enemics de l'Estat. Com a curiositat el cap o director de la RSHA tenia un nom llarguissím, com: Chef der Sicherheitspolizei und des SD (Cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat), però com sempre ho convertien en un acrònim curtissím com: “CSSD”
(Hem inclòs,expresament, la creació i la història de la RSHA, l'Oficina Central de Seguretat del Reich, perqué com veureu a continuació va ser una part molt important de la vida, l'acció i la crueltat sense limit de Reinhard Heydrich.)
L'agost de 1940, Reinhard Heydrich va ser designat el cap principal de la RSHA, primer director o CSSD, i així l' SS Obergrupenführer i General de Policia, ara ja era el primer cap de la RSHA. L'home que tenia el poder de la vida i la mort (fins i tot essencialment per sobre de la llei ) de gairebé tots els alemanys i dels habitants dels territoris ocupats. Des de llavors el flamant i totpoderós l'SS-Obergruppenführer i moltes més coses, que encapçalava la poderosa organització RSHA, i que fins i tot supervisava les esquadres de la mort dels Einsatzgruppen.
Aquest conglomerat que era la RSHA i que va esdevenir un món d'una complexitat infinita, i que Reinhard Heydrich dirigia amb ma de ferro, tenia més 50 mil funcionaris, unes 7 grans oficines o departaments (amters) amb més de cent subseccions i centenars de milers d'agents repartits per tota l'Europa ocupada.
Tot això ho continuarem explicant des de Praga.
Víctor Lluelles i Cardona

dissabte, 2 d’abril del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (2)

Articles dcel Víctor
27- 29.02.16
UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (2)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Com explicava en el primer article d'aquesta sèrie, que vaig tenir la gosadia de fer un viatge a Praga en un sol dia, però això em va servir per fer la recordança dels prop de vint-i-cinc que fins aquest febrer he anat regularment a la capital de la República Txeca. Una ciutat que fa molts anys la meva amiga Enka, em va dir que hom estava enamorat de Praga - suposo que ho deia pel pesat que em feia, parlant i treien sovint aquest tema-, però ús he de dir que de debò que tenia raó.
Permeteu-me doncs que us vagi explicant durant uns quants dies : recordances, impressions i fotografies mentals del que m'ha passat pel magí en aquest ràpid, curt, profitós i barat viatge a la capital txeca. 
Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (1)
La Praga actual és la capital de la República Txeca des del 1993 - Després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats (La dissolució de
Txecoslovàquia va ser l'1 de gener del 1993) , així com Bratislava va ser la capital de la nova República Eslovaca -. Ciutat fundada a finals del segle IX, i que a l'edat mitjana va ser capital del Regne de Bohèmia, amb reis que regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia el 1620, va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es convertí en capital d'una província austríaca. De finals del segle XVIII i durant el XIX s'anà
convertint en un referent de la renaixença nacional cultural i txeca. Amb la formació de Txecoslovàquia el 1918, la ciutat va recuperar la condició de capital d'un estat independent,que durà 75 anys, (Uns anys que va conformar, i molt, el caràcter, les actituds i la manera de ser dels txecs, ja que amb tot el que passaren durant aquests anys els feren molt “passotes” , encara que vuit o deu anys que van canviant en moltes coses.) amb moltes vicissituds fins al 1993 amb la formació del nou estat txec. 

Durant aquest 75 anys, hi haguè de tot , des d'un important desenvolupament , fins al 1938 que fou ocupada pels alemanys, fins al final de la Segona Guerra mundial, el 1945: I seguidament, aquell mateix any, fou ocupada per l'Exèrcit Roig que tres anys després (1948) va imposar el comunisme al país. Per acabar-ho d'adobar amb la Primavera de Praga (1968), desprès de molts dies que l'oposició al règim comunista feia agitació social i cultura, tot va acabar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i altres aliats, que va reprimir el procés amb l'exili i l'empresonament dels dirigents i crítics, una ocupació i repressió que va durar fins a finals del 1989 amb la Revolució de Vellut.
La Revolució de Vellut va durar el 16 de novembre ( començant set dies després de la caiguda del Mur de Berlín, el 9 de novembre ) fins al 29 de desembre del 1989, començant amb una manifestació pacífica dels estudiants a Praga, durament reprimida per la policia. Seguida d' una segona manifestació encara més important, amb prop de 500.000 manifestants, això va provocar un procés de canvi polític que va fer caure el règim comunista després de 44 anys,

Per variar una mica ho continuarem explicant al proper article.
Comparacions d'aquest dia d'estança. (2)
Abans de començar a explicar cronològicament, d'ença que vaig arribar a la capital txeca, a prop de les sis del matí, just quan sortia el sol i des de l'entrada a la Cesk Republic, passant per la zona de la Bohèmia i abans d'arribar a Praga 10*, a Florenc , on hi ha , des de fa uns deu anys, de l'Estació Central d'Autobusos que vénen de la resta d'Europa, per cert que ara han fet un edifici nou i modern i està millorant molt.
*Quan dèiem Praga 10, (Ho podem veure en els rètols del nom dels carrers, amb el districte que pertany la via.) és perquè la ciutat de Praga està distribuida per Zones o Districtes concèntriques que van de l'1 al 22.( Des de 2001, Praga es divideix administrativament en 22 districtes, de l'1 al 22. A la vegada aquests 22 districtes es divideixen en 57 municipalitats, i només 4 pertanyen a la Praga històrica (Staré Město, Nové Město, Malá Strana i Hradčany), que tenen les seves competències i els seus propis representants electes.752
Aquestes Zones o Districtes concèntriques representen un radi d'uns 25 o 30 quilòmetres, o més, prenent com a centre, aproximadament, les parades del Metro de Museum a la Plaça de Wenceslao ( la Václavské náméstí, en txec, una plaça que és talment més que una Avinguda , que fa prop de 750 metres), o la zona del Pont de Carles i que aquesta fa la gran Praga, aquella que va somiar i projectar la planificació del Socialisme Possibilista i que en moltes coses està força bé , i que compren i alhora s'estén fins més enllà de les tres llarguíssimes línies del Metro de Praga.
I parlant del Metro de Praga, direm que aquest és un els principals atractius de la capital txeca per poder voltar els prop dels seus seixanta quilòmetres de via, les 54 estacions i els 22 districtes, amb més de 25 quilòmetres del centre (Praga 1)
Ho continuarem explicant al proper article.
I tot això ho explicarem.Des de Praga, continuarà.
Víctor Lluelles i Cardona