19.12.17
El conte nadalenc del 2017.
Dedicat
al Martin Willgerodt López i a tota la familia.
UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT
I MOLT XAFARDER.
S'atansa
el Nadal, unes festes després de l'aqüeducte de la Puríssima
Constitució,i molt prop d'un altre de semblant. Estem a la meitat
d'un desembre congelat i calorós a la vegada, concretament el dia
13, Santa
Llúcia.
Ja
ha passat un any més, i en Quimet
que
cada vegada està més alt, més llest i entenimentat. Mentre remena
el mòbil com un desesperat, força endinsat a la xarxa, quan sent
des de lluny que l'avi
Quim canta una cançó, per a ell desconeguda:
_”Santa
Llúcia la bisbal, tretze dies de Nadal,posarem el porc en sal, ...”
_”En
Quimet,
des
de la distància només n'entén un xic i gràcies,i li diu a son
avi:
_“Quina tonada és aquesta, que fa tanta estona que cantes, sí que
estàs content, perquè no continués una miqueta més,i encavat des
del principi...”. _I
l'avi, encara que no entenia pas re, es posa tot cofoi que el seu net
li preguntés aquestes coses -. i continua cantant: _“...Santa
Llúcia la bisbal,tretze dies
per Nadal,posarem
el porc en sal, la gallina a la pastera,el pollí al cap del
pi..”._”Quina
cançó més estranya, i que vol dir?, ja em diràs d'on l'has
tret...?,
comenta el net a l'avi, i aquest li aclareix.
_”La
cantava, sovint la teva iaia, - la meva mare-,sobretot durant
aquestes festes,i una vegada, també. li vaig fer una pregunta
semblant a aquesta teva,i em digué:La cantava, sovint la meva mare,
i així successivament...”
Llavors
en
Quimet
va
pensar:_”Devia
ser en l'època dels dinosaures...!!!”,
això sí, no l'hi digué res a l'avi Quim, no l'hi hauria agradat
gens ni mica, però li va insistir:, _“...Doncs
me'm cantés més, sí la saps tota...” .
_“Redéu,
si n'està de pesat,ara, amb la maleïda cançoneta...”,rumià
l'avi, que li constata:_”Em
sembla que la cançó era així...”.Llavors
és posà a cantar amb unes ganes boges, per acontentar al seu nét -
que era una de les coses que el feia més feliç-, això sí,
exprimint-se el magí a dojo per recordar el màxim possible.
…....................
“Santa
Llúcia la bisbal,
tretze dies
per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, i el
pollí a dalt del pi.Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i
gallines amb sabates, i capons amb sabatons...Correu,
correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,diu
que són un poc salats.Ai
el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot”.
Quan
va veure la cara de sorpresa,que va posar en
Quimet…,en
l'escoltar aquell tros més llarg i més ben cantat de la “Santa
Llúcia...”,
se l'acudí dir-li a son avi: _“Com
es fa per què aquesta mena de cançons perdurin tant, encara que
passin anys i panys -que
dius tu-,
i això que només es canten per aquestes dates i moltes no deuen
sortir als mitjans més populars...”,
i l'hi va recalcar: _“...i
a més aquesta que cantes avui, es ven bé surrealista, i la meitat
del que diu no ho entenc pas gaire”.
_”Mira
Quimet,així és com la conec, o almenys com la cantava la meva mare,
i si t'ho he de dir més clar, ara que no ens escolta ningú, vés a
saber si és la que jo recordo, ja que la memòria està bastant
fotuda”. “A més en alguns llocs l'he trobat barrejada en altres,
o sia que estic fet un garbuix ...”
_”Escolta
avi, per què no m'expliques algunes parauletes, algunes no he entés
ni una mica, com: “Del tros primer, que diu “Santa Llúcia la
bisbal, tretze dies per Nadal, ja comprenc que
Santa
Llúcia deu-ho ser de la Bisbal, i manquen tretze dies pel dia de
Nadal...”
…....................
_”Os
pedrè, ja m'ho comença a complicar...!!! Es
diu l'avi,que no sap el que li espera...”_”Algunes
coses les sabré, altres ni un borrall, però anirem fent el que
podrem,”
. Però que vol dir “ posarem
el porc en sal...?”,
rematxa en Quimet.
_”
Fa temps,quan els porcs es mataven a casa, les parts grans , com el
pernil, es posaven colgats en sal per la seva conservació i
salat,ara industrialment deu-ho ser una altra cosa”,
_sí a cada paraula li he de fer aquesta explicació, remugava
l'avi...
_
“La
gallina a la pastera, que
vol dir?”-
I amb la cara l'avi Quim, ja pagava, senyal que sabia la pregunta,
com els concursos de la tele, començà a explicar: _“Molts
anys enrere quan la gent, sobretot a pagès, es feia el pa, i la
pastera era un atuell de fusta-com una capsa- de forma cònica,on si
pastava la farina...), ho vaig veure a casa els avis.”
_”Veus
això sí que ho sabia, però això del pollí a dalt del pi, ho veig
irreal, no entenc com un pollí, ( sinònim de poltre petit o
jovenet),que hi ha de fer damunt del pi.”
_”Sí
això que ús he preguntat, és estrany, encara entenc menys, que vol
dir:
Toca,
toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i
capons amb sabatons.
Que
passin bous i vaques i el Valentí, toquí no sé què, ho puc
entendre, però que passin
gallines
amb sabates, i capons amb sabatons.
Que fan aquestes bèsties amb sabates, i per acabar-ho de fer
difícil”,
_“Que
els minyons, corrin
darrere
la tieta dels torrons salats, i el vicari diguí que són
salats,
bé!.
Però
que al final li diguin que és un brut, un porc, amb cara de pebrot.
Ja no m'agrada tant.”
L'avi
pensà: “Redéu,
dels Capons no ha dit re”,
així i tot no sabia com sortir-ne, al final digué. “
Ho han fet així, perquè fos en vers...”,
i es quedà tan ample.
…..................
I
així es van passar tot el dia de Santa
Llúcia...,
capficats en la cançoneta de “Santa
Llúcia la bisbal...,
que entre l'un i l'altre la disseccionaren com un ocell damunt la
taula del Taxidermista.
A
la fi, sense haver-s'ho dit - devia ser la compenetració d'anys- es
feren una abraçada, d'aquelles que semblen infinites, i a l'uníson,
pensaren:_”
Mira que ens ho hem passat bé, jugant amb una cosa tan
senzilla...”,“ ...Això deu-ho ser com la felicitat”.De
cop unes llagrimetes,caigueren en paral.lel dels respectius rostres,
i el net i l'avi és mantingueren callats. QUIN
PARELL...!
…
i
ells, com nosaltres ús desitgem BON NADAL I
MILLOR ANY 2018.
Víctor Lluelles i Cardona
