dimecres, 24 de juliol del 2019

Articles del Víctor- RECORDANCES VIATGERES – 19- 1- Per la Venècia de la Donna Leon, i el seu Commissario Brunetti.

Articles del Víctor
RECORDANCES VIATGERES – 19- 1
10-15.07.19
Per la Venècia de la Donna Leon, i el seu Commissario Brunetti. 

Fa dies, per circumstàcies, per qué ho necessitava, i volia fer teràpia, em va vindre de gust llegir llibres. I sí, em posà a llegir com un poses, sense tele, ràdio, ordinadors, mòbils (hom en té dels antics, sense cap vergonya i encara sobrevisc.). Remeno un dels pilons de llibres, - dels que tinc arxivats a terra, per que és moda, fa “cool”, i una mica “despreciat”, però...!-, i dels que vaig trobar més a la mà foren novel-les de la Donna Leon, moltes les havia llegit diverses vegades i altres, poques, m'havien quedat sense finir-les, i encara en tenia per començar. I així hem passà quatre dies (unes 30 o 40 hores o més, aprox.), llegint, o rellegint tres novel-les completes i un tros més, del Commissario Brunetti, matí, tarda i nit. Començà per: “ Acqua Alta”, del 1996, publicada el 2007; després Sang o Amor, del 2015; Sang a les pedres, del 2005; Cristall enverinat, del 2006; i ara en segona tanda estic, amb la primera que va fer: Mort a la Fenice, del 1992, publicada el 2001. I amb més calma aniran seguint altres que anirem enumerant. Tot això, refresca't, o no, amb la companyia subsidiaria d'uns box-fan, que a la meva estança sitgetana, feien poca cosa, ja que està encarada del matí fins al vespre, de llevant fins a ponent, i sort de l'ajuda de l'aire de mar, - que tinc a uns cinc minuts en línia recta -, i alguns dies, m'ha salvat el dia i la...,la trista nit.
Aquests quatre tres dies, “i pico” intensos de lectura, que encara continuen, però amb menys intensitat. Ho vaig fer, amb uns ulls com unes taronges, a poc a poc, amb paciència, i fixant-m'hi bé, com els mussols. A mesura que anava llegint, tant intensament, m'anaven creixent els llocs venecians, com: Calles, Campos, ...etc.,- En diuen ells, els autèntics, i està escrit en castellà. “Per cert, fa molt temps, m'ho explicà una veneciana de soca rel, que regentava un bar en una parada del “vaporetto” de la Giudeca, dient-me que a la parla veneciana, hi havia paraules de molts idiomes, per l'arribada de mariners d'arreu, durant cents d'anys s'incorporà al venecià...-. M'anaven passant pel davant com si fos una “peli”, parts dels molts viatges que hi he fet. Fou llavors quan pensà a fer unes RECORDANCES VIATGERES, al meu aire, i així començo:
Descobrint Venècia, Donna Leon , i el seu Commissario Brunetti.
Després de llegir com un desesperat els llibres de les aventures del Brunetti, sense voler-ho, m'he anat traslladant a la Venècia de les seves aventures, que com sabem la majoria passen a la ciutat adriàtica dels Canals, i així ens referirem als tres fets que estant relacionats, Venècia, Donna Leon, i el Commissario Brunetti. Amb els seus recorreguts, les seves explicacions, i totes les vivències dels personatges i els fets imaginats per l'escriptora nord-americana, que des de l'any 1981, s'instal·là a Venècia. Encara que s'ha de tenir paciència, doncs estant repartits per les prop d'una trentena de novel.les, i sí, hom coneix mínimament Venècia, - i no hi ha anat en el pla...” D'avui és dimarts i això és Bèlgica”, ho pot anar seguint com si estès trepitjant els seus carrers (calles), “campos”, carrerons, edificis, monuments, etc.
Dels meus viatges a Venècia.
El darrer dels meus, bastants, viatges a Venècia, - va ser el 2008,- quan Donna leon, publicava La dona dels teus somnis-, sí, hi recordo, era una ruta d'aquelles meves, encara en el bus de l'EUROLINES, i la motxilla, amb un pack de 15 o 20 dies, amb una ruta que anava de Barcelona- Florència-Venècia-Budapest-Praga-Barcelona-, tinc de referència que fou l'últim any que anà a Praga, i varen ser dues vegades, i la darrera amb dos amics sitgetans. Hom calcula que fet i fet, duen ser, des dels anys 1970 unes 8 o 10 vegades, miraré d'afinar el recordatori més endavant.
Però anem a la qüestió, i que primer, presentem escuetament els principals protagonistes, que són Venècia, Donna Leon, i Brunetti.
Venècia. (1)
Que ús té de dir, - no ús espanteu ho farem de mica en mica,- hom d'aquesta ciutat insular que des del punt de vista marítim i comercial, va dominar el món, només cal mirar el Palazzo Ducale, es va fundar al segle IX , però reconstruït entre els anys 1424 i 1442, uns 500 anys de com és en l'actualitat l' aspecte actual. La denominada la Sereníssima, en ple segle XXI, és una mena de gran Park Temàtic (que Barcelona es vagi preparant, i no copiar-la.), i que a l'any la visiten més de 30 milions de turistes d'arreu del món i que l'omplen sense parar cada dia de l'any. En contraposició als seus estadants, que són entre 60 i 70.000. A més Venècia, ha esdevingut un lloc delicat, que està avassallat per un munt de fenòments externs, com: Els 30 milions de turistes d'arreu del món; a part d'això per l'acció de l'Acqua Alta; la pujada del nivell del mar; Actualment la naveguen un munt de grans vaixells (amb milers de creueristes, com a Barcelona) que passen diàriament pel bell mig de Venècia, concretament pel Gran Canal. Aquests vaixells, fan unes grans ones que retruquen sistemàticament contra els milers d'estaques que els constructors ( fa cents d'anys) van clavar per construir la ciutat dels Ducs, en forma de peix que ara per la globalització, admirem, o no, tot el món. 

Això continuarà, però a poc a poc, m'he emocionat tant que he escrit, també, una novel.la. A la fí me n'adono que he estat uns dies llegint com un desesperat, he fet com en Brunetti que és un lector empedernit. Fins ara, amb el Brunetti, la Donna Leon i Venècia. Continuarà.
Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 12 de juliol del 2019

Articles del Víctor - EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Articles del Víctor

31.05-03.06.19


EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Acabem de passar el maig, aquell de “cada dia un raig”,- que tampoc n'hi ha hagut per tant-, el que sí que hem tingut una collita d'eleccions de tota mena, que ens han aclaparat d'allò més. Però em llegit, per altra banda, que durant aquest mateix mes de maig als Estats Units hi ha hagut prop del doble de tornados habituals, i altres fenòmens meteorològics. Només hem passat els dos primers dies de juny, i avui mateix ens diuen que les temperatures màximes han arribat a 33ºC Madrid, 37ºC Sevilla i 38ºC Badajoz; mentre a Catalunya ha pujat fins a 33/34ºC, amb platja, muntanya, neu, calamarsa i tempestes. (Les temperatures i tornados, no se sap si és per motius del Canvi Climàtic, però ?), recordem que el pròxim dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Però també trobem bones noticies que reafirmen, - el que diguérem anteriorment-, com aquells que “sort en tindrem dels joves”, que són els més reivindicatius, com ho mostren les manifestacions del munt de seguidors de Greta Thunberg i altres grups, que fan cada divendres, - com sí fos taca d'oli-, a més de 100 països arreu del món, per conscienciar a la gent, teixint ponts i estratègies a favor del Planeta Blau.
Sembla que “no són d'eixe món”.
Doncs sí hem de confiar en els dirigents polítics, econòmics, empresarials, etc., siguin quins siguin, del que siguin, i d'on siguin, anem ben arreglats, ja que sembla que ells “no són d'eixe món”, segurament la droga del “Poderio” els deslliura de tots i més,- ho això és el que creuen-. Ho potser pensen i fan el que deia Serrat en la seva cançó: “ els rics es moren igual , però han viscut com deu”. O per Nadal o Reis podrien demanar una càpsula d'oxigen com la de Michael Jackson. (Diuen que el “Rei del Pop”, dormia o vivia en una càmera hiperbàrica, on suposadament, respirava aire pur per allargar-se la vida fins a 150 anys, respirant oxigen 100% pur, ja que només, es respira un 21% de puresa). Tot plegat m'esperona a posar-hi el meu gra de sorra, i potser una mica més. Avui, permeteu-me uns xics d'ironia, realisme, futurisme i ficció.
 
Una pressa de consciència.
Posa't a rumiar sobre el tema, pensà que podria incloure en l'anàlisi sobre el CC* (a partir d'ara del Canvi Climàtic, ni direm CC.), elements que són molt influents, en la vida del Planeta Blau. Sota l'epígraf de CC., hi posarem molts dels factors i motius que provoquen els efectes destructors que comencem a notar en aquesta època calorífica que ens toca viure i degraden el món silenciosament, però constant, per començar posarem aquests: Mort, - pels humans- de Dofins, Balenes, etc.; Desaparició de les abelles; Pujada d'aigua dels mars; Descoloració dels corals; Pèrdua de milers d'espècies, etc. Encara que no ho sembli , totes aquestes “grans/petites coses” “de mica en mica” van destruint el nostre món contemporani, i individualment ens sembla que no passi res. En un món, - i de moment no en tenim recanvi-, en un futur hipotètic, potser els exoplanetes potencialment habitables, ens trauran de l'atzucac, amb una mica de sort, serà d'aquí milions d'anys, i si no trobem un “Forat de Cuc” de segona mà, què esdevingui una drecera, podem esperar asseguts. Segurament no arribarem mai enlloc, i no cal que ens mirem tant el melic, ja que no som el centre de l'univers, i no els únics, i estadísticament diferents. Crec, que no es va fer un lloc de milions de Galàxies, per una colla de creguts en perill d'extinció.
Petites dades, per viatjar per l'univers en cas d'emergència.
En cas d'emergència del nostre món (no demà passat, però!!), hem de saber que l'univers conegut o visible, (Amb diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum), dades de la Missió espacial Kepler (novembre 2013) revisades el 2015, va trobar tres exoplanetes Kepler, els 62f, 186f,i 442b, els millors candidats potencialment habitables, amb distàncies de 1.200, 490 i 1.120 anys llum respectivament. El Kepler-186f semblant a la Terra, per 1,2 del seu radi, a l'orbita d'una nana vermella, seleccionat de molts de planetes tel·lúrics, com: Mercuri, Venus, Terra i Mart (del nostre sistema solar), a l'orbita d'estrelles com el Sol, a la Via Làctia.
(Per cert, 1 Any llum, és la unitat de longitud, equivalent a la distància que la llum recorre durant un any, d'uns 9,46 bilions de quilòmetres, igual a 9,46 × 10¹⁵ m. = 9,46 petà metres. La velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s.) Dades i distancies que són una barbaritat, que no ens passi re.
Darreres notícies positives a favor del CC.
També apareixent notícies positives, com: Trashtag, (equivalent en anglès a: l'etiqueta de la brossa), repte viral per netejar el planeta, - que està brutíssim-, sobretot els mars i oceans. Fet preocupant, ja que els plàstics es troben més als espais naturals. Setmanes enrere les organitzacions internacionals Clean Planet denunciaren que la quantitat anual de llaunes, tetrabrics i ampolles de plàstic s'apropa als 2 bilions a escala global.”, l'altre és : “Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar”, un programa que fa tres anys desenvolupen dos activistes on pràcticament no generen residus plàstics, i les primeres passes per a reduir-ne el consum, són aquestes vuit: “1.Bosses de tela ; 2.Comprar a granel; 3.Revolucionar la cosmètica i els productes de neteja; 4.Anar a comprar amb la carmanyola; 5.Boicotar els establiments que facin un ús poc responsable del plàstic; 6.Fer servir bosses d’escombraries compostables; 7.Evitar l’aigua mineral; i 8.Refusar, reduir i reutilitzar.”, o la que es vol implementar durant la setmana vinent del “3 al 9 de juny, amb l'objectiu que els comerços apostin per alternatives als envasos, contaminants dels mars. “Una campanya de residu zero a tot l'estat espanyol”. Acció que proposa boicotejar els aliments embolcallats amb plàstic d'un sol ús.”
Mentre lluitem contra l’escalfament global, fent “Que neixin flors a cada instant...”.
Víctor Lluelles i Cardona

dimecres, 10 de juliol del 2019

Articles del Víctor- A CORRECUITA. (2-A).- “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.

Articles del Víctor

05-09.07.19
A CORRECUITA. (2-A).
Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.
De debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes i símptomes, com aquest: mal humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat, marejos, alteració del ritme cardíac, entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC. Sabia que tot això a les persones ens afecta directament al magí i succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens hem vegut l'enteniment”, però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres llistons d'un “ tret al peu”, i no amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir: Quan l'independentisme, es va fotre un tret al peu”, ho volia dir així clarament, perquè “sembla que ens begut l'enteniment”. Quan semblava que la unió independentista, era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de la història -, sabem que arreu del món i de la història, les unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals, sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més encara, quan estem atacats per “Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals, Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els altres, etc. Però el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més, després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa semblant, al que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei islàmic de Granada, Boabdil, després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la tremenda frase: “Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre”. 
I la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el pacte fet amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà i teixir un acord amb ERC. Campanya promoguda per l’ANC, el CDR i Advocats per la Democràcia, i la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de l’ens. Els de l’ANC., digueren: “No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”. Tot va començar des de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el 4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi deia “es ven” critican el pacte amb el PSC, i més quan a la legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
 
Un final que no hagués volgut escriure.
 
Que no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies, amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels 155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la gent. I no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als 11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera Hora: “Per adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny. Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, quan la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el Gabinet Jurídic Central”, i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona