EL MOBILE WORLD CONGRESS -2013, UNA GRAN NOTICIA.

26.02.13

EL MOBILE WORLD CONGRESS -2013, UNA GRAN NOTICIA.

En plena crisi política, social i econòmica , com la que estem passant, sempre es bo rebre bones noticies, una de les mes importants d’aquest dies es la que està celebrant des d'aquest dilluns 25 de febrer i fins dijous 28 a Barcelona o per ser mes concret al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, a la Gran Via de L’Hospitalet de Llobregat, ens referim al Mobile World Congress (MWC), en la seva setena edició. 

Aquest Congrés de Mòbils es la fira del sector més important del món, i es traslladen a Barcelona i les seves rodalies mes de 70.000 congressistes de 200 països diferents i de més de 1.500 empreses, amb l'arribada de més de 140 delegacions de diferents punts del món. D’aquestes més de 1.500 empreses, 84 són espanyoles, de les quals 57 son catalanes, d’aquestes 48 s’han ubicat a l'estand Catalonia, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

L'impacte econòmic.

L'impacte econòmic directe a la ciutat serà d’uns 350 milions d'euros, amb uns 6.500 llocs de treball temporal generats, en 94.000 metres quadrats d'espai d'exposició davant els 70.500 que hi havia al recinte de Montjuïc

L'impacte econòmic als hotels, que han penjat el cartell de complet a Barcelona i la seva àrea metropolitana, és de 23 milions. Les reserves fetes per l'organització del Congres arriben a les 25.000 habitacions, amb unes 100.000 pernoctacions a una mitja de 230 euros per nit, en front dels 80 o 85 euros dels dies normals d’aquesta època. Els hotels de la capital catalana han penjat el rètol de complet, mentre que taxistes, restaurants i el sector turístic i de l'oci de l'àrea metropolitana fan l’agost a l’hivern.   

Des de la primera edició a Barcelona el 2006, el nombre d'assistents s'ha multiplicat per quatre, i en els últims cinc anys els expositors s'han duplicat.

Com va dir Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, : “ ... aquesta és una oportunitat única  per a la capital catalana, semblant als Jocs Olímpics de 1992, que  també van arribar en un moment difícil”.

Una gran avantatge per Catalunya. 

Actualment, el sector de les TIC dóna feina a Catalunya a gairebé 80.000 persones i suposa una facturació anual d'entre 17.000 i 18.000 milions d'euros.

Amb Barcelona capital del Mobile World Congress Catalunya s’ha convertit en un dels pols d’activitat del fenomen de les aplicacions per mòbil (apps). Un món que només fa cinc anys que va néixer. Espanya és el país d’Europa amb més smartphones en relació amb el nombre d’habitants. Fins i tot, està per davant dels Estats Units i del Japó.

Algunes novetats.

En aquesta edició si hi estan aportant moltes novetats, com el Porta Fira que posa un sistema pioner entre els seus clients per obrir amb el mòbil l’habitació de l’hotel. Huawei , l’empresa xinesa que va inaugurar les presentacions del Mobile World Congress 2013, també va anunciar el llançament de l'Ascend P2, un terminal de gamma alta que anomenen el mòbil més ràpid del món.

HTC ha presentat el seu nou terminal de gamma alta, HTC One. Amb un canvi estètic important, també es renova per dins: a més de la pantalla de 4,7" l’One tindrà 2 Gb de RAM.

L’aplicació  mòbil  Atooma,  que  permet  automatitzar l’smartphone  perquè  realitzi  tasques  de  manera molt personalitzada, guardonada amb el  Best  App  of  the  Year  als  Mobile Premier  Awards 2013. Entre moltes d’altres,

Tot un esdeveniment mundial que amb aquets set anys ha guanyat molt impuls en els negocis i que no nomes es dediquen la venda d’aparells mòbils. En definitiva que abans es compraven mòbils i ara és compren empreses.       

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT. Mirades des de l’interior.

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT.

Mirades des de l’interior.

Cada vegada que trepitjo un lloc d’aquesta indole , quedo molt tocat, i tinc de fer la meva pròpia teràpia de xoc , es per això que reflexiono i escric sobre el que veig i faig tantes fotografies com puc. D’aquestes mes de cent-cinquanta que vaig fer en la meva darrera visita d’aquest febrer del 2013, que primer no eren un fet intencionat, però que n’he fet una tria de 27 fotografies de finestres, reixes , portes, etc., que component aquesta mena de petit reportatge.

Amb aquest estol de fotos, que la majoria miren enfora, vull fer un petit homenatge a tots els presoners d’aquest i de tots els Camps que varen viure, patir i morir als mes de mil camps de concentració, treball o extermini , del cruel Regim Nazi que varem omplir tot Europa a partir d’aquest primer Camp de Concentració,i de proves que fou el de Dachau. Però també vull recordar a tots els empresonats i exterminats en tots els Camps de Concentració del Món, siguin del país i del regim que siguin i que segur que tots ells van mirar des de dins i varen somiar en la llibertat.  

       

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER MUNIC, 2013 -DACHAU (2a.)

UN TOMB PER MUNIC, 2013 -DACHAU (2a.)  

Del 9 al 16 de Febrer del 2013.

Continuació ...

Anada al Camp de Concentració ( Ara Memorial) a Dachau.

Com que aquest seran uns dels articles mes llargs i mes monogràfics de la meva estada  d’enguany a Munic i son els apunts que tinc mes desenvolupats, els publico saltant-me uns quans dies i ho faig en diversos trossos, posteriorment tornaré a reprendre el fil i explicaré de nou les modestes aventures muniqueses.

Dijous Llarder,14.02.13

Aquest dijous llarder aprofito per anar a Dachau, un lloc que vaig visitar fa uns 8 o 9  anys, l’any 2004, una de les coses que sempre que vinc a Munic tinc la dèria d’anar-hi, i  que desprès ho he repetit dues vegades mes sense sortir-ne. Una vegada, perquè em vaig voler fer l’espavilat i em vaig perdre i la segona perquè vaig arribar quan ja era gairebé hora de plegar (les 5 de la tarda) , ja sabem que aquí tot va molt d’hora. I he decidit que aquesta tercera te de ser la vençuda i així ha sigut avui mateix he anat a aquesta ciutat propera a Munic on es troba el que fou el primer Camp de Concentració establert pel Regim Nazi el 22 de març del 1933 i que actualment es pot visitar com si fos un vertader Museu de l’Horror.    

Dachau el primer Camp de Concentració nazi.

Quan el gener del 1933 Hitler fou anomenat canceller (Reichskanzler) i poques setmanes més tard va convertir la República en un estat totalitari, suprimint les llibertats, els partits polítics i els sindicats. Imposant els principis de la doctrina nazi i institucionalitzant un règim dictatorial. Allí es on el 22 de març del 1933 el regim Nazionalsocialista hi va fer el primer camp de concentració per a presos politics religiosos, aristòcrates i intel·lectuals, etc. Construït sobre una fàbrica de pólvora en desús i va servir de model per a tots els milers de camps de concentració, treball i  d’extermini que els nazis va estendre per tot Europa a partir dels 80 que el mateix any 1933 tenien en tota Alemanya. Alliberat per les tropes d'EUA el 1945.

Anada a Dachau.

Surto de casa a les prop d’un quart de dotze del migdia, fa un sol que enamora, tinc la parada de bus Klara Siegel Bogen , molt a prop i passant un minut de dos quarts de dotze agafo el bus 198 que em porta fins a Neuperlach Zentrum, d’allí agafo la línia de metro U5 direcció a la l’estació central , la Hauptbahnhof, vaig a la maquina a buscar un bitllet Single - Tageskarte  d’11,20 euros, que em serveix per tot el dia i per tot arreu (de 1 a 16 zones), i agafo la línia de tren (DB) S2 en direcció a Dahau - Petershausen i quan em mancava uns cinc minuts per la una del migdia, ja soc a l’estació de Dahau, em centro una mica i al davant mateix trobo l’autobús 726, que em porta fins al davant del KZ- Gedenkstätte Dachau (Camp de Concentració i Lloc Memorial de Dachau), on hi arribo quan passen sis o set minuts de l’una del migdia, entro al lloc d’informació - Un lloc – centre - monument,  que es va inaugurar l’any 2009 i que hom ja coneixia - demano el tiquet, a una noia molt amable, dient-me que l’entrada es gratuïta - no me’n recordava pas de la primera vegada fa 8 o 9 anys...-, però em va estranyar força, però així va ser.

Cal ressaltar que dins d’aquest lloc d’informació vaig tornar a trobar/veure, ho havia fet a l’autobús, un jove japonès, molt modern que s’assemblava a un personatge de Manga i que vaig trobar manta vegades durant tota la visita al Camp de Dachau.

Visita a l’interior del Camp de Concentració a Dachau. (1)

Ja no me’n recordava, però ara s’entra esquerra del Camp o si va per un camí paral·lel a la sinistra instal·lació i un frondós canal s’arriba a dos camins,  un cap a l’esquerra que va a la zona de l’antic Camp de les SS, però no es pot visitar. Anem cap a la dreta a la “JourHaus” la única entrada i la porta original del Camp, anys enrera estava molt diferent, doncs, varem entrar pel costat oposat. L’entrada real del Camp de Dachau es un edifici compacte de dos pisos i de moltes finestres i portes amb una torre de vigilància al damunt de tot això rodeja una gran arcada per l’entrada de vehicles pesats , tancat per una gran reixa reforçada amb una porta petita al mig on diu aquella famosa, trista, irònica frase - que també les podem trobar semblants en molts d’altres camps de concentració, extermini, etc.-, on hi diu : “ARBEIT MACHT FREI “, que vol dir : “El treball fa lliure” o quelcom així, una frase que fa fredat i on hi vaig fer fotos, ...i trobo de nou el jove japonès Manga... que també ni va fer alguna. Feia sol, però el dia era força fred, a l’entrar observo tota la grandiositat del Camp , que amb una freda blancor, ja se’m va gelar el cor ... Em poso la digital penjada a la ma, per fer un petit reportatge, que potser un dia publicaré. Vaig en direcció de la part dreta de l’entrada on hi ha l’antic Complex d’Intendència, on hi havia la cuina, el guarda-robes, els tallers i el “bany” , (lloc on feien passar a tots els presoners que entraven , sisplauperforça , per netejar-los a cop de manguera quan entraven al camp , ho eren castigats ).

...

Continuarà ..

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER MUNIC, 2013 (1).

UN TOMB PER MUNIC, 2013 (1).

Del 9 al 16 de Febrer del 2013.

Com moltes d’altres vegades torno a anar uns quants dies a Munic, la capital bavaresa, o com, potser, direm a partir d’ara, el Munic de Guardiola.   

Dissabte,09.02.13

Petits apunts del vol d’anada.

Sortim el dissabte de Carnaval , passant deu minuts de les dues del la tarda en un vol de Lufthansa que val ser d’allò mes plàcid. Primer perquè feia un dia claríssim i la ruta d’anada passa molt tros per damunt del mar - aquest vegada d’un blau intens nomes tacat per petits núvols que semblaven de coto fluix -. A l’arribar a l’indret de Mònaco és on enfila cap a l’interior en direcció a Innsbruck , passant pel entre mig de Torí i Gènova i prop Milà i Verona. Fins a Mònaco des del Prat es tarda uns tres quarts d’hora, el que representa gairebé la meitat del trajecte real des de Barcelona a Munic, segona perquè el vol va ser tranquil·líssim, doncs semblava que l’avio veritablement anés pel damunt de rails i la tercera perquè una mica mes enllà de passar per damunt del Casino monegasc ja començarem a trepitjar, en sentit figurat, els Alps que lluïen molt la seva blancor amb el sol que hi tocava i llavors hom es dona compte del gran i majestuosa que es la natura. 

Amb una arribada completament alemanya, mai mes ben dit, l’avio va tocar a terra exactament a les dues i cinc, cinc minuts abans de l’hora prevista. Varem sortir amb bastant bona temperatura de l’aeronau, però tot seguit ho compensarem, doncs a diferencia, quan sortirem de l’aeroport muniquès Franz Joseph Strauss , a part d’estar tot completament nevat , la temperatura exterior era dos graus sota zero i, només, eren passats dos quarts de cinc de la tarda, i en el recorregut des de l’aeroport fins a la zona d’estança, poguérem contemplar que tot era blanc, d’un blanc de pessebre.

De l’aeroport cap a Munic, es passa per les carreteres E45 i E52 que fan com un Ring de circumval·lació per la part Est de la ciutat, poca estona de sortir del flughafen, a la dreta podem veure molt a prop l’Allianz Arena , el camp de Bayern de Guardiola.

Varem arribar, on fem estada, que es la zona de Perlach, un districte  que es troba al sud-est dels límits de la ciutat i que fou incorporat a Munic el 1930. I Westlich davon schließen sich Ramersdorf und Obergiesing an.son principalment dues zones residencials :Altperlach und Waldperlach sind historisch gewachsene Stadtteile. Altperlach i Waldperlach. Hom s’està concretament a Neuperlach que ja en els anys 60 era un districte urbà completament nou en mig d’ una zona camperola verda i que en part encara es conserva bastant.   

Diumenge,10.02.13

Aquest diumenge, primer dia, sencer, a la capital Bàvara, i ja gairebé com es tradició , aprofitarem el gran dia que feia amb un sol radiant, per anar a passejar per la neu , plana i blanca,  però molt freda, que n’estem envoltats completament, i la dels trossos la tenim , només, a una cinquantena de metres. Tapats fins dalt, tothom agafa els estris de la neu, trineus, desllitzadors i vinga a fer virgueries als blancs paisatges propers.

Sortirem desprès d’escoltar per Internet al Barça- Getafe, que ens ho va explicar en Puyal fins que feren els dos primers gols, de la mitja dotzena que van venir desprès. 

Dilluns,11.02.13

A diferencia del dia d’ahir que feia un sol esplendorós, malgrat el fred i que tot esta ple de neu, menys els camins, les carreteres i els carrers, - que suposo que es per la tant cacarejada organització alemanya, o es que ja ho porten a dins i que abans que caiguí la primera volva ja hi tiren sal, o hi passen maquines netejadores - i així ens ho explicaren -. Aquest fet el varem pòquer constatar durant l’apropament amb l’avió a la zona de Munic que al damunt del blanc nevat es veu completament ratllat, com si una ma gegant ho hagués dibuixat.       

Aquest dilluns fa un dia molt grisos i encara sembla que fa un fred ... i la neu segueix igual no se n’ha fos ni un borrall, decideixo agafar el metro i  anar-me’n al centre desprès que d’esmorzar, les pastilles i actualitzar quelcom, a veure l’ambient pre carnavalesc. Avia’m si farà el mateix fred que dies passats, 2 i 6 graus sota zero, al dia i la nit respectivament, això es per conservar-nos joves.

Investigar el futur del Pep Guardiola a Munic.

Una de les intencions que tinc per aquest dies es indagar quelcom i mes, de tot el que hi hagi referent al Pep Guardiola , començant per anar a la botiga dels fans del Bayern de Munic , - o del Pep a partir de l’1 de juliol – que serà oficialment el nou entrenador del principal equip muniquès i gairebé d’Alemanya.  També anar a veure els possibles llocs on pot anar a viure en Guardiola i la seva família en la seva llarga estada a Munic que ja vaig publicar en un altre article.  

...................................................

Es dimarts al dematí quan acabo aquest article, torna a nevar finet, però seguit.

Continuarà ...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL “COMMISSARIO” MONTALBANO.

EL “COMMISSARIO” MONTALBANO.

Per distreure’m i alhora per evadir-me un xic , m’agrada llegir novel·les i seguir series de televisió, siguin d’intriga , misteri, de crims, d’espies o de suspens, de tota classe d’autors i personatges, principalment detectius, inspectors o comissaris, etc., i penso que això no es pas dolent, oi?.   

Ja fa temps vaig escriure sobre un “ commissario “ italià , en aquest cas el creat per Donna Leon, l’escriptora nord-americana de Nova Yersey, que fa molts anys es va instal·lar a Venècia , lloc on viu i treballa, i on també ho fa el seu personatge literari,  un “ commissario “ de policia venecià de nom Guido Brunetti, aventures que han donat la volta al món i que ha estat traduït a molts idiomes d’arreu, menys a l’italià, que sembla estrany, però es així. 

El “ commissario “ Montalbano. 

Però, aquesta vegada voldria parlar d’un altre “ commissario “, també  italià , en aquest cas del sud, de Sicília. Es tracta de Salvo Montalbano, un “ commissario “ fruit de la imaginació d’Andrea Camilleri, un popular escriptor italià d’aprop de 88 anys.  

Igualment que el “ commissario “ Brunetti”, al seu homòleg Montalbano els he seguit  per novel·la, les publicades per edicions 62 i Salamandra, també en les series televisives, el primer a 8TV, i el segon també a 8TV i ara a TV2 .      

Andrea Camilleri l’autor de Montalbano. 

Andrea Camilleri va néixer el 6 de setembre del 1925 a Porto Empedocle a la província d’Agrigento a Sicília, però des de fa molts anys viu a Roma. Desprès de fer durant mes de quaranta anys de guionista de televisió i director de teatre , i ara es un dels   escriptors mes populars i uns dels mes llegits d’Europa gràcies a les seves novel·les del esmentat  “ commissario “ Montalbano.

Salvo Montalbano.

Si llegiu les novel·les o seguiu les series d’aquest famós personatge de Camilleri, podreu comprovar que a diferencia del “ commissario “ venecià,  li ha fet un lloc imaginari , i una ciutat imaginaria Vigata i els seus voltants, a la província de Montelusa (dos noms inventats ) que s’assembla a diversos llocs de Sicília i sobretot on te la casa Montalbano, al costat del mar, que diuen es semblant a Porto Empedocle , el poble de Camilleri. El comissari encara que sigui de la policia estatal, segueix la llei, però moltes vegades es fa la seva, convertint- se en un policia poc ortodox, es un gran gourmet i un bon lector, Camilleri li va posar el cognom com a homenatge a nostre escriptor Manuel Vázquez Montalbán, i al seu detectiu Pepe Carvalho, també amant de la gastronomia i la literatura, amb la sort que a la televisió l’encarna l’actor Luca Zingaretti.

La BCNegra 2013, Trobada de novel·la negra de Barcelona.

Precisament aquest dies a partir de l’1 al 8 de febrer, s’està celebrant a Barcelona la BCNegra 2013, la Trobada de novel·la negra de Barcelona, i el primer dia d’aquesta Trobada es va inaugurar una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de nom Formes de Camilleri on la BCNegra 2013, on s’ha fet un homenatge i la vegada s`ha volgut analitzar les paraules de l’escriptor italià Andrea Camilleri  i de la seva sèrie literària mes popular, la del comissario Montalbano. Precisament el divendres 1 de febrer
es va fer una taula rodona “Testimonis d'Andrea Camilleri”, a l'auditori, amb la participació de Jordi Canal (director de la biblioteca La Bòbila i especialista en gènere negre), Lilian Neuman (escriptora i periodista cultural experta en novel·la negra) i Pau Vidal (traductor de Camilleri al català i creador del detectiu lingüista Miquel Camiller ).

Anada a l’exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.r

Es per això , aprofitant que aquest mateix dimarts, 5 de febrer, tenia d’anar a Barcelona per diversos, em proposo d’anar a la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, on es fa l’exposició titulada Formes de Camilleri, organitzada dins de la Trobada de novel·la negra de Barcelona i sobretot dedicada a l’autor sicilià i al seu popular comissari. Encara que la Trobada s’acaba aquest dissabte 9 de febrer , però l’exposició dura de l'1 de febrer al 18 de març de 2013, i que us aconsello que l’aneu a veure. I això es el que faig ...

Com no podia ser de d’altra manera una exposició d’un escriptor i d’un personatge que s’ha fet famós, el que hi ha a les parets son vint trossos de texts triats dels seus principals títols en el que es destaca diversos aspectes de les converses de Montalbano i Camilleri ens explica molts aspectes de la seva Sicília ancestral fen comparacions i ironies entre els seus detectius i personatges de ficció preferits.

Com aquell que contempla una exposició de quadres, ho faig en vint pintures de paraules camillerianes, triades de forma excelsa , pels que han preparat l’exposició i que us en voldria posar uns trossos dels trossos :

“ Vostè és parent del tinent Colombo? – Qui, els dels carabinieris de Fiacca? No, jo sóc .../...” En qüestió de gustos ell mes a prop de Maigret que de Pepe Carvalho... /...” Com mes saps de la persona que busques mes possibilitats tens de trobar-la.”... 

També he pogut observar que en aquesta exposició diferents edicions dels llibres editats aquí, per Edicions 62 en català i Salamandra en castellà, així com diversos vídeos de la sèrie produïda per la RAI a la televisió italiana i com hem dit emesa a casa nostra i editada aquí en DVD per Track Media.

En definitiva que us recomano llegir i veure al “ commissario “ Montalbano, en gaudireu.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

LA GRAN OFENSIVA.

LA GRAN OFENSIVA.

No sabia si titular-ho L’Ofensiva o deixar-ho tal com està, en genèric La Gran Ofensiva, doncs crec que tot aquest munt d’atacs de l’espanyolisme mes pur i dur contra Catalunya no s’acabaran mai, des de que el passat dimecres 23 de Gener , es va obrir definitivament la capsa dels trons, a l’aprovar-se àmpliament una Declaració de Sobirania  per part del Parlament de Catalunya en la que es deixava ven clar que :

“Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya: 
”D´acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l´exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d´acord amb els principis següents:

 “– Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà. ...

Amb vuit punts mes , i un preàmbul que repassa la història del procés de la construcció política i institucional de Catalunya. Una Declaració que va ser aprovada àmpliament per 85 diputats pel SI, 41 pel NO, 2 abstencions, amb la presencia a l’hemicicle de 133 diputats.  

La Gran Ofensiva.

En molts escrits anteriors ja varem parlar i advertir que seriem motiu d’atacs per tot arreu i de tot arreu, i ho varem definir amb el típic i topic de PER TERRA, MAR I AIRE, com se’ns ha fet sempre per activa i per passiva. Però ara serà, sobretot, amb l’afegitó d’anar contra el procés del Dret a decidir, de ser un Nou Estat d’Europa , en definitiva d’aconseguir la INDEPENDENCIA , la única manera de que el poble català sigui lliure i pugui sobreviure com a tal. Es per això que us posem alguns dels moltissims i recents exemples. 

El Grup del Unionistes.

En tots els processos d’independència i te d’haver una colla, mes gran o mes PETITA ( 85 a 41), que vagi en contra del procés per la independència, i aquí i tenim el PP, el PSC, i Ciutadans i si accepten la democràcia no passa res.

Destaquem que aquest partit “espanyolista” com a presentadors a la Delegació del Govern Central a Catalunya , perquè es declari NUL·LA la Declaració Sobiranista del dia 23 de Gener al Parlament de Catalunya, - on també hi son ells que es declaren demòcrates -. 

Per cert, es veu que al bloc del NO fa poc que també si ha afegit Plataforma per Catalunya (PxC), el partit extraparlamentari i xenòfob de Josep Anglada, afirmant “que la seva militància treballarà pel "NO" a la separació d'Espanya en una virtual consulta sigui aquesta legal, il·legal o pactada”.
Els espies del CNI. 

Diuen que el Centre Nacional d’ Intel•ligència (CNI), el nou nom de l’antic CESID ja estan treballant per evitar la independència de Catalunya amb la intenció de boicotejar la feina dels partits que la promouen, es la conclusió d’un article de la revista “Tiempo”, on esmenta l’estratègia dels serveis secrets espanyols perquè el procés sobiranista català no tiri endavant.
La Gran Patronal Catalana.

També aquest dies el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà,  va defensar, ara, que una trobada empresarial on es demanés un nou del diàleg entre el govern català i l'espanyol, això si, aparcant la consulta sobre la independència i que s'hauria de reprendre la negociació del pacte fiscal. Es veu vent be que aquest gent no son d’aquest món, o es que es pensen que encara son els amos.

El virgueries del Ministeri d’Assumptes Exteriors.         

Amb l’intenció de Recentralitzar l’estat, però amb l’intent clar d’anular completament Catalunya, el govern espanyol prepara una llei d’Acció i Servei Exterior,  que permetrà al ministeri d’Exteriors controlar de dalt a baix les relacions exteriors de qualsevol comunitat segons el diari “El País”. Exteriors es reservarà el dret a no donar-li l’aprovat si considera que va en contra les “la unitat d’acció i lleialtat institucional i coordinació”. Els governs autonòmics no podran participar en cap organisme internacional i, si volen subscriure qualsevol acord en aquest àmbit, necessitaran el vist-i-plau del Govern.

L'ex-president madrileny Joaquín Leguina.

Per acabar-ho d’adobar en una tertúlia de 13 TV, la televisió de la conferència episcopal espanyola , semblant a Intereconomía. Un dels tertulians, l'ex-president de la Comunitat de Madrid, el socialista Joaquín Leguina, tot un demòcrata, semblava. Leguina va demanar que la “Generalitat fos intervinguda per la guàrdia civil”. Continuant amb una llarga i ofensiva explicació molt de pel·lícula de l’Oest . Leguina va afegir al final, que: “La república va haver d'enviar el general Batet per parar els peus al Companys aquest. Aquí jo crec que amb una parella de la guàrdia civil n'hi haurà prou”

A tot això hi tindríem d’afegir Les banderes de la Senyora Llanos de Luna; La clara Recentralització del PP; L’espanyolitzar del Ministre Wert; Els “floritures”  de l’”Ejercito Nacional”; La Caverna Mediàtica madrilenya, etcetera. A mes la llarga corrua de greuges, mancances i atacs contra Catalunya.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

XERRADA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE VICENT PARTAL .

XERRADA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE VICENT PARTAL . 

Aquest passat dimecres 16 de gener a les 7 de la tarda varem assistir a la xerrada titulada: La independència ..., Com arribarem ?.Com serà?,  que va fer el periodista i  director del diari digital VilaWeb i la vegada expert en política internacional Vicent Partal a la Biblioteca Josep  Pla de Les Roquetes de Sant Pere de Ribes.  

Una xerrada organitzada pel Grup a Sant Pere de Ribes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ara simplificada assemblea.cat i que ompli de gom a gom la sala d’actes de l’esmentada biblioteca roquetenca. I que va començar un pel tard degut als problemes que va tenir el conferenciant per aparcar, com molts de nosaltres en una zona mes que atapeïda.  

La independència ..., Com arribarem ?.Com serà?

La primera cosa que va dir en Vicens Partal fou: “...que tenia ven clar que la independència de Catalunya estava apunt...,i que no tardaria gaire a esdevenir... “   i que tot això ho constatava per la seva experiència periodística arreu de molts països europeus que havien aconseguit la independència i que de moment Catalunya i malgrat tots entrebancs que hi ha ara i tots els que poden venir en un futur, de tots tipus tenia ven clar que tot anava segons el pla de ruta normal i que tenia de passar un cataclisme molt gran perquè no fos possible, i que la gent, per aconseguir-ho, no tenim d’afluixar gens. Dintre de la seva xerrada, que va ser molt didàctica i animosa, digué que: “ell tampoc es pensava que aquest moviment sobiranista -i això que ell ho tenia clar - anés tan depressa ...” i també va destacar com a curiositat que : “... el primer país que tradicionalment dona suport a la Independència d’un nou país es Islàndia...!,  “ ...doncs el que cal és anar a veure els islandesos...”       

Desprès d’esposar les seves opinions de la manera mes clara possible i que va animar d’allò mes el públic assistent, i que seguidament va participar en un profitós col·loqui on Partal encara va aclarir mes les opinions favorables a aconseguir la plena sobirania i encara va animar mes a la concurrència.     

A la fi de la xerrada vaig anar a saludar Vicent Partal, que feia temps que no es havíem vist, i recordarem el nostre amic Jordi Ibañez, tristament traspassat, que el portà l’any 1999, al nostre programa La Galeria a Ràdio Maricel.

Donem les gràcies al Vicent Partal, pels seus ànims i per la seva docta, aclaridora xerrada respecte a la futura Independència de Catalunya, i que tingui la raó.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com