ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17). - Ara és l'hora…!!!, o No. ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen i ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades.

Articles del Víctor

01/02.02.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17).-  

Ara és l'hora…!!!, o No. - Quan diuen que s'obriran 50 noves delegacions a l'estranger, avui que s'ha obert Roma i Viena que se sumen a les 5 obertes. Quan Podem/Podemos fa una gran “mani” a Madrid i només aconsegueix , diuen, 300.000, recordeu  la nostra V amb 1.800.000.

Han passat gairebé quinze dies des del darrer article d'aquesta sèrie, a part de la grip, el fred -que és normal- el canvi climàtic que ens porta grans ventades i moltes més coses estranyes, el nostre canvi climàtic particular, ANAR CAP A LA INDEPENDÈNCIA va de mal borràs, i aquesta colla , ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen, ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades. Potser això ja és una cosa normal, ja que alguns em diuen que tots els processos sobiranistes del món han tingut problemes de Bastons a les rodes, d'egos ocults, d'interesos impensables, personals i/o dels partits, etc., i si no que es recordin la gran independència que fou la dels Estats Units d'Amèrica i ...

...si aquells ho varen fer ...

Però aquells, que ja fa prop de 240 anys ha partir de les 13 colònies britàniques és proclamaren com "estats" a partir és fundà la nació. L'aventura els hi va var sortir bé, és convertint-se en el país més poderós del món, tot a causa dels autògrafs dels 56 signataris que vàrem fer de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica i que es signà al Congrés amb seu a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 a posteriori aquest estats rebels van derrotar la Gran Bretanya en la que va ser la primera guerra d'independència d'Amèrica que es guanyava.

Una Declaració d'Independència que se signà al Congrés el 4 de juliol de 1776 i que en principi el preàmbul i el seu contingut foren escrits per Thomas Jefferson un aristòcrata, polític i intel.lectual afrancesat que després seria el tercer President dels Estats Units, també John Adams després segon President o Benjamin Franklin tots formaven part del comitè redactor i que com sabem les seves disputes eren cel.lebres. 

Tot i així la Declaració fou signada unànimament pels 56 dels tretze nous Estats Units d'Amèrica i que foren segons aquesta rel.lació: 1 el President del Congrés; de Massachusetts; 3 New Hamspire; 4 Massachusetts, amb John Adams; 2 Rhode Island; 4 Connecticut; 4 Estat de Nova York; 5 New Yersey; 9 Pennsilvània amb Benjamin Franklin; 4 Delaware; 4 Maryland; 7 Virgínia amb Thomas Jefferson ; 3 Carolina del Nord ; 4 Carolina del Sud; 3 Geòrgia que fan un total dels 56, més l'1 del President del Congrés.

Amb això no vull dir que aquí, a CAT, en ple Segle XXI, puguem fer com aquella colla de burgesos, intel.lectuals, aristòcrates, terratinents i militars que dirigiren tota una població que els va seguir, i aixecaren les tretze colònies britàniques que gairebé totes tocàvem a l'Atlàntic i que desprès dels més de dos-cents anys de la seva independència la seva bandera, també estelada i barrada- encara que no sigui quadribarrada, doncs és seti barrada, perquè ningú és perfecte – va passar dels 13 estels fins a arribar a les 50 dels Estats actuals, 48 continentals i Washington DC. 

Però nosaltres, som nosaltres i a part de no barallar-nos tant, cosa que ens agrada a casa nostra, els hi hem de copiar les coses bones – com fan molts d'altres, millora'ls si cal. Però torno a repetir , si ells “ els pares de la Independència dels Estats Units d’Amèrica “, amb una guerra civil (de 1775 al 1781) que durà més de sis anys i un parell més fins al seu final firmat a París, entremig ho aconseguiren amb un munt de lluites internes i punyalades teòriques personals de tot tipus i encara més. Perquè segurament allí, tot era molt més complicat i les diferències que se salvaren eren molt més grans que les nostres, - malgrat que ara no ens hi fixem, perquè políticament sembla el país dels dolents, i només ens interessa el seu consumisme i el Show Bussines-. Tot així varen aconseguir una Declaració d’Independència (del 1776), al Final de la Guerra d’Independència dels Estats Units que és quan va ser reconeguda aquesta Independència (amb el Tractat de París del 1783). l'anomenada Convenció de Filadèlfia va fer l'aprovació d'una Constitució dels Estats Units (del 1787) Ratificant-la l'any següent llavors ja com Estats integrants d'una sola República. Des de la Declaració a la Constitució varen passar 11 anys i en aquest temps hi varen incloure Drets varis, entre d'altres els humans - a la seva manera- , recordem que això es va fer fa uns 240 anys. 

I per això si aquells homes ho varen fer fa prop de 240 anys, perquè no nosaltres...Ara que ho tenim a tocar ens barallem dia si dia també.

...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (16). - Ara és l'hora…!!!,potser, Ara sí,- i ja és l'hora.- s'han refet els ponts de diàleg i d'acció.

Articles del Víctor
                     

                                                          

14/19.01.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (16).

Ara és l'hora…!!!,potser, Ara sí,- i ja és l'hora.- s'han refet els ponts de diàleg i d'acció, potser perquè tots*si han arremangat, segurament sisplauperforça.

Tu, tot, tothom...!!!.

Tremolant com fulla de roure i acollonits d'allò més, ens varen tenir als independentistes de pro i també els vinguts de nou que n'hi ha de totes classes, com: Els de senyera; d'estelada;de cor; d`ànima i de sentiment, Però també els de butxaca; de cartera; i dels que pensem que serà molt bo per la subsistència del poble català; dels nous; dels antics, dels emprenyats; dels que n'estant fins al voraviu de les cabronades dia si i dia també que ens fa l'Estat Espanyol, sigui el partit que sigui que mani al Govern Central; des de l'estelada descolorida i com un cassigall estripat; de l'estelada nova i comprada als xinesos; dels que encara no ho tenen clar ... En definitiva amb nosaltres n'han vinguts molts i encara en han de venir molts més . Perquè en la futura Catalunya independent, malgrat que els hi dolgui, hi cabrem tots, i com deia el poema de tres o quatre paraules improvisat del 2011: Tu, tot, tothom...!!! de la poetessa Joana Bravo que a partir de L`Hora del Lector del 33 es va fer molt popular a YouTube i a la Xarxa.

12 de gener. Precisament aquest mateix dimarts al vespre resulta que la piulada perquè Mas i Junqueras és posessin d'acord amb l'etiqueta #AcordieleccionsJA, en mitja hora va arribar a trending tòpic mundial del Twitter. Tot era a iniciativa de l'ANC i això ha demostrat novament que el sobiranisme és hiperactiu a les xarxes. Aquesta entitat va encetar una campanya per accelerar la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i que és possesin acord abans d'aquest dijous, dia 15 de gener, i sembla que la piulada va fer l'efecte prevists per l'ANC i més ha esdevingut la més usada al món en aquesta franja horària, el que va punxar fou la cassolada que l’ANC va convocar.

14 de gener. Osties Pedret, potser sí que en aquest pas no l`arribarem a vèreu la independència, doncs després d`aquest disgust més llarg com un dia sense pa, avui dimecres 14 de gener del 2015, darrere d'una reunió a dues, més tres bandes (Amb el President Mas, en Junqueras d'ERC, la Forcadell de l'ANC, la Muriel d`Omnium i Vila d'Abadal de l'AMI.).Finalment hi hagué acord, i Mas i Junqueras es conjuraren i el President de la Generalitat va convocar Eleccions al Parlament de Catalunya pel 27-S amb llistes "diverses" i "full de ruta nacional" conjunts.

Una conjura entre Artur Mas i Oriol Junqueras, després d'una llarga cimera de més de 4 hores generoses a Palau amb l'aval de les entitats sobiranistes ANC, Òmnium i AMI per assolir “la victòria final” del procés, on assistiren Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal van acordar continuar junts fins al 27 de setembre, la data fixada per celebrar les eleccions plebiscitàries. Mas i Junqueras van sortir per donar explicacions detallades. D'aquí al mes d'agost reafirmen el pacte de legislatura, bastiran estructures d'Estat, ERC incorporarà experts en la seva articulació - no descarten entrar a Govern- i concorreran en llistes separades però això sí, amb un full de ruta comú. Mas, això també ho ha deixat clar, el 27 de setembre - que va dir que la data li feia una certa gràcia doncs faria un any que fa signar la convocatòria del 9-N. 

15 de gener. Ahir també, abans que comencés la reunió entre el president de la Generalitat, el president d'ERC i les entitats sobiranistes, Lluis Llach va piular : "Amb la confiança malmesa però esperant un miracle". Després Lluis Llach va aclarir: "Es diu que ningú ha guanyat, no ho crec. Em sembla que ha guanyat 'tothom' qui vol un país sobirà".-"Aquest 'tothom' ha obligat a l'acord. Felicitats", va afegir el cantautor.

Com a mostra un TGV (AVE).

Un dels exemples de perquè hem de voler la independència és: Si només amb les despeses que la megalomania dels diferents Governs Espanyols respecte al munt de línies pel TGV que es fan a l'Estat Espanyol sense to ni so i que representa una de les despeses més carés i inútils que s'hagi vist. Això si d'una forma radial amb centre a Madrid i després diuen que volen fer un Estat autonòmic, si cada dia esdevé més centralista. Un projecte de trens d'alta velocitat que serà la segona extensió de línies després de la Xina (el primer país comunista més capitalista del planeta, el que va aconseguir la quadratura del cercle).Ho podem veure amb les infraestructures que menys passatgers que han pujat a l'AVE en aquestes estacions el 2014, i que són; Segòvia amb 348, Tardienta (Osca) 449, Antequera 3.147 i Requena 7.122. Les estacions de València, Màlaga, Saragossa i Sevilla estan entre 1-1,5 milions de passatgers, Barcelona arriba als 2,5 i Madrid hi ha passa uns 6,8 milions de viatgers, ja que és el principal punt neuràlgic

I acabarem l'article d'avui quan Rajoy diu : “Que les Plebiscitàries no existeixen “ (Potser ell no sap o no ho vol saber que va de debò), i la Camacho pontifica que: "Recuperarem la presència d'Espanya a Catalunya amb l'Exèrcit i la Guàrdia Civil".

...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (15). - Ara és l'hora…!!!, o No. Després de seixanta dies del nou 9N, i les negociacions Mas-Junqueras un verdader l'espectacle, mostren que els seus personalismes son més que el futur de Catalunya.

Articles del Víctor

10 /12.01.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (15).

Ara és l'hora…!!!, o No. Després que han passat més de seixanta dies des del nou 9N i ja som el 2015, i les negociacions Mas-Junqueras són un verdader l'espectacle i estant encantades, on mostren que els importa més els seus personalismes que el futur de Catalunya.

Unes consideracions de traca i mocador , però un xic perplex.

Doncs tenim un país acollonit, emprenyat, esmaperdut i deprimit amb tot això de les lluites i converses sobre les llistes, plebiscitàries, independents,etc.,i tota la parafermàlia. Mentre els unionistes estant més contents que un gos amb un os. Tot això ha esdevingut a més de seixanta dies després del Nou 9N- i que va tot un èxit. I ara pa ssem moments tan difícils com sembla que el nostre país havia de ser així, ja que els egos personals o partidistes passen per davant de tot, i no diguem llocs amb dos galls, o mes en un galliner, amb ideologies o sense que forment part de la nostra vida. I això també passa a Catalunya que és un país petit sovint autodestructiu i caïnita que no estima a la seva gent, siguin els que siguin per moltes bones obres que hagin fet, cosa que no és diferent dels seus avantpassats en cultura. Recordem que en el món romà hi havia de tot i més, el Senat amb Brutus com executor van apunyalar al Cèsar ; l`egolatria de Neró va cremar la ciutat de Roma i Calígula que va fer totes les barrabassades i perversions, polint-se fins i tot al Gall de la Passió i així successivament i això que tots plegats eren romans...com nosaltres.

Si no toquem de peus a terra, malament.

Aquí ens hem d'asserenar i tocar de peus a terra , i fer com em deia fa anys un amic de Bilbao, abertzale, clar!, quan li deia: “...i qui us portarà la independència...?, i em contestà: -“... Que la porti el qui vulgui, la qüestió que la tinguem..., després ja ens espavilarem, però serem nosaltres mateixos...!. Era una època que hom es pensava que ells, els bascos, estaven molt més prop que nosaltres en la consecució de la sobirania i que l'aconseguirien molt abans que Catalunya, però la nostra realitat s'està imposant i gairebé la tenim a tocar, o això esperem, perquè fins ara sembla que hi ha totes les dificultats del món i sembla que ho trencarem tot i del primer al darrer serem la riota de tots, però sobretot dels espanyolistes siguin intel-lectuals o de totes classes i condicions, de dretes, esquerres i de centre. 

I el que em fa més por, és que ens hem passat,i ens passem, moltes setmanes de vodevils, putxinel-lis, comèdia, i que ara és un drama es pot convertir en una tragèdia molt pitjor que grega,i fer el paper d'estrassa.

Dos comentaris adients.

“En la transmissió d'aquest diumenge passat 11 de gener del 2015 del partit del Barça- Atlètic de Madrid - que per cert van guanyar els culés per 0-3, amb un gol de cadascun dels tres davanters, després de la setmana de polèmiques i escarafalls de tot tipus - per part de la TDP (La Transmissió d`en Puyal) de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio, els crits d`independència - normals en el camp del Barça i en molts d'altres- en el Camp Nou es varen cridar quan passava 23 minuts de les deu de la nit , llavors quan es van sentir Joaquim Maria Puyal va dir : “Això sembla una Metàfora que els crits d'independència es cridin més tard dels 17,14 minuts...”, suposem que el que es referia en Puyal era per la tardança del partit ERC de Junqueras i el Govern de Generalitat amb el seu President Artur Mas que encara no s'hi han posat d'acord.” 

O el que a comentat avui mateix l`Eva Piquer a El Singular Digital al seu article Alerta amb les paraules del procés, on diu:“ Podria passar que arribéssim a la independència quan la paraula “ independència” ja s'hagués convertit en sinònima d'autonomia”. 

 

...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i com tothom ja estic cansat d'aquestes lluites personalistes i de galls polítics quan la gent han parlat moltes vegades.

 

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (4). - Ara és l'hora …!!!, però de debó. De moment, només, tenim el marc legal supes, i a 40 dies del 9N, però .

Articles del Víctor

Per acabar bé l'any permeteu me que publiqui aquests 4 articles (del 2 fins al 5 ambdós inclosos) de la sèrie ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., que foren publicats en altres mitjans, però no ho vaig fer en aquests BLOCS per equivocació , ho faig ara i així tindrem tota la sèrie fins al 14 , a part del conte de Nadal, que va per separat. 

29.09.14.

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (4).
Ara és l'hora …!!!, però de debó. De moment, només, tenim el marc legal supes, i a 40 dies del 9N, però ...

Pensar amb el teclat...Vivim uns dies d'eufòria, d'alegria , i també d'un cert de desencís, d' uns fets que ja preveiem i passen a tal rapidesa que la seva ventolera fan que es girin les planes de l'història com fulls de calendari empenyuts per la tramuntana.
Tots sabíem i sabem que aquest camí cap a Ítaca no seria fàcil i que ens posaran pals a la roda a tort i a dret, perquè ara ja s'ha arribat a la punta del penya-segat i clar les forces de sempre d'aquella Espanya carpetovetònica i poc democràtica no ho podem ni veure perquè res ha canviat des de fa tres-cents anys i els sembla que nosaltres som una mera colònia sense drets i se la pot putejar i mirar d'eliminar-nos som a societat i com a poble, cosa que ja s'ha intentat, per part de tots plegats, per activa i per passiva.

I ara aquell temut Xoc de trens ja arribat, o gairebé, perquè a part de la “Honra sin barco...” els hi trontolla la gallina dels ous d'or i veuen que sense Catalunya, no funcionarien , malgrat vagin esventant “xuleries”. Tot i així sembla que l'Espanya tropical no entenguin res , doncs sempre diuen que és fet promogut per la Generalitat de Catalunya, i concretament el seu President Artur Mas i no s'adonen que el suport que te el Dret a Decidir, la Consulta, el Procès, voler anar cap a la independència, etc., és tant elevada (A favor : grans manifestacions des del 2010, mes de 900 ajuntaments, estelades a Go Go, Votacions del Parlament 107-28, etc.,etc. ) que si no és treuen la bena dels ulls no és pot parlar , ni negociar de cap manera i s'amaguen darrere la Constitució que ells no volien i ara sembla que sigui la seva pedra filosofal , que no es pot canviar, només, quan volen ells PPSOE i sense emetre ni un vot, perquè se l'han fet seva i només seva. 

Uns fets sense precedents.

Malgrat que són contradictoris i alhora complementaries , direm primerament que hem tingut l'alegria, la joia, l'honor de veure un President de la Generalitat de Catalunya, com l'Artur Mas que el passat dissabte 27 de setembre firmava solemnement el Decret de la consulta pel 9N , basat en una Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya va tenir amb un suport de 107 diputats dels 135. Posant-se al davant de tot aquest moviment sobiranista , - i hem dit manta vegades, que segurament sisplauperforça -, empenyut per les circumstàncies, el suport i les moltes manifestacions i moviments de tots tipus, però tot i així ha sigut un gest que l'honora i que passara a la historia per aquesta gosadia que pot tenir efectes i resultats imprevisibles. Després a vingut com un fuet, cosa mai vista, el Tribunal Constitucional (TC) admeten a tràmit els recursos del govern espanyol i que a les 7 de la tarda d'aquest dilluns amb una decisió adoptada per un ple convocat de forma urgent, - no ho deuen veure gens de clar – ha suspès avui de forma cautelar la consulta sobiranista catalana. Suspensió s'ha produït de forma automàtica, com s'estableix quan és el govern espanyol és el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expressa. A hores d'ara el Constitucional no ha considerat il·legal la llei i el decret, perquè és el que haurà de debatre a partir d'ara.

Per acabar...

Per cert, consultes com la que és vol fer el 9N, o semblants i amb totes les dificultats ja se n'ha fet a partir del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt i després a 550 pobles i ciutats de Catalunya amb les Consultes Populars del 2009 al 2011 amb més d'un milió de participants i la majoria pel SI , però es devien pensar que tot això era un “divertimento” i ara es donen compte que en aquest 2014 la cosa va de debó.
N'anirem parlant, anant cap a la independència...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (3). - D'una Cervera botiflera fa 300 anys ... a la Cervera de l'estelada... (1).

Articles del Víctor

Per acabar bé l'any permeteu me que publiqui aquests 4 articles (del 2 fins al 5 ambdós inclosos) de la sèrie ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., que foren publicats en altres mitjans, però no ho vaig fer en aquests BLOCS per equivocació , ho faig ara i així tindrem tota la sèrie fins al 14 , a part del comte de Nadal, que va per separat. 

 

22.09.14 .

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (3).
D'una Cervera botiflera fa 300 anys ... a la Cervera de l'estelada... (1).
El Castell de Cardona fou la darrera plaça que al principat va caure en mans de les tropes castellano-borboniques durant la Guerra de Successió i va ocórrer el 18 de setembre del 1714, set dies després que caigués Barcelona.
I com que aquest divendres passat - després de ser aprovada pel Ple del Parlament la Llei de Consultes populars, llei que fou aprovada per 106 vots a favor i 28 en contra. Votaren a favor CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i Joan Ignasi Elena no adscrit ; amb els vots en contra de PP i Ciutadans, o sia el 80% del Parlament català, i que servirà per convocar la consulta del 9-N - el president, Artur Mas, es va traslladar a aquest emblemàtic castell de Cardona, amb motiu de l’acte de commemoració del final de la Guerra de Successió dins dels actes del Tricentenari. I amb aquest motiu i més les trifulgues vàries contra Catalunya que van sortint dia dia , per posar travès a la Consulta, aquest dia s'ha parlat molt de l'antiguitat de la Generalitat i el seu President, de les ciutats i pobles catalans que varen ser fidels al primer Borbò Felip V, - posem-lo a l'inrevés - durant la Guerra de Successió, com Cervera, Manlleu, Berga, Tagamanent, Centelles ... i d'altres, que com és diu popularment “varen ser una colla de botiflers”.És per això que hom a cregut convenient - i per la part que em toca- posar en aquesta serie d'articles d'Anem cap a la Independència, alguns dedicats a aquest a temàtica.
Els Botiflers.
Comencem per dir, que botifler era el nom que se li va donar a les persones partidàries de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió. Normalment els botiflers solien ser membres de l’aristocràcia i la noblesa catalana i també valenciana que volien prosperar econòmicament i políticament amb el regim filipista. L’ús de botifler el trobarem documentat per a referir-se despectivament als dirigents de determinats pobles que foren fidels al Borbó com Berga, Manlleu, Cervera, Centelles..., també Alacant.
Si ens enredem etimològicament, que ara no toca, això pot ser més llarg que un dia sense pa, però si que esposarem alguna variant . Per exemple, es diu que bé de botinflar, del que té les galtes inflades, grosses. Un botifler era una persona inflada, presumida, arrogant, partidaris dels filipistes, gent que volia augmentar el seu poder a partir del règim instaurar amb la victòria dels Borbons.N'hi ha, però , molts més que els anirem veiem. Per altra banda aquesta paraula, despectivament, encara és fa servir per a anomenar als catalans “traïdors” que van contra els interessos de Catalunya.
El nom de botifler també és dona a ciutats que foren favorables a Felip V, “ les ciutats botifleres”, totes recompensades per la seva fidelitat al règim borbònic. Cervera per exemple, va aconseguir la seu d’una nova Universitat en substitució de la de Barcelona, anul·lada per traïdora.
La Cervera botiflera.
Des de sempre he sentit la frase popular: “ A Cervera, botiflers.”, conjuntament amb aquelles de “ A Cervera, port de mar...” , “ El port de mar de Cervera...”, “ On és el port de mar ...?”, “ A Cervera, volien un port de mar i els hi van donar una universitat...” i moltes d'altres, us tinc de dir que a mi sempre m'ha patinat molt aquesta cosa i en faig i n'he fet broma, però al fons, del mar, com a independentista i cerverí m'ha tocat el voraviu.
Que Cervera conjuntament amb Berga i etc., va acabar sent botiflera, és un fet si tenim en compte la salutació que, a finals del segle XVIII, se sentia a les tavernes catalanes: ""Bon dia a tot lo món, menys als de Cervera, Manlleu, Berga i Tagamanent".

N'anirem parlant, anant cap a la independència...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

AVI, VULL UN ESTEL COM EL DELS REIS D'ORIENT...!!!

Articles del Víctor

08/19.12.14

Un conte Nadalenc...

AVI, VULL UN ESTEL COM EL DELS REIS D'ORIENT...!!!

Nadal del 2014

En Quimet el Nadal del 2014 li mancava prop de tres mesos per quatre anys, era un xiquet més llest que una falcilla, les paraules i frases que repetia constantment eren: “ Això que és ..,” ; “ Perquè és això...,”; “ Perquè serveix això...,” ;“ Que és això...,”, i totes les variants que ús pugueu imaginar.
Quan començava a xerrar, sobretot a preguntar, avorria a tota la família, l'única que se'n salvava era la gosseta Flapy, potser perquè no l'entenia del tot, ho perquè el petit Quimet era el seu millor amic i tant li feia. L'altre, era l'avi Quim, el seu avi preferit, que veia en aquell nen el trapella que havia sigut ell de jovenet o millor dit de petit, “ell...que havia fet tronar i ploure, sobretot quan a l'estiu anava a Casa dels seus avis materns, i feia revolucionar a la seva iaia Maria quan li trepitjava els bancals de l'hort. Ho portava de corcoll cada dia als veïns dels avis, i quan sovint els hi esgavellava l'era, hi havien de treure'l de sota el trill...”, i li deixava passar tot.

…...................

En Quimet, d'ençà que va néixer, havia vist moltes banderes catalanes - senyeres que deia l'avi Quim – penjades a finestres, balcons i els llocs mès inversemblants. Però les que li agradaven més, eren les que a dalt de tot portaven un estel que podia ser blanc o vermell al bell mig d'un triangle de diferents colors, sobretot blaus i grocs, però també n'havia vist de blaus amb barres granes, d'altres de blancs amb l'estel blau fluix, escadusserament en vegué amb un triangle verd.
Això sí, es va donar compte que la majoria eren amb quatre barres vermelles al seu damunt hi havia un triangle d'un fons blau fort i un estel blanc, al darrere venien les damunt de les quatre barres vermelles hi havia un triangle groc amb un estel vermell al damunt. Com que ho mirava tot amb tanta afecció - li havia agafat la dèria de les senyeres-, - d'aquestes l'avi Quim en deia estelades -, iell es preguntava ­_Per què ? ,s'adonà que en molts llocs (Balcons,finestres i galeries) les banderes eren brillants i noves de trinca i d'altres estaven descolorides i àdhuc esparracades que semblaven talment un drap vell.

…...................

En Quimet no sabia pas que representava tot aquell estol de penjolls de coloraines amb estel o sense – i a més ja no sabia si és dèiem banderes, senyeres o estelades – malgrat que l'avi Quim o digués- encara que ell pensava que ho sabia tot i tot. Es digué a si mateix que quan pogués li faria explicar. Recordava que en els viatges que feia sovint amb els seus pares i alguns amb l'avi Quim, veia tots els carrers de les ciutats, viles , pobles i poblets d'arreu per on passaven i els trobava curulls de les banderes tan originals.

…...................

Un dia va trobar un retall de roba groga en la capsa de cosir de sa mare i amb un retolador vermell va dibuixar quatre ratlles gruixudes força ven repartides, però un pèl tortes, amb un llapis de color blau va pintar un triangle a l'inrevés, - com n'havia vist tants - ara descentrat a l'esquerra, llavors pensà: _ Ara hem falta l'estel.

…...................

Aprofitant el sol de l'hivern caloròs el nen jugava al jardí de ca l'avi tot fent enrabiar a la gossa Flapy, que mes que un ca semblava una ovella. Quan l'avi se li atansa i en Quimet es digué aquesta és la meva.

_Avi, per què hi ha tantes banderes penjades als balcons...?

_Mira Quimet és perquè volem que el nostre país, Catalunya, sia lliure i ens poguem governar nosaltres sols, sense imposicions, i el símbol són les banderes que tant et mires amb les quatre barres catalanes i un estel al triangle , i saps , espero que un dia ho pugui veure – veguè com el seu avi li canviava la veu i dels ulls cansats li eixia una llagrimeta, i es posa trist-, ... perquè mai com ara , i després de tres-cents anys, ho tindrem tan a prop. El nen feia cara de no entendre res i va pontificar..._ Per què?

Son avi preferit s'ho va pensar bé i li va contestar amb una veu pausada de locutor.

_Doncs perquè si no ho fem ara , la nostra cultura, llengua , la nació i tot..., es perdran per sempre com llàgrimes en la pluja. Quan l'avi Quim deia això s'entristí recordant la frase del replicant de la pel-licula Blade Runner:- Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”

En Quimet continuava no entenen res del que li explicava l'avi, però segurament se li varen quedar per sempre en el seu inconscient i l'eixiran sense que se'n doni compte.

Llavors se'n va anar a buscar la bandera que havia pintat i la doná al seu avi preferit...

_ Que vols Quimet – li preguntà.

_Avi , per la meva bandera , vull un estel com el dels Mags d'Orient i llavors serà una estelada. I el seu avi se'n va anar cap al Pessebre...

….......................

Intent de fer un conte de Nadal..., independentista

BON NADAL I MILLOR ANY 2015.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (2). - D'Arenys de Munt el 13S09 a les Consultes populars del 2009 al 2011. Res serà igual .

Articles del Víctor

 

Per acabar bé l'any permeteu me que publiqui aquests 4 articles (del 2 fins al 5 ambdós inclosos) de la sèrie ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., que foren publicats en altres mitjans, però no ho vaig fer en aquests BLOCS per equivocació , ho faig ara i així tindrem tota la sèrie fins al 14 , a part del comte de Nadal, que va per separat.

15.04.14 .

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (2).
D'Arenys de Munt el 13S09 a les Consultes populars del 2009 al 2011
Res serà igual ...Res serà igual...Si de debò, i amb aquesta frase començo, perquè amb la pujada des de fa entre uns cinc i deu anys del Sobiranisme, Independentisme, o el Dret a Decidir i no diguem d'ençà que es varen començar les Consultes Populars per la independència, i no diguem la gran pensada de fer una primera Consulta popular sobre la independència que es va fer a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i que aquella primera Consulta, que era local i no vinculant, (amb la manifestació de la Falange inclosa) també va ser prohibida i s'hagueren de treure les urnes de les dependències municipals i llavors és fer un col·legi electoral al Centre Moral d'Arenys de Munt que fou el lloc on tinguérem el goig de veure com votaren a favor o no sobre la independència de Catalunya d'una manera lliure amb la pregunta: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. També votaren els immigrants i els joves majors de setze anys, i que podem personificar en la senyora Carme Marin que va dir: “És l'última cosa que faig a la meva vida; i votaré que sí”. I que en Francesc Ribera “Titot” va popularitzar en una cançó. Aquell dia Arenys de Munt és va omplir d'una munió de gent il·lusionada i d'altres mig incrèduls per observar l'experiment que es va començar i que molts pensarem i escriguérem que Res serà igual...i així va ser, perquè a partir d'aquest simple, però trascendentals fet que el 12 de desembre del 2009 es va fer la segona Consulta popular a Sant Jaume de Frontanyà que varen inaugurar la Primera onada de consultes a 167 municipis que acabaren el 10 d'abril del 2011 amb la gran consulta popular de Barcelona que això sumaren un total de 554 municipis de Catalunya i arreu del món que al darrere del nom del poble o ciutat si posava la paraula Decideix i així votaren sense ser vinculant al voltant de més d'un miliò de votants, dels que en total, més de 800.000 catalans diguèren "sí" a la independència. I a partir d'aquí en prengueren exemple països com el Tirol del Sud, Irlanda i, el 13 d'abril d'enguany Euskal Herria concretament al municipi navarrès d'Etxarri Aranatz amb una participació semblant a molts pobles i ciutats de casa nostra. Llavors, segurament, la majoria dels que participarem en l'organització arreu de les Consultes populars pensarem que ... 

Res serà igual...
I no, perquè de molts dels que aquell 13 S anaren a Arenys de Munt i d'altres que participaren en l'organització de les 554 Consultes populars des del 2009 al 2011 van fer possible la creació de l'Assemblea Nacional Catalana ( l'ANC), l'Assemblea., però d'això...
N'anirem parlant, anant cap a la independència...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com