dimarts, 24 de febrer del 2015

UN TOMB DEL MEDITERRANI A BAVIERA (2).- Del 12 al 25 de febrer del 2015.- A Munic del dijous gras al dilluns de Carnaval.

Articles del Víctor
15/16.02.15.
UN TOMB DEL MEDITERRANI A BAVIERA (2).
A Munic del dijous gras al dilluns de Carnaval.
Del 12 al 25 de febrer del 2015.
Just farà cinc dies que vàrem aterrar alhora en punt (les 17,33) a l'Aeroport Internacional de Munic-Franz Josef Strauss (MUC), després que l'avió A321 de la Lufthansa de sortida a les 15,35 de la tarda i l'arribada a Munic havia de ser a les 17,35 ho va fer quan passaven passats més de deu minuts de l'hora oficial - i una de les coses que més m'agrada fer quan vaig en avió, a part de xerrar, es prendre notes de les incidències del vol, apuntar per on passa, seguin-ho si puc amb el mapa que va adjunt a la revista institucionals de la companyia i que normalment és al respatller de davant i fer una mena de cronologia del trajecte i després, si puc, comprovar-ho a vols semblants que hagi fet, ja ho diuen,de manies els metges no en curen - , en definitiva que va deixar de tocar de peus a terra, vull dir de rodes a la pista a les 15, 47 i tocaren de nou a l'asfalt bavarès a les 17,33 minuts, o sia que el vol va durar exactament 1 hora,46 minuts, en un vol plàcit i tranquil. 
                                                                                   
 
Comentaris mentre anàvem cap a Munic.
Doncs si, gairebé una hora després que vàrem aterrar, ja a l'aparcament comprovarem que la temperatura estava prop d'un grau sota zero i fins que arribarem a la nostra a la destinació a la part sud-oest de Munic, i cinquanta-quatre quilòmetres des de l'aeroport Muniquès tot estava nevat. Baixant per l'Autopista A9 Munic-Berlín, que bé de Nuremberg comprovarem com era de dens el transit a tres carrils a aquelles hores i en un dijous laborable. Després de l'encreuament (Kreuz)Munic-Nord amb l'A9 direcció Salzburg, poguérem veure el costat dret l'Allianz Arena, el camp de futbol del FCBayern München - del Pep Guardiola, on a Munic el tenen com un ídol, i que fa un parell dies el seu equip va golejar per 8 a 0 a l'Hamburg i que actualment va vuit punts pel davant del Wolfsburg que n'és el segon de la Bundesliga i continua a la Champions League - . 
                                                                              

Un estadi que quan hi passarem, a voltant de les set de la tarda, - aquí a les sis de la tarda ja és fosc i negre- la seva cobertura que és plastificada com si fos un gran globus era tota de color Blau, una coberta que té diferents colors (Blau,Vermell i un blanc neutre ) que canvia de colors segons l'equip que hi juga, perquè cal dir que en aquest mateix estadi hi juguen alternativament els dos equips de la ciutat: el TSV 1860 München; o el FCBayern München. Us aconsellem de passada que si voleu anar a visitar l'Allianz Arena, tant si és dia de partit com si no, des del centre de Munic i sense problemes, cal que s'agafi la Línia de Metro (U), la U6, hi ho podeu fer a la cèntrica Odeonsplatz o la famosa Marienplatz i al cap d'onze o dotze estacions s'arriba a la U-Bahn-Station Fröttmaning i d'allí a l'estadi hi ha cinc minuts a peu. Recordem que es pot visitar màxim fins a les sis de la tarda, que per experiència ja em va anar just temps enrere.
                                                                             

Neu i fred per donar i vendre.
De tots aquest quatre dies que estem a la capital de la Baviera les temperatures no es mouen pas gaire de dos a quatre sobre zero durant el dia, i de zero a sis sota zero a la nit, i fins ara els dies és reparteixen entre núvols i sol , sol radiant i núvols, però la neu li costa de marxar, i sort, que aquesta cosa de les nevades ja la tenen resolta i organitzada. 
Un tomb pel centre neuràlgic muniquès (1).
Tot i així durant el dia, a fora he passat força fred, sobretot aquest passat dissabte m'he anat a fer el tradicional tomb pel centre de Munic, i això vol dir traslladar-me a la zona que prenen per centre la Marienplatz, i que es considera el centre neuràlgic muniquès i d'allí podem anar a l'Odeonsplatz , o bé a l'inrevès pels carrers de la moda i del glamur com sòn el Weinstr , seguit del Theatiner-str per una banda o el Diener-str, seguit de la Residenz-str per l'altra banda i que ambdós vies van i vénen de l'Odeonsplatz o la famosa Marienplatz. Del bell mig de la Residenz-str, de la Max-Joseph Platz, comença uns dels altres famosos i llargs carrers de la moda com és la Maximilian- str. De la Marienplatz tambè és pot anar o venir fins a la Karlplatz (Schaus) pel Neuhauser-str, seguit del Kaufingerstr que també està ple de moda i glamur. 

Continuaré explicant el Tomb per Munic i Baviera.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 10 de febrer del 2015

UN TOMB DE LA MEDITERRANIA A BAVIERA (1).- Del 12 al 25 de febrer del 2015.- De Carnaval a Carnaval.

Articles del Víctor
06/09.02.15.
UN TOMB DE LA MEDITERRANIA A BAVIERA (1).
De Carnaval a Carnaval.
Del 12 al 25 de febrer del 2015.
Arreu son temps de Carnaval, i sobretot aquí on visc, Sitges, al costat del mar, ja es preparen com uns desesperats pel dia 12 que comença la disbauxa carnavalesca, és una zona (tot el Garraf, però sobretot a Sitges) que quan acaba un Carnaval ja pensen i comencen a preparar el proper. Un Carnaval que ha esdevingut una de les principals festes pre- Quaresmals de Catalunya i d'arreu, vés a saber si això ha estat així, o perquè el Carnaval de Sitges ja fa més de trenta anys que va passar de ser tradicional a convertir-se en un carnaval estàtic concentrat amb en les Rues, les Colles, les Carrosses, , el Carnestoltes versus la Reina (és opció com una altra) i es converteix en poca participació popular i esdevé (com al Brasil) una gran Rua de poca roba, pit i cuixa, samba,llum i colors, i unes quantes plomes - no les que hi tindria d'haver -, que te'l punt àlgid amb la dansa tribal al Cap de la Vila, per lluir davant de la tele, ara comarcal - encara que enguany hi haurà, diuen, una tribuna per 500 persones, amb calefacció i tot, a la zona de La Fragata - i suposo que com cada any els dies principals Sitges s'omplirà com mai. Però com sabeu: “Per Carnaval tot si val...”, o NO. 
Enguany no veurem el Carnaval de Sitges, ho farem a Munic.
Hom del d'aquí, del sitgetà, no en gaudirà ni un borrall - ni dels altres Ribes i Vilanova i la Geltrú, algun ja s'han fet -. Alguns sabeu que per aquestes dates gairebé cada any vaig uns dies a Baviera, concretament a la seva capital Munic i els seus voltants, quan vaig a Alemanya, i ho faig amb il-lusió, com a tots els llocs on viatjo i tot seguit m'agafa la dèria de contar-ho. Viatjó el mateix dia 12 d' aquest mes (El Carnaval de Sitges va del 12 al 18 de febrer ) és quan agafo la Lufthansa de les 3,35 o (15,35 de la tarda) o dos quarts de quatre i cinc de la tarda, que espero que com les altres moltes vegades que hem fet la ruta Aeroport Barcelona- Prat (BCN) fins a l'Aeroport Internacional de Munic-Franz Josef Strauss (MUC) , sigui i tardi dues hores d'ençà que s'aixeca l'aeronau fins que toca a terra i que gairebé conec com les corbes de les Costes del Garraf i que cronometro com un posés.
Els Döner Kebab de Turquia passant per Alemanya fins aquí.
Precisament tres dies abans de marxar vaig anar, com l'hivern faig cada quinze dies, al Döner Kebab del meu amic Màlic a menjar-me una pita , un jove pakistanès que el dec conèixer des de fa uns 12 anys, doncs, vivíem ambdós força a prop. Ara aquest amic i el seu germà podríem dir que tenen el millor Döner Kebab del Garraf.
I és direu perquè aquest, ara ens parla d'un Döner Kebab a l'article, doncs, ho faig perquè des de fa temps he observat que els döners kebab que hi ha a Catalunya són un cas molt curiós, per exemple : els que regeixen els establiments la son majoria del Pakistan, la maquinaria en general i pel muntatge dels establiments és fabricada i dissenyada a la República Federal Alemanya i els productes carnis, principalment, que poden ser vedella, pollastre o bé xai, conjuntament amb una part d'altres ingredients també venent d'Alemanya.  
Després he sabut el perquè, ja els menjars que és fan en la majoria de llocs són turcs, i que aquesta mena de Fast food, és varen popularitzar a Alemanya a partir de l'arribada de l'emigració turca després de Segona Guerra Mundial, concretament els anys seixanta i que a partir del costum turc de cuinar carn de corder , clavant-la en un eix de ferro o fusta i posar davant del foc i fer-la girar. Però diuen que fou en 1972 que Kadir Nurman un turc d'Anatòlia que havia emigrat a Alemanya els anys seixanta com d'altres milions de compatriotes va obrir una botiga al Berlín occidental i se li va ocórrer que la carn que és coïa de manera horitzontal, posar-la vertical que és cogués amb un moviment giratori seguit i així poder-se tallar més rapidament, i així poder-la vendre amb enciam, ceba i salses posant-la dins de pans de pita. A partir d'allí, després de més de 40 anys és venen döner kebab per tota Alemanya repartits amb més de 15.000 establiments que donen feina a 60.000 persones només a la DR i està en expansió total. L'investigaré..., i un altre dia en parlarem, escuseu-me, però, la llarga exposició.

Continuaré explicant el Tomb a Baviera.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 3 de febrer del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17). - Ara és l'hora…!!!, o No. ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen i ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades.

Articles del Víctor
01/02.02.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17).-  
Ara és l'hora…!!!, o No. - Quan diuen que s'obriran 50 noves delegacions a l'estranger, avui que s'ha obert Roma i Viena que se sumen a les 5 obertes. Quan Podem/Podemos fa una gran “mani” a Madrid i només aconsegueix , diuen, 300.000, recordeu  la nostra V amb 1.800.000.
Han passat gairebé quinze dies des del darrer article d'aquesta sèrie, a part de la grip, el fred -que és normal- el canvi climàtic que ens porta grans ventades i moltes més coses estranyes, el nostre canvi climàtic particular, ANAR CAP A LA INDEPENDÈNCIA va de mal borràs, i aquesta colla , ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen, ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades. Potser això ja és una cosa normal, ja que alguns em diuen que tots els processos sobiranistes del món han tingut problemes de Bastons a les rodes, d'egos ocults, d'interesos impensables, personals i/o dels partits, etc., i si no que es recordin la gran independència que fou la dels Estats Units d'Amèrica i ...
...si aquells ho varen fer ...
Però aquells, que ja fa prop de 240 anys ha partir de les 13 colònies britàniques és proclamaren com "estats" a partir és fundà la nació. L'aventura els hi va var sortir bé, és convertint-se en el país més poderós del món, tot a causa dels autògrafs dels 56 signataris que vàrem fer de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica i que es signà al Congrés amb seu a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 a posteriori aquest estats rebels van derrotar la Gran Bretanya en la que va ser la primera guerra d'independència d'Amèrica que es guanyava.
Una Declaració d'Independència que se signà al Congrés el 4 de juliol de 1776 i que en principi el preàmbul i el seu contingut foren escrits per Thomas Jefferson un aristòcrata, polític i intel.lectual afrancesat que després seria el tercer President dels Estats Units, també John Adams després segon President o Benjamin Franklin tots formaven part del comitè redactor i que com sabem les seves disputes eren cel.lebres. 
Tot i així la Declaració fou signada unànimament pels 56 dels tretze nous Estats Units d'Amèrica i que foren segons aquesta rel.lació: 1 el President del Congrés; de Massachusetts; 3 New Hamspire; 4 Massachusetts, amb John Adams; 2 Rhode Island; 4 Connecticut; 4 Estat de Nova York; 5 New Yersey; 9 Pennsilvània amb Benjamin Franklin; 4 Delaware; 4 Maryland; 7 Virgínia amb Thomas Jefferson ; 3 Carolina del Nord ; 4 Carolina del Sud; 3 Geòrgia que fan un total dels 56, més l'1 del President del Congrés.
Amb això no vull dir que aquí, a CAT, en ple Segle XXI, puguem fer com aquella colla de burgesos, intel.lectuals, aristòcrates, terratinents i militars que dirigiren tota una població que els va seguir, i aixecaren les tretze colònies britàniques que gairebé totes tocàvem a l'Atlàntic i que desprès dels més de dos-cents anys de la seva independència la seva bandera, també estelada i barrada- encara que no sigui quadribarrada, doncs és seti barrada, perquè ningú és perfecte – va passar dels 13 estels fins a arribar a les 50 dels Estats actuals, 48 continentals i Washington DC. 
Però nosaltres, som nosaltres i a part de no barallar-nos tant, cosa que ens agrada a casa nostra, els hi hem de copiar les coses bones – com fan molts d'altres, millora'ls si cal. Però torno a repetir , si ells “ els pares de la Independència dels Estats Units d’Amèrica “, amb una guerra civil (de 1775 al 1781) que durà més de sis anys i un parell més fins al seu final firmat a París, entremig ho aconseguiren amb un munt de lluites internes i punyalades teòriques personals de tot tipus i encara més. Perquè segurament allí, tot era molt més complicat i les diferències que se salvaren eren molt més grans que les nostres, - malgrat que ara no ens hi fixem, perquè políticament sembla el país dels dolents, i només ens interessa el seu consumisme i el Show Bussines-. Tot així varen aconseguir una Declaració d’Independència (del 1776), al Final de la Guerra d’Independència dels Estats Units que és quan va ser reconeguda aquesta Independència (amb el Tractat de París del 1783). l'anomenada Convenció de Filadèlfia va fer l'aprovació d'una Constitució dels Estats Units (del 1787) Ratificant-la l'any següent llavors ja com Estats integrants d'una sola República. Des de la Declaració a la Constitució varen passar 11 anys i en aquest temps hi varen incloure Drets varis, entre d'altres els humans - a la seva manera- , recordem que això es va fer fa uns 240 anys. 

I per això si aquells homes ho varen fer fa prop de 240 anys, perquè no nosaltres...Ara que ho tenim a tocar ens barallem dia si dia també.
...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 20 de gener del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (16). - Ara és l'hora…!!!,potser, Ara sí,- i ja és l'hora.- s'han refet els ponts de diàleg i d'acció.

Articles del Víctor
                     
                                                          
14/19.01.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (16).
Ara és l'hora…!!!,potser, Ara sí,- i ja és l'hora.- s'han refet els ponts de diàleg i d'acció, potser perquè tots*si han arremangat, segurament sisplauperforça.
Tu, tot, tothom...!!!.
Tremolant com fulla de roure i acollonits d'allò més, ens varen tenir als independentistes de pro i també els vinguts de nou que n'hi ha de totes classes, com: Els de senyera; d'estelada;de cor; d`ànima i de sentiment, Però també els de butxaca; de cartera; i dels que pensem que serà molt bo per la subsistència del poble català; dels nous; dels antics, dels emprenyats; dels que n'estant fins al voraviu de les cabronades dia si i dia també que ens fa l'Estat Espanyol, sigui el partit que sigui que mani al Govern Central; des de l'estelada descolorida i com un cassigall estripat; de l'estelada nova i comprada als xinesos; dels que encara no ho tenen clar ... En definitiva amb nosaltres n'han vinguts molts i encara en han de venir molts més . Perquè en la futura Catalunya independent, malgrat que els hi dolgui, hi cabrem tots, i com deia el poema de tres o quatre paraules improvisat del 2011: Tu, tot, tothom...!!! de la poetessa Joana Bravo que a partir de L`Hora del Lector del 33 es va fer molt popular a YouTube i a la Xarxa.
12 de gener. Precisament aquest mateix dimarts al vespre resulta que la piulada perquè Mas i Junqueras és posessin d'acord amb l'etiqueta #AcordieleccionsJA, en mitja hora va arribar a trending tòpic mundial del Twitter. Tot era a iniciativa de l'ANC i això ha demostrat novament que el sobiranisme és hiperactiu a les xarxes. Aquesta entitat va encetar una campanya per accelerar la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i que és possesin acord abans d'aquest dijous, dia 15 de gener, i sembla que la piulada va fer l'efecte prevists per l'ANC i més ha esdevingut la més usada al món en aquesta franja horària, el que va punxar fou la cassolada que l’ANC va convocar.
14 de gener. Osties Pedret, potser sí que en aquest pas no l`arribarem a vèreu la independència, doncs després d`aquest disgust més llarg com un dia sense pa, avui dimecres 14 de gener del 2015, darrere d'una reunió a dues, més tres bandes (Amb el President Mas, en Junqueras d'ERC, la Forcadell de l'ANC, la Muriel d`Omnium i Vila d'Abadal de l'AMI.).Finalment hi hagué acord, i Mas i Junqueras es conjuraren i el President de la Generalitat va convocar Eleccions al Parlament de Catalunya pel 27-S amb llistes "diverses" i "full de ruta nacional" conjunts.
Una conjura entre Artur Mas i Oriol Junqueras, després d'una llarga cimera de més de 4 hores generoses a Palau amb l'aval de les entitats sobiranistes ANC, Òmnium i AMI per assolir “la victòria final” del procés, on assistiren Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal van acordar continuar junts fins al 27 de setembre, la data fixada per celebrar les eleccions plebiscitàries. Mas i Junqueras van sortir per donar explicacions detallades. D'aquí al mes d'agost reafirmen el pacte de legislatura, bastiran estructures d'Estat, ERC incorporarà experts en la seva articulació - no descarten entrar a Govern- i concorreran en llistes separades però això sí, amb un full de ruta comú. Mas, això també ho ha deixat clar, el 27 de setembre - que va dir que la data li feia una certa gràcia doncs faria un any que fa signar la convocatòria del 9-N. 

15 de gener. Ahir també, abans que comencés la reunió entre el president de la Generalitat, el president d'ERC i les entitats sobiranistes, Lluis Llach va piular : "Amb la confiança malmesa però esperant un miracle". Després Lluis Llach va aclarir: "Es diu que ningú ha guanyat, no ho crec. Em sembla que ha guanyat 'tothom' qui vol un país sobirà".-"Aquest 'tothom' ha obligat a l'acord. Felicitats", va afegir el cantautor.
Com a mostra un TGV (AVE).
Un dels exemples de perquè hem de voler la independència és: Si només amb les despeses que la megalomania dels diferents Governs Espanyols respecte al munt de línies pel TGV que es fan a l'Estat Espanyol sense to ni so i que representa una de les despeses més carés i inútils que s'hagi vist. Això si d'una forma radial amb centre a Madrid i després diuen que volen fer un Estat autonòmic, si cada dia esdevé més centralista. Un projecte de trens d'alta velocitat que serà la segona extensió de línies després de la Xina (el primer país comunista més capitalista del planeta, el que va aconseguir la quadratura del cercle).Ho podem veure amb les infraestructures que menys passatgers que han pujat a l'AVE en aquestes estacions el 2014, i que són; Segòvia amb 348, Tardienta (Osca) 449, Antequera 3.147 i Requena 7.122. Les estacions de València, Màlaga, Saragossa i Sevilla estan entre 1-1,5 milions de passatgers, Barcelona arriba als 2,5 i Madrid hi ha passa uns 6,8 milions de viatgers, ja que és el principal punt neuràlgic
I acabarem l'article d'avui quan Rajoy diu : “Que les Plebiscitàries no existeixen “ (Potser ell no sap o no ho vol saber que va de debò), i la Camacho pontifica que: "Recuperarem la presència d'Espanya a Catalunya amb l'Exèrcit i la Guàrdia Civil".
...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 13 de gener del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (15). - Ara és l'hora…!!!, o No. Després de seixanta dies del nou 9N, i les negociacions Mas-Junqueras un verdader l'espectacle, mostren que els seus personalismes son més que el futur de Catalunya.

Articles del Víctor

10 /12.01.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (15).

Ara és l'hora…!!!, o No. Després que han passat més de seixanta dies des del nou 9N i ja som el 2015, i les negociacions Mas-Junqueras són un verdader l'espectacle i estant encantades, on mostren que els importa més els seus personalismes que el futur de Catalunya.
Unes consideracions de traca i mocador , però un xic perplex.
Doncs tenim un país acollonit, emprenyat, esmaperdut i deprimit amb tot això de les lluites i converses sobre les llistes, plebiscitàries, independents,etc.,i tota la parafermàlia. Mentre els unionistes estant més contents que un gos amb un os. Tot això ha esdevingut a més de seixanta dies després del Nou 9N- i que va tot un èxit. I ara pa ssem moments tan difícils com sembla que el nostre país havia de ser així, ja que els egos personals o partidistes passen per davant de tot, i no diguem llocs amb dos galls, o mes en un galliner, amb ideologies o sense que forment part de la nostra vida. I això també passa a Catalunya que és un país petit sovint autodestructiu i caïnita que no estima a la seva gent, siguin els que siguin per moltes bones obres que hagin fet, cosa que no és diferent dels seus avantpassats en cultura. Recordem que en el món romà hi havia de tot i més, el Senat amb Brutus com executor van apunyalar al Cèsar ; l`egolatria de Neró va cremar la ciutat de Roma i Calígula que va fer totes les barrabassades i perversions, polint-se fins i tot al Gall de la Passió i així successivament i això que tots plegats eren romans...com nosaltres.
Si no toquem de peus a terra, malament.
Aquí ens hem d'asserenar i tocar de peus a terra , i fer com em deia fa anys un amic de Bilbao, abertzale, clar!, quan li deia: “...i qui us portarà la independència...?, i em contestà: -“... Que la porti el qui vulgui, la qüestió que la tinguem..., després ja ens espavilarem, però serem nosaltres mateixos...!. Era una època que hom es pensava que ells, els bascos, estaven molt més prop que nosaltres en la consecució de la sobirania i que l'aconseguirien molt abans que Catalunya, però la nostra realitat s'està imposant i gairebé la tenim a tocar, o això esperem, perquè fins ara sembla que hi ha totes les dificultats del món i sembla que ho trencarem tot i del primer al darrer serem la riota de tots, però sobretot dels espanyolistes siguin intel-lectuals o de totes classes i condicions, de dretes, esquerres i de centre. 

I el que em fa més por, és que ens hem passat,i ens passem, moltes setmanes de vodevils, putxinel-lis, comèdia, i que ara és un drama es pot convertir en una tragèdia molt pitjor que grega,i fer el paper d'estrassa.
Dos comentaris adients.
“En la transmissió d'aquest diumenge passat 11 de gener del 2015 del partit del Barça- Atlètic de Madrid - que per cert van guanyar els culés per 0-3, amb un gol de cadascun dels tres davanters, després de la setmana de polèmiques i escarafalls de tot tipus - per part de la TDP (La Transmissió d`en Puyal) de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio, els crits d`independència - normals en el camp del Barça i en molts d'altres- en el Camp Nou es varen cridar quan passava 23 minuts de les deu de la nit , llavors quan es van sentir Joaquim Maria Puyal va dir : “Això sembla una Metàfora que els crits d'independència es cridin més tard dels 17,14 minuts...”, suposem que el que es referia en Puyal era per la tardança del partit ERC de Junqueras i el Govern de Generalitat amb el seu President Artur Mas que encara no s'hi han posat d'acord.” 
O el que a comentat avui mateix l`Eva Piquer a El Singular Digital al seu article Alerta amb les paraules del procés, on diu:“ Podria passar que arribéssim a la independència quan la paraula “ independència” ja s'hagués convertit en sinònima d'autonomia”. 
 
...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i com tothom ja estic cansat d'aquestes lluites personalistes i de galls polítics quan la gent han parlat moltes vegades.
 
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 23 de desembre del 2014

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (4). - Ara és l'hora …!!!, però de debó. De moment, només, tenim el marc legal supes, i a 40 dies del 9N, però .

Articles del Víctor
Per acabar bé l'any permeteu me que publiqui aquests 4 articles (del 2 fins al 5 ambdós inclosos) de la sèrie ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., que foren publicats en altres mitjans, però no ho vaig fer en aquests BLOCS per equivocació , ho faig ara i així tindrem tota la sèrie fins al 14 , a part del conte de Nadal, que va per separat. 

29.09.14.
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (4).
Ara és l'hora …!!!, però de debó. De moment, només, tenim el marc legal supes, i a 40 dies del 9N, però ...
Pensar amb el teclat...Vivim uns dies d'eufòria, d'alegria , i també d'un cert de desencís, d' uns fets que ja preveiem i passen a tal rapidesa que la seva ventolera fan que es girin les planes de l'història com fulls de calendari empenyuts per la tramuntana.
Tots sabíem i sabem que aquest camí cap a Ítaca no seria fàcil i que ens posaran pals a la roda a tort i a dret, perquè ara ja s'ha arribat a la punta del penya-segat i clar les forces de sempre d'aquella Espanya carpetovetònica i poc democràtica no ho podem ni veure perquè res ha canviat des de fa tres-cents anys i els sembla que nosaltres som una mera colònia sense drets i se la pot putejar i mirar d'eliminar-nos som a societat i com a poble, cosa que ja s'ha intentat, per part de tots plegats, per activa i per passiva.
I ara aquell temut Xoc de trens ja arribat, o gairebé, perquè a part de la “Honra sin barco...” els hi trontolla la gallina dels ous d'or i veuen que sense Catalunya, no funcionarien , malgrat vagin esventant “xuleries”. Tot i així sembla que l'Espanya tropical no entenguin res , doncs sempre diuen que és fet promogut per la Generalitat de Catalunya, i concretament el seu President Artur Mas i no s'adonen que el suport que te el Dret a Decidir, la Consulta, el Procès, voler anar cap a la independència, etc., és tant elevada (A favor : grans manifestacions des del 2010, mes de 900 ajuntaments, estelades a Go Go, Votacions del Parlament 107-28, etc.,etc. ) que si no és treuen la bena dels ulls no és pot parlar , ni negociar de cap manera i s'amaguen darrere la Constitució que ells no volien i ara sembla que sigui la seva pedra filosofal , que no es pot canviar, només, quan volen ells PPSOE i sense emetre ni un vot, perquè se l'han fet seva i només seva. 

Uns fets sense precedents.
Malgrat que són contradictoris i alhora complementaries , direm primerament que hem tingut l'alegria, la joia, l'honor de veure un President de la Generalitat de Catalunya, com l'Artur Mas que el passat dissabte 27 de setembre firmava solemnement el Decret de la consulta pel 9N , basat en una Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya va tenir amb un suport de 107 diputats dels 135. Posant-se al davant de tot aquest moviment sobiranista , - i hem dit manta vegades, que segurament sisplauperforça -, empenyut per les circumstàncies, el suport i les moltes manifestacions i moviments de tots tipus, però tot i així ha sigut un gest que l'honora i que passara a la historia per aquesta gosadia que pot tenir efectes i resultats imprevisibles. Després a vingut com un fuet, cosa mai vista, el Tribunal Constitucional (TC) admeten a tràmit els recursos del govern espanyol i que a les 7 de la tarda d'aquest dilluns amb una decisió adoptada per un ple convocat de forma urgent, - no ho deuen veure gens de clar – ha suspès avui de forma cautelar la consulta sobiranista catalana. Suspensió s'ha produït de forma automàtica, com s'estableix quan és el govern espanyol és el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expressa. A hores d'ara el Constitucional no ha considerat il·legal la llei i el decret, perquè és el que haurà de debatre a partir d'ara.
Per acabar...
Per cert, consultes com la que és vol fer el 9N, o semblants i amb totes les dificultats ja se n'ha fet a partir del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt i després a 550 pobles i ciutats de Catalunya amb les Consultes Populars del 2009 al 2011 amb més d'un milió de participants i la majoria pel SI , però es devien pensar que tot això era un “divertimento” i ara es donen compte que en aquest 2014 la cosa va de debó.
N'anirem parlant, anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona