Articles del Víctor
03-08.06.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (24). ABANS I DESPRÉS DEL
24M -( 2 ara de 4). No podia ser d'altre que toqués el voraviu al
procés, que l'inefable Duran i Lleida amb la seva Des-unió. Ara
l'important és la gran victòria del Barça i el seu Triplet.
Actualitat
i vivències.
Sembla
que estigui predestinat, des de fa dies, a parlar més de futbol i
del Barça que d'altra cosa. Ja m'agrada i més quan guanya. Encara
que he de reconèixer que no en sóc pas un expert, però la
temporada m'ha portat a això, i..., ...i per això que començo a
escriure l'article quan fa unes quinze hores que el Barça de Luis
Enrique , amb penes i treballs, al de Berlín ha aconseguit guanyar
la seva cinquena Lliga
de Campions
(Champions), després d'aconseguir, de nou, seguin la proposta de
Polònia
…!!!
Lliga, ...Copa, ...i Champioooons...”, el
segon Triplet
del qual en podríem anomenar l'Època Moderna, amb un partit
d'infart, amb una Juve lluitadora fins a la fi,– encara que a mi
personalment em va agradar més la final de la Copa del
Borbó/Dictador. Amb el famós gol de Messi, que és per emmarcar, -
i que per casualitat el vegué en directe, hom que no és un espert
ja va veure que era un gol excepcional, el millor del món-,
segurament em va agradar més per que ho feia contra l'Atlètic de
Bilbao, pel Camp Nou, per l'afecció, els murals i sobretot per La
Gran Xiulada...
El continuo al davant de la tele, la ràdio, internet, l'ordinador i
tutti
quanti,
a les vuit de la tarda quan ja està en marxa la Rua que mes del
Triplet s'hauria de dir de l'Smarfhone. Mentrestant un altre equip
català, el Girona,
que podia pujar a Primera Divisió de manera directa si guanyava el
partit contra el Lugo i que al minut 92 van empatar, i després d'un
gol anul.lat, va perdre les possibilitats que tenia. Hi hagué
l'aturada del partit quan mancaven 40 segons i després es varen
tornar a jugar, una cosa esperpèntica i surrealista, amb una tangana
sense precedents que encara porta cua.
A
part del Barça, del futbol i de la tirallonga d'emocions viscudes
per l'afecció blau-grana, per Catalunya i pel món, i de la
decepció momentània del Girona , també, des del punt de vista del
Procés han passat d'altres coses i no sempre bones per anar
cap a la independència... i sinó mireu:
Duran
i Lleida i la seva Des-Unió.
Del
Duran i Lleida i de les seves filigranes n'hem parlat sobradament,
potser ara millor que mirem que diu la filla de Manuel
Carrasco i Formiguera,
històric dirigent d'Unió, afusellat durant la Guerra Civil pels franquistes. Rosa
Maria Carrasco en una entrevista al programa “2324” del Canal
3/24, va atacar durament a Josep A. Duran i Lleida, dient que: “És
l'home invisible. No és mai enlloc, però actua de sotamà, i de
quina manera!”, i també:
“Intenta parlar amb mi, però ja
li he dit que no acostumo a dinar amb l'home invisible”
, o que: “En
Duran, en aquests moments, no hi toca”
, aclareix que membres de la direcció, com Joana Ortega, "s'han
deixat enganyar"
amb una proposta, que no pregunta directament sobre la independència
i que l'han aprovat. Dient que està en contra de la pregunta
formulada per la direcció per la consulta interna del 14 de juny.
La
pregunta trampa d'Unió, que només entenen ells.
Més d'un miler de militants, amb dotze membres
de la direcció, van reclamar que es pogués votar sí
o no a la independència, la
pregunta senzilla i concreta era: “Voleu
que UDC es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la
UE?” i entre els signants hi
ha Núria de Gispert, presidenta del parlament, Joan Rigol president
del PNDD, i Antoni Castellà líder del sector sobiranista,dos
membres del govern i tres diputats, entre d'altres. Amb
un comitè de govern molt dividit. Disset membres a favor de la
proposta i nou en contra, amb abstencions.
La
pregunta de la direcció, embolica que fa fort.
Però la pregunta
que anirà als militants és: “Voleu
que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del
catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?”,
que són:
'1.
Sobirania. Sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena
sobirania per a Catalunya.
2.
Democràcia. Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma
netament democràtica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la
majoria de vots de la ciutadania.
3.
Diàleg. Gestionant el procés des del diàleg entre el govern de
Catalunya i el de l'Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb
voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar
complicitats al si de la Unió Europea.
4.
Seguretat jurídica. Garantint en tot moment la seguretat jurídica,
excloent tant una eventual declaració unilateral d'independència
com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat.
5.
Europa. Descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora
de la Unió Europea.
6.
Cohesió. Vetllant, en tot moment, per la cohesió social i
territorial de la nostra nació.'
*Actualitat
i vivències, és
només,un títol que he incorporat a aquest article, perquè ja sabeu
que d'ençà que vaig començar hi poso una part dels esdeveniments i
comentaris que passen durant els dies d'un escrit a l'altre, i que
moltes vegades ho allargo en demesia. Sota a aquest títol i
procuraré agrupar tot el que passi i no estigui directament
relacionat amb el Procés Sobiranista. * Per exemple, tenia una serie
d'apunts - que no ús posaré, ...- dels partits de la Lliga,
Copa i Champions
i dels seus èxits evidents, a les que no insistiré molt, ja que se
n'ha parlat “
urbi et orbi”.
Mentre
hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència... i de debò,
parlarem de la gran xiulada.
Víctor Lluelles i Cardona
