dimarts, 8 de març del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (3)

Articles del Víctor
05-07.03.16
UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (3)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Alguna gent m'ha dit, “Renoi quin gran partit n'has tret d'un sol dia de viatge a Praga...!”. Un dels avantatges de viatjar, és per després poder recordar, i més quan hom ha anat a un mateix lloc, país, ciutat, etc. El que fa és recordar molt i més si ho ha vist com en una moviola, i que li van passant les imatges i alhora anècdotes i records, això és el que em passa , i molt, sobretot a Praga, on hi vaig anar, tot el dia 18 de febrer passat. Sabeu, això em passa, en molts llocs , però sobretot a la capital de les Cent Torres, lloc on he anat “ manta “ vegades des del 1990.
Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (2)
El Metro de Praga.
Com diguérem en el passat article, el Metro de Praga té prop de seixanta quilòmetres totals de via, amb 54 estacions que cobreixen els 22 districtes, amb una distància de més de 25 quilòmetres des del centre de la ciutat (Praga 1). Aquestes línies es començaren a construir - definitivament- un any abans de la Primavera de Praga, el 9 d'agost del 1967, i es va inaugurar el 9 de maig del 1974, en principi es va concebre com un tramvia subterrani, però el mateix any hi hagué un canvi substancial en la idea inicial, i llavors es va decidir per un ferrocarril metropolità. Projectades les tres línies abans de la II Guerra Mundial, després d'aquesta es van paralitzar a causa de la situació de pobresa de Txecoslovàquia. Unes línies de Metro, que ves per on, es van inaugurar començant per la darrera, la lletra C, la vermella, doncs la construcció s'inicià el 9 d'agost de 1967 a l'Hlavní Nádraží, l'edifici de la primera estació de tren praguenca.
Llavors la construcció continuà ràpidament i en 1978 s' inaugurà la primera secció de la línia A. Finalment, la línia B es va inaugurar el 1985, formant un triangle amb tres punts d'intersecció i de transbord.
Actualment el Metro de Praga , està compost per tres líníes ( l'A,B i C.,amb uns colors, també, senzillíssims, el Verd, el Groc i el Vermell, que corresponent respectivament per aquest ordre ) nosaltres , també començarem per la lletra C.
La línia vermella,amb la lletra C, és una línia de 22,41 quilòmetres i 20 estacions, El seu traçat va des del nord-est al sud-est de la ciutat, i un temps de recorregut de 35 minuts. Línia que quan s'inaugurà anava entre l'estació Florenc - abans Sokolovská- i l'estació Kačerov, vuit més enllà.
..........................
“ I per cert parlant de la línia vermella,lletra C i de l'estació Florenc ús diré que hom va arribar a Praga des de Munic en aquest lloc a les sis del dematí,- sembla que ho vaig dir- que des de fa anys és l'estació general d'autobusos de línia que hi arriben de la major part d'Europa, i que ara està molt arranjada, amb un edifici nou i de disseny, amb la façana que està encarada a una de les moltes entrades de Florenc. Després d'arribar i fer una composició de lloc, en el mateix lloc on vaig fer el cafè , bescanvià 10 euros (a 22 corones - kc - l'euro) a la baixa i una mica cares, però! - i així em donarem les primeres Corones Txeques (kc) del viatge. Una vegada descansat, pres el cafè, baguejat, fet algun apunt i haver vist sortir el sol a les set del matí en l' sky line – no el bo – praguenc, ja havia obert el canvi oficial i fou quant bescancià ( m'ho van fer a 26 corones – kc- l'euro el preu correcte) la resta dels euros, 15 més i que fou tot el vaig gastar – i que ja en parlaré - Una vegada abillat,i com que ja coneixia de sobres la zona vaig entrar a l'estació de Florenc i la primera cosa que vaig fer és comprar un bitllet de 24 hores que val 110 kc (uns 4 euros), pel Metro, Bus i Tramvia, i d'aquesta manera vaig començar a viatjar per Praga d'una manera legal i barata – que en parlarem -, i cap al centre...”
..........................
 
La línia de color groc, amb la lletra B, és la més llarga i l'única totalment acabada . El seu traçat va des del sud-oest cap al centre i continua cap al nord-est de la ciutat. Té 25,6 quilòmetres de llargada i 24 estacions. El temps de recorregut és de 41 minuts.
La línia de color verd, amb la lletra A, el seu traçat és més de 17,13 quilòmetres de llarg i 17 estacions. Connectant del centre amb el nord-oest i l'est de la ciutat. El temps de recorregut és de 30 minuts. Una part important de la línia A (la verda ) corre per sota de la plaça de Wenceslao, amb dues de les estacions més concorregudes del metro, la de Muzeum (línies A i C) i de Můstek (línies A i B). Precisament aquest Metro té tres estacions de transbord, i que dues corresponent a aquestes dues importants estacions: de Muzeum (C x A) ; i de Můstek (A x B). La tercera, la de Florenc, no menys important, però si més allunyada del centre (amb el transbord de C x B), d'aquesta n'hem parlat molt, per això hi devien posar la principal estació d'autobusos.
Tot això ho continuarem explicant des de Praga.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

divendres, 4 de març del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. -(1)

Articles dcel Víctor
20.02.16
UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. -(1)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
En primer lloc us he de dir que no m'he begut l'enteniment, pel que llegireu a continuació. No, no senyor, no me l'he begut. Molts pensaran :”Que es pensa que té vint anys...?, doncs si, fa més de vint anys que tinc vint anys, però amb el cor jove i animós. 
Un viatge a Praga en 24 hores.
Em sembla que aquest ha estat un dels viatges més ràpid i més curts que he fet en la meva vida, - tret d'anar a Andorra, quan si anava a comprar formatge i alguna cosa mes. - Un viatge que he fet el dia 18 de febrer d'enguany, durant la meva estada a Munic durant un dels dinou dies d'aquest febrer que estem.
Havia d'anar alguna vegada des de Munic a Praga, però no em pensava pas fer-ho d'aquesta manera tan accelerada, però això si molt enriquidora i interessant. 
He anat a Praga, des de Munic, arrodonint-ho, en 24 hores, i concretament en dues nits i un dia, o per ser més exactes : Vaig partir de Munic a les dotze ( les 23,59) de la nit del 17.02 fins a les 6 (5,47) arribarem a la capital txeca.Amb una estada en Praga de les 6 del matí a les 12 de la nit, (12,02) que sortiren cap a Munic, on arribarem a les sis del matí (5,58) del 19.02 , tot això en autobús muniquès de la MeinfernBus-FlixBus que fa aquesta ruta diàriament. I a l'arribar després d'agafar 2 metros i un autobús a les vuit del matí em posava al llit.
Més d'alguns que em llegiran pensaran: “Com una cabra...!” , i segurament tindran raó, però valia la pena. Torno a Praga després de 8 anys, el 2008, fou l'any que hi vaig anar dues vegades,la primera amb una ruta de quinze dies que vaig fer amb l'EUROLINES i el recorregut eren Barcelona-Firenze-Venècia-Budapest-Praga- Barcelona i la segona fou una estada d'una setmana a Praga juntament amb dos amics sitgetans i que tot això suma un munt de vegades que hi he anat des del 1991. Han passat prop de 8 anys i la capital de la República Txeca, va canviant amb els anys, i moltes vegades, penso, si és a millor, o a pitjor, una gran ciutat, que l'han fet malbé, primer el comunisme que ho va deixar que és perdés tot i tot, per la desídia d'un sistema podrit i caduc que tenia de ser la guia del món. Ara (des del 1989) el neo capitalisme imperant a tot el món tampoc ho ha conservat pas molt. Uns ho van deixar que és podrís de mica en mica i els altres que es perdin les essències de moltes generacions.- Cosa que si no és vigila també li pot passar a Barcelona, doncs haviam si Gaudí la va enlairar fent-la universal, i ara, entre tots, en farem un Parc Temàtic, i que un dia en tindrem de parlar. - 
Uns preus barats, amb referències a la cervesa.
La República Txeca i la seva capital Praga, tenim que un dels seus atractius són que els preus encara ens resulten barats, per a les economies del seu voltant, depenent del país on és vingui , potser cada vegada menys, però es conserva força bé.
Durant anys enrera quan la gent anava a Praga els preus és prenien de referència amb la “Pivo” (la seva cervesa) i depenent del preu d'aquesta es veia la diferència de preus entre països. Fins i tot fa temps, que els mateixos txecs - ara no ho se - la referència que feien entre sous era a partir dels preus cervesers, ja que per a ells, era i és, molt important , ja que beure cerveses, es deia que és el seu esport nacional. Tenint en compte que a la República Txeca hi ha Praga concretament fa anys es deia que la mitjana de consum de cervesa per persona i any de més de 200 litres i ara, diuen, que ha baixat ( un calcul que hi ha inclosa tots la població, grans , petits i tutti quanti ), a mi no em surten el números de cap manera, però de “pivos” en parlarem més endavant.
Recordo que en els primers anys que hi vaig anar ( principis de la dècada dels 90 ) una gerra de mig litre (50cl.) de cervesa valia aproximadament entre 3 o 4 de les antigues pessetes. Ara és difícil agafar-ho com a referència ja que hi ha una munió de marques i de tipus de cerveses Txeques que fa feredat, - ja que a la República Txeca es produeixen cerveses excepcionals i de renom mundial -, enfront de les oficials que hi havia en l'època comunista que ara ja són conegudes arreu, entre moltes marques, en tenim com: (Praga1784 Premium Pils, Krusovice, Gambrinus, Budejovicky, QeenBohemianLaguer, Radegast, Staropramen, Plsner Urquell, etc.) 
Comparacions d'aquest dia d'estança. (1)
Encara que a primers de l'any 2009 el seu primer ministre, Mirek Topolanke quan va assumir el comandament de la Unió Europea va anunciar que la República Txeca adoptaria l'euro des del dia 1 de novembre del 2009. Fins ara , febrer del 2015, els txecs s'han resistit a fixar una data concreta per l'adopció de la moneda única europea, han passat prop de sis anys i el més calent és a l'aigüera, i en vista de les perspectives val més que no corrin. Des de Praga, continuarà.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

dimecres, 17 de febrer del 2016

MURIEL: ANIREM CvAP A LA INDEPENDÈNCIA, COM TU VOLÍES.

Articles de Víctor

14-15.02.16
MURIEL: ANIREM CAP A LA INDEPENDÈNCIA, COM TU VOLÍES.
No pensava pas escriure en uns quants dies sobre temes referents al procés independentista com vaig fer durant molt temps, en la sèrie d'ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA, primer perquè de moment, semblava, que tot ens va si o si , com una bassa d'oli, i a més, potser, anem pel bon camí, i perqué volia canviar una mica. Però un fet molt desgraciat a ocorregut aquest cap de setmana a casa , i és la mort de la Muriel Casals que m'ha frapat molt i he cregut de fer-li un petit escrit en homenatge: 
 
Muriel, el teu exemple ens farà forts.
“...obro els diaris digitals “de casa” com faig cada dematí, manta vegades, i em va caure el món al damunt, i em trobo que la Muriel Casals s'ha mort passada la una d'aquesta matinada. Ni hi contava pas, però una mort sempre és una mort. Hom no tenia pas el goig de conèixer-la personalment a la Muriel, però a una persona com ella, que l'he seguida moltíssim en les seves activitats independentistes, i l'havia pres de referent per a la lluita tant per l'assoliment de la independència del nostre país, juntament amb molts d'altres, però. Ella essen capdavantera i aglutinadora de les forces que tenim de fer-la possible, (Junts pel Sí, Òmnium, ANC, AMI, CUP, Súmate, etc.).
 Estic molt trist, i plorós, i pobre de mi, no se que dir, ni que escriure després de resseguir àmpliament tot el que s'ha dit de la Muriel, en declaracions i elogis de tota mena com aquestes quantes que ús poso: ERC, a Muriel Casals: “Culminarem el nostre camí cap al teu somni:la llibertat”.; Raül Romeva i Rueda: El teu somriure ens guiarà. El teu record ens servirà d'esperó”. ; Forcadell:” La mort de Muriel és una pèrdua molt gran per al país”; Mas:” De tots nosaltres, la millor era Muriel Casals”; Puigdemont : “ La Muriel ens ha deixat.Farem realitat el seu somni”; Lluc Salellas: ”Muriel Casals ha donat tot el que tenia per la independència “; Colau recorda Muriel Casals com: “ una dona compromesa i de principis “; Súmate, a Casals: “ El teu llegat és un gran tresor per a Catalunya “ ; ANC: “Que la força de Casals ens serveixi per continuar treballant en el camí fins a la llibertat”; CUP: “ El millor homenatge a la Muriel és la victòria “ ; Puigdemont : “Muriel Casals és un referent ètic a seguir”; Jordi Sánchez, President de l'ANC: “ Sí algú es mereixia viure l’emoció del naixement de Catalunya com a nou estat, sense cap mena de dubte la Muriel era una d’elles.”; Forcadell: “Muriel Casal era el somriure de la revolta i la meva mestra”, entre moltíssimes d'altres. Esta ben clar que la Muriel no s'ho mereixia , només faltaria, però és que el procés ha perdut un actiu i una empenta sense precedents.
I mentre llegia totes aquestes notícies i els comentaris adients - que no podia pas millorar- se m'escapaven les llàgrimes i tenia un nus a la gola, sobretot per la mort de la Muriel Casals, però, també, perquè se'ns anava una gran lluitadora pel meu país, i la mala sort se l'ha emportat quan més la necessitem, (Diputada de Junts pel Sí i , Presidenta de la Comissió Constituent del Parlament de Catalunya-Càrrec que no va estrenar- ). Però crec que la força que ens ha deixat per tirar endavant és tan forta que serà com una progressió geomètrica que ens catapultarà a la República Catalana com no ens ho podríem pas pensar. És per això que tots els independentistes fem el cor fort i que cadascú en les seves possiblitats segueixi la línia d'aquesta dona excepcional que per davant de tot volia que Catalunya fos lliure i sobirana. 
 Petita història de Muriel Casals i Couturier.
Muriel Casals i Couturier, va nèixer el 6 d’abril de 1945, a Avinyó ( la Provença) filla de l'advocat sabadellenc i soldat republicà exiliat Lluís Casals i d'Augusta Couturier, una mestra originària de Sant-Etiève, comú arpitá que forma part del departament francès del Loira als Roine-Alps. Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona, i actualment era professora emèrita del departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB.
Des del punt de polític Muriel Casals va formar part del PSUC i, després d'ICV, fins que l'any 2008, ingressà a Òmnium, i a partir de ser-ne presidenta i reelegida el juny del 2014 va esdevenir una de les cares visibles del procés. Amb la formació de la llista de la coalició independentista Junts pel Sí, el juliol de 2015 deixà la presidència d' Òmnium, per anar de número tres en aquesta llista unitari del 27S, del que n'era diputada electa. Fou proposada per la CUP com presidenciable de consens, en lloc d'Artur Mas. D'ençà que fou atropellada el passat 30 de gener d'enguany, per una bicicleta quan sortia de casa Muriel Casals va quedar ingressada a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Clínic de Barcelona per un traumatisme cranioencefàlic de resultes del qual ha mort aquesta matinada del diumenge 14 de febrer del 2015, quan passaven uns minuts de la una. Descansa en pau Muriel i que un gran estel t'acompanyi.

 
És per això que com volies tu, Muriel, anirem lluitant per anar cap a la independència...
Salut des de Munic, capital del “Freistaat Bayern”
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

divendres, 22 de gener del 2016

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.

Articles del Víctor
16-18.01.16
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.
DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.
Consideracions transversals.
Som el 16 de gener - un dia especial com veureu més endavant- i em poso a escriure l'article, això sí, a poc a poc, doncs crec que a partir d'ara m'ho podria prendre amb més calma i la vegada molta més filosofia, ja que ara tenim President, Parlament i Majoria independentista i sembla que la conjuntura actual- o els astres – ens son més propicis per posar-nos a treballar tots a una o gairebé, pel país - i en majúscula - . Per treure Catalunya de l'atzucac que es troba socialment. Aplicant el titular de l'Iu Forn d'ahir 15.01 que escrivia a “El Nacional.Cat”, (el projecte de diari de l'exdirector de La Vanguardia Pepe Antich, que de moment és un Blog) i que en deia: Filosofia Puigdemont: sense pressa, però sense pausa.

Fem una República Catalana, justa socialment.
Aquesta que dèiem de: sense pressa, però sense pausa, no l'hem de deixar de banda si volem fer un país nou en tots els aspectes i no seguir les petjades de l'antiga Espanya, primerament cal redreçar la gestió socioeconòmica, que està d'allò més fotuda arreu del nostre país. Unes accions que cal que faci aquest Nou Govern i les posi davant de tot, encara que si caldrà fer-les paral-lelament amb el Full de Ruta encara que tardem una mica més dels famosos divuit mesos de termini per la independència,- dels que tothom se n'omple la boca- i que després de 301 anys i escaig , potser ja no vindrà de la llargada de dos parts humans . 
Per cert dins d'un món que els rics cada vegada són més rics, i els pobres cada vegada més pobres, i amb poques capacitats i oportunitat de capgirar-ho, on resulta que Europa i Catalunya no se n'escapa d'aquesta plaga gens ni mica i no diguem Barcelona el seu Cap i Casal que com em vist darrerament on la diferència econòmica entre barris augmenta cada dia més, malgrat les bones intencions i les paraules grandiloqüents de l'Alcaldessa Ada Colau que segurament va veien que el món, els barris i les ciutats no s'arregla en un dia. I com a mostra un botó, encara que només ho puguem explicar en pures estadístiques que darrerament s'han publicat, i diuen així:
Al món. “Les majors 62 fortunes acumulen la riquesa de 3.600 milions de persones.Segons l'informe sobre desigualtat del 2015 que hi ha de l'ONG Intermón Oxfam que ens diu que hi ha uns 7,6 bilions de dòlars ocults en paradisos fiscals.On els rics han incrementat les seves fortunes des de l'inici de la crisi, i que aquest 2016 l'1% de la població tindrà més diners que el 99%”, i tots tan amples.”
A Barcelona. “Una família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Trinitat Nova, i que en un any, el barri més ric de Barcelona s'ha enriquit més i el més pobre s'ha empobrit encara més el que fa que la renda del barri més ric és 7,25 vegades més que la més desafavorida. Es calcula a cada barri centrant el valor de Barcelona en base 100. I una dona ha de treballar 79 dies més a l'any per estar al nivell de l'home.On la Taula del Tercer Sector proposa crear un impost de renda negatiu per les persones vulnerables.” 
El President de la Filosofia: “sense pressa, però sense pausa”
 
Creiem que pel que es veu el fill del pastisser de Girona i de la vila d'Amer, (on tots estant cofois del seu quart President de la Generalitat, que segueix als tres abats, encara que siguin de mitjans dels segles XVI i XVII.). Un President amb pinta dels Beatles de la primera època , independentista de pedra picada, que li agrada el Rock, a cavall entre el 2.0, el periodisme, l'emprenedoria i la gestió. A més un home de comarques i eclèctic, que firmava a Twitter amb l'acrònim KRLS. Polifacètic com no n'havíem tingut mai cap, amb una tirallonga que segurament podrem augmentar més endavant.Doncs Sí, amb aquest MHP., que parla molt clar, i que, potser, serà més de traspàs que de frontissa, o de fusible, com alguns n`han anomenat, sembla que farem grans coses. 
 Tres segles, exactes, del Decret - borbònic - de Nova Planta. 

Precisament el dissabte 16 de gener del 2016, quan vaig començar l'article, digué que no era un dia qualsevol, ja que és el 300 aniversari del Decret de Nova Planta. (El 16 de gener de 1716 es van promulgar els Decrets al Principat, després dels regnes de València, d'Aragó (1707 i 1710), Menorca (1707), i de Mallorca i Eivissa (1715) que va suposar una castellanització de la cultura catalana, la provincialització de Barcelona i un endarreriment de més de cent anys, respecte a la resta d’Europa que no es va esmenar, a mitges, fins a l’arribada de la Renaixença a principis del XIX . Sapiguem,i no és broma, que per mitjà d'aquest Decret de Nova Planta, tots els països que van passar a dependre dels malèfics Borbons que com d'altres ( Primo de Rivera,Franco, etc.) han intentat assimilar-nos i fer-nos desaparèixer, ajudats per la complicitat i la desídia d'un munt de Botiflers volien matar l'ànima del país, però el que no sabient que “...l'ànima d'un poble no mort mai...!”, i menys la nostra.  
Al títol he posat, com heu vist, el nom irònic de Dissabte de Glòria, (nom que el vaig escoltar a TV3 que el deia en Queco Novell, quant feien presentació i alhora comiat conjuntament amb Bruno Oro) referent al passat dissabte 9 de gener, que es va arribar al desllorigador del Procés i s'ha posat Fil a l'agulla després de tres mesos de tràilers de “Gore-polític” , ambient que ara s'ha traslladat als veïns del costat, i pel que es veu ho tenen ven “ pelut”, pel seu mal cap,la seva prepotència i va per llarg. De tot això i més , n'anirem parlant, tot anant cap a la independència (segona època)... 
Víctor Lluelles i Cardona