dilluns, 9 de gener del 2017

RECORDANCES CERVERINES. (7- 1) - RECORDS DELS ANYS SETANTA.

Articles del Víctor


RECORDANCES CERVERINES. (7- 1)

RECORDS DELS ANYS SETANTA. 



La fundació del CES-Centre Excursionista de la Segarra. Una nova Agrupació Sardanista de Cervera. ( Les dues auques ...)

07-09.01.17.

En homenatge a Francesc Bravo i Alcovè.

“Recordàreu que a l'abril de l'any passat (18.04.16) vam posar en marxa les Recordances Cerverines, i llavors fou com si obríssim la Caixa de Pandora de molts records cerverins que tenia força tancats, i que cada vegada que en remeno alguns me'n surten un munt, empegats els uns amb els altres, i això es dispara en projecció geomètrica i sembla que no té aturador.

Aquell dia vaig començar, com sabeu, explica'n-vos quan l'any 1972 en Lluís Llach vingué a cantar a Cervera (i ja fa prop de 45 anys) un recital especial, que hom en fou el presentador, i que fou un dels primers actes que va organitzar la recentment reorganitzada Agrupació Sardanista de l'època , que ja aclarirem que es volia fer més activitats, socials i de país de les purament sardanístiques.

....................

Posats a recordar,i tirant més endarrere en el temps, remenant-me el magí i internet, i buscant paral-lelismes de l'època, aquell mateix any (1972) es va crear el Centre Excursionista de la Segarra (CES), i he descobert en una de les webs del Centre, concretament la http://www.ces.cat/present/ , on hi ha un text explicatiu de com i quan va néixer el CES, i que l'ofereixo íntegrament:

“BREU HISTÒRIA DEL CES

Hivern de 1972, una Cervera de 5800 habitants sense tradició excursionista ni associativa assisteix al naixement del Centre Excursionista de la Segarra.

La primera etapa és molt activa, tant des del punt de vista excursionista com social. Es fan acampades, es promou la Diada de l’Arbre, es fa un curs de monitors de jovent i un altre de socorrisme.

A començaments dels 80 el volum d’activitats comença a caure. Alguns dels socis més actius marxen a estudiar a fora i d’altres abandonen de mica en mica la pràctica excursionista.

A partir de 1984 el Centre ja només existeix als arxius de la Federació.

A l’hivern de 1990 s’inicia en un entorn associatiu en plena ebullició un moviment de refundació del Centre. Tots els promotors provenen d’altres entitats locals, però els uneix l’afició a la muntanya i l’arrelament a Cervera.

L’entitat té actualment 600* socis i edita semestralment un calendari d’activitats, on es poden trobar des de caminades, sortides d’alpinisme, esquí de muntanya, barranquisme, escalada, bicicleta de muntanya, coves…”



*En aquesta pàgina i posa, que l'entitat té 600 socis, i en la pàgina oficial hi diu que són 900 socis, - una cosa que em va plaure molt, doncs si ja ho havia fet la quantitat de 600 socis-, més m'ho va fer veure que en tenia 900 socis.

Uns quatre o cinc anys va durar l'eufòria del CES (i de partir de llavors començaren més de 10 anys de decadència, fins a arribar a l'aturada total el 1984). A part de la seva fundació i d'aquell esperit, n'ha quedat el LOGO, que va dissenyar i dibuixar el redactor d'aquestes línies, en Víctor Lluelles i Cardona - del qual hom n'està molt cofoi-. Però el 1990 hi hagué una Renaixença importantíssima, que ha fet que el CES en 16 anys esdevingués un Centre Excursionista important i pioner arreu de Catalunya , tant pel seu nombre de socis, com per les seves moltes, variades i importants activitats.

....................

Vaig recordant, que el mateix any (1972) que es va crear el Centre Excursionista de la Segarra (CES), es va fer la nova Agrupació Sardanista, on molts membres d'ambdues entitats eren els mateixos. En la nova Agrupació Sardanista al darrere de “ Sardanista” si posava un seguit de títols que indicaven el que l'agrupació volia fer a més que sardanes, i que durant una llarga temporada ho va fer, com: Recitals ( Com el del Llach.), El dia de Sant Jordi (Venda de llibres, en català als baixos del Casal Parroquial. ) i també un parell de Cavalcades dels Reis d'Orient. Unes Cavalcades que foren pioneres en aquella època, “ Ja que es repartiren els paquets dels joguets per les cases, es creà el Patxe Karim, ... i es van fer unes Auques commemoratives...”

....................

Una vegada he rumiat totes aquestes coses, faig un “Resset”,com un ordinador qualsevol, i em forço a RECORDAR, que a l'Agrupació Sardanista , de llavors, que era un món complicat, ja que estava composta per diferents punts de vista , se'ns va acudir fer de tot , també, organitzar una Cavalcada dels reis D'Orient, entre altres coses.

Les Auques dels Reis d'Orient a Cervera.

Precisament d'aquestes dues Auques cerverines, dels Reis d'Orient a Cervera, i que devien ser fetes en els anys 1972-73 - em sembla-. Foren unes auques que les vàrem fer a duo, l'amic i enyorat Francesc Bravo i Alcovè, que va escriure els rodolins (versos), que ho feia amb molta gràcia i hom que escriu aquesta Recordança en Víctor Lluelles i Cardona, que en va fer “ la tira” dels dibuixos corresponents a cada rodolí.

En Francesc Bravo i Alcovè ens va deixar el 1995, un gran amic – que malgrat estar molt temps separats -,haviem fet moltes coses junts,com: “ Escrits de sardanes a Ràdio Tàrrega; Pertànyer a la cerverina Colla Sardanista Jovencells; La Passió; El programa de ràdio sardanista Parlem de Sardanes a Ràdio Cervera; Els Pastorets; Teatre, etc.” Ha...!!!., hi formàvem part de la mateixa Colla de joventut i vàrem jugar d'allò més al davant de casa seva , la carretera de Tàrrega - com s'anomenava llavors, ara no ho se - quant érem més petits.., etc.”

Per acabar aquesta complicada Recordança Cerverina, m'agradaria demanar si algú sap quelcom més d'aquestes històries que us he exposat aquests dies, estaria content aviam si després de tants anys (a prop de 50) algun estudiós, recollidor, arxivador o historiador de la vida cerverina, em pogués ampliar quelcom. Gràcies anticipades.

Continuarà la proxima setmana.

Víctor Lluelles i Cardona

dissabte, 24 de desembre del 2016

LA TRISTOR D`EN QUIMET. -El conte nadalenc del 2016.

Articles del Víctor

19.12.16

El conte nadalenc del 2016.


LA TRISTOR D`EN QUIMET.

“Saps avi, enguany no tinc ganes de fer el pessebre...!”, aquestes serioses paraules dels seu nét van deixar a l'avi Quim plenament fora de joc. Ja feia dies i dies que el veia extranyíssim d'allò més. Fou quan l'avi Quim li anava a contestar, just en el mateix moment en Quimet continuava la seva plàtica negativa, dient: “ I tampoc vull fer totes les altres pantomimes, que és fan quan s'arriba a aquestes Festes, n'estic ben cansat...!!”, i en Quim es va dir pel seu interior, _“ Jo també n'estic ben cansat, ... cansat, cansat,cansat,i cansat ...”,i aquelles paraules li van rebotar milers de vegades fins a l'infinit. I talment com si s'haguessin intercanviat els papers, per art de màgia, l'avi semblava verament el nen i aquell galifardeu que estava tant rebotat, l'home gran i entenimentat, i seriós com mai l'hi contestà, _“ No tu agafis així que no n'hi ha per tant...”, “No pots actuar així a la teva edat...”.

…..................

L'home estava completament perdut, ja que com passa a la majoria de gent -siguin pares , avis i etcètera- i els fills i els nets no creixent mai i hom sempre pensa que són xics. Però en Quim es va refer, dient-se: “Si no m'espavilo d'això no en sortirem...!!!”, i llavors decidit es dirigí al net :” Jo Quimet també n'estic de cansat,de com van les coses, i com la gent cada vegada es torna més individualista i només preocupem per les coses materials i sobretot per omplir-nos la panxa...”_, i el nen, - que estava fent un morro que semblava com si cantés l' Only You, de The Platters -, li contestà: “Veus avi, com tu també penses semblant com ho faig jo...” . I l'home pel seu interior tingué d'acceptar l'evidencia, però va voler “refredar el partit”, mentre en Quimet contraatacava. “Com pot ser que la gent, del primer a l'ultim ens passem tot l'any llençant-nos els plats pel cap, quan arriben aquestes festes, que el que prima són els regals, tothom fa la gran hipocresia d'anar dient indiscriminadament, Bon Nadal, Bones Festes. Merry Chrismas,Bon Any, i el que faci falta...”. _ Estava claríssim que aquell nen s'havia fet gran, i quanta raó que tenia, però son avi no volia llençar més al foc. I li va contestar: “Mira Quimet, jo ja sóc gran, i sempre ho he vist així, reconec que fa uns anys la cosa va canviant a pitjor...”

…..................

Llavors l'avi Quim, s'atura en estona pensatiu, aixeca els ulls a l'infinit i després els dirigeix a la taula buida plena de capses de trastos i figuretes, on havien de fer el pessebre, i pensa:“ Si no li dic, serà pitjor, amb aquest nen tan analista. Si no m'espavilo, això acabarà com el Rosari de l'Aurora, val més que m'avanci...” , i li continua dient: “Reconec que cada vegada al món va a pitjor, com et deia, No hi ha grans guerres, però n'hi ha moltes de petites i cruels que provoquen que el món sia una gran corrua de desplaçats que automàticament és converteixen en els grans paries de la història...” ._ Mentre l'avi Quim filosofava igual que el seu nét - potser per allò de què els testos s'assemblen a les olles-, aquest també pensava: “L' avi, diu de mi , però a ell deixa'l anar...” , i continuava dient:“...Tots veiem que al món cada vegada hi ha més pobres i la vegada més rics fins a arribar, gairebé, a la gran proporció de més d'un 80% de pobres , i tot això sense cap consciència i el que prima és la butxaca...i els que manen arreu s'omplen la boca d'igualtats.”

En Quimet que escoltava molt atent, a aquell avi tan entenimentat que tenia, va i li contesta: “ Tu avi, que ets tan llest que fas aquí parat, ...” . De debò que aquella conversa era com una mena de partida de Ping Pong, per no dir de Tennis, i no de Taula, que en aquest joc en Quimet en sabia molt més que el seu avi. I seguidament li replica: _“ Tot això que em dius es ven cert, però de passada estem fent malbé el món. Un món que de moment només en tenim un i gràcies. Mira, l'altre dia el mestre ens explicava que uns dels grans problemes que tenim en aquesta època, a part de moltíssim més és el CANVI CLIMÀTIC, que ningú en fa cas, i el carro ens va pel pedregar.·”, i s'atura pensatiu.

…..................

De passada l'avi pensava: “Amb això del Canvi Climàtic, no ha canviat ni una mica des de fa un any, és més dur que un adoquí, aquest marrec...”. No paraven gens ni mica aquell parell de cabeçuts, avi i nét eren com unes màquines de debatre ,mentre estant, i

com aquell que no vol la cosa tots dos es posaren a rumiar a l'uníson, l'un pensava (l'avi): “...és estrany que no m'hagí dit re de re , de la independència, i de les estelades...”, i l'altre (el nét),: “ Sort que l'avi no m'ha dit com altres vegades que la solitud la fa internet i no m'ha matxacat amb els telèfons mòbils ...” , eren ambdós com el pa i la gana.

…..................

Passaren els dies i el Quimet diu:“Saps que m'agrada, avi, d'aquestes festes, segurament ara em diràs que sóc, com diuen ara, un “vintage”, tu en diries un antic. Doncs a mi m'agrada: el Pessebre, el Tió- encara que sóc grandet-, els Reis, Els Pastorets, i també l'Arbre, …” . Quin crio més punyeter, pensa l'avi Quim, que alguna vegada no entenia re.

Després de passar-se un munt de dies discutint-se com uns desesperats a l'avi Quim li va semblar que en Quimet ja no estava tant morrut ni capficat, i llavors va creure que havia arribat el moment d'aplicat una estratègia per portar de nou, aquell net contestatari, però molt bon xicot, a la cleda del raciocini, i li diu: “Saps que Quimet, perquè no fem el Pessebre una altra vegada, seguin la tradició ...”, i després l'altre li contesta:, “...i podem fer l'arbre, posarem el Tió,...i escriurem la carta als Reis d'Orient...” , li va passar la tristor i s'ha animat a recitar un vers el dia de Nadal.

… i com ell nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2017.

Víctor Lluelles i Cardona

dissabte, 11 de juny del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (6)

Articles del Víctor
21- 29.03.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (6)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Reconec que sinó hagués anat manta vegades a la capital txeca des del 1989 i etcètera fins aquest 18.03.16 i,- espero anar-hi moltes més-, ara no podria explicar tota aquesta història , a la meva manera,...”Un xic rotllo...”, m'han dit alguns. Però us he de dir que només pel sol fet de trepitjar els carrers i barris pragatins, em passa pel magí, una mena de dicotomia com si talment és barreges l'espai-temps de la Teoria de la Relativitat, on és barregen, el nou i l'antic, el que hi havia i el que ara hi ha.
.........................
“ Hem vaig arribar, uns mica més amunt, fins a l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi,- al 9 del carrer Resslova, no entrà al lloc de culte, però si que passà per davant de l'espiell de la cripta on s'amagaren i moriren part dels integrants dels autors de l'atemptat mortal al super nazi Reinhard Heydrich. Després de fer la recordança, vaig agafar el tramvia número 7 que fa la ruta al costat mateix del Moldava, on vaig descansar, guaitar, prendre el sol, recapacitar i anotar quelcom durant mes de mitja horeta ...” 
 Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (5)
Reinhard Heydrich, l'estada i la seva mort a Praga. (2)
Cronología de Reinhard Heydrich. (2)
“ Com veieu continuem la Cronología de Reinhard Heydrich, que va començar el 7 de març de 1904, a la ciutat saxona d'Halle i com em dit una altra vegada - per sort de la humanitat - van atemptar el 27 de maig de 1942, i va finir el 4 de juny del 1942.
“L'any 1933, fou quan els Nazis arribaren ja al seu poder absolut, amb una colla d'intrigants, corruptes, gàngsters, assassins i tots els qualificatius més nefastes que hi podem posar. I que en el Procès de Nuremberg es va constar que la majoria dels dirigents del nazisme tenien un alt index d'intel-ligencia, per fer el mal, clar...!!!, ho com és diu per les nostres contrades, malauradament, “Es va ajuntar el pa i la gana...”, hi ja veieu com acabar aquella disbauxa. Aquesta eufòria nacionalsocialista també arrossegà a Reinhard Heydrich. com anireu veient.”
…........................
El 1933..., Heydrich que no parava en el seu impressionant ascens fou nomenat cap de la Policia de Baviera.
El 22 d'abril de 1934, i a causa de tots aquests “treballets” el jove Heydrich el nomenaren Cap de la Gestapo, i assessor de Prússia, i el juny següent, tinent general de les SS (Schutzstaffel o esquadres de protecció del partit nazi).
El 30 de juny de 1934 , és va produir l'anomenada "Nit dels ganivets llargs", quan Hitler va aprovar que Röhm i els principals caps de les SA fossin detinguts i assassinats. Aquestes ordres del Führer foren planificades detingudament per Heydrich - que hi aportà els homes - conjuntament amb el seu cap Himmler ( Van fabricar proves falses, acusant Röhm de rebre diners per fer un Cop d'Estat contra Hitler, i també de la seva condició d'homosexual, prohibit al Tercer Reich.), així prepararen la caiguda d'Ernst Röhm, amic de Hitler i antic cap de les Sturmabteilung o (SA, Esquadres d'Assalt). Primer perquè comandava la força paramilitar més important del partit nazi i volia una revolució que fundés una nova societat basada en el nacionalsocialisme i segon per ser acusat d'homosexual. 
El 31 d'agost de 1939, per acabar-ho d'adobar, Heydrich va ser l'encarregat de l'Operació Tannenberg, una acció que es va preparar per simular l'agressió polonesa a Alemanya, fet que va servir per justificar, l'endemà, la invasió de Polònia i aixì poder començar la II Guerra Mundial.
El 27 de setembre de 1939, el Reichsführer-SS Heinrich Himmler va crear la RSHA, l'Oficina Central de Seguretat del Reich (RSHA és l'abreviació de Reichssicherheitshauptamt) el més grandiós departament governamental del Tercer Reich, fruit de la fusió de la Geheime Staatspolizei (Gestapo), el Sicherheitsdienst (SD), l' Sicherheitspolizei (Sipo) i la Kriminalpolizei (Kripo) i que durà fins a la fi de Segona guerra mundial. Aquesta gran oficina central de seguretat del Reich, era tot un entramat de les agències policials i d'espionatge, a més l'organisme tenia entre les seves responsabilitats els jueus, que els nazis consideraven els principals enemics de l'Estat. Com a curiositat el cap o director de la RSHA tenia un nom llarguissím, com: Chef der Sicherheitspolizei und des SD (Cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat), però com sempre ho convertien en un acrònim curtissím com: “CSSD”
(Hem inclòs,expresament, la creació i la història de la RSHA, l'Oficina Central de Seguretat del Reich, perqué com veureu a continuació va ser una part molt important de la vida, l'acció i la crueltat sense limit de Reinhard Heydrich.)
L'agost de 1940, Reinhard Heydrich va ser designat el cap principal de la RSHA, primer director o “CSSD”, i així l' SS Obergrupenführer i General de Policia, ara ja era el primer cap de la RSHA. L'home que tenia el poder de la vida i la mort (fins i tot essencialment per sobre de la llei ) de gairebé tots els alemanys i dels habitants dels territoris ocupats. Des de llavors el flamant i totpoderós l'SS-Obergruppenführer i moltes més coses, que encapçalava la poderosa organització RSHA, i que fins i tot supervisava les esquadres de la mort dels Einsatzgruppen.
Aquest conglomerat que era la RSHA i que va esdevenir un món d'una complexitat infinita, i que Reinhard Heydrich dirigia amb ma de ferro, tenia més 50 mil funcionaris, unes 7 grans oficines o departaments (amters) amb més de cent subseccions i centenars de milers d'agents repartits per tota l'Europa ocupada.
Tot això ho continuarem explicant des de Praga.
Víctor Lluelles i Cardona