15-17.11.17
DE L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. (7)
El pròleg de la República Catalana.
I ara que fem “Un acte de contrició”, “Ens llepem les ferides”. (1)
De debò que no ho sé, sí és millor fer: “ Ara un acte de contrició, o “Llepar-nos les ferides”, o en canvi “Plorem tots per l'oportunitat perduda”, o definitivament posar un ciri a Santa Rita, patrona dels impossibles, ...???. Que tot plegat ja és prou fotut.
No ens desanimem.
De debò que no puc més, quan veig que els mateixos dirigents o caps de cartell independentistes es posen les mans al cap, i fan miques el projecte que ens han estat venent-nos temps rere temps - i no és estrany que la gent estigui: avorrida, emprenyada, enganyada, decebuda, traïda, menystinguda, autofragelada, deprimida i desanimada, etcètera, etcètera, però malgrat tot,aquesta gent,encara té els ànims,o els voravius per manifestar-se sense cap mirament, el darrer exemple és la mani del passat dissabte 11-N, que va atapeir amb un milió o més (750.000, segons la G.U.B., pels Unionistes i Cia 35.) de persones el carrer Marina de Barcelona.
Ningú s'ho creia...!!!
Una de les explicacions a mitges, va ser la que: “ Que no estaven disposats a deixar la societat catalana sota la violència que podia venir de l’estat espanyol.”, se sabia que és partia de la base de l'extrema violència emprada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a tot Catalunya - i que ara neguen des de la Moncloa, mentre que ho va veure tot el món- i que paral-lelament als voltants del divendres 27 d’octubre, es sentia soroll de sabres. ( Alguns sabem que aquest fet que he posat subratllat,i hom els hi havia comentat manta vegada, que havia ocorregut, sense saber-ho del cert- i que m'havia arribat fen aquella operació del Pussle Polític- fen muntant informacions varies-.Precisament avui 17 de Novembre,en una entrevista a RAC-1, Marta Rovira la dirigent d’ERC ha explicat que el govern espanyol havia comunicat al Govern català:, “Que el mateix moment que es proclamés la independència, tenien la intenció d’utilitzar l’exèrcit i les armes de foc contra la població i reprimir les concentracions ciutadanes.” Marta Rovira també ha dit: “Que el govern català tenia totes les estructures i institucions a punt per a començar a desplegar la República, però que van decidir aturar-ho per una amenaça de fonts molt fiables i contrastades”, i que el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras,sabien “ Que si es tirava endavant el nou estat, hi hauria sang i morts al carrer “ Hom ja ho deia i no s'ho creien...!!!
No barregem pomes i taronges.
I no repetiré el que he escrit manta vegada, però sí que ho ampliaré per posar-la en context: En les Eleccions del 27-S del 2014, amb el 47,8% dels vots, es va aconseguir una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya, amb 72 escons de 135, - ara, seria del 47,9%, segons una enquesta d'El Periòdico, que es va fer abans de l'aplicació del 155, o sigui que restaria igual-.Però sí que hem, posat ara és el referèndum de l-O, on votaren 2.286.217 persones (43% del cens), on el SÍ aconseguí 2.044.038 vots (90,2% del vot vàlid), i el NO uns 177.547 (7,8%), i tot el món sap i va veure que es va votar dins una repressió policial sense precedents- que ara el Govern Rajoy, nega-, i que malgrat que els vots de les urnes requisades per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, possiblement es podria haver arribat al 55% de participació.L'anterior que fou el 9-N, amb una participació final de 2.344.828 persones, distribuides així: Sí - Sí: 88,91%; Sí - No: 10,02%; Sí - Blanc: 0,97%; i el No: 4,49%, - en la consulta sobiranista del 9-N del 2014, hi havia un cens més ampli, hi podien votar els més grans de 16 anys i estrangers amb targeta de residència-.De tot això,ja sabem que no és el mateix un Referèndum, - i menys fets en aquestes condicions tan adverses- que unes votacions dins d'unes Eleccions,en les que si aplica una fórmula correctiva, com la Llei d'Hondt, en el nostre cas-, cosa que ara també se n'omplen la boca els prohoms i pro dones de l'independentisme, que ara malden per què no s'havia superat el 50%, fet que ja sabien, com: Sergi Sabrià i Joan Trada d'ERC, Artur Mas i Marta Pascal del PDECat, Carme Forcadell, i part del Govern de la Generalitat de Catalunya, entre altres.
Però el que no podem és barrejar els resultats d'unes Eleccions-malgrat les convertim en un plebiscit- ni amb un referèndum amb totes les condicions, és com barrejar pomes i taronges.
Nota d'en Vicent Partal.
És per això que em faig meu part de l'escrit que feia en Vicent Partal,director de Vilaweb (conegut i seguidor seu), fa poc al final d'una de les seves editorials, i que aclareix i anima quelcom:
“PD. Només perquè alguns es queden més tranquils:
-Irlanda va declarar la independència el 21 de gener del 1919, però no va poder controlar l’administració del país fins al 6 de desembre del 1921.
-Israel va declarar la independència el 14 de maig del 1948, però no va controlar l’administració del país fins al 24 de juliol del 1949.
-Croàcia va proclamar la independència en juny del 1991, però no va controlar l’administració del país fins al mes d’octubre i no va ser reconeguda internacionalment fins al gener del 1992.
-Eslovàquia va proclamar la independència el 17 de juliol del 1992, però no va poder controlar l’administració del país fins al primer de gener del 1993.”
Continuarà...
Així i Tot , Visca la República Catalana,encara que sia el pròleg.
Víctor Lluelles i Cardona
