EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)

Articles del Víctor

19-23.12.17

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)

“De cop em va venir al cap el títol de l'article, el que volia posar per narrar aquests dies d'aquestes “Eleccions mai vistes a Catalunya,ni al món”,es tracta d' “Una jornada particular”, la pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, autor del guió amb Ruggero Maccari i Maurizio Constanzo i música d'Armando Trovajoli,estrenada el 12 de desembre de 1977 (Una mica més de 40 anys), recordada principalment per les actuacions dels seus dos intèrprets principals: Sophia Loren (Antonietta),i Marcello Mastroiani (Gabriele).D'aquest film se n'han fet diverses versions teatrals,aquí el primer fou Josep Maria Flotats.També en l'espai que es desenvolupa estableix les tres unitats del teatre clàssic.”

“ Una història que és desenvolupa en ple període feixista italià, el 6 de maig de 1938, Hitler visita Roma, amb una gran rebuda-on tothom i té d'anar per força-,un dia de festa gran per a la Itàlia feixista, que havia arribat al seu 16è any de feixisme, i aquella era l'època de l’aliança amb el Tercer Reich. Aquell dia en una gran casa de veïns només queden la portera, Antonietta, una mestressa de casa trista i avorrida i Gabriele, un estadant homosexual que té por de la policia, una trobada de dues persones que tot semblava separar. Uns fets que passen mentre per la ràdio se sent la retransmissió de tot el que passa pels carrers romans.Per no fer un ”Espoiler”, direm que al final d'aquesta jornada particular, ambdós quedaran de nou empresonats, a Gabriele l'arrestarà la policia, i Antonietta, quedarà presonera de la família,i del deure conjugal.” Com veieu a part del nom “Jornada particular”, té unes certes similituds amb la repressió d'ara.

“El 19-D.Després d'acabar el meu Conte de Nadal, la tradició és la tradició,i d'haver rebut millors notícies,estic esperant que arribi el dia de “Reflexió”,- encara que de debò, no ho faig mai, i aquesta vegada menys-. M'espero que arribi el dia de demà, de broma, sí,sí,sí,de broma,sí,sí,sí de broma,i de passada estic visualitzant, encara que sigui dimarts,un nou programa de Polònia (el programa Polònia, que ja fa uns dotze anys a l' antena de TV3, i crec és un dels millors programa d'humor, política i societat del món, on és fant gacs i caricatures iròniques de protagonistes polítics i famosos,amb uns guions acurats i imaginatius que retraten i critiquen la realitat.),que han fet conjuntament amb l'ETB (Euskal Telebista),i que s'anomenat: “Un Vasco en Polònia”,que explica en clau d'humor,ironia i l'intel-ligencia de Minoria Absoluta, comandada pel Toni Soler, part del procés, i com s'ha arribat fins aquí.Haviam sí darrere d'aquesta hora llarga d'humor, critica i història, després de la “Jornada de Reflexió”, i una vegada passades les Eleccions del 21-D, d'aquesta surrealista Campanya sota l'espasa de Dàmocles del 155, a manera de nou Decret de Nova Planta,i que sí guanyen els Unionistes, ens volen: Desinfectar (Borrell dixit). Tot just acabat Polònia, em poso ha gaudir de la Sèrie corresponent de TV,i amb la seva dosi de rigor, per Desinfectar-me del garbuix d'informació.

“El 20-D. Ens trobe al mateix dia de la “Jornada de Reflexió”, una cosa que uns ho fan més que altres, molts diaris han posat descaradament, els seus a primera plana, o han anat a reflexionar als Mercats del país. Però els que sí que han reflexionat i fort, han sigut els del Club dels Unionistes, que han omplert Barcelona, Sitges, i tota Catalunya d'adhesius grandiosos amb la bandera de l'estanc-constitucional- que deuen valdre “una pasta”, ja que es veuen bones, però amb els diners de l'Ibex 35 i de molts altres i el suport de la Caverna Mediàtica i etcètera, es poden fer miracles. Per part dels indepes,, cal dir que la situació està apurada, pocs suports econòmics, i mediàtics, però molta imaginació, el suport de molta gent, i manta organització (Òmniun, Assemblea,CDR, ,Drets,Servidors públics de Catalunya,Universitaris per la República,Taula per la Democràcia,..)però amb el handicap de tenir molts denunciats, perseguits,imputats,exiliats i empresonats, -...i és de suposar que la cosa no canviarà pas gaire, guanyi qui guanyi, i no m'explico si guanyen els Constitucionalistes ( Cs, PP i PSC ), que tindrem 155 tota l'eternitat-,

“El 21-D.I ara sí, ja estem en plena JORNADA PARTICULAR , que de debò passarà a la història.I avui ja som dia de les Eleccions tan especials (UJP), i quan es vota en dia laborable - i ells (PP) s'ho passen pel voraviu- si fos a l'inrevés, i no ho hagués decretat el “Rei del 155”, com sí fossin un altre Felip V, amb un nou Decret de Nova Planta.En circumstàncies normals les Patronals (Foment,CEOE, Pimec,Ibex 35,...), s'haurien posat les mans al cap o millor dit a la cartera, si el que les tenien de convocar normalment ho haguessin establert en un dia Laborable,tenin en compte el munt d'hores de treball que es perden en unes Eleccions Generals, i que fa anys és fan en diumenge. Passen de les sis de la tarda i veig que diuen que aquesta hora, ja han votat un 68,5%, 5 punts més que les passades Eleccions, ja que en aquesta contesa es vota a la contra. Els Unionistes contra els Independentistes,o directament a l'inrevès, normal en una campanya tant identitària. Poso la tele (TV3), desprós pico a altres, - que no els arriben a la sola de la sabata-,i només estaven a màxim 2 % del recompte , quan sortia JxCat 42 escons, ERC 33, Cs 26, PSC 16, CUP 7, Comuns 6, i PP 4, o aixì, cosa que a la lògica no podia ser. Va passar el temps i amb moltes pujades i baixades s'arriba al voltant de l'una de la nit, amb JxCat 34 escons, ERC 32, Cs 37, PSC 17, Comuns 8, CUP 4, i PP 3. Després de molts recomptes l'independentisme s'imposa per 70 escons (un 47,5% o sia que gairebè és clavat al 27-S ), encara que el partit guanyador és Ciutadans amb 37 escons i el gran perdedor el PP, que ha baixat a 3 escons. Continuarà.

Acabo la meitat de l'article, minuts abans de les tres de la tarda del dissabte 23-D, avui, a més hi ha hagut el duel Madrid-Barça, que ha començat a la una del migdia i que ha acabat amb el resultat de 0 a 3, amb un gol al darrer minut.

De nou BON NADAL, i MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER. - El conte nadalenc del 2017.

Articles del Víctor

19.12.17 

El conte nadalenc del 2017.

CONTE DE NADAL i REIS DEL 2017.

Dedicat al Martin Willgerodt López i a tota la familia.

UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER.

S'atansa el Nadal, unes festes després de l'aqüeducte de la Puríssima Constitució,i molt prop d'un altre de semblant. Estem a la meitat d'un desembre congelat i calorós a la vegada, concretament el dia 13, Santa Llúcia. Ja ha passat un any més, i en Quimet que cada vegada està més alt, més llest i entenimentat. Mentre remena el mòbil com un desesperat, força endinsat a la xarxa, quan sent des de lluny que l'avi Quim canta una cançó, per a ell desconeguda:

_”Santa Llúcia la bisbal, tretze dies de Nadal,posarem el porc en sal, ...”

_”En Quimet, des de la distància només n'entén un xic i gràcies,i li diu a son avi: _“Quina tonada és aquesta, que fa tanta estona que cantes, sí que estàs content, perquè no continués una miqueta més,i encavat des del principi...”. _I l'avi, encara que no entenia pas re, es posa tot cofoi que el seu net li preguntés aquestes coses -. i continua cantant: _“...Santa Llúcia la bisbal,tretze dies per Nadal,posarem el porc en sal, la gallina a la pastera,el pollí al cap del pi..”._”Quina cançó més estranya, i que vol dir?, ja em diràs d'on l'has tret...?, comenta el net a l'avi, i aquest li aclareix. _”La cantava, sovint la teva iaia, - la meva mare-,sobretot durant aquestes festes,i una vegada, també. li vaig fer una pregunta semblant a aquesta teva,i em digué:La cantava, sovint la meva mare, i així successivament...”

Llavors en Quimet va pensar:_”Devia ser en l'època dels dinosaures...!!!”, això sí, no l'hi digué res a l'avi Quim, no l'hi hauria agradat gens ni mica, però li va insistir:, _“...Doncs me'm cantés més, sí la saps tota...” .

_“Redéu, si n'està de pesat,ara, amb la maleïda cançoneta...”,rumià l'avi, que li constata:_”Em sembla que la cançó era així...”.Llavors és posà a cantar amb unes ganes boges, per acontentar al seu nét - que era una de les coses que el feia més feliç-, això sí, exprimint-se el magí a dojo per recordar el màxim possible.

…....................

“Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, i el pollí a dalt del pi.Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons...Correu, correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,diu que són un poc salats.Ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot”.

Quan va veure la cara de sorpresa,que va posar en Quimet…,en l'escoltar aquell tros més llarg i més ben cantat de la “Santa Llúcia...”, se l'acudí dir-li a son avi: _“Com es fa per què aquesta mena de cançons perdurin tant, encara que passin anys i panys -que dius tu-, i això que només es canten per aquestes dates i moltes no deuen sortir als mitjans més populars...”, i l'hi va recalcar: _“...i a més aquesta que cantes avui, es ven bé surrealista, i la meitat del que diu no ho entenc pas gaire”.

_”Mira Quimet,així és com la conec, o almenys com la cantava la meva mare, i si t'ho he de dir més clar, ara que no ens escolta ningú, vés a saber si és la que jo recordo, ja que la memòria està bastant fotuda”. “A més en alguns llocs l'he trobat barrejada en altres, o sia que estic fet un garbuix ...”

_”Escolta avi, per què no m'expliques algunes parauletes, algunes no he entés ni una mica, com: “Del tros primer, que diu “Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, ja comprenc que Santa Llúcia deu-ho ser de la Bisbal, i manquen tretze dies pel dia de Nadal...”

…....................

_”Os pedrè, ja m'ho comença a complicar...!!! Es diu l'avi,que no sap el que li espera...”_”Algunes coses les sabré, altres ni un borrall, però anirem fent el que podrem,” . Però que vol dir “ posarem el porc en sal...?”, rematxa en Quimet.

_” Fa temps,quan els porcs es mataven a casa, les parts grans , com el pernil, es posaven colgats en sal per la seva conservació i salat,ara industrialment deu-ho ser una altra cosa”, _sí a cada paraula li he de fer aquesta explicació, remugava l'avi...

_ “La gallina a la pastera, que vol dir?”- I amb la cara l'avi Quim, ja pagava, senyal que sabia la pregunta, com els concursos de la tele, començà a explicar: _“Molts anys enrere quan la gent, sobretot a pagès, es feia el pa, i la pastera era un atuell de fusta-com una capsa- de forma cònica,on si pastava la farina...), ho vaig veure a casa els avis.”

_”Veus això sí que ho sabia, però això del pollí a dalt del pi, ho veig irreal, no entenc com un pollí, ( sinònim de poltre petit o jovenet),que hi ha de fer damunt del pi.”

_”Sí això que ús he preguntat, és estrany, encara entenc menys, que vol dir: Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que passin bous i vaques i el Valentí, toquí no sé què, ho puc entendre, però que passin gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que fan aquestes bèsties amb sabates, i per acabar-ho de fer difícil”, _“Que els minyons, corrin darrere la tieta dels torrons salats, i el vicari diguí que són salats, bé!. Però que al final li diguin que és un brut, un porc, amb cara de pebrot. Ja no m'agrada tant.”

L'avi pensà: “Redéu, dels Capons no ha dit re”, així i tot no sabia com sortir-ne, al final digué. “ Ho han fet així, perquè fos en vers...”, i es quedà tan ample.

…..................

I així es van passar tot el dia de Santa Llúcia..., capficats en la cançoneta de “Santa Llúcia la bisbal..., que entre l'un i l'altre la disseccionaren com un ocell damunt la taula del Taxidermista.

A la fi, sense haver-s'ho dit - devia ser la compenetració d'anys- es feren una abraçada, d'aquelles que semblen infinites, i a l'uníson, pensaren:_” Mira que ens ho hem passat bé, jugant amb una cosa tan senzilla...”,“ ...Això deu-ho ser com la felicitat”.De cop unes llagrimetes,caigueren en paral.lel dels respectius rostres, i el net i l'avi és mantingueren callats. QUIN PARELL...!

… i ells, com nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

E L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. - (8)- Del 21-N al 21-D. D'una Campanya, a unes Eleccions d'embolica que fa fort. (1)

Escrits del Víctor

E L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. - (8)

21-24.11.17

Del 21-N al 21-D. D'una Campanya, a unes Eleccions d'embolica que fa fort. (1)

El pròleg de la República Catalana.

Com fa anys deia un famós polític, ara defenestrat,i no pel Procés, ni l'independentisme, que el més difícil de la política i sobretot en unes Eleccions era: “Fer les Llistes Electorals”, - “Sí, per què d'aquesta manera es veu l'anima i les intencions de les persones,militants o no d'un partit polític, i fins on es vol arribar en política, malgrat es digui, o faci el contrari”-, això és cosa meva, ja que ho he pogut constatar- amb els anys- a la pura realitat. I un altre, no tant famós, em deia: “Que un polític sempre ha d'estar en Campanya Electoral, permanent”.Ambdós tenien força raó, i partint d'aquestes dues premisses, i quan queda just un mes per aquestes Eleccions imposades -sisplauperforça-, però tan rocambolesques del 21-D, que vés ha saber sí serviran, per alguna cosa, ja que són les més estranyes, potser, que s'ha vist i fet a la història de la DEMOCRÀCIA, en el món mundial, i si no fixem-nos bé, tenim:

Una Catalunya més ocupada i reprimida que mai,- que ja és dir-; Amb el desplegament de l'Article 155, que pel que es veu hi cap tot i tot; Amb un TC, la Fiscalia Espanyola, l'Audiència Nacional, i molta de la Justícia, tots teledirigits pel Govern Central; Una democràcia justeta que s'ha vestit de Neo-Dictadura;Quan ara s'aplica la llei del món a l'inrevés, on el botxints es converteixen en víctimes; On es permet que l'Ultra Dreta faci i desfaci amb total impunitat; Mentre es té la meitat d'un Govern de Catalunya - legitim- (8 consellers) en Presó Provisional; I l'altra meitat del Govern de Catalunya - legitim- (5 consellers), amb el seu President al davant, exiliats a Brussel-les des del 29-N; Quan es jutgen mestres i professors per incitació a l'Odi,- per explicar a classe el tema del referèndum de l'1-O-, Mentre els seus, que només fan que dir astracanades i ni tan sols els diuen re; Quan encara resten a la presó els “Jordis”, ( Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), suposo per aplicar el pacifisme, -que de-ho ser dolent-, i quan avui 24-O, i ja fa 39 dies;Quan segurament la majoria dels votants dels dos o tres blocs: Independentistes, Unionistes i Indefinits, aniran a votar la contra , -per això és diu que la participació passarà del 80%-; Quan el President i els candidats, exiliats a Brussel-les tindran de fer la campanya, com si fossin hologrames d'Star War;Amb un govern espanyol que mantindrà la intervenció econòmica de la Generalitat si guanya l’independentisme; Quan el vicepresident d'Òmnium Mauri , recorda que “42 anys després de la mort de Franco l'Estat Espanyol té presos polítics“. -Qui ho havia de dir, oi??-;Quan hi ha molts problemes per a sol·licitar el vot des de l’estranger;L'advocat de Forcadell i Simó,Van den Eynde,assegura que van declarar sota "amenaça" de presó, -i ha negat que l'acatament del 155 suposi una renúncia a l'independentisme-.I aquests dies, també passa tot això i molt més:

Quan centenars de funcionaris de la Generalitat protesten contra la intervenció espanyola per mitjà del 155,i s'han concentrat a la plaça de Sant Jaume i han demanat l'alliberament dels presos polítics;Quan un miler de juristes acusen l’estat espanyol de fer un “cop a l’estat de dret”,amb els empresonaments de Sànchez, Cuixart i els consellers del Govern legítim; Quan l'ANC,Òmnium, Drets i el Col·lectiu Praga omplen la sala d'actes de l'ICAB en defensa de la llibertat dels presos polítics;Quan arreu surten BOTIFLERS a punta pala,( Santi Vila,Enric Millo,Foment del Treball, CEOE,Duran,i etcètera.);Rajoy assegura que respectarà el resultat del 21-D si guanyen les forces independentistes, i a la vegada adverteix el diputat d'ERC Gabriel Rufián que el seu partit ha de “respectar la llei”;I avui 24-11-17-Un atac feixista, - ja que aquest poden fer el que vulguin- a l’Institut Ramon Llull, un dels més afectats per les càrregues de l’1-O,on apareixen pintades contra els presos polítics i els periodistes Jordi Borràs i Xavier Rius; En definitiva que estem, com un veritable estat d'excepció, dins d'una mena de país feixista, sense llibertat d'expressió de premsa, d'opinió , ni de pensament.

Si amb tota aquesta tirallonga que he exposat ús sembla que tot això és una Campanya Electoral normal, - que baixí el de dalt ho vegi- , ara sí que és important per passar a primera plana del Llibre Guinness dels Rècords, segurament valdrà la pena.

................ 

 

Ara Catalunya té tres comarques noves segons publica el BOE.

Sí, i ara va de debò , ja que dins de tanta tristesa i bajanada, potser val la pena una mica d'alegria, diu així: Ahir matí,estava fent el cafenllet, i un amic meu que és un “ catxondo”, i un súper bromista, ve i em diu, tot seriós:, “Catalunya té tres comarques noves...”, ...”sí home...!!!”, -li dic jo. “De debò, ho publica el BOE,*, “ Doncs sí , és diuen: Nogal, Breña i Marisma...”, m'ho vaig creure a mitges, fins que em va enviar un correu, i al vespre ho deien a l'Esta Passant, del Toni Soler a TV3. I avui ja surt a tot arreu , no voleu , més surrealisme. Resulta que Nogal, és La Noguera; Breña, és La Garrotxa; i Marisma, és El Mareme.Pobres de nosaltres, així ho feia el franquisme.

Ja sabeu que tot el que es publica en el Boletin Oficial del Estado (BOE)* des de fa anys, va a missa,- en el sentit figurat de la paraula-, o bé és dogma de fe. Per cert fins i tot ara, el BOE*, el podeu tornar a confondre amb el diari EL PAIS, ja que aquest diari en l'època socialista, s'anomenava així, ja que era la veu directa del PSOE, i de la seva política. I ara han passat els anys i el mateix EL PAIS, sembla el BOE*, però ara és la veu directa del PP, ja ho deia en Dylan, “Són els temps que estan canviant”, però no sempre a millor.

Com diu l'Arnau González Vilalta, que és historiador i comissari de l’exposició Une Catalogne independante?, a la revista digital NUVOL: “Sense un estat, la cultura catalana podria desaparèixer”, tinguem -ho sempre en compte.

Continuarà...

Així i Tot , Visca la República Catalana,encara que sia el pròleg.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

DE L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. - (8) - Del 21-N al 21-D. D'una Campanya, a unes Eleccions d'embolica que fa fort. (1)

Escrits del Víctor

DE L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. (7)

Articles del Víctor

15-17.11.17

DE L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. (7)

El pròleg de la República Catalana.

I ara que fem “Un acte de contrició”, “Ens llepem les ferides”. (1)

De debò que no ho sé, sí és millor fer: “ Ara un acte de contrició, o “Llepar-nos les ferides”, o en canvi “Plorem tots per l'oportunitat perduda”, o definitivament posar un ciri a Santa Rita, patrona dels impossibles, ...???. Que tot plegat ja és prou fotut.

No ens desanimem.

De debò que no puc més, quan veig que els mateixos dirigents o caps de cartell independentistes es posen les mans al cap, i fan miques el projecte que ens han estat venent-nos temps rere temps - i no és estrany que la gent estigui: avorrida, emprenyada, enganyada, decebuda, traïda, menystinguda, autofragelada, deprimida i desanimada, etcètera, etcètera, però malgrat tot,aquesta gent,encara té els ànims,o els voravius per manifestar-se sense cap mirament, el darrer exemple és la mani del passat dissabte 11-N, que va atapeir amb un milió o més (750.000, segons la G.U.B., pels Unionistes i Cia 35.) de persones el carrer Marina de Barcelona.

Ningú s'ho creia...!!!

Una de les explicacions a mitges, va ser la que: “ Que no estaven disposats a deixar la societat catalana sota la violència que podia venir de l’estat espanyol.”, se sabia que és partia de la base de l'extrema violència emprada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a tot Catalunya - i que ara neguen des de la Moncloa, mentre que ho va veure tot el món- i que paral-lelament als voltants del divendres 27 d’octubre, es sentia soroll de sabres. ( Alguns sabem que aquest fet que he posat subratllat,i hom els hi havia comentat manta vegada, que havia ocorregut, sense saber-ho del cert- i que m'havia arribat fen aquella operació del Pussle Polític- fen muntant informacions varies-.Precisament avui 17 de Novembre,en una entrevista a RAC-1, Marta Rovira la dirigent d’ERC ha explicat que el govern espanyol havia comunicat al Govern català:, “Que el mateix moment que es proclamés la independència, tenien la intenció d’utilitzar l’exèrcit i les armes de foc contra la població i reprimir les concentracions ciutadanes.” Marta Rovira també ha dit: “Que el govern català tenia totes les estructures i institucions a punt per a començar a desplegar la República, però que van decidir aturar-ho per una amenaça de fonts molt fiables i contrastades”, i que el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras,sabien “ Que si es tirava endavant el nou estat, hi hauria sang i morts al carrer “ Hom ja ho deia i no s'ho creien...!!!

No barregem pomes i taronges.

I no repetiré el que he escrit manta vegada, però sí que ho ampliaré per posar-la en context: En les Eleccions del 27-S del 2014, amb el 47,8% dels vots, es va aconseguir una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya, amb 72 escons de 135, - ara, seria del 47,9%, segons una enquesta d'El Periòdico, que es va fer abans de l'aplicació del 155, o sigui que restaria igual-.Però sí que hem, posat ara és el referèndum de l-O, on votaren 2.286.217 persones (43% del cens), on el SÍ aconseguí 2.044.038 vots (90,2% del vot vàlid), i el NO uns 177.547 (7,8%), i tot el món sap i va veure que es va votar dins una repressió policial sense precedents- que ara el Govern Rajoy, nega-, i que malgrat que els vots de les urnes requisades per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, possiblement es podria haver arribat al 55% de participació.L'anterior que fou el 9-N, amb una participació final de 2.344.828 persones, distribuides així: Sí - Sí: 88,91%; Sí - No: 10,02%; Sí - Blanc: 0,97%; i el No: 4,49%, - en la consulta sobiranista del 9-N del 2014, hi havia un cens més ampli, hi podien votar els més grans de 16 anys i estrangers amb targeta de residència-.De tot això,ja sabem que no és el mateix un Referèndum, - i menys fets en aquestes condicions tan adverses- que unes votacions dins d'unes Eleccions,en les que si aplica una fórmula correctiva, com la Llei d'Hondt, en el nostre cas-, cosa que ara també se n'omplen la boca els prohoms i pro dones de l'independentisme, que ara malden per què no s'havia superat el 50%, fet que ja sabien, com: Sergi Sabrià i Joan Trada d'ERC, Artur Mas i Marta Pascal del PDECat, Carme Forcadell, i part del Govern de la Generalitat de Catalunya, entre altres.

Però el que no podem és barrejar els resultats d'unes Eleccions-malgrat les convertim en un plebiscit- ni amb un referèndum amb totes les condicions, és com barrejar pomes i taronges.

Nota d'en Vicent Partal.

És per això que em faig meu part de l'escrit que feia en Vicent Partal,director de Vilaweb (conegut i seguidor seu), fa poc al final d'una de les seves editorials, i que aclareix i anima quelcom:

“PD. Només perquè alguns es queden més tranquils:

-Irlanda va declarar la independència el 21 de gener del 1919, però no va poder controlar l’administració del país fins al 6 de desembre del 1921.

-Israel va declarar la independència el 14 de maig del 1948, però no va controlar l’administració del país fins al 24 de juliol del 1949.

-Croàcia va proclamar la independència en juny del 1991, però no va controlar l’administració del país fins al mes d’octubre i no va ser reconeguda internacionalment fins al gener del 1992.

-Eslovàquia va proclamar la independència el 17 de juliol del 1992, però no va poder controlar l’administració del país fins al primer de gener del 1993.”

Continuarà...

Així i Tot , Visca la República Catalana,encara que sia el pròleg.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com