dimarts, 23 de gener del 2018

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (1) -I voldríem, que no durés 300 anys...!!

Escrits del Víctor



02-13.01.18

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (1)


I voldríem, que no durés 300 anys...!!

Sabíem, ven bé que si perdíem, o no s'aconseguia, de debó,implementar la República Catalana, ho pagaríem, no car, caríssim.I ara estem en aquesta fase, malgrat tot,s'ha tornat a guanyar en unes rocambolesques Eleccions del 21-D, - convocades pel Govern Central, paral-lelament a la implantació de l'article 155. I que l'Unionisme es creia que guanyaria, i no va ser així -, o com a mínim no s'ha perdut tot , bous i esquelles, però sí, el carro i les mules, metafòricàment parlant.

A TV3, li queden tres telenoticíes ?.

Els Unionistes, sempre han tingut una certa dèria contra TV3, en concret i contra totes les televisions que parlen i pensen en català. Dies enrere Vicent Sanchis,director de TV3, va explicar que la situació actual afectarà els mitjans públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i que amb la nova llei espanyola canviarà el sistema de l’IVA, i així, l'Hisenda espanyola, ara, reclama 168 milions d’euros a la CCMA, i això fa que perillin molts dels programes de TV3, i va definir que : “És un míssil dirigit contra la línia de flotació dels mitjans de comunicació públics”, i ho va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio, aclarint que:“ No està assegurada la continuïtat de Polònia ni la de res”. I que només hi haurà pressupost per la producció interna. A avui mateix, - potser per casualitat-, ja han anunciat els últims capítols de This is art, de Ramon Gener,- i el dimecres (10.01.18), aclariren que més endavant continuaria-, i també desapareix L'ofici de viure, d'en Gaspar Hernández, dos dels millors programes culturals que s'han fet darrerament, - hom pensava que ambdós programes duraríen molt més temps-.

Per altra banda, com en aquest país, passa sovint, surten iniciatives populars, com la plataforma Salvem TV3, impulsada per tres joves universitaris del Berguedà, que pretenen ajudar, coordinant iniciatives solidàries per ajudar al canal televisiu. Que van aclarir no tenir res a veure amb TV3, i no pertanyent a cap organització, però volen promoure col·laboracions amb la televisió pública per “intentar restablir-la tal com era abans de l'aplicació del 155”. Que com definim a l'anunciat de l'article,“el 155,és un nou Decret de Nova Planta”. Aquesta modesta plataforma Salvem TV3,informa que des del 3 de gener ha aconseguit més de 6.200 seguidors, quan el seu programa es va difondre a través de Twitter i les xarxes socials.També han rebut diverses propostes que van des de pagar una quota mensual o anual per gaudir de TV3 o 3alacarta, enviar escrits als mitjans estrangers explicant la situació, fer una vaga indefinida o organitzar una marató per recollir fons,- aquesta és la proposta que de moment té la majoria de suports -.

A més la cadena de comunicació publica catalana, només pel solt fet de ser-ho, parlar i protegir aquesta llengua, no està axempta d'atacs per totes bandes,-de dins i fora de Catalunya- , i més ara amb la implantació d'aquest nou D.deN.P, que com veiem tot sí val. I sinó preguntem-li a El País, el diumenge passat 12 de novembre va publicar un article signat per Íñigo Domínguez i que portava per titol : "Una semana en la burbuja de TV3" a l'edició impresa ocupava dues planes, i a la web, es deia :"Una semana viendo solo TV3", on sí posaven, un munt de falsedats i inexactituds, com: “Que els polítics de Ciutadans o del PSC no apareixien fins al minut 20 dels informatius, que els partits espanyols o Espanya no existeixen a TV3”, l'article també dades inexactes sobre la cobertura de TV3, “Sobre els professors de la Seu d'Urgell acusats d'incitar a l'odi, o de la declaració de Carme Forcadell al Tribunal Suprem”. , o que “el dia de la vaga general, TV3 tot just n'havia proporcionat dades i parlava de seguiment desigual”. I que s'ha posat amb tòpics, com que “l'informatiu infantil InfoK havia utilitzat la imatge dels Jordis per explicar què és un pres polític”. També assegurava que TV3 "mai parlava de la fuga d'empreses".Això entre moltes altres inexactituds. A causa de tot això,s'ha dictat una sentència, per part del jutjat de primera instància 20 de Barcelona,obligant El País i el seu director a publicar una rectificació, ambdues versions, la impresa i la digital, emprant el mateix tipus de lletra i paginació. Però aquests dies el diari madrileny, que ara s'ha acorat contra Catalunya, l'independentisme i TV3, continua els seus atacs furibuns amb el mateix estil.

Però, no tot és dolent.

Ja que precisament, aquest passat dimarts (09.01.18), TV3 va emetre el documental “1-O”, inclós dins del programa “Sense ficció” i va aconseguir batre el rècord històric de quota de pantalla amb un 34,4%,el que vol dir que es visiualitzaren uns 1.135.000 espectadors, que el convertiren en el lider absolut amb un 18,1% , de l'audiència del dia a Catalunya, emportant-se més del doble de la segona cadena.Un documental produït per la factoria de Mediapro, dirigit per Lluís Arcarazo, on en concret el documental mostra instants de diverses escoles de Barcelona, Arenys de Munt i Sant Julià de Ramis. On hi han els testimoni de diverses persones que expliquen com van viure l'1-O. Però sobretot a les persones “que van fer possible el referèndum”, com els circuits i l'arribada de les urnes, i s'ha afegit moltes aportacions enregistrades directament al lloc dels fets, i s'aporta la reconstrucció d'escenes reals viscudes en molts punts de votació, principalment amb imatges rodades per la productora, barrejades amb les de d'altres mitjans i fetes in situ amb els telèfons mòbils dels propis ciutadans. Documental que es torna a emetre aquest mateix dissabte per TV3 i el Canal 33, i que suposem que tornarà a ser un èxit.

Per això, que malgrat el 155, no hem d'afluixar gens.

Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 7 de gener del 2018

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS. - El conte de Reis del 2018.-

Articles del Víctor


El conte de Reis del 2018.

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS.

04-06.01.18

Permeteu-me que abans de continuar amb els temes variats i polítics que ens han tocat el voraviu per dalt i per baix, - i pel que és veu no ha acabat pas tal com voliem,- m'ha s' acudit un altre conte del Quimet,i del seu avi Quim,- per decongestionar, i dedicat als Reis Mags.

…............

L'avi i el nét, i tota la família van passar un Nadal i un Cap d'Any d'aquells més clàssics ( ja sabeu els que es fan ara, on hi ha de tot i més, - es pugui o no-), on tota la família es va empatxar d'allò més, i que tothom diu : “Que tip estic, ja no puc més.”

Després de fer totes les xerinoles del món, amb una casa guarnida de tot i més, ( Arbre, un pessebre ven gros, amb totes les estances plenes d'atuells de tots colors, i les més lluents possibles - la majoria fetes a la xina-.

Quan havíem de fer car el Tió, abillat amb barretina i la manta de quadres vermells escocesos, - l'avi Quim sempre l'enyorava aquell tros de tronc, buit per dins, que un dia, de petitets l'hi portà el pare, aixó sí, ni recordava on l'havia trobat. Ja sabeu que en Quimet, que com sempre ho criticava tot, i són avi Quim, que en moltes coses n'estava d'acord, tot que ho trampejava com podia.

L'avantatge que en aquesta edat que tenia el nét, s'ho menjava tot, o gairebé,això sí un xic acel-lerat. Tot per obra i gràcia de la iaia Mercè, -que en Quimet l'estimava molt -,i de l'avi Quim que el van acostumar molt bé. La majoria de vegades a l'avi Quim pensava:_“Aquest xiquet, potser algun dia no deixarà ni el vernís del plat”.

…............

Després de xerrat totes les festes sobre els joguets, aquests dies surten de tot arreu i cada dia ( Tió, arbre, Pare Noel,i ttutti quanti.), fou llavors quan l'avi Quim li digué:_ “Fa molts i molts anys, quan el teu avi era molt petit...” _”au, vinga una altra batalleta” _ pensava en Quimet, _“aquest avi, també, n'explica cada una...”- , però l'avi continuava dient: _“...sí,petitissim, vàrem passar, - amb els teus besavis-, pel davant d'un aparador,on hi havia un cavall de cartó gran i maco,- a mi m'ho semblava-, em va fer molt goig, i ho escrigué a la carta,i sí,sí, m'ho portaren.En acabar-ho de desembolicar, vaig exclamar disgustat , OH!!, és de tartró...!,- no parlava gaire clar, i em pensava que seria de debò...-”

…............

Llavors va canviar de tema, i digué:_“Recordes el munt de vegades que estàvem al cotxe esperant que ta mare i la iaia ,compressin com unes posesses, tots dos jugàvem al “Veo-Veo”, i sempre guanyaves”. L'avi Quim es va posar seriós, encara que a la vegada conten i pensatiu, i li va continuar dient: _“Però sí en alguna cosa m'has guanyat, sempre és en el futbolí, que hi hem jugat pràcticament d'ençè que arribaves justet a les manetes dels jugadors, i mira't ara,ets més llarg, que un dia sense pa,i sempre m'has fotut unes pallisses fantàstiques.”

…............


Varen passar els dies, i malgrat que en Quimet, com son avi, no creia, ni n'era partidaris de totes aquelles “carallotades”, -deien ells-,desprès de moltes hores de xerrar, sobretot amb l'avi Quim, i encara pensà:_ “ L'avi, ja sap que no sóc molt de Reis.”, decidí escriure una llarga carta, adreçada no sabia pas quí, on hi posaria totes les deries que des de feia temps tenia arxivades a l'enteniment, i és digué:_”Un altre dia l'hi explicarè a l'avi Quim,”.L'endemá, abans de donar la carta al Patge Karim,- com sí fos un nen petit- , li va passar pel cap com un llamp: “ No se pas sí servirà per a re, però per provar-ho, potser no perdre gran cosa.”

Passada una estona el Patge Karim, quan no el guaitava ningú, va obrir la carta, empès ja que s'havia donat compte que aquell noi, era molt ganàpia per portar la carta als Reis Mags, i més en ple segle XXI, quan la qüestió de les noves tecnologies, fan que cada vegada s'escrigui menys a mà. I això és el que hi va llegir alt per alt:

“Majestats d'Orient, permeteu-me posar part d'un poema de l'admirat Pere IV, del seu llibre Circumstàncies*, on definia el que vull, més bé que jo.

“Déu :I tu, què vols? _Jo...Doncs jo sols vull—ei, si pot ser—:

Un poc de fam,i un xic de pa.Un poc de fred,i un poc de foc.Un xic de son,i un poc de llit.Un xic de set,i un poc de vi,i un poc de llet.I un poc de pau.Un poc de pas,un poc de pes,i un poc de pis.I un xic de niu.Un xic de pic,i un poc de pac,—o un xic de sou,i un xic de xec.I un poc de sol,i un poc de sal.I un poc de cel.Un xic de bé,i un xic de mal.Un poc de mel,i un poc de fel.I un poc de nit,i un xic de por,i un poc de pit,
un xic de cor,i poc de crit.I un xic de llum,i un xic de so:un poc de llamp,i un xic de tro.Un poc de goig,i un xic de bes,i un poc de coit.I a més del meu,un poc del seu,i un xic del llur.

Vull ser: ruc?- Clerc?-bell? -lleig?- dret? -tort? -gras? -prim?- llest? -llosc?-nou?- vell? -ferm? -flac?-bla? -dur? -buit? -ple?-dolç? - tosc? -sec? -moll?-greu? -lleu? -curt? -Llarg?,fosc? -clar? -xaix?, i fi?
Un poc de tot.I a més, què vull?.Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.”

Vostre. En Quimet, by Pere IV.

…............

*Cal dir que en Quimet, d'aquesta carta no havia dit re al seu avi Quim, que fou el que li va deixar el llibre Circumstàncies (1968),el segon que tenia, el primer,- comprat a Sabadell, l'any 1969- el va perdre. I tant al nét com a l'avi, de totes les poesies d'en Pere Quart,la que més els hi va agradar fou la titulada Tirallonga dels monosíl·labs, de la que ha posat una part a la carta.

No sabem que li van portar, però sí que ús desitgem BONS REIS (Republicans), I MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona


divendres, 5 de gener del 2018

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (2 de 2)

Articles del Víctor



23.12.17-03.01.18

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (2 de 2)

Com que aquest article, també,hem sortiria llarg, -potser més que la majoria-,vaig preveure fer-lo en dues parts, ja que com heu pogut veure a la pel·lícula de l'Ettore Scola del 1977- motiu d'aquest títol-,encara que l'acció dels seus dos intèrprets principals, l'Antonietta i el Gabriele,encarnats per la Sophia Loren i el Marcello Mastroiani, només durava un dia i justet,i la parafernàlia nazi-feixista durava molts dies, el mateix que la nostra JORNADA PARTICULAR, que per bé i per mal,podria durar eternament, l'allargarem uns quants dies més, fen un escrit com si fos una escudella de Nadal,- i per no avorrir als nostres lectors- hi posarem una sèrie d'ingredients literaris. Siguin reals, fictícis o imaginaris que supliran a la típica escudella de Nadal, i els seus ingredients: “És un brou típic català, resultat de la bullida de la carn d'olla (amb botifarra negra, blanca, pilota, carn magra de vedella, carn de xai, pit de gallina o pollastre, careta o orella de porc i cansalada... ), cigrons, patata i col. Un plat tradicional, que no té recepta concreta, i cadascú el fa a la seva manera.Per les festes de Nadal, és tradició afegir-hi galets grossos,que algunes vegades va farcida de petites pilotetes de carn o altres pastes.” , i encara que sigui una escudella imaginaria, que vagi de gust.

“22-D.Doncs sí, ja estem a l'endemà, i ja ha començat l'hivern de debò, i si algú li semblava que tot es congelaria, mai més lluny de la realitat, potser no es congelarà, ans al contrari, s'escalfarà d'allò més, ja que a Brusel-les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una reunió interna de JxCat, va valorar els resultats del 21 de desembre, i s'expressà així mateix: “Espanya té un pollastre de collons...!!!”, segons les imatges que ha tingut accés La Sexta. A més el president legítim ha comparegut ha aquest migdia, on ha demanat una reunió amb Mariano Rajoy després de conèixer els resultats del 21-D, concretant que: “l'executiu espanyol hauria de repatriar tots els policies enviats a Catalunya des del setembre,treure de la Generalitat els homes de negre,i aturar les decisions sobre l'administració catalana”, i destacant que: “Ve el temps de la recepta de la política, ja que la recepta Rajoy ha fracassat”.

“24-D.És el primer dia del segon aqüeducte (dissabte, diumenge, dilluns-Nadal, dimarts-Sant Esteve), preparat per cel-lebrar la Nit de Nadal (ara per que no decaigui la festa és cel-lebra la “Noche Buena” i el que faci falta), abans la gent anava a la Missa del Gall, ara és un fet que gairebé ha passat a la història. Precisament avui s'han fet arreu de Catalunya, moltes Cantades de Nadales per protestar per l'empresonament dels presos polítics, la majoria dels integrants anaven grocs,hi han part s'han repartit un munt de gorres de Papa Noel d'aquest color- prohibit-.

“25-D,Nadal- I al vespre quan arribo a casa, poso la tele i en qualque cadena trobo que fan una vegada més l'inefable pel-lícula Ben Hur, la de l'any 1959 ( fins ara se n'han fet tres versions el 1925,1959 i la del 2016 , aquesta està dirigida per Willian (Willi) Wyler, amb Charlon Heston,Stephen Boyd, Jack Hawkins, entre altres. Basada en la novel.la de l'escriptor nord-americà Lewis Wallace,Ben-Hur, el titol original és: Ben-Hur: A Tale of the Christ, publicada per primer cop el 12 de novembre del 1880,considerant-se la novel.la més venuda fins a “El que el vent s'endugué”, de Margaret Mitchel el 1936, i es considera el llibre cristià més influent del segle XIX.Aquest on es narra la història de Judà Ben-Hur,un príncep jueu fictici, que va viure en l'època de la passió de Jesucrist i que va viure un munt de peripècies, -passant per galeres i ser gladiador- per culpa del seu germà adoptiu (Massala), fins a arribar a ciutadà romà i a la fi va arribar a creure en la nova fe, la de Jesucrist, encara que a mi sempre m'ha fet l'efecte que Ben Hur, al fons era un independentista jueu, contra la Roma que els tenia ocupats.


“26-D,Sant Esteve-Acabo aquest dia amb l'afegitó de Nadal, (El que excepcionalment celebrem a Catalunya i en alguns llocs d'Europa, i que el jove activista cultural Amadeu Carbó i Martorell(1970), ens explica molt bé en el seu llibre Celebrem el Nadal, dient: que la Catalunya Vella, del segle IX, pertanyent a l’imperi de Carlemany i al bisbat de Narbona, i la resta de la península Ibèrica,-cristiana,dominada pels gots-,era del bisbat de Toledo,així es crearen dues formes famíliars diferents.Per això a l’imperi carolingi quan hi havia alguna festivitat important anaven a la casa pairal, i essent Nadal, la festa més gran del calendari religiós, juntament amb les dues pasqües,les famílies es reunien al voltant de la llar.) I després de tornar-me a entaular per enèsima vegada, hi acabo el dia seguin el Concert de Sant Esteve, al Palau de la Música Catalana, amb la retransmissió que va fer TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Música,transmeten simultàniament en directe, amb la participació dels cors de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música, i que per primera vegada, Catalunya Música i TV3 oferiren el senyal d'àudio i vídeo del concert a la Unió Europea de Radiodifusió, i per diferit a la Ràdio Finlandesa. Presentat en el format més tradicional, amb un programa de nadales i cançons catalanes i d'altres països.Va començar i s'acabà amb el "Gloria" de John Rutter, amb el primer moviment cantat per tots els cors al principi del concert, i amb el tercer moviment al final, amb l'Orfeó Català, Cor de Cambra, i els cors Jove, de Noies i Infantil, dirigits per Simon Halsey.Com és natural no hi mancaren "El noi de la mare" i "El cant de la Senyera", i una versió d'"Els Segadors", que cantaren tots els cors. (Sabeu que el Concert de Sant Esteve, té 104 anys d'història, un dels més antics d'Europa, més que el Concert d'Any Nou de Viena.Només interromput per la Guerra Civil,la primera postguerra i la gran nevada del 1962 a Barcelona).Va acabar amb el cant de la senyera, crits de llibertat, amb el vis i el Cant dels Segadors, de nou van sortir les estelades a dojó i tota la resta , i amb els crits d'In-inde-pen-den-cia, i Llibertat.

Nosaltres hem allargar uns dies la JORNADA PARTICULAR fent-la distesa,ja que segons com vagi la cosa, pot començar una sèrie d'altres episodis dignes de la Dimensió Desconeguda.

UNS BONS REIS (Republicans), i MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona