dimarts, 20 de febrer del 2018

A CORRE-CUITA. (7)- Tinc el cap com un bombo, però?.

Articles del Víctor

16.02.18
A CORRE-CUITA. (7)

Tinc el cap com un bombo, però?.
Això que ús dic en el títol, és la pura realitat, encara que físicament no sigui així, ja que llavors ho hauria de fer servir per a les gralles i les batucades, etc. Però de debò que tinc les neurones revolucionades, Pel Procés; Per la República Catalana; Pel President Puigdemont;Pels pactes punyeters; Pel 155, el Nou Decret de Nova Planta; Pels enèsims atacs contra el català; Pel munt de Botiflers que van sortin cada dia; Pels més de 100 dies que fa que tenim els Presos Polítics a la garjola; Per totes les mentides -Doctrina Goebbels-, que diu el Govern Espanyol, i els seus socis; Perquè aquest 155 durarà, sí o sí, “ in eternum”;Per la catalanofòbia imperant; etc. Per tot això i moltes coses més que no oblido, tinc aquest cap com un bombo, que fa que el magí no discurri clar, o com a mínim tot el clar que voldria, per poder exposar tot el munt de greuges que ens aclapara.
Però després m'he animat, ja que avui Pere Casaldàliga, el català de Balsareny, Bisbe d'Araguaia (Brasil) fa noranta anys. Sobretot de resultes de llegir un gran article d'en David Fernández (Periodista i exdirigent de la CUP), publicat a Vilaweb, amb el títol de “ En nom del Pere” en honor de l'aniversari d'aquest gran Bisbe, gran català i defensor de la Teologia de l'Alliberament,company de Monsenyor Romero, Ignacio Ellacuria o Joan Alsina,i que havia dit coses com: “Un poble només és lliure quan és independent, autònom i sobirà” . Vaig començar l'escrit, trist i confós, l'acabo content i esperançat. Hi tornarem a corre-cuita.
Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 18 de febrer del 2018

A CORRE-CUITA. (6)-Pep Guardiola i el seu llaç groc.

Articles del Víctor

14.02.18
A CORRE-CUITA. (6)

Pep Guardiola i el seu llaç groc.
Avui no parlarem dels Carnavals; Ni de Sant Valentí; O del llaç groc que vol treure la Guàrdia Civil de l'Ajuntament de Calella; De la multa de 90 milions d'euros que la CNMC, ha imposat als quatre grans bancs espanyolistes (Sabadell, CaixaBank, BBVA,i Santander), per posar-se d'acord i manipular les condicions dels productes financers pactats amb els clients, durant 10 anys; O la mort de la Muriel Casals, que de tot ho farem un altre dia.
Però sí que parlarem de llaços grocs i més concretament del llaç del Pep, sí del Guardiola,i no perquè ahir (13 de febrer),el Manchester City,va guanyar al Basilea, per 0 a 4. Direm que el dia abans del partit, TV3, va entrevistar al Pep Guardiola,pel partit de Champions, contra Basilea, que era la part important de l'entrevista. Va acabar el tema futbolístic assegurant que: “El FC Barcelona és l'equip amb més opcions de guanyar la Champions perquè té l'avantatge de tenir un jugador com Leo Messi.” Però en arribar al final, com no podia ser d'altra manera l'entrevistador li va fer referència al Llaç Groc, que eternament llueix, on demana la llibertat dels presos polítics.I així comença l'entrevista a TV3, purament reivindicativa, on Pep Guardiola va recordar que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, i els Jordis ja “Fa més de 100 dies empresonats. Són massa dies. Acusats de rebel·lió i sedició, gent que em sembla que són molt i molt pacífiques. Espanta perquè et pot passar a tu. Et pot passar a tu si el nivell és tant, tant... Espanta una mica”. Llavors ha insistit, hi va denunciar: “Fa l'efecte que hi ha molt poca humanitat en aquest sentit per part dels encarregats que han posat aquesta gent a la presó. No s'ho mereixen, sincerament. No s'ho mereixen”. I en acabar l'espècie monòleg, digué: “Tant de bo puguin sortir. El primer pas que s'ha de fer com a poble és que aquestes quatre persones deixin d'estar a la presó”.
El gran avantatge que té el Pep, amb el seu Llaç Groc, és que a ell, sense limits, se l' escolta arreu del món, cosa que treu de polleguera al Govern Espanyol. I nosaltres hi tornarem a corre-cuita.
Víctor Lluelles i Cardona

dimecres, 14 de febrer del 2018

A CORRE-CUITA. (5)- Se'ns pixen a sobre i diuen que plou

Articles del Víctor




13.02.18
A CORRE-CUITA. (5)
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou.
Ens tenen agafats pels “voravius”, i encara ens barallem, ens , destruint a tort hi ha dret i encara ens pensem que estem en un país normal- i no ho hem estat mai-, i actualment, cada dia que passa,-semblant al títol, ens foten la cartera i l'ànima i encara ens discutim qui manarà en aquest lloc, quan estigui arrasat i erm. Ens pensarem tots plegats que això d'anar Cap a la independència, era com jugar al Monopoly sense tenir ni un duro.
Ara, després d'anys de mirar-nos el mèlic, o pitjor mirar qui la té més llarga, resulta que “alguns” es pensaven que serien els primers i ara estant darrere l'enreixat, i volen tallar el bacallà.
A hores d'ara, (el 13.02.18) més de cent dies després de veure el percal,- suposo-, i per no caçar-los mig Govern de la Generalitat de Catalunya va agafar el camí de l'exili,- norma clàssica, sisplauperforça de molts Presidents de la Generalitat-.Primer, encara no entenc, perquè no va marxar tot el Govern en pes; i Segon, perquè els que eren a la capital belga, retornaren cap a Catalunya, i automàticament els engarjolaren, i ara ho hauran de pintar tot de groguet, i portar llaços grocs anys i anys, i reivindicar-ho dia SÍ i dia també, per alliberar-los. No ens hem adonat compte que han desplegat molts més efectius, que en la lluita contra ETA, que va durar- desgraciadament- més de 30 anys amb uns 800 morts, i no els va fer l'efecte del Procés català. Els polítics de torn s'han passat hores i hores somiant en Tecnicolor, com sí anar “Cap a la independència”, fos senzill, encara que siguem els més putejats de tots,(Port, Aeroport, Corredor del mediterrani, Autopistes, Infraestructures) i etc.I molts botiflers en contra, i per una vegada trèiem-nos el lliri de la ma, i mirem quin gabinet tenim clavat a l'esquena. Ho tenim molt fotut. Tornarem a corre-cuita.
Víctor Lluelles i Cardona