divendres, 23 de març del 2018

A CORRE-CUITA. (15)- Aniran eternament, contra el que va passar l'1-O.

Articles del Víctor

15.03.18
A CORRE-CUITA. (15)
Aniran eternament, contra el que va passar l'1-O.
Cada dia que passa, surt la notícia d'un fet contra el que va ser i el que va passar l'1-O, avui mateix, 15 de març, i a la mateixa hora la Guàrdia Civil (ajudats pels Mossos),ha fet una nova operació Catalunya, per ordre el jutjat número 13 de Barcelona, pels fets de l’1-O,aquesta vegada entrant al Palau de la Generalitat, i concretament a Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, prenent declaració al secretari Antoni Molons,- després de fer-ho al seu domicili- mentre escorcollen el seu despatx, en acabar s’han emportat Molons a la caserna de travessera de Gràcia. Paral-lelament han entrat a la seu d’Òmnium escorcollant-la i retenint treballadors i membres de la direcció, canviant contrasenyes i segrestant els correus electrònics.- Tot això passa quan ja fa 166 dies que els independentistes vàrem voler anar a votar, en un “Referèndum”, - que diuen que NO ha existit, M.Rajoy, dixit-,i que per anar-hi i votar, vam ser “hostiats” per totes bandes, uns fets que varen tenir, càmeres, llum, taquígrafs, tot i més i el Govern Espanyol del PP, reafirma per activa i per passiva que l'actuació de les Forces de l'Ordre, d'ocupació i repressió, va ser proporcional i exquisida, encara que en directe ho va viure i veure tot el món mundial.I que ara mateix, amb tota la cara del món, els cinc primers agents de la guàrdia civil imputats, per una seixantena de denúncies de ciutadans ferits l'1-O a Sant Carles de la Ràpita declaren per videoconferència des de Valdemoro,Madrid davant la jutgessa d'Amposta, “ On sostenen que van actuar per fer front a la “resistència activa” plantejada pels ciutadans, i “protegir-se” dels votants”, això es ven bé “el Món a l'inrevés”, aquesta és una de les més descarades versions de la que hom n'anomena “ la doctrina Goebbels”, -i no cal que repetim-.
Com veieu al secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat Antoni Molons, ahir el van portar a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona.- la més gran de Catalunya-, on es va acollir al seu deure de no declarar, i el deixaren anar. Però avui, divendres 16 de març, el Consell de Ministres l'ha destituït de les seves funcions.Aquest és l'exemple del que ens passarà, eternament, si anem afluixa'n com estem fent i portar-nos com uns titesbullides. Malgrat tinguem un Govern de la Generalitat, no veiem que amb l’article 155 ens enganyen a tort hi ha dret. Com que va per llarg, en parlarem “A corre-cuita”. 
Víctor Lluelles i Cardona

dijous, 15 de març del 2018

A CORRE-CUITA. (14) - A 303 anys i un dia, ...

Articles del Víctor


13.03.18

A CORRE-CUITA. (14)


A 303 anys i un dia, ...
Moltes vegades, quan veig el que passa a les nostres contrades,- per part d'uns i altres- em poso de mala llet, se m'entregira el magí, i fotria la gorra al foc.I ja sabeu que en veure, - com no fa gaire escriguè aquí mateix- que fa més de 303 anys i un dia que..., i la cosa no ha canviat ni un borrall. Bé potser sí, perqué avui, em tingut sort, encara que sigui “dimarts i tretze”, tenim una bona notícia, i llegim que: “ El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per unanimitat avui ha decidit que la llibertat d'expressió sí que empara la crema de fotos del Rei i, d'aquesta manera obliga l'Estat espanyol a pagar 2.700 euros de multa, sumat al valor dels honoraris que el 2007 van pagar Enric Stern i Jaume Roura, que foren condemnats per injúries a la Corona”. Fet que va passar durant la visita a Girona del rei emèrit Joan Carles I i la reina Sofia, i els inculpats cremaren fotografies de la monarquia. És poca cosa, però així es comença, després d'aquesta onada de repressió de tota mena que patim a Catalunya,i ja és hora que la justícia espanyola vegi que no té raó, i s'inventin acusacions d'incitació a l'odi i a la violència. Paral-lelament també Amnistia Internacional (AI), ha denunciat Espanya per reprimir la llibertat d’expressió, advertint que casos com el del raper Pablo Hasél a l'igual que de Valtònyc reflecteixen una “intolerància creixent i perillosa”. Condemna que ja arribat al “The New York Times”, i els CDR celebren la sentència amb fotos cremades de Felip VI. 

Avui també estic cofoi, i això que és “dimarts i tretze”, ja que hem sabut que el diumenge (18 de març) es torna a posar en marxa de nou, o millor dit es presenta a l’Ateneu Barcelonès, la Crida per la Llibertat, una organització hereva de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981-1993), o com es deia popularment “La Crida”, o Crida a la Solidaritat.La presentació la faran dos dels exdirigents, l'Àngel Colom i Carles Riera, i el tercer és Jordi Sànchez, que avui fa 148 dies presoner a Soto del Real. En el Manifest de la Crida per la Llibertat que s'ha fet aquests dies es reclama l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la implementació de la República. Ja és l'hora, en parlarem “A corre-cuita”.
Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 9 de març del 2018

A CORRE-CUITA. (13) - Homenatge al “Dia de la Dona”.

Articles del Víctor

08.03.18
A CORRE-CUITA. (13)

Homenatge al “Dia de la Dona”.
Avui 8-N, s'ha fet una Vaga General pel Dia de la Dona, abans Dia de la Dona Treballadora, però que a diferència d'enguany, mai, s'havia fet tant extensiva,multidinaria, i transversal, on hi participaren a prop de 200 països, amb unes diferències de participació i ideològiques importants, i que són, o semblen inversament proporcionals a la repressió i la qualitat de vida.
Com que ja està tot dit, deixeu-me fer un petit homenatge per mitjà de dues grans dones i feministes de casa nostra que ja ni hi són, em refereixo a la Maria Mercè Marçal (1952-1998),que en la seva obra Cau de llunes (1973-1976), on té dos petits, però contundents poemes que diuen aixì:
“Divisa.A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
“Fregall d'espart.Drap de la pols, escombra, espolsadors,plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra i sabó en pols, blauet, netol,galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos,esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla.”
.............
I a la Montserrat Roig (1946 -1991), quan explica: “Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai,mai,no va fer cap judici de valor contra les dones “ 
.............
Acabo amb una platja de Vinaròs, curulla de 739 creus blanques que representen totes les dones víctimes de la violència masclista,-la majoria assassinades per les seves parelles o exparelles- a l’estat espanyol, durant els últims deu anys (des del 2007 al 2017). A cada creu hi ha el nom de la dona assassinada, a l'edat què va morir , el lloc i el nom del seu assassí. Fou una idea de l’associació Femme Força de Vinaròs, que ompliren la platja del Fortí per reivindicar aquest 8 de març, i mostrar físicament el resultat de la violència masclista.
És una tria, també feta “A corre-cuita”, espero que ús agradin.
Víctor Lluelles i Cardona

dilluns, 5 de març del 2018

A CORRE-CUITA. (12) - Vinga tots a “Marejar la perdiu 2.0"

Articles del Víctor


03.03.18

A CORRE-CUITA. (12)

Vinga tots a “Marejar la perdiu 2.0”.

Parafrasejant al poeta de Sarrià, picant-l'hi un xic el seu poema nadalenc, quan diu: “Ho sap tothom i és profecia”, i això traslladem-ho contemporàniament, i veurem que l'independentisme té un mal endèmic fa anys, com la vida, des de sempre, que la majoria actua, sense guaitar-ho i analitzant-ho bé, com sí estesim en un país normal, això és precisament a l'inrevés. Des de sempre, no hem estat un país normal, ans al contrari, darrerament el Procés l'ha fet més orgullós, més cregut, però a la vegada paradoxalment més feble i no diguem després de l'1-O, amb l'aplicació de l'Article 155, que ha fet posar la “ matrioshka” d'ara, d'un país atacat, dins d'un parell més de les “ matrioshkes” de país vençut i l'altre odiat.


Ja que Catalunya, com a mínim, des d'uns 303 anys enrere, per obra i gràcia del primer Borbó d'Espanya,- deixeu-me fer un xic d'història-: (Aquell de nom Felip d'Anjou. Sí, Duc d'Anjou fou el títol que ostentava abans de ser rei, aquell besnét de Felip IV, succeí l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle-avi Carles II, convertint-se així en el primer rei Borbó a Espanya, del 1700 al 1746,amb un regnat partit en dos períodes separats, que durà 45 anys i 3 dies, un dels més llargs. A causa de la Guerra de Successió, que guanyà en 1714 el ja llavors FelipV, promulgà el nefast Decret de Nova Planta que estengué als territoris de la Corona d'Aragó,que unificà a les lleis i maneres castellanes,i etc). I així començà una llarga caminada pel desert de l'opressió total. I des de llavors estem plenament dominats, i gairebé a punt de desaparèixer com a poble, i a més ara que l'enemic el tenim a fora, hi ha dins de casa, i no els importaria pas gens fer un genocidi lingüístic i cultural, - una cosa que amb tot el sibil-lisme possible han probat manta vegada en el transcurs de la història: Reis, Virreis, Botiflers, Traïdors, Generals, Dictadors, i etcètera.

Per això tornant a les excuses per la lluita entre ells de l'independentisme, malgrat que ha tothom li agrada comprovar el poder que té, i que cadascú vol sortir a la foto, o comprovar, metafòricament, qui la té més llarga. Malgrat les parides que fan els partits per guanyar, que sembla ven bé que oblidin aquelles paraules de Salvador Espriu que en el seu poema “Inici de Càntic en el Temple”, i en acabar repeteix tres vegades, així: “ Ara digueu: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”, -Frase que hom ja va posar l'any 1977 al Diccionari Polític de Catalunya, que vaig gosar fer-. “I no cal anar tan lluny, hem vist primerament que ERC va bloquejar la investidura de Jordi Sánchez que havia proposat el president Puigdemont,uns dies després diuen que hi estant d'acord, i llavors surt la CUP que rebutja l'acord de JxCAT i ERC, i són ells, els que bloquegen la investidura de Sánchez, i insten a JxCAT i ERC permetre el vot telemàtic a Puigdemont i Comín, per l'abstenció dels quatre diputats i deixar la majoria absoluta a dos vots, ja que rebutgen la submissió total a la legalitat espanyola”. I etcètera.

I d'aquesta manera de fer la tant vergonyosa manera de “Marejar la perdiu 2.0”, no és estrany que el Govern Espanyol,el PPCsPSOE,la Brigada Aranzadi, la Premsa Unionista i d'extrema dreta & Company, facin un somriure que aquell “Nino de Nètol” quedarà curt. Per això que ho anirem explicant “A corre-cuita”.

Víctor Lluelles i Cardona