A CORRE-CUITA. (35). Els nou Govern Sánchez, comença a ensenyar la poteta.

Articles del Víctor

08-10.06.18

A CORRE-CUITA. (35).

Els nou Govern Sánchez, comença a ensenyar la poteta.   

Aquest divendres 8 de juny, és el primer Consell de “Ministras y Ministros”, comandat per Pedro Sánchez, ho fa amb un reguitzell de Ministr@s, que de moment semblen triats per acontentar, o bé prendels-hi els vots, una mica a tothom: a les dones,- però menys a les feministes-; al PP, a Ciutadans (Cs); a la Societat Civil Catalana (SCC); a l'Ibex 35, etc.

Una de primeres les decisions que ha pres el nou executiu respecte a Catalunya i que la nova portaveu Isabel Celáa, ho ha dit en la conferència de premsa posterior al primer Consell de Ministr@s, fou la confirmació de la fi de la intervenció econòmica de la Generalitat vinculada al 155, - cosa que ja havia fet el Govern català en formar el nou Govern, i que per ells era el principi-, però en canvi el Dret a decidir , digué que no el tenen a l'agenda, - i crec, que no li tindran mai-, ja que aquest cap de setmana ho han dit en tres entrevistes a diaris: la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet;la vicepresidenta, Carmen Calvo;conjuntament amb el ministre de Foment José Luis Ábalos, i que tots ells, han deixat ben clar que “no hi ha res a negociar” sobre un referèndum, encara que sia pactat. Sembla que no és casualitat que de cop tres ministr@s del nou executiu de Pedro Sánchez han sortit avui a dir "no" al dret d'autodeterminació de Catalunya , del que alguns diuen que els causa pànic. 

Alguns Ministr@s, avui Josep Borrell.

I com diguérem dies enrere, farem un petits anàlisis dels nous Ministr@s, que semblem més de centre que altra cosa,-encara que sí féssim la mitjana no sé pas que en sortiria-. Començarem pel primer que va sonar a un càrrec , ho sigui el flamant Ministre d'Exteriors, l'inefable Josep Borrell, aquell que durant la Campanya de les eleccions del passat del 21-D, va dir: “Que calia “desinfectar” Catalunya”, i que diuen, que ara és més proper a Societat Civil Catalana, o a Ciutadans (Cs), que no pas al PSOE. I precisament per això el diari alemany Telepolis, semblant a Politico, dels EUA, “relaciona Josep Borrell,amb l'”ultranacionalisme” espanyol, dient que és un error posar al davant del nou ministeri d'Exteriors un socialdemòcrata, que també és un “nacionalista de dretes””, i ho considera una tria molt contradictòria. Respecte a les relacions amb Catalunya aclariex que no són“missatges bons per construir un consens contra l'escalada de tensions ”, també comenta que:“El PSOE i Pedro Sánchez té el govern minoritari més dèbil d'Europa”. I no fa gaire Josep Borrell digué que:“Catalunya està al caire d'un enfrontament civil”, vinga ha posar llenya al foc, en cada govern tè d'haver-hi un cridaire.

De d'altres Ministr@s en parlarem més endavant “A corre-cuita”.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

A CORRE-CUITA. (34).- Val més que ens fotem l'“Harakiri”.

Articles del Víctor

07.06.18

A CORRE-CUITA. (34).

Val més que ens fotem l'“Harakiri”.

“Sí que ens ho podíem pensar...!!!”, sé que he fet uns petits canvis en la introducció de l'altre dia, quan deia que: “No ens ho podíem pensar mai...!!!”, i era de debò, però il-lusos de nosaltres sí ens pensàvem que l'encantador de serps, que és el flamant presidente Pedro Sánchez, abans que li sortís, “Cara” a la Moció de Censura, ens tornava a dir:“Escoltaré Catalunya”, sí , potser l'escoltarà, però segurament no en farà ni punyeter cas, ja que sabem, que com sempre han fet, l'estil del PSOE no canvia, i és molt més sibil-lí, aquest són d'aquells que té l'endinyen sense fer soroll. No ho fan, com aquest del PP, que actuen, i han actuat “com un cavall dins d'una xatarreria”, hi dic tot això, quan fa poca estona que han jurat/promès el nou/vell Govern del vell/nou Pedro Sánchez, un home jove que ha fet tots els papers de l'auca, i un dia es va jugar al Pòquer una Moció de Censura, quan només tenia un farol, i li va sortir bé. Això sí ajudat per una colla d'il-lusos (Des de l' Units Podem (67), Compromís (4), ERC (9), PDECat (8), EH Bildu (2), Nova Canàries (1), i el PNB (5)),- però sobretot als independentistes/nacionalistes (ERC (9), PDECat (8), EH Bildu (2) i el PNB (5)), que han anat de “guai”, i els hi han llevat la cartera a la primera de canvi-, sé que volien fer fora en Rajoy.M,- cosa lògica i legal, però és pensavem que aquests nou inquilí de la Moncloa seria una joia, i potser sí, però serà la “Joia de la Corona”, només cal veure el Govern que s'ha muntat, un Govern Espanyol, Espanyol, que pretén ser més que paritari (11 dones) i (6 homes), fet de cara a la Galeria, amb “Ministras, i Ministres”, més que vells, del que molts i moltes, per no dir la majoria, podrien tenir el càrrec en un Govern que hi ha part del PSOE, fos del PP, Ciutadans (Cs), Societat Civil Catalana (SCC),Vox, etc., -I sinó pels seus actes, accions, escrits, tuits, i atacs a Catalunya , etc, els coneixereu-, tambè ha repartit càrrecs , -amb bon rotllo- per les teles la Quatro,Telecinco, ho podia fer, també, de la Trece (abans 13TV), la Ultraespanyolista tele de la Conferència Episcopal, -on, també, amb bon rotllo-,l'ara Presidente Pedro Sánchez, hi va participar de tertúlia, - i no passa re, tots tenim un passat, i s'ha de treballar-. Tot això sense desglossar gaire els components d'aquest govern que ho farem amb paciència en propers escrits. És per això, que crec, que si ens pensem que hi haurà grans canvis, sobretot en el tema català, crec que metafòricament, ens podem fotre l' “Harakiri”.

..............

“Harakiri”. Així s'anomena en japonès el suïcidi ritual d'obrir-se el ventre d'un tall, pràctica emprada pels samurais.

Aquest és un escrit fer d'una tirada i “A corre-cuita”, en faré més.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

A CORRE-CUITA. (31).Ah!,“Marditos” algoritmes...!!!

Articles del Víctor

26-28.05.18

A CORRE-CUITA. (31).

Ah!,“Marditos” algoritmes...!!!

Sí, amics i amigues, encara no sé m'ha anat l'olla, bé una mica sí. És pel títol que observeu al principi. Primer és un tema que fa dies que em volta pel cap, i per canviar una mica de tema, doncs estic plenament tip de la temàtica habitual, política i re complicada.

La paraula algoritme, ha entrat plenament en les nostres vides, vulguem o no, i conjuntament amb les transmissions informàtiques fetes “a la velocitat de la llum”, (igual a 299.792.458 metres per segon, els 300.000 km per segon, d'abans, en un segon la llum recorre 300.000 km.) convertit en un Gran Germà, diferent del pronosticat per George Orwell en el llibre 1984, per desgràcia més poderós, subtil i amagat. Després de tant sentir a parlar dels famosos algorismes, ara dits algoritmes, crec, que sí, que n'està plena la vida, la comunicació, la societat,etc. Sí, estem totalment controlats pels ordinadors, els mòbils i totes les seves variants, i per la informàtica en general, i concretament per Wifi, Internet, Xarxes Socials, Google, Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, Amazon, Alibaba, i etcètera, etcètera, fins a arribar a una piràmide infinita. Però això no hagura estat possible sense l'algorisme d'Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi, dit Al-Kwarizmi, matemàtic i astrònom àrab - amb nom llarguíssim -, que l'any 825, escrigué l'obra Sobre el càlcul amb nombres hindús, traduïda al llatí el segle XII, diuen que algorisme és la part del seu nom: al-Kwarizmi, popularitzat com “algorisme”, que es dona a les instruccions per resoldre problemes matemàtics. L'ús d' algorisme, com a terme és troba al tractat matemàtic, en vers Carmen de Algorismo, la Cançó o Poema de l'algorisme del 1220, emprat per ensenyar el sistema numèric hindú-aràbic, on hi havia mètodes que simplificaven les operacions algebraiques dels nous numerals aràbics “0, 1, 2, 3, 4, 5, ...”, diferents dels romans “I, II, III, IV, V,...”, així els càlculs manuals es feien més rapits. S'esmenta Al-Khwarizmi a Algorismus Vulgaris o De Algorisme, el 1250, obra del monjo, matemàtic i astrònom irlandès Johannes de Sacrobosco, promotor dels mètodes aritmètics, l'àlgebra, i dels numerals dels àrabs en les seves classes de la universitat i s'estengué per Occident, conjuntament amb la paraula algorisme,que serví per introduir aquests coneixements, basant-se en la nova numeració àrab i així amb aquest sistema, simplificar les operacions fonamentals.

Els algoritmes i els ordinadors.

Un algorisme és una seqüència finita d'instruccions realitzables, no ambigües, l'execució de les quals condueix a la resolució d'un problema. Definició generalitzada des del punt de vista sistèmic, suposant que l'algorisme pot ser dissenyat per rebre i aprofitar una determinada entrada, donant com a resultat una sortida, per resoldre un problema determinat.

Els ordinadors són màquines algorítmiques, llegidors d'algoritmes codificats amb un determinat llenguatge i un programa establert. Perquè un ordinador faci una funció d’una manera determinada, s’ha de crear l’algoritme corresponent, dient-li el principi i final,l’objectiu, el procés a seguir per arribar-hi, escrit a un llenguatge que l’ordinador pugui llegir.

L’algoritme de Google.

Com a exemple, hem triat un dels algoritmes, segurament el més paradigmàtic i popular en el món d'internet, aquest és el de Google, el cercador més poderós del món, de la que Google Inc. n'és propietària i el motor de recerca el seu producte principal. Fundada el 4 de setembre de 1998, per Larry Page i Sergey Brin, estudiants de la Universitat de Stanford, on aconseguiren el gener de 1996 el cercador més eficaç anomenat Google.

El PageRank.

L'any 1999, Google va instal-lar el PageRank, l'algoritme dels seus fundadors Larry Page i Sergey Brin. - que més tard es va afegir al projecte-, que registraren i patentaren un 9 de gener de 1999, de fet el seu nom era “Method for node ranking in a linked database”. Primer es deia Backrub, després PageRank, homenatjant Larry Page. La idea, diuen,és inspirada en l'Science Citation Index (SCI), llavors l'índex de citació més coneguda del món, que desenvolupa la dècada dels 50, el químic Eugene Garfield, i servia bàsicament per mesurar la importància de les diferents publicacions científiques. I s'aprofitaren de la primera tècnica d'anàlisi de xarxes i motors de cerca,Hyper Search, de Massimo Marchiori. -El PageRank funcionava de manera similar, aplicat al món de la Web, quan el valor de la web és segons els enllaços -

PageRank és l'algoritme de Google, que determina la posició d'una pàgina web, al consultar amb el seu motor de cerca. Mètode medidor del seu grau d'importància de forma numèrica i permet situar els resultats més fiables en primer lloc. Ens indica la probabilitat de l'usuari, i navegant de forma aleatòria entre enllaços, arribar a una pàgina concreta. El seu valor numèric va del 0 al 10 a escala logarítmica, dient que és més difícil pujar de 6 a 7 que de 2 a 3. Fou el principi del desenvolupament de tècniques com l'spam masiu entre altres.Va deixar d'utilitzar-se publicament l'any 2013, però és usat i s'actualitza de manera interna per Google. El TIC de Yandex, en anglès: Thematic Citation Index, índex de citació similar al desaparegut PageRank. La diferencia és que el TIC continua essent actualitzat regularment, malgrat que la darrera actualització fou el juny de 2016, i encara és un indicador bastante fiable en el món Web.

I la seva base són els centenars de programes informàtics de cerca, els algoritmes cercadors de pistes, i per cada recerca hi ha milers o milions de webs amb informació,i contenen fórmules per convertir les preguntes en respostes, basant-s'he en més de 200 senyals úniques o “pistes” endevinadores del que podries estar buscant, senyals que inclouen,els termes dels llocs web, l’actualitat del contingut, la teva regió, etc.

I d'aquesta manera per mitjà d'aquestes noves tecnologies, dels nous i poderosos algoritmes, i de motors de cerca, se'ns pot controlar totalment i passar-ho al millor postor, com hem vist recentment.

Per això paral-lelament al tema algorísmic em venia al cap aquella sèrie de dibuixos animats, creada l'any 1958 pels estudis Hanna Barbera, són “Pixie y Dixie”, dos ratolins, d'allò més entremaliats, que viuen en una casa, on hi ha el gat Jinks, al que atabalen constantment, però que els necessita per justificar la seva feina com a gat caça ratolins. Però això no és el que els ha fets més simpàtics, sinó que ha sigut el “doblatge a l'espanyol”, que ha esdevingut un gran èxit, sobretot el del gat Jinks que és el millor, amb aquell fort accent andalús quan diu: “Ozú, eso mardito roedore” o “¿Dónd’ejtarán eso’ mardito’ roedore’…?”, i diuen, (que la veu de la versió original en anglès encara és millor, ja que té una barreja d'accent irlandès, escocès o anglès). El doblatge dels ratolins,tambè és bó, Pixie, amb accent mexicà i Dixie cubà, ambdós divertits, fent la sèrie d'Hanna Barbera. i la seva gràcia, sigui eternament recordada, i això és el que m'ha passat a mi.

És per això que acabo aquest “A corre-cuita”, llarguíssim i complicat, dient de broma “Marditos” algoritmes...!!!

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com