dilluns, 24 de setembre del 2018

A CORRE-CUITA. (41).- De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona

Articles del Víctor


20-23.09.18

A CORRE-CUITA. (41).
De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona.
Després d'estar un temps en “standby”, desaparegut o que només apareixia per afers amorosos,com han explicat diverses fonts, i suposo tenen a veure entre altres coses, amb la consolidació per la part alta barcelonina, - ho dic, en molts aspectes del seu reton i consolidació, com una mena de fill pròdig de Barcelona-. Ens referim a Manuel Valls, l'ex-primer ministre francès, i un munt de coses més,i que ara diu, ho dirà, el dimarts 25 de setembre,en un “acte cívic” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el maig del 2019 es presentarà com a Cap de Llista a l'alcaldia de Barcelona, per la llista electoral de Ciutadans (Cs), o vés ha saber.
Abans, però vol constituir una àmplia plataforma on hi hagi diferents corrents i candidats independents o procedents de diferents partits. Tot va començar amb un estrany missatge publicat aquest mateix divendres al seu compte de Twitter, amb una fotografia d'uns peus, que deuen ser els seus, trepitjant les típiques rajoles de les voreres barcelonines, i només hi posà la solitària paraula “Barcelona...”, -potser serà una premonició del seu futur barceloní-, i altres pistes que ha donat aquests dies.
Un bon col-leccionista de camises.
En un article anterior (del 27 d'abril d'enguany) ja explicàrem que aquest exprimer ministre francès, del Govern Socialista de François Hollande (Un socialista en hores baixes) és un verdader “tasta olletes”, o per dir-ho ven clar un trepa d'allò més i més, com ho mostren les seves aventures polítiques, que transcorrent aixì : ( L'any 1983, a 21 anys, entrà al Partit Socialista Francès (PSF), impulsat pel diputat Robert Chapuis. Tres anys després Secretari nacional de comunicació del PSF i fou cap del gabinet de premsa de Lionel Jospin,-llavors el tenien per catalanista-. Per poder presentar-se de candidat,l'any 2001,es va comprar un pis a Évry, municipi del departament d'Essonne (L'Ile de France), lloc de gran influència socialista, en fou alcalde,- i no molt popular- del 2001-2012; l'any 2002, elegit diputat per l'Assemblea Nacional Francesa de la zona d' Essonne, tot li anava rodat, ja que era un feu socialista, així i tot durant el seu mandat, augmentà exageradament els pressupostos de seguretat i propaganda, i convertí Évry en la ciutat de França, amb les taxes més altes, i diuen que ara encara perduren, i teòricament era d'esquerres. I d'Évry, al Ministeri d’Interior tot seguit , on el tema de la immigració, el dirigí amb mà de ferro, fou el 2013, quan digué que portaven “mendicitat i delinqüència” va fer expulsar un campament de gitanos romanesos i búlgars, malgrat les dures crítiques dins el PSF, després va dir, estar orgullós d’haver expulsat cinc mil gitanos.)
Després de la caiguda del Govern Socialista de François Hollande, i això que en Manuel Valls fou el Primer ministre, no va tenir cap mirament en apuntar-se a La Republique en Marche (LaREM), el moviment d'Emmanuel Macron, amb el que guanyà la Presidència Francesa. I Valls fou reelegit el mateix 2017 i diuen que “encara no s’ha deixat veure per l’hemicicle”, precisament el passat dimecres es reunia una comissió legislativa, i Manuel Valls li corresponia d'assistir-hi, estava participant en una conferència a Saragossa parlant de la democràcia espanyola.
(En el març passat Manuel Valls va encapçalar la manifestació organitzada per SCC junt amb un altre antiindependentista furibund, Mario Vargas Llosa. Fou en abril passat quan Manuel Valls i l'Unionisme (SCC, PP i Cs), es trobaren de nou per Sant Jordi, ja que Societat Civil Catalana (SCC) va fer un acte a la Llotja de Mar, on reuniren gran part de l'UNIONISME,encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría (PP), Albert Rivera, i Inés Arrimadas, etc.,on cadascú anava a la seva,i cap foto junts, era pur màrqueting polític de cara a les municipals.Un acte dissenyat perquè l'exprimer ministre francès, recollís el premi Seny, de Societat Civil Catalana, conjuntament amb Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, -absent-. Llavors Manuel Valls, es manifestava en contra la independència.),es molt paradigmàtic que un polític en teoria d'esquerres, es barregi amb la dreta més reaccionaria.
I que ara vol fer el tempteig en les municipals de Barcelona, encara que segons una enquesta del diari econòmic “Les Echos”, actualment és el polític més repudiat de França, pel damunt, però a la cua, de Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. De l'enquesta de “Les Echos” és desprèn que els francesos tenen una imatge negativa de Manuel Valls del 64%, imatge molt negativa un 39% i més aviat negativa un 25%. Els que valoren positivament l'acció política, és d'un 15%.
Valls, vol ser polític a França, hi ha Catalunya, a la vegada.
A part de tot l'anterior se li suma que se'n diputat electe a l’Assemblea Nacional Francesa (ANF), pel districte d’Évry, el de sempre, que ja sabem com el deixà d'empobrit en el seu mandat d'11 anys ,i hom pensa: “Pobra, Barcelona, sí manès!!!”. Però de l'ANF., de la que cobra molt, però no si presenta mai, i politiqueja, descaradament, al País del costat, potser és per allò que de-ho tenir algun endoll en aquesta estranya Europa, (O és que els polítics aquí i arreu tenen butlla i fan el que volen, sense cap mirament). Però de debò que hom no sabia, que a la Unió Europea, sorgida del tractat de Maastricht,del 7 de febrer de 1992, quan convertiren la Comunitat Econòmica Europea en Comunitat Europea i aquesta en Unió Europea, (una unió econòmica i política de 28 estats independents, amb un mercat únic, i les mateixes lleis estàndard a tots ells, garantint les 4 llibertats de la UE que són: Llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.)ara a més hi ha moviment dels polítics, i que poden manegar a un costat i altre de les fronteres, sí aquesta mena de polítics “fantasma” , són el que volem, fem-ho mirar.
Aquest segon article dedicat a Manuel Valls, el gran oportunista, l'he fet A CORRE-CUITA, però en tindrem de fer més.
Víctor Lluelles i Cardona

dilluns, 10 de setembre del 2018

A CORRE-CUITA. (39 a).- Un 11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18.

Articles del Víctor

 

01-10.09.18
A CORRE-CUITA. (39 a).
Un 11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18. 
Tots els 11 de setembre, per a mi, són especials, però aquest és més especials que els altres per tot el que va passar. Començo, l'escrit amb el “deja vu”, que ho he fet manta vegada, ho faig el primer de setembre, quan ens manca just un més per un any del gloriós primer d'octubre, i s'han començat ha preparar, les llistes d'inscrits als diferents 37 trams que consta la mani estàtica d'enguany,- i que està previst que sigui una gran onada coral-lina, (diuen que hi ha 170.000 inscrits),les samarretes que s'han fet a Catalunya, i color corall, com les brides de les urnes de l'1-O, porta per lema “Fem la República Catalana” (ja venudes unes 180.000), els autocars per traslladar als manifestants,( són uns 650) .etc. Però sobretot s'esmolen les goles, les neurones i les ànimes per omplir, com es vol enguany la Diagonal, del Palau Reial i la plaça de les Glories, per reivindicar un any més, tristament, les nostres llibertats, i aquesta vegada amb un valor afegits que són la reivindicació de la llibertat dels Presos Polítics i el retorn dels exiliats, i un munt de coses més.
Com creix la participació.
Per altra banda ens diuen que la participació és semblant a la de l'any passat, partint d'indicadors com els inscrits, la venda de samarretes, i el lloguer d'autocars, que sembla funcionar millor que anys enrera, però ho volem comprovar en aquests dies, com: Som el dilluns 3 de setembre, amb uns 200.000 inscrits als diferents trams de la Diagonal,les samarretes venudes unes 220.000, i els autocars contractats arriben a 800.etc.“Com sempre la gent ens anem apuntant a darrera hora i és el que hom ha fet aquest dimarts dia 4 a la tarda, quan anà al local de l'ANC de Sant Pere de Ribes per apuntar-me a l'autocar, i m'apunto per les samarretes que les tindran dissabte que bé”. El Divendres 7 les xifres són segons la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie: més de 350.000 inscrits, omplint els 37 trams així: 9 trams amb ocupació mitjana; 22 trams amb ocupació alta; 6 trams amb ocupació gairebé plena i un tram ple. La Presidenta de l'ANC va explicar aquest divendres que tenen 1.200 autocars contractats i s'han venut unes 250.000 samarretes. “Per això s'ha mostrat esperançada que l'assistència a la manifestació serà superior a les inscripcions”. “Passades les 12 del matí de dissabte 8 de setembre m'arribo de nou al local de l'ANC de Ribes a recollir les samarretes, i sí puntuals les tenen, “com il faut”, i un amic de l'entitat em comenta que segurament hi haurà uns 6 o 7 autocars, deunidó, oi?”, el mateix dissabte 8 ens arriba que s'ha superat la xifra d’inscrits de l’any passat, són més de 400.000, i dos dies abans de l’Onze de Setembre, són 1.350 autocars contractats,- amb feines per trobar-ne més- ,les samarretes venudes són 260.000, segons l'ANC, i dels 37 trams ja n'hi ha 9 de plens, i els vint-i-un restants són quasi plens i 7 amb l'ocupació molt alta.
En sentit contrari aquest diumenge s’han manifestat a Barcelona unes 2.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) per l’avinguda del Paral·lel sota el lema “No als pactes ni amb terroristes ni amb separatistes”. Convocada per l’empresari immobiliari i antic guàrdia civil Juan Manuel Opazo amb suport del partit ultradretà Vox, i una seixantena d’associacions i moviments com Convivència Cívica Catalana, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, Empresaris de Catalunya o Somatemps, una mobilització, amb autocars vinguts de 30 ciutats d’arreu de l’Estat, com Alacant, Màlaga, Bilbao o Valladolid, etc. Ha acabat a l’avinguda María Cristina, amb parlaments demanant al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no negociï “amb separatistes” i convoqui eleccions.
Però que sàpiguen que venim de lluny.
De tot això, hom és pregunta?. Fa anys i panys que la gent ens mobilitzem com possessos, fidels a una causa que amb una mica de sort i sí els astres ens són propicis farem quelcom més per alliberar el país. Malgrat que els Unionistes recalcitra'ns creguin, diguin o pretenguin que ho fem per dividir Catalunya, direm que mirin temps endarrere, els anys 1976-1977, quan podríem dir que després del franquisme, i el país estàvem a les beceroles, ja cridarem: “Llibertat, Amnistia i Estat d'Autonomia”, i fórem més d'un milió, i no eren ni de bon tros les primeres celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Però si volem anar molt més endarrere, anem a l'11 de setembre del 1924, farà 94 anys, quan el govern d'un altre dictador espanyol, en Primo de Rivera, per evitar la celebració de la Diada, va fer tancar les esglésies de Barcelona.( Llavors els actes de la Diada, les ofrenes al monument a Rafael Casanova o els actes al Fossar de les Moreres estaven prohibits, com 15 anys després i durà més de quaranta anys , per obra d'un altre dictador,- que en ple segle XXI, sembla que encara no ha desaparegut del tot-, però es feien misses pels morts del 1714). Una d'aquestes esglésies, és la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, al mig del Barri Gòtic a la plaça del mateix nom, prop de la Plaça Sant Jaume. Església de les més antigues de Barcelona, feta damunt d'una romànica desapareguda i l'edifici actual és del segle XIV, d'estil gòtic i un interior amb una ossera del 1714.
L'Onze de Setembre de 1924, d'Antoni Gaudí.
Doncs sí, concretament en aquesta església, dels Sants Just i Pastor, és on l'Onze de Setembre de 1924, el nostre gran arquitecte Antoni Gaudí (Ara fa 94 anys) fou detingut per parlar en català a un policia i voler entrar a l'església, ús resumim els fets, extrets del llibre: Crexell, Joan. “Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924” p.17-19. Serra d'or, setembre 1987, i així van ocorre : “Passaven de les vuit del matí quan es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tractà d’entrar a l’església. El policia el deturà preguntant-li: —¿Dónde va Vd.? , —Vaig a missa. —No se puede pasar. —Doncs jo passaré. —¡Vd. no pasará! —i el policia l’agafa pel braç. —Per què m’agafa pel braç, vostè? —Siga Vd.
Un tal Sr. Valls, que era present, intervé a favor del Sr. Gaudí, els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. El policia al presentar els detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, i en Gaudí contesta: —Mentida, jo no he insultat ningú. —Cállese Vd. —Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.—Cállese Vd. y siéntese. Quatre policies estant presents: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el qual pregunta i un mirant com l’altre escrivia, i continuen: —¿Cómo se Ilama Vd.? —Antoni Gaudí.—¿Qué edad tiene Vd.? —71 anys. —¿Qué profesión? —Arquitecte. —Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano… ( i ja hi van ser)—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua. —¿Cómo se llamaba su padre? —Francesc Gaudí. —¿Qué es eso de Francesc?. Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí: —¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino! —Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua… —Si Vd. no fuese viejo… —No m’insultin, que no hi tenen dret.” En definitiva Gaudí va ser insultat i detingut. Ja a comissaria, en presència d'un conegut seu (el senyor Valls, l'home que ho relataria tot), els insults i les amenaces pujaren de to: “¡Si usted no fuese un viejo le rompería la cara, sinvergüenza, cochino!”. Fou acusat d'insults i multat, però Gaudí es va mantenir digne i lleial a la llengua i parlà en català a la policia. Els policies intentaren, inútilment, que parlés en castellà.”
 
I això, o una cosa semblant, ho feia Antoni Gaudí, un 11 de setembre de fa 94 anys, recordem-ho sempre.
Continuarà tot plegat.
Sí que ho he fet A CORRE-CUITA, però com heu-ho vist dia per dia amb paciència. Visca Catalunya Lliure!
Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 26 d’agost del 2018

A CORRE-CUITA. (38).- Visca la Festa Major!-Sitges 2018.

Articles del Víctor


23-25.08.18
A CORRE-CUITA. (38).
Visca la Festa Major!-Sitges 2018.

Les Festes Majors d'arreu, en general si assemblen molt, alguns diuen que totes són iguals, però unes són més iguals que altres i aquests és el cas de la Festa Major de Sitges. Segurament d'aquest munt de paraules, frases , dades i records que he posat en aquest A CORRE-CUITA, hi mancarà molta cosa, i suposo que els nostres lectors, ho podrien incrementar moltíssim, ho farem en pròximes edicions, així i tot espero que ús agradi.

DIJOUS 23 D'AGOST - LA VIGÍLIA; DIVENDRES 24 D'AGOST - DIADA DE ST. BARTOMEU APÒSTOL, PATRÓ DE SITGES; DISSABTE 25 D'AGOST - VOT DE VILA A SANT LLI; DIUMENGE 26 D'AGOST; Pregó de la Festa Major de Sitges; Pregoner, Pregó Satíric; sons de gralles, amb una barreja d'olors, de colors, de gustos, de suors, de coneguts, d'amics, d'enemics, de barrets de palla, de cerveses,cerveses,cerveses,..., de copes de cava, de“xupitos”; d'ennuvolats, de grallers, d'ànima sitgetana, de cors festius, d'esperit col-lectiu; d'antics coneguts, de cartells de Sant Bartomeu;de xafarderies vàries, de tapes, d'apujades de preus; de balls populars, de tocs de gralla,i tocs de tambors; d'abillats de colles de diables;de tiradors de birra; de mòbils, de fotos antigues, de creus de Sant Jordi (bandera de Sitges) als balcons;de llaços grocs;de petons indiscriminats; d'esmorzars matiners; de color groc a dojo;de fotos perecederes; de copes de plàstic pel cava; de bars plens; de sons de picarols; d'alegries desmesurades; de botigues obertes; de records d'amics i moments que mai moren; L'Eco de Sitges especial; La processó de Sant Bartomeu; i de records amagats; d'espurnes indiscriminades; d'aparadors tapats; de gelats que és desfant; de gots de plàstic; de les Pizzes al“Don Pollo” i els durums ; de masses , carretilles i foc;Uns balcons curulls amb l'estelada, llaç groc, creu de Sant Jordi i el cartell de la FM; Grallers; Santa Tecla, Colles de grallers; Moixiganga; Canal BlauTV ; Samarretes grogues ;les Matinals; Bars, Restaurants, vermuts,i Picon; barrets, Colles de Diables; forans de fora, sitgetans fora vila; són endarrerida, molta calor; molta gentada, Focs artificials, Sant Bartomeu, Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla; Tabernacle de Sant Bartomeu; canelons i pollastre ,tapes, visitants i turistes, Pendonista, Agost, Cap de Colla; Cap de la Vila; Ofici, el Drac, Versos diabòlics, Color groc; Bastoners, Caps Grossos, Entrada de gralles o Grallers; Munió de gent al Cap de la Vila; Cartell de la FM; Setembre; Gegants: Gegants “Americanos” (Cubanitos); Gegants de la Vila; Gegants Moros,i Cabeçuts; Castells i castellers; Balls populars: De Cercolets,De Cintes, De Diables, De Gitanes ,De Panderetes, De Pastorets, De Bastons; Palmeres..., Gent de barra de bar; l'Àliga de Sitges, (que diuen porta les ales a l'inrevés); El Negre-Negre de Sitges; Respecte, la Colla Vella dels Diables; la Colla Jove dels Diables; crits, bots,i disbauxa; Rua, cercavila, desitxos de”Bona Festa Major...!!!”; Dinars de Festa Major; dinars per emportar : mocadors vermells; crits de ”Visca la Festa Major...!!!;“Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, Visca la Festa Major!”; Sant Bartomeu i Santa Tecla compatrons sitgetans; Traques; espardenyes emvetades, soroll de picarols,”La Colla del Cep”; taules familiars; balls clàssics, Casino Prado , Societat Recreativa El Retiro; barrets de palla, portants del Drac; sortida d'Ofici; Cercavila infantil, la Jove de Sitges; un Mòbil per persona, ”Un agost pels bars i restaurants”; moltes pubilles; balcons guarnits, colles de nois i noies amb les mateixes samarretes;La Festa Major de Sitges, una festa patrimonial d’interès nacional; Ràdio Maricel, Encesa de 21 morterets a la Platja de la Fragata; Repic de campanes; Havaneres, TRACA, lliurament de la bandera; trasllat de la imatge de Sant Bartomeu a casa del Pendonista; els darrers petards; i un xic de pluja, i no ens deixem els silencis, dels darrers dies, que al final s' agraeixen i molt.
Tot això que de debò ho he fet A CORRE-CUITA, i que segurament m'he deixat molta cosa al magí, per una altra vegada, i encara hi arribaré a temps a dir: Visca la Festa Major!
Víctor Lluelles i Cardona

dissabte, 18 d’agost del 2018

D’INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE L’EBRE, A VACANCES FORÇADES. - (2)

Escrits del Víctor

18-23.07.18

D’INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE
L’EBRE, A VACANCES FORÇADES. - (2)

Ja soc allotjat a la capital del Baix Ebre.

Soc el dissabte 30 juny, i hem pareix que a l’altre escrit l’havia acabat dient de la meva arribada a Tortosa, acalorat una muntera. Però el fet més important era que fins llavors estava més que tranquil, ja que el pitjor tenia d’arribar l’endemà,- però car, no ho sabia pas...

El fet és que una vegada fresquet i descansat, me’n vaig cap a Roquetes, i trobo la ciutat en festes. La Festa Major d’estiu, durarà fins el 7 de juliol, - són molt festeros -.Les Roquetes, del Baix Ebre ( És una ciutat tocant tangencialment a Tortosa, com si fos la seva continuació,un barri, però és completament diferent, actualment (2018) té més 8000 hab.,- a l’època que hom hi va ser( 1983-1987) en tenia una mitjana de 5200-. Lloc que s’ha popularitzat arreu, per la cançó dels “Quicos”, ( Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) que diu: “De Roquetes vinc , de Roquetes vinc, de Roquetes baixo, agulles de cap, , agulles de cap, agulles de ganxo...”. Els Quicos,-( Són Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el Grup de cançó i teatral més important de les Terres de l’Ebre, és formà l’any 1992, compost inicialment per Artur Gaya i Iglesias (Tortosa, 1956), Francesc Pedret i Tena (Tortosa 1967) i i Jordi Fusté i Mateu (Tortosa, 1960), amb el nom de tres personatges populars tortosins : Paco Calbet, cantant tortosí cec, dit Quico el Célio ; de Josep Cid i Fonollosa, Lo Noi, acompanyant de Quico el Célio, i Evarist Fusté, músic del Quico i del Noi, dit Lo Mut. Els Quicos, són dignes successors Lo Canalero, Josep Garcia Sanz, el millor cantador de Roquetes. Des del 1992 fins el 2017, la seva discografia i espectacles, arriba a uns trenta obres, per les que han rebut, un munt de premis...)

Hi ha moltes Roquetes,- (Tenim de dir que hi ha moltes Roquetes arreu de Catalunya i els Països Catalans, i la resta de l’Estat. Al costat de Sitges en tenim una altra, Les Roquetes del Garraf, que pertany a Ribes i que conjuntament amb Sant Pere de Ribes, fan la totalitat del municipi. A part hi ha més llocs amb el nom Roquetes,com : Roquetas de Mar (Almeria); i el Barri de les Roquetes a Barcelona, i que forma part del Districte de Nou Barris, d’uns 15.200 hab., entre altres).
Començo unes vacances forçades.
Atabalat per les perspectives deixo el portátil, haviam si demà serán més propicies, però, “ chi lo sa ¿?” , i miro d’aclucar l’ull.
Primer de juliol, diumenge, després de passar la nit del lloro, preocupat, - i sort d’alguna sèrie televisiva d’aquelles que les repeteixen 200 vegades com a mínim-, pel que li passaria avui al “podrit” ordinador, el torno a engegar, i vinga anant provant, i ell vinga anar-me fent un bucle, i un bucle, i així eternament fins que “ ofuscat”, tocà el que no calia “ marditos xips” o el que sigui.
A partir de llavors, no pogué tornar a ...,- i pensava que no seria tan greu ...-.Cabrejat com un mico el deixà, que vés a saber que faria ell, - l’ordinador- solt, i quant tornà a la tarda, ja se m’havia polit tota la memòria que hi tenia i més coses. Era un tros de ferro, sense càlculs, ni algoritmes a l’espai informàtic. Suposo que em passa per espavilat, i per no parar a temps.
I aquí començà el drama total, d’un Tomb per les Terres de l’Ebre, i que tot plegat és convertís en unes Vacances Forçades, - sense que pogués enviar els articles a La Veu de la Segarra, el Sitges Press, i etcètera. Em quedà com si m’hagués deixat la parella, la novia, o quelcom així.
Desprès d’haver fet un desastre sense precedents, trist i abatut, decideixo anar a esmorzar per animar el cos i l’esperit, més animat surto de l’hotel a la calor i amb la mosca a l’orella, rumiant que faria el dia d’avui, orfe d’ordinador, i com sempre, trobo una Tortosa ben buida i tot seguit ús explico quin és el motiu.

Anar a la muntanya- (A Tortosa principalment,i els seus voltants els cap de setmana ( dissabte i diumenge) o algunes festes, és queda d’allò més buida,- semblant un mas robat-, la majoria d’autòctons se’n van, al que ells en diuen: “ A la muntanya...”,i l’anar a la muntanya, pels tortosins i ebrencs, és anar a una torre, casa, finca, xalet,etc. que estant en una alçada màxima, entre la part alta de Roquetes i la base de la pujada dels Ports, a uns 20 metres d’altitud des del nivell del mar. És per això que des de sempre( 1987) m’ha fet gràcia l’expressió, amb tots els respectes. També se’n van al mar, a uns 20 kms., a l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, o Sant Jaume d’Enveja, etc.)
Preocupat, el matí, del dilluns 2 de juliol, la primera cosa que faig truco a La Veu..., per dir que no hi contessin, era la primera vegada,- em digueren- en prop de 5 anys. Ho comunicà al Sitges Press, i altres d’on line, - a Internet no és tant problemàtic, és infinit- . Això sí, el fet de no poder complir és complicat, com si em quedés tot el que volia passar “de negre sobre blanc” al pap, i no tirés ni amunt , ni avall, és trist i fotut. A mica en mica, m’anà reixint del disgust superlatiu i començo a escriure en els meus paperets típics.
Continuarà.
Aquesta és la segona entrega d’un viatge que va començar força bé, però és convertí en unes llargues vacances forçades.
Víctor Lluelles i Cardona

dijous, 16 d’agost del 2018

D’UN INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE L’EBRE, A VANCANES FORÇADES. - (1 )

Articles del Víctor



D’UN INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE
L’EBRE, A VANCANES FORÇADES. - (De l’1 a … ) 

 

Com una introducció.

Tinc de dir que fa 15 dies, la meva intenció no era pas escriure cap trista odísea, o millor dit una mena de drama contemporani que pogués esdevenir una tragèdia de les que passen cada dia. De fet tenia planejat anar a fer un Tomb de sis o set dies per les Terres de l’Ebre, amb la intenció “d’anar a escampar la boira”,però també per recordar els llocs on he viscut, i n’he gaudit. 

I així ho vaig fer. El dissabte 30 de juny, content com un gingol, agafà el “portante”,- que deien abans, o sigui el cotxe- i vaig fer els 140 KMS d’autopista, fins a Tortosa,-això sí passant per Amposta, que ni tinc de sumar uns quants més-, on hi entrà pel seu famós pont penjat ( Diuen que és el segon pont del món fet amb formigó armat, construït entre 1915 i el 1921, i no s’inaugurà oficialment, i que s’inspiraren en el novaiorquès pont de Brooklyn. Però va ser destruït, gairebé totalment pels feixistes el 10 de març de 1938, ja que degut a les bombes incendiàries es va despendre la totalitat de la seva estructura, però ja s’espavilaren a reinaugurar el 4 d'octubre de 1939), com que si va directe des de l’esmentat Pont Penjat, anà al Casal de la Lira Ampostina, concretament al bar del seu local social,(lloc,on com a tots els Casals, Ateneus, Casino,etc., de Catalunya, si pren el cafè i el que faci falta, si fa la xerradeta,si veu el futbol, si juga a cartes o al dominó, etc), allí hi vaig anar a prendre els corresponents “Rapitencs” (Vermuts), acompanyats d’uns típics variats (Aquests dues coses típiques de gairebé, totes, les Terres de l’Ebre, en un altre article ho explicarem més complert), aprofitant l’ocasió, ja que era tard i a aquell local si estava d’allò més fresc vaig fer un mos d’entrepà de truita a la francesa,-cal dir que ara el bar estava regentat per uns xinesos, joves, que feia catorze anys que vivien a Amposta, em digueren, i que entenien molt bé el català-. Al marxar,malgrat la calor decidí anar a fer un volt per la ciutat, i de passada fer unes quantes fotos. Em vaig arribar fins el famós pont ampostí, que estava curull, però curull...!!, i més, de llaços grocs en reivindicació a l’alliberament dels Presos Polítics i dels Exiliats Catalans. 
 
Cap a Tortosa, sigui dit.

Per anar cap a Tortosa agafà la carretera C-12 , que transcorre paralel-lament al Canal de Reg de la Part dreta de l’Ebre, des d’Amposta fins a Vinallop, uns 11 KMS (Aquest Canal dedicat basicament al reg de l’arròs de la Part dreta de l’Ebre, que representa aigua per més de 12.000 ha., d’arrossars, i que recorre uns 50 KMS , des de l'Assut de Tivenys,- uns 15 KMS, amunt de Tortosa, hi ha uns 3 de Xerta- , des d’allì fa un recorregut urbá per Amposta d’ un munt de giragonses per uns deu carrers ampostins, amb una amplada de 10 m., i uns 3,5 m.,de promig de fondària, portant uns 30 metres cúbics per segon, fins a arribar a Sant Jaume d’Enveja, on acaben els seus 300 KMS de longitud de xarxa total. No ens tenim de deixar d’anomenar l'Assut de Tivenys-Xerta, que és la base i el motiu de ser d’aquests Canal. Assut vol dir presa, resclosa, contenció, i aquesta està construïda en diagonal sobre el riu Ebre, d’una longitud de 310 m, 3,50 m.,d’amplada a la coronació i de 35 m. als fonaments, amb una alçada de 6 m. Aquesta distribució en diagonal és l’aspecte d'aquest assut, la majoria perpendiculars als marges del riu, i la disposició geomètrica fa posible la derivació a cada marge del necessari per al rec. Ja diuen que els romans van fer una resclosa per frenar el tràfec fluvial per l'Ebre, en un lloc semblant on avui hi ha l'Assut , que és fixa en plena dominació islàmica els primers intents de desviar l'aigua de l'Ebre, idea hipotètica de que el primer assut, fou la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per canalitzar l'aigua encara que rudimentàriament, va ser l'any 944 dC., continuada a mitjans mijans segle XII, i consolidada a principis del segle XV.)
Acalorat, i gairebé al bany maria, arribà a l’Hotel Tortosa Park, un lloc al bell mig de la capital ebrenca, prop del Parc Municipal Teodor González, on hi he anat sovint ,- i gairebé sempre hi trobo lloc- des de la dècada dels 90, però on ja hi estic fixat informàticament deu-ho fer uns vuit o deu anys. Després d’estar-m’hi una bona estona, decansan i refrescant-me a dojo, cap a la vesprada vaig triar anar a Roquetes, que és a prop i conec força bé
I com que soc un home empegat ha un ordinador, bàsicament a un portàtil (Això, també, en un altre escrit ho explicarem més complert). Per això, com sempre, anava preparat per escriure sobre aquest Tomb per les Terres ebrenques. Però...???
................
Escuses del munt d’informació adicional que he posat en aquest primers articles- i que procurarem continuar-ho en els propers , perquè sempre he cregut que els viatges val la pena ampliar-los amb dades concretes, els més aproximades possible.
Continuarà.
Aquesta és la primera entrega d’un viatge que va començar força bé, però és torça molt fins a convertint- se en unes llargues vacances forçades.
Víctor Lluelles i Cardona