divendres, 12 de juliol del 2019

Articles del Víctor - EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Articles del Víctor

31.05-03.06.19


EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Acabem de passar el maig, aquell de “cada dia un raig”,- que tampoc n'hi ha hagut per tant-, el que sí que hem tingut una collita d'eleccions de tota mena, que ens han aclaparat d'allò més. Però em llegit, per altra banda, que durant aquest mateix mes de maig als Estats Units hi ha hagut prop del doble de tornados habituals, i altres fenòmens meteorològics. Només hem passat els dos primers dies de juny, i avui mateix ens diuen que les temperatures màximes han arribat a 33ºC Madrid, 37ºC Sevilla i 38ºC Badajoz; mentre a Catalunya ha pujat fins a 33/34ºC, amb platja, muntanya, neu, calamarsa i tempestes. (Les temperatures i tornados, no se sap si és per motius del Canvi Climàtic, però ?), recordem que el pròxim dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Però també trobem bones noticies que reafirmen, - el que diguérem anteriorment-, com aquells que “sort en tindrem dels joves”, que són els més reivindicatius, com ho mostren les manifestacions del munt de seguidors de Greta Thunberg i altres grups, que fan cada divendres, - com sí fos taca d'oli-, a més de 100 països arreu del món, per conscienciar a la gent, teixint ponts i estratègies a favor del Planeta Blau.
Sembla que “no són d'eixe món”.
Doncs sí hem de confiar en els dirigents polítics, econòmics, empresarials, etc., siguin quins siguin, del que siguin, i d'on siguin, anem ben arreglats, ja que sembla que ells “no són d'eixe món”, segurament la droga del “Poderio” els deslliura de tots i més,- ho això és el que creuen-. Ho potser pensen i fan el que deia Serrat en la seva cançó: “ els rics es moren igual , però han viscut com deu”. O per Nadal o Reis podrien demanar una càpsula d'oxigen com la de Michael Jackson. (Diuen que el “Rei del Pop”, dormia o vivia en una càmera hiperbàrica, on suposadament, respirava aire pur per allargar-se la vida fins a 150 anys, respirant oxigen 100% pur, ja que només, es respira un 21% de puresa). Tot plegat m'esperona a posar-hi el meu gra de sorra, i potser una mica més. Avui, permeteu-me uns xics d'ironia, realisme, futurisme i ficció.
 
Una pressa de consciència.
Posa't a rumiar sobre el tema, pensà que podria incloure en l'anàlisi sobre el CC* (a partir d'ara del Canvi Climàtic, ni direm CC.), elements que són molt influents, en la vida del Planeta Blau. Sota l'epígraf de CC., hi posarem molts dels factors i motius que provoquen els efectes destructors que comencem a notar en aquesta època calorífica que ens toca viure i degraden el món silenciosament, però constant, per començar posarem aquests: Mort, - pels humans- de Dofins, Balenes, etc.; Desaparició de les abelles; Pujada d'aigua dels mars; Descoloració dels corals; Pèrdua de milers d'espècies, etc. Encara que no ho sembli , totes aquestes “grans/petites coses” “de mica en mica” van destruint el nostre món contemporani, i individualment ens sembla que no passi res. En un món, - i de moment no en tenim recanvi-, en un futur hipotètic, potser els exoplanetes potencialment habitables, ens trauran de l'atzucac, amb una mica de sort, serà d'aquí milions d'anys, i si no trobem un “Forat de Cuc” de segona mà, què esdevingui una drecera, podem esperar asseguts. Segurament no arribarem mai enlloc, i no cal que ens mirem tant el melic, ja que no som el centre de l'univers, i no els únics, i estadísticament diferents. Crec, que no es va fer un lloc de milions de Galàxies, per una colla de creguts en perill d'extinció.
Petites dades, per viatjar per l'univers en cas d'emergència.
En cas d'emergència del nostre món (no demà passat, però!!), hem de saber que l'univers conegut o visible, (Amb diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum), dades de la Missió espacial Kepler (novembre 2013) revisades el 2015, va trobar tres exoplanetes Kepler, els 62f, 186f,i 442b, els millors candidats potencialment habitables, amb distàncies de 1.200, 490 i 1.120 anys llum respectivament. El Kepler-186f semblant a la Terra, per 1,2 del seu radi, a l'orbita d'una nana vermella, seleccionat de molts de planetes tel·lúrics, com: Mercuri, Venus, Terra i Mart (del nostre sistema solar), a l'orbita d'estrelles com el Sol, a la Via Làctia.
(Per cert, 1 Any llum, és la unitat de longitud, equivalent a la distància que la llum recorre durant un any, d'uns 9,46 bilions de quilòmetres, igual a 9,46 × 10¹⁵ m. = 9,46 petà metres. La velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s.) Dades i distancies que són una barbaritat, que no ens passi re.
Darreres notícies positives a favor del CC.
També apareixent notícies positives, com: “Trashtag, (equivalent en anglès a: l'etiqueta de la brossa), repte viral per netejar el planeta, - que està brutíssim-, sobretot els mars i oceans. Fet preocupant, ja que els plàstics es troben més als espais naturals. Setmanes enrere les organitzacions internacionals Clean Planet denunciaren que la quantitat anual de llaunes, tetrabrics i ampolles de plàstic s'apropa als 2 bilions a escala global.”, l'altre és : “Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar”, un programa que fa tres anys desenvolupen dos activistes on pràcticament no generen residus plàstics, i les primeres passes per a reduir-ne el consum, són aquestes vuit: “1.Bosses de tela ; 2.Comprar a granel; 3.Revolucionar la cosmètica i els productes de neteja; 4.Anar a comprar amb la carmanyola; 5.Boicotar els establiments que facin un ús poc responsable del plàstic; 6.Fer servir bosses d’escombraries compostables; 7.Evitar l’aigua mineral; i 8.Refusar, reduir i reutilitzar.”, o la que es vol implementar durant la setmana vinent del “3 al 9 de juny, amb l'objectiu que els comerços apostin per alternatives als envasos, contaminants dels mars. “Una campanya de residu zero a tot l'estat espanyol”. Acció que proposa boicotejar els aliments embolcallats amb plàstic d'un sol ús.”
Mentre lluitem contra l’escalfament global, fent “Que neixin flors a cada instant...”.
Víctor Lluelles i Cardona

dimecres, 10 de juliol del 2019

Articles del Víctor- A CORRECUITA. (2-A).- “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.

Articles del Víctor

05-09.07.19
A CORRECUITA. (2-A).
“Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.
De debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes i símptomes, com aquest: mal humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat, marejos, alteració del ritme cardíac, entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC. Sabia que tot això a les persones ens afecta directament al magí i succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens hem vegut l'enteniment”, però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres llistons d'un “ “tret al peu”, i no amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir: “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al peu”, ho volia dir així clarament, perquè “sembla que ens begut l'enteniment”. Quan semblava que la unió independentista, era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de la història -, sabem que arreu del món i de la història, les unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals, sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més encara, quan estem atacats per “Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals, Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els altres, etc. Però el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més, després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa semblant, al que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei islàmic de Granada, Boabdil, després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la tremenda frase: “Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre”. 
I la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el pacte fet amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà i teixir un acord amb ERC. Campanya promoguda per l’ANC, el CDR i Advocats per la Democràcia, i la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de l’ens. Els de l’ANC., digueren: “No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”. Tot va començar des de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el 4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi deia “es ven” critican el pacte amb el PSC, i més quan a la legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
 
Un final que no hagués volgut escriure.
 
Que no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies, amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels 155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la gent. I no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als 11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera Hora: “Per adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny. Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, quan la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el Gabinet Jurídic Central”, i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 21 de juny del 2019

Articles del Víctor- AJUDEM A L'ANDRÈS LANDÍN ... !! - Descansi en Pau

Permeteu-me que em copiï a mi mateix, aquests és un article, el darrer em sembla, que vaig escriure i publicar el 8 de desembre de 2013, sobre l'amic Andrés Landín Ysasia, que diuen ens va deixar el passat 15 de juny d'enguany, i que ho he sabut aquests matí. 

Descansi en Pau 

21.06.19 

Víctor Lluelles i Cardona

 

Articles del Víctor


AJUDEM A L'ANDRÈS LANDÍN ... !!
Sempre he pensat que a la vida es té d 'estar a les verdes i a les madures , i això és el que pretenc fer amb l'amic Andrés Landín Ysasia, que en aquest moment no passa pas molt bona temporada i em cal ajudar-lo dintre de les meves possibilitats, ja que crec que al món l'un fa a l'altre i ara li toca que ho fem amb en Landin.
Se que aquest article aixecarà polèmica, no agradarà a tothom i tocarà molts voravius, segurament no l'hagués tingut de fer. Però per altra banda crec que malgrat tots els malgrats i d'algunes reticències i contradiccions envers el personatge, com que és amic meu així ho escric.
Sabem que molts pensareu i em direu el perquè d'aquesta situació i com s'ha arribat aquí, que desprès de tot,
“que ara no té ni cinc”, i em direu que : “ell s'ho ha buscat ...”, si segurament es cert, però, per davant de tot hi poso l'amistat i paciencia, potser es el que molts tindrien de fer.Ell va tornar a Sitges.
Sabia que vivia a fora , però eren a mitjans d'agost quan vaig veure l'Andrés Landín pel carrer Sant Francesc, vaig quedar garratibat de com estava i del que li havia passat, que dormia al cotxe...i de la seva situació actual que no voldria pas per ningú.S'ha passat més de tres mesos dormin al cotxe, malmenjant i vivint de caritats, ara no està pas molt millor.
Crec que ha tornat a Sitges perquè aquí hi ha molts amics que l'aprecien i l'estimen -
i on moltes vegades ens ha dit que es casa seva* - i que ha vingut, possiblement, aquí es sentiria més arropat i que fins i tot molta gent l'ajudaria.*En Landín ja sabeu que es un madrileny que per circuntancies fa prop de vint anys que viu a Sitges-

Que se n'ha fet...?
Però jo em pregunto:
Que se n'ha fet d'aquell home, esplèndid i orgullós, que fou professor d'Elisava , un pintor famós i amb un bon currículum, que té pintures repartides i regalades per tot Sitges, i en molts llocs “oficials”.
Que se n'ha fet d'aquell home que disposava d'una certa renda i que amb la seva ajuda i inconsciencia, i tambè la de molts d'altres se la fondre, per bo i per inconscient, i ja sabeu el que vol dir dues vegades bo.
“Tanto tienes , tanto vales ...!
Però també em pregunto:
Que se n'ha fet d'aquell home que pagava beures, convidava a tot quisqui i deixava diners pocs i moltíssims a tothom,
Que se n'ha fet de tota aquella gent,la molta , moltíssima que ell va deixar, podríem dir, donar diners, a canvi de res , i ara no li miren cara, ni l'ajuden.
Que se n'ha fet de tots aquells que durant anys han viscut d'ell i ara passen de tot. Dels que el convidàvem perquè quedava bé i ara no li diuen res .
Que se n'ha fet de tots aquells que ara no li fan cas i no li “doren la pildora” com abans, Per no dir les dotzenes i dotzenes de bars que duran molts anys li servien els seus famosos CUTTY SARK amb CocaCola - se que era el seu negoci- i se que desprès el criticaven.
Perquè no l'ajudem...!
Perquè ara es l'Andrés Landín que necessita ajuda moral, econòmica i fer-li pujar l'autoestima, però amb una mena de control, potser valdria la pena provar-ho.
La meva intenció era fer una mena de Club d'Amics i amb una colla de socis fer unes aportacions voluntaries per llogar una cambra perquè no tingui de dormir al cotxe – doncs a part de la incomoditat, algun dia el trobaríem com un pollet -.i també per una mica de manutenció. Tinc de dir que ja he fet alguns contactes i molts estarien disposats a ajudar-lo.
Per l'altra banda me n'he assabentat que ja hi ha alguna gent que l'ajuden, d'aquí i de fora , com el Josep Maria del Bar L'Avinyet i d'altres d'anònims, com un ciutadá anglés que des de fa una setmana l'hi ha llogat una cambra, de moment per una mesada.

Una mica de futur.
Ara en Landin comença a dibuixar , a poc a poc, amb humilitat, amb material que un amic li va portar. De moment encara que no te ni material per pintar, però a la llarga si així fos potser en podria vendre algun.
M'agradaria pogué tornar a veure aquell Landin d'abans, però sense disbauxes i que sabes el valor del diner i el que costa de guanyar. Com un pintor de debò.
Però us diré una cosa, que per sort no us trobeu mai com ell...!!!
En continuarem parlant.
Víctor Lluelles i Cardona
Publicat fa per

diumenge, 7 d’abril del 2019

EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR.

Escrits del Víctor

22-29.03.19

EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR.

Com podem veure, passem de l'hivern a l'estiu, i les estacions s'avancen, gairebé, un parell de mesos, amb temperatures diürnes que trastoquen, potser, d'una manera irreversible, el futur del nostre Planeta Blau. I no cal fixar-nos en el superlatiu desglaç que afecta de Groenlàndia,- que sembla s'està desfent “més de pressa” del previst pels científics-, només cal guaitar les glaceres que ens envolten, ja que es calcula que en menys de cent anys s'han reduit una quarta part.
Sabem que els contemporanis, no volem fixar-nos molt el que passarà en el futur, per allò de “nosaltres ja no hi serem”, tendim d'aplicar el “Carpe Diem” perpetu, amb l'això no va amb nosaltres o el “Que me quiten lo bailado”, però després, venen els nostres descendents, i els descendents dels descendents.
En aquesta desfeta, i alhora creuada present i futura hi estem implicats tots , tant per bé com per mal. Ara sembla que volem, que faci bo, anar a la costa, a la platja, posar-nos espatarrats al sol, i gaudir d'un “dolce far niente”, etern. 



Un Canvi Climàtic, que pràcticament va començar, - encara que a poc a poc-, a mitjans del Segle XVIII, amb la Primera Revolució Industrial, quan començà a llençar-se residus, per la crema de carbons, a l'atmosfera. El cop fort, va ser, ara fa uns cent anys, amb la proliferació de gasos d'efecte hivernacle, sigui per la indústria i sobretot per la fabricació d'automòbils en sèrie a inicis del segle XX (1908), que Henry Ford inicià amb el seu model Ford T, quan es començaren a llençar, exponencialment, a l'atmosfera gasos derivats del petroli a causa de la socialització del cotxe arreu del món.
M'agradaria que aquest escrit serveixi per conscienciar un xic. Ja que el jovent, comença veure clar que anirà ”justet” i vol “Que neixin flors a cada instant...”, continuarem.
Víctor Lluelles i Cardona