diumenge, 26 de gener del 2014

EL GRUP GODÓ , UNA QUINTA COLUMNA…?.


EL GRUP GODÓ , UNA QUINTA COLUMNA…?.  




Des de que es va destapar tot el tema del sobiranisme d’una manera seriosa i d’això fa  anys , fou un 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt - que molts es varen prendre a la lleugera - , desprès vingueren que les votacions sobiranistes espontànies d’arreu de Catalunya , etc., - que tampoc, alguns, és prengueren molt seriosament – fins arribar a l’11 de setembre del 2012, amb un milió i mig de persones a Barcelona, fou quan Catalunya esdevingué una gran estelada i va impressionar a tot el món . Llavors hi hagué un President de La Generalitat de Catalunya, l’Artur Mas , que l’endemà mateix es va posar al davant de tots, amb el que li havia dit el poble manifestant i s’ho va fer seu – cosa que no es pensava ni el mes de la ceba - , acció que era bona doncs en tot procés sobiranista és important que hi vagi al davant el partit majoritari . Nomes va tenir un petit problema convocar unes Eleccions el 25N, on  és pensava obtenir de cop i volta la majoria absoluta,  i en va perdre 12 , però va guanyar en humilitat i el suport d’ERC, ara renovada, que així ambdós grups aconseguien la majoria absoluta i independentista, - perdó no ho volia dir- varen pactar i endavant les “atxes “ , fou llavors quan els hi van començar a créixer els nans, i  els sortiren quintacolumnistes contra el Dret a Decidir , i la Sobirania de Catalunya a tort i a dret , malgrat alguns ja implícits com Duran - Lleida que ja en parlarem àmpliament en un altre article, però sembla que el personatge donarà per molt. 
El Grup Godó, quintacolumnista.
Deixant l’inefable Duran apart - malgrat que no para de fer l’egòlatra i de tocar el voraviu -  ja fa temps que mes d’un s’ha donat compte de la política contra el sobiranisme que porten molts dels mitjans i periodistes del Grup Godó (La Vanguardia, 8TV, etc.), que molt sibil·linament, fan mans i mànigues per posar traves a totes les aspiracions de Catalunya referent al Dret a Decidir, o referent a la INDEPENDENCIA  de  Catalunya.
Ho fan gota a gota en les seves editorials, sobretot les del seu director Pepe Antich, la discriminació del seu famós semàfor, que el posen vermell a Artur Mas i ni esmenten a Duran, amb articulistes com en José Antonio Zarzalejos, ho comentaris als seus diferents mitjans.
Pressió del rei espanyol al comte de Godó contra el sobiranisme.
Per ampliar el que hem exposat resulta que la vigília d’aquest Nadal - segons explica el periodista Ignacio Escolar, exdirector del diari Público i actualment d`El Diario -. Juan Carlos I va tenir “una duríssima conversa” amb l'editor de La Vanguardia Javier Godó, que diu li va recordar que és un “grande de España” . El rei espanyol va renyar el comte per la posició editorial del seu diari sobre la possible independència de Catalunya. Segons fonts del govern espanyol, la reunió entre tots dos fou tan llarga i tan extremadament tensa que el comte va haver de ser hospitalitzat, desprès desmentit.
O sigui que d’aquí en endavant, encara mes, el Grup Godó com a monàrquic és tindrà d’adaptar a “ La Voz de su Amo” , primer per comte i desprès per “grande de España”.
Godó, Comte i  a mes ”Grande de España”.
No tenim de perdre de vista que els Godó son comtes des del 15 de novembre de 1916,  títol concedit, pel rei Alfonso XIII a Ramón Godó i Lallana, fill de Carlos Godó i Pié, que amb el seu germà Bartolomé fundaren La Vanguardia en 1881. I ”Grande de España” com va publicar el dia 15/07/2008 per la periodista Mariángel Alcázar , especialitzada dins de La Vanguardia , sobre temes monàrquics i concretament sobre la monarquia espanyola ( uns dels únics diaris que tenen una especialista) El Rei Borbó va concedir la “grandeza de España”, màxima dignitat nobiliària, a Javier Godó, comte de Godó, president del Grup Godó i editor de La Vanguardia, dient "Queriendo dar una muestra de mi Real aprecio a la persona de don Javier Godó y Muntañola, Conde de Godó, vengo en otorgarle la dignidad de Grande de España para unir al título de Conde de Godó, de acuerdo con la legislación nobiliaria española" .
Aportacions constants de la Generalitat de Catalunya a La Vanguardia.
A mes resulta que entre CiU, la Generalitat i la Vanguardia (Grup Godó) deu esser una mena de qüestió d`amor i odi, o millor dir que al Grup Godó només els interessa del Govern Català es rebre ajudes econòmiques, cosa que passa des de fa anys i panys, sia en compra de diaris que es repartien en diferents llocs públics o en forma de pagaments per publicitat, com tenim l’exemple com va aconseguir el passat 5 d’octubre del 2011 el Grup Godó en publicitat per a diferents dels seus mitjans de Publipress Media, la seva comercialitzadora publicitària del grup Godó, van arribar un acord publicitari amb el Departament de Presidència de la Generalitat per un total d’1.999.828,60 euros, una operació, que es va realitzar mitjançant el procediment de “negociat sense publicitat”, suposa la inserció de “càpsules i microespais divulgatius de contingut informatiu d’interès general” a 8tv, RAC1 i RAC105. Es tractarà de petits anuncis amb consells sobre civisme, conducció o consum responsable.
 O sia que també tenim de conviure amb el quintacolumnisme.

Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com



CRÒNICA D’UN FINAL DE FESTES NADALENQUES.


CRÒNICA D’UN FINAL DE FESTES NADALENQUES. 

Permeteu-me unes consideracions post-nadalenques.
Desprès de gairebé quinze dies de disbauxa mengívola i de tots tipus, talment com que se’ns acabes el món, i vareu veure que la predicció Maia del 21.12.12, no era certa, perquè ja sabeu, que el món comença i s’acaba cada dia per algú o altre.
Tampoc se perquè endrapem aquestes Festes d’aquesta manera tant desaforada, quan aquell que n’anomenem el Messies i que mes o menys va néixer per aquestes dates, i ho va fer, segons diuen, pobre, en una cova i dins d’un pessebre. Mentre ell fa uns dos mils anys, allà a Betlem, ho passava repu-nyetera, fred a la cova envoltat de pastors, nosaltres , vinga, no ens estem de res, Nit de Nadal, dia de Nadal, Sant Esteve , Cap d’Any, dia de Cap d’Any, Reis i tutti quanti , i a mes li tenim d’afegir els regals del Pare Noel, Nicolaus, Santa Claus, del Tió , de l’Arbre, dels Reis i els que venen de resquitllada i si aquí hi afegim les menges i begudes de tot tipus , per Setmana Santa encara faríem llista. per això que cadascú recapaciti el que calgui i que encavat no anem dient allò : d’estic més tip i que s’ha engreixat un parell de quilets, com a mínim.
Tampoc entendre mai - ja ho deixat per impossible -, el perquè aquest dies , ens desitgem totes les ventures del món, Bones Festes, Bona Pasqua, Bon Nadal, Bon Any , Bons Reis!, etcètera, etcètera, i desprès la resta de l’any ens fotem a parir els uns als altres i ens diem el nom del porc d’allò mes, ja ho diuen al final de la peli de la Marilyn i el Jack Lemmon : “Ningú es perfecte...”.    
Intent d’una petita crònica post-nadalenca.  
Desprès d’unes Festes Nadalenques intenses, i que he estat una mica a tot arreu, i així tots contents. De salut, toco fusta, ferro i el que calgui , perquè continuï com ara, ja que no em puc pas queixar. 
El Diada de Reis , per moltes raons soc a Sitges , desprès de unes Festes de Nadal -  que hom en diu així per agrupament de Nadal, Cap d’Any i Reis i els esdeveniments entermitjos - plenes de menjars, dies de trobades amb les famílies, dies de records, nostàlgies, llàgrimes  i malentesos, però també dies d’amor, d’unió i felicitat. 
Dia de fi de festes on la majoria de les cases estant curulles de joguets de tota classe , on al final de l’hora de dinar tota la família esta pendent del joguet de moda corresponent, els crits de “ es meu..!., no me’l dona..!.”, haviam a qui li tocarà la fava , perquè normalment el Rei de ceràmica amb gust de massapà de dins al típic Tortell de Reis, la majoria de les iaies o iaios el guarden per la neta o el net que toca, i fan mans i mànigues perquè així sia per poguer-lo coronar. Hom ho va fer el dia abans per qüestions tàctiques i malgrat no tocar-me la fava tingué de pagar el tortell.
Es diumenge i Dia de Reis, avui estic sol, per relaxar-me. Surto tard de casa,- i no tinc res que m’apressi -  ho faig desprès de fer una mica de feina al portàtil , d’acabar de rellegir el Testimoni Mut de l’Agatha  Christie, un llibre del 1937, que us tinc de dir que no se sap l’assassí fins gairebé a les darrera plana, amb Catalunya Musica de fons, i continuar el Jo confesso, que no fa gaire el vaig començar, del Jaume Cabré , editat per Proa, un gran llibre d’un miler de pagines que em te ven enganxat i que vaig recomanar al doctor Pere Bernat. Com sovint vaig a fer el cafè en llet en un got a L’Aixeta, però sense l’ordinador.
Desprès d’encantar-me xerrant amb un i altre, dono una volta per la vila, en un dia talment primaveral i m’adono dels darrers canvis i no tots bons, vaig a fet el vermut al  Xampú Xampany i mes tard a menjar un xic Al secret de l’Ana, feia temps que no hi havia anat , pujo per Espalter on  hi veig una nova Barberia com les d’abans , trenco per Sant Josep i veig a La botiga de La Bel, la capsa d’El Joc de les Diades Populars i el llibre del Roland Sierra i Francesc Ramírez “ Hi havia una vegada Sitges”, ja se el que em durant els meus Reis. Prop de la Caixa Tarragona, Catalunya Caixa , ho com se digui , ens saludem a corre-cuita amb Miquel Forns, l’alcalde de Sitges , tot desitjant-nos Bon Any.  
Pujant pe l’Avinguda Artur Carbonell veig a l’aparador de la Farmàcia Gerard Planas un pessebre que reproduïa fidelment la façana del Racó de la Calma sitgetà i que el dilluns al matí ja no hi era. I cap a casa perquè enguany de Rei ja n’he fet prou.


Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

09.01.13

AMB UN MUR AL MIG DEL NADAL … !!!

Conte de Nadal







AMB UN MUR AL MIG DEL NADAL … !!!
Un conte de Nadal que podria ser real i m’agradaria que no ho fos.
La trucada.  
Al Josef li semblà que trucava el mòbil , va deixat el ribot i tot seguit va anar a parar la tupi engegada al fons del petit talleret de fusteria. A l’agafar el telèfon va veure que no feia gaire estona que la seva companya, la Míriam li havia enviat un SMS que li deia: “ Vne corrnts , no puc aguantr +, tenim de marxr cap a Jruslem ...”. S’espolsà les serradures que portava al damunt i sense pensar-s’ho gents, sortí i tot ràpidament abaixà la porta metàl·lica del taller, pujant a la seva vella furgoneta, travessant tot Natzaret fins a la part sud. Puja de tres en tres les escantonades escales fins a la sisena planta on trobà la porta de casa mig ajustada. A l’arribar al pis va veure que la seva companya ja tenia la maleta i el necesser preparats amb les coses indispensables per donar a llum, doncs, ja havia complert.    
L’estada a Natzaret.
Natzaret, la ciutat actual te mes de seixanta mil habitants, amb una entrada molt important de visitants. La població és principalment àrab cristiana i musulmana, encara que als barris alts i rics hi ha una població jueva. La ciutat és un centre de pelegrinatge Cristià i es troba en territori israelià.
……………………
En Josef era un humil jueu que feia mes de dos anys que havia arribat a Natzaret, per buscar una millor vida. Per desprès fer venir a la seva amiga Míriam que vivia a Ramallah , i que ambdós poguessin veure  junts, cosa difícil per les circumstancies. Al cap d’una llarga temporada, d’anades i vingudes es pogueren aplegar a la sisena planta d’un modest edifici, en un modest barri.     
De Natzaret a Jerusalem ...
Decidiren anar cap a Jerusalem, que des de Natzaret es te passar per la discriminatòria frontera amb Cisjordania - el teòric territori de Palestina - , a l’arribar al mur van estar un munt d’hores fen cues i una llarga espera de mes de tres hores a la frontera mentre els turistes de pantalons curs , camises florejades , sandàlies amb mitjons i digital penjada al pit, passaven literal·lament sense baixar de l’autocar, i com a molt, amb nomes deu minuts de cua.  
Per anar mes depressa, o això creia Josef, va agafar la carretera d’Afula, inclosa la llarga cua al Mur d’entrada a Cisjordania, passar per Jenin, i d’allí a Nabius i directe cap Ramallah, la zona mes plagada d’assentaments israelians, i durant el viatge es va adonar de la pressió que els assentaments i el murs estan fent,  com gota malaia,  al poble palestí.      
A Jerusalem.
Jerusalem, és la capital d’Israel i la ciutat més gran i poblada de la zona, més enllà dels límits de la Ciutat Vella, amb mes de 805.000 habitants dins una àrea de 125  quilòmetres quadrats entre muntanyes de Judea , el mar Mediterrani i la ribera nord del mar Mort. 

……………………
De Natzaret a Jerusalem van tardar sis hores, tres parats a la frontera, - en el temps de Jesús es tardava de 3 a 4 dies - . Desprès de passar tres hores a la frontera , i de fer - los parar 3 o 4 vegades pel sol fet de tenir uns paper complicats - palestins - israelians - , passaren la trista i vexatòria duana, que l’Estat d’Israel posa amb ma ferma entre el seu territori i la terra Palestina.
A l’arribar a Jerusalem i amb la Míriam a punt de donar a llum, tots dos es posaren a donar voltes per trobar lloc als hospitals de Jerusalem, estaven atapeïts degut al munt de turistes i peregrins d’aquestes dates, a tots els hi deien que no podien ingressar, i que no tenien cap llit.
En Josef havia viscut molts anys a la ciutat de la ciutat de les tres religions, se la coneixia be i va agafar totes les dreceres que sabia per buscar lloc a fondes, hostals, hostels, hotels, i fou impossible, al no trobar cap lloc decidiren anar a Betlem.

De Jerusalem a Betlem.
Betlem, és troba a uns vuit quilometres al sud de Jerusalem. Lloc de naixement del rei David, i mil anys després, Jesús de Natzaret. Hi ha la Basílica de la Nativitat la més antiga i ben conservada de Palestina, del 325. Ciutat àrab, molts d’ells àrabs cristians, del 1994 està sota dependència de la Autoritat Nacional Palestina. Per entrar-hi i sortir-ne cal passar controls molt rigorosos. Un alt i extens mur tanca tot el poble, un poble ofegat per la pressió de l’Estat d’Israel.
……………………
La Míriam i en Josef  van pujar a la seva vella furgoneta i es van disposar, quin remei, a recórrer els prop de 8 difícils quilometres entre Jerusalem i Betlem, pensant que milloraria la seva situació, que tristament no fou així .
Amb l’arribada a Betlem ja era la quarta vegada que des de la seva sortida de Nazaret travessaven els murs de la vergonya que l’Estat d’Israel vol engabiar als palestins amb la complaença de tothom. Però aquest era el mes dur i els impressionà, ja que l’alt mur que separa Israel i Palestina, el vigilen guardes amb metralladores, filferros de punxes i tanquetes apuntant l’entrada i sortida de les portes de la ciutat.
Un Nadal sota el mur de Betlem.
Comprovaren que la pobresa es veu arreu de Betlem, als carrers munts d’infants demanant caritat pels carrers, botigues tancades i abandonades per manca de turistes degut als murs que l’encerclen.
Al final con que no trobarem cap lloc decent on poguer-se aixoplugar i que la Míriam pugues parir tranquila.lament, s’arreceraren al costat del mur prop la Porta de la Humilitat, on hi havia una casseta metàl·lica que feien servir els operaris constructors i com que Josef era manyós la va netejar amb l’ajuda dels indigents de la zona, que portaren tot el que trobaren pel voltant. Una vegada fet un pessebre amb fustes, cartrons i porexpant, i tots hi posaren per fer coixí les mes netes pertinences que tenien. L’escalfaren amb la calor humana dels seus pares, d’un bidó ple de fustes cremant i del baf d’un reguitzell d’animals. Així fou com aquella nit nasqué Salvador.
Algú va escriure amb guix a la xapa de la caseta : Pau, Pau, Pau...
El mateix moment de la naixença el vigilant de la zona va prémer l’interruptor i s’ encengueren tots els focus del voltant, i semblà com si fos de dia, cada vegada mes si arreplegaren tots els presents d`aquelles contrades, meravellats pel fet que un nen nasqués en aquella freda nit, allí i en aquelles circumstancies, s’anaren agrupant i tots posaren als seus peus els humils regals que tenien en aquell moment.

Desitjo a tots un Bon Nadal i un Millor Any 2013.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com  

UNA UNIÓ EUROPEA (UE.), ARA PREMI NOBEL DE LA PAU…!!!

UNA UNIÓ EUROPEA (UE.), ARA PREMI NOBEL DE LA PAU…!!!

Quan la cosa a Europa esta mes fotuda que mai, des del punt de vista polític, però sobretot econòmic, amb la crisi econòmica mes greu de la seva historia, va i a la Unió Europea (UE) li donen el Premi Nobel de la Pau 2012 - si, ja sabem que alguns dels Premis Nobel, i sobretot de la Pau son polèmics, com ho fou el seu fundador l’ enginyer i químic suec , inventor de la dinamita Alfred Nobel han estat sempre molt controvertits. El Comitè Nobel va concedir aquest premi en reconeixement dels més de seixanta anys de pau i estabilitat a Europa, perquè diuen que ha seguit la filosofia dels seus fundadors.
L’entrega dels Premis Nobel.
Aquest dilluns passat es va fer la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de la Pau a la sala gran de l'Ajuntament d'Oslo. El Premi Nobel fou rebut per la delegació de la Unió Europea encapçalada pels tres presidents - dos d’ells nomenats a dit, el del Consell Europeu i el de la Comissió Europea - de les tres principals institucions europees, el President del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, el del Parlament Europeu, Martin Schulz, i el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.
Una cerimònia on hi van assistir una vintena de líders europeus entre els que hi havia la cancellera alemanya, Angela Merkel i el president francès François Hollande que van escenificar una gran amistat, amb l’aplaudiment dels assistents, desprès que els seus països en prop de 80 anys van fer tres guerres. Hi havia el primer ministre italià, Mario Monti, l'espanyol Mariano Rajoy - l’únic que no sabia angles - , el belga Elio di Rupo o la danesa Helle Thorning-Schmidt. També hi assistiren Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, i l'europeista liberal demòcrata Nick Clegg, viceprimer ministre britànic.
Mentre a l'Ajuntament d'Oslo es repartien els Nobels, a Itàlia, Europa i la UE trontollaven, perquè el Primer Ministre Monti anunciava que dimitiria per la tornada de la mòmia Berlusconi , tal com deia el diari francès Liberation, cosa que ha fet pujar de cop la prima de risc.
Europa o la Unió Europea.
Aquesta Unió Europea (UE) va començar amb els Tractat de París del 18 d'abril de 1951 i de  Tractat de Roma del 25 de març de 1957 amb el desig de reconstruir Europa de la Segona Guerra Mundial i prevenir Europa de una altra gran guerra, bases del que . més tard seria la Unió Europea, en la que hi van entrar fins el 2007 els següents Estats membres:
 Alemanya (1952); Àustria (1995); Bèlgica (1952); Bulgària (2007); Xipre (2004); Dinamarca (1973); Eslovàquia (2004); Eslovènia (2004); Espanya (1986); Estònia (2004); Finlàndia (1995); França (1952); Grècia (1981); Hongria (2004); Irlanda (1973); Itàlia (1952); Letònia (2004); Lituània (2004); Luxemburg (1952); Malta (2004); Països Baixos (1952); Polònia (2004); Portugal (1986); Regne Unit (1973) ; República Txeca (2004) ; Romania (2007) ; Suècia (1995).
Fins ara és una mena d’unió mes econòmica - representada per l’Euro - que política de aquest vint-i-set estats independents , establerta l'1 de novembre de 1993 en el Tractat de Maastricht,  sobre la base de la  Comunitat Econòmica Europea. Amb el Tractat de Lisboa del 2009, es van modificar les seves bases constitucionals. Una Unió Europea de gairebé 500 milions d'habitants i que genera prop del 30% del producte interior mundial nominal.
Una Unió Europea, ara amb el Premi Nobel de la Pau, que des de la seva fundació  en el Tractat de París el 18 d'abril de 1951 no ha tingut cap mes gran guerra , el si que ha tingut son moltes petites guerres, o cal que recordem la guerra dels Balcans, i que com a institució no va  voler, o pòguer fer res de res, sinó que tingueren de venir, una vegada mes, els EUA, ha treure’ns les castanyes del foc, que com cada vegada desprès d’una manera o altra ens ho cobren.    
Una Unió Europea, ara amb el Premi Nobel de la Pau, que encara permet que hi hagi un dels seus Estat membres, com l’espanyol, on el seu govern, per mitjà d’un dels seus ministres, el de Cultura, Educació i Universitats , com en Wert vulgui fer un genocidi encobert o no a la llengua i en l’ensenyament d’ una de les seves nacions, com Catalunya.     
Una Unió Europea, ara amb el Premi Nobel de la Pau, que només dona diners en grans quantitats arreu, però principalment, ara, els dona a la banca per tapar els forats fets durant anys i panys, mentre que a la població se li aplica tota classe de retallades i impostos.  
Una Unió Europea, ara amb el Premi Nobel de la Pau, que els seus països no estan en guerra incruenta però si econòmica i dels països del nord contra els sud. Una Unió Europea que sembla que vagi damunt tobogan, amb una crisi, un atur galopant , que possiblement no hi tornarà ha haver-hi grans guerres, de petites ja ho sabem com ha anat, però si el que cada vegada mes estem immersos en una gran guerra econòmica en la que segurament gairebé tots en sortirem perdedors.    
Potser millor que el Premi Nobel de la Pau, la UE tindria que entrar al Llibre dels Records.

Víctor Lluelles i Cardona
12.12.12

GRAN PESSEBRE PER LA MARATÒ DE TV3 A CANYELLES

GRAN PESSEBRE PER LA MARATÒ DE TV3  A CANYELLES

Aquest diumenge passat varem anar a Canyelles a fer el Vermut, per anar variant i donar una volta pel Garraf , sabeu. Anàrem al bar del Casal, que ho fan molt be , un gran local que es troba, com molts sabeu, al bell mig de la Vila , a l’altre costat de la riera on hi ha l’edifici nou de la Casa de la Vila.
Un pessebre solidari que fa anys es munta al Casal de Canyelles.
A l’entrar al Casal de Canyelles trobem a l’esquerra un gran pessebre que ens deixa bocabadats, i que calculo que te uns 50 m2., tot atapeït de figures  - d’aquelles que ni ha de gran i petites juntes que no guarden la perspectiva , però que fan molta gràcia ; de rius – amb peixos de debò –;  de molsa nova i aprofitada; pedretes ; on si ens hi anem fixant hi podem trobar de tot i mes , motius rurals i ciutadans , antics i moderns i si encara ens hi fixem mes podem veure masies; un munt de caganers -amb un del Barça inclòs -; romans; mercats -de tots tipus-; varis castells; un volcà – que li surt fum-; cataractes- que hi baixa aigua-; llacs – amb peixos de debò –; molins; Egipcis; cavalls; artesans ; tota classe d’animals; castellers;  barques; pescadors – alguns que es mouen –; la penya del Barça de Canyelles – amb les copes del Pep –; una representació del Casal de Canyelles – amb la gent que hi ha es mouen-,  sínies  i molins– que roden -; Piràmides; ruïnes gregues  i romanes ; carros; cases antigues i modernes;etc., etc., sense descuidar els patxes , els reis i clar el naixement que ocupa la part central , un xic amagat al meu gust. Disculpeu la llargada d’aquest explicació del que hi ha en aquest gran pessebre solidari canyellenc que desprès vaig saber que feia molts anys que el feien i que estava dedicat a la Marató de TV3.
Un euro pel veure el pessebre i per la Marató de TV3.
El que ens va agradar molt fou que amb una moneda, i tot el grandiós  pessebre es posa en funcionament uns quatre minuts, s’il·lumina , amb sons i el moviments de moltes de les figures d’aquest grandiós , original i solidari pessebre.
Un pessebre tradicional i solidari que es va inaugurar el passat dimarts 27 de novembre i ens digueren que durarà fins el proper dos de febrer del 2013.
Aneu i gaudiu-ne.
Us aconsellem que l’aneu a visitar, primer per posar l’euro que encenen les llums i posa en funcionament tot el pessebre solidari i perquè com cada any, el que es recapti en aquest pessebre es donarà a La Marató de TV3, enguany dedicat a la lluita contra el càncer. I no deixeu de visitar el centre de Canyelles.
Donem l’enhorabona per la iniciativa al Casal de Canyelles.

Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

DURAN CONTRA CATALUNYA ...!!!



DURAN CONTRA CATALUNYA ...!!!  
Aquest és un dels articles al que li podríem posar un munt de títols, des de Duran Botifler, Mas te l’enemic dins de casa, etc , o millor es que hi deixi el que hi ha, però trieu - ho el que vulgueu.  
Duran va a l’inrevés del que fa Mas i Convergència.
Com pot ser que a aquestes alçades el President Mas i la gent de Convergència i molts d’Unió no es donin compte que uns dels motius de la baixada de vots ( de 62 a 50 escons) amb el traspàs a d’altres formacions, malgrat el fort increment de participació en les passades eleccions  del 25N, fos la desconfiança en el futur del plantejament sobiranista de Convergència i Unió que s’havien apuntat al carro a darrera hora i sort del President Mas de posar-se al davant. Com s’ha vist, els votants tenien tota la raó, perquè nomes han passat dos o tres dies que l’inefable Duran i Lleida ja feia de les seves , i anava contra el sobiranisme català i fent de quintacolumnista del PP o del seva ànsia de poder absolut i d’anar contra Catalunya , o sinó ja ho em vist desseguit amb les seves declaracions “com si ell no fos d’eixe món...”.
Duran mai no ha volgut, ni vol l’Estat Propi.  
Sembla que ara li  ha sortit la ràbia antisobiranista i no vulgui un Estat propi i que tingui la gosadia i la cara de criticar a la Mani del 11S12, amb un 1,5 milions, o es que es pensa que està per damunt de tot Catalunya i fins i tot del be i del mal. Potser Duran esta enfadat  perquè ara no mana o influencia tan, sigui per sobre o per sota, però es que 38 anys tocant totes les tecles, donen per molt i ja esta be , no us sembla ...?.
Sabeu que passa que Duran i Lleida al fons està trist i deprimit, a part d’esser un botifler de carta cabal, perquè ara veu que ja no serà ministre espanyol encara que sigui en qualsevol Govern espanyolista l’encapçali el PSOE o el PP, - millor aquest si pot ser -, perquè sinó fixeu-vos les coses que ha fet i els anys que porta la política activa, jo diria el que mes, doncs podria entrar al llibre Guinness World Records.
Per aclarar-ho us recordo la seva llarga carrera i de debò que”no marxa ni amb dissolvent …”, i sinó fixeu-vos: 



La llarga historia política de Duran.
Josep Antoni Duran i Lleida va néixer a El Campell, la Llitera, l’Aragó, (a la Franja de Ponent) un  27 de març de 1952. Llicenciat en dret, l'any 1974 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i el 1977 n’és el primer president de la Unió de Joves. Començà la seva carrera política del 1979 al 1980 com a tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida, any que ho deixà al ser nomenat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Elegit Diputat per Lleida el 1982 a les Eleccions generals espanyoles i també nomenat Delegat territorial de la Generalitat a Lleida, o sigui que pujava com la bromera. Elegit de nou al Congrés dels Diputats per Lleida del 1986 i 1989, anava col·leccionant els el cromos politics que no tenia, i tots tant contents, eren de 1986 a 1987 elegit Diputat al Parlament Europeu que li mancava, també no tenia, era el de Diputat al Parlament de Catalunya, elegit el 1999, i el mateix any el màxim aconseguit fins ara, quan l’anomenaren fins el 2001 Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya amb Jordi Pujol, mandat 29 de novembre de 1999 - 5 de febrer de 2001.   
Elegit una altra vegada al Congrés dels Diputats per Barcelona a les eleccions de 2004 i  de passada és president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats , fins a l’actualitat, i  tot això per el fa que fora del partit.
Càrrecs de Duran dins d’Unió i de Convergència i Unió (CiU)...
I també, dins d’Unió , des del 1987, n’és també President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) lloc que ja ocupa des del 1982 al 1984, o sigui que tot plegat només fa la virgueria de 27 anys en el mateix càrrec. I dins de la Federació de Convergència i Unió de 2001, també, n’és el Secretari General, en definitiva que talla el bacallà i ho domina tot, tot i tot. Fou vice-president de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona. Va rebre l'any passat (2011) la Creu de Sant Jordi, i etc.
Durant aquest anys (38) per davant seu han passat tots els politics haguts i per haver i ell sembla incombustible.
En definitiva que des del 1974 ( als 22 anys) fins ara ( als 60 anys), i durant 38 anys ininterromputs en política, ho ha fet tot menys President de la Generalitat i  Ministre Espanyol, i que somia cada dia.
No es estrany que molts electors (12 escons ) no se’n fiessin de CiU.
Crec, que ja es hora que plegui i a mes en lloc d’esser un nacionalista català , com a dit tota la vida, vagi al PP, ja quan arriba a l’hora de la veritat diu tot a l’inrevés i a mes fa campanya contraria a la Federació de CiU que dirigeix.
Al final crec que a Duran i Lleida tant se li en fot Catalunya i nomes li preocupa tenir poder i sinó el fan fora , ho farà malbé tot, i farà malbé Catalunya.
Tenim l’enemic dins de casa...!!!

Víctor Lluelles i Cardona
02-03.12.12.

DIONISIO RIDRUEJO.


DIONISIO RIDRUEJO.

Un home controvertit, que va veure la llum.

Dionisio Ridruejo es un personatge, un falangista, si,  al que sempre li he tingut molta admiració ,  - que diu aquest, pensaran alguns - .
Doncs si fa molts anys en les meves lectures vaig descobrir que hi havia un tal Ridruejo que essent falangista de debò i dels de la cúpula, un dels seus ideòlegs, era un amic de Catalunya. Aquest falangista que era un dels convençuts del feixisme, fou l’ autor juvenil de dos versos del Cara al sol , l’himne falangista que se l’apropia el franquisme.
M’havia passat pel cap escriure quelcom sobre aquest controvertit i personatge , però per a mi força simpàtic, però ho he començat avui (22.11.12) quan he llegit a l’Enric Juliana i un llarg article de Miguel Escudero parlant de Ridruejo a La Vanguardia.  Resulta que el 12 d’octubre passat li van fer un homenatge. Ironies de la vida que a aquestes altures es faci un homenatge a un home que en ple franquisme , essent, del moll de l’os feixista va creure que s’havia de fer un altre tracte a Catalunya i la seva llengua.
Els fullets del Dionisio.  
Abans de conèixer a fons aquest personatge, una de les seves accions que a mi molt importants, i que m’havia frapat d’allò mes, va ser que pocs dies abans de l’entrada de  les tropes franquistes a Barcelona, ell que era Director General de Propaganda del regim a Burgos va disposar que una part de la propaganda adreçada als vençuts - catalans – fos en llengua catalana . Part d’aquestes octavetes i fullets de propaganda per anunciar el “Nuevo Orden”, es van repartit al mateix moment que les tropes marroquines del General Yague entraven per Sarrià. Ràpidament a l’arribar aquest fet al Comandament militar es va donar ordre de destruir-los completament. Aclarint-li que Catalunya a mes de ser derrotada militarment calia ser castigada i humiliada. Potser llavors es perdé una oportunitat.
Dionisio Ridruejo.(1912- 1975).
Aquest personatge nascut a El Burgo de Osma, Sòria el 1912 i que mort a Madrid el 12 d’octubre del 1975 un mes abans del dictador te una biografia apassionant que caldria estudiar. Un exemple es que el juliol del 1942 desprès de tornar de la “Division Azul” va escriure una carta a Franco *, dient-li com tenia de ser un “caudillo”: "El dictador no puede ser un árbitro sobre fuerzas que se contradicen, sino el jefe de la fuerza que encarna la revolución. El Movimiento no puede ser un conglomerado de gentes unidas por ciertos puntos de vista comunes, sino una milicia fuerte, homogénea y decidida. Y sobre todo, ese movimiento, con su jefe a la cabeza, debe poseer íntegramente el poder con todos sus resortes y el mando efectivo de toda vida social en cuanto la sociedad es sociedad política."
La suma de les seves contradiccions, el portaren a  allunyar- se del Regim fins deixar-lo completament fins arribar a conspirar contra el Generalísimo i participar el 1962 conjuntament amb un centenar d‘espanyols i catalans a l’anomenat “Contuvernio de Munic “ i de diagnosticar el segrest d’Espanya per part del franquisme. Va traduir del català el Quadern Gris de Josep Pla i col·laborà a Destino on el vaig conèixer literàriament juntament amb les firmes de Pla, Porcel, Espinàs, Permanyer , Lujan,  etc.,.
Que n’aprenguin de Dionisio Ridruejo tota aquesta colla de babaus que 70 anys desprès son mes franquistes que Franco. 

Víctor Lluelles i Cardona
22.10.12- 28.11.12