dimarts, 29 de juliol del 2014

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! , per Víctor Lluelles i Cardona

Articles del Víctor


QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! 
 29.07.14
Si, QUINS COLLONS... , JORDI PUJOL...!!!, tantes vegades que vas tenir l'oportunitat de dir-ho durant aquesta trentena d'anys i no ho vas fer, amagant el cap sota l'ala i potser dient a tu mateix “Ara no toca...” o et pensaves que tenies carta blanca. QUINS COLLONS..., PUJOL...!!!, tant dir-nos que teníem de FER PAÍS i ara que el tenim il·lusionat i gairebé fet, d'una tacada ens el fots a terra , ho és que només eren paraules buides i de cara a la galeria i el que t'importava la teva cadira o el petit poder de “masoveret”, i els que varen creure en tu, i tot el que vas fer de bo, ara que?, quina vergonya...
I si repeteixo, QUINS COLLONS..., JORDI PUJOL...!!!, ara qui arranjarà la trencadissa , i qui aturarà les rialles - i no petites, per cert -, que no saps el mal que has fet aquest país que deies estimaves tant, doncs hi ha coses que no és solucionent demanant perdó ni perdent càrrecs i prebendes, només faltaria
Però això no s'ha acabat aquí, demostrem al món que malgrat tot Catalunya està per damunt d'homes com tu i aquesta la volem
lliure i independent en tots els aspectes.

Víctor Lluelles i Cardona
Membre de CDC del 1974 al 1984.

*No vol ser una grolleria, és part d'un adagi popular..., però,crec, entenedor.

dimarts, 8 d’abril del 2014

RECORDANT SUBIRACHS A CERVERA.

Escrits del Víctor
 08.04.14 .
RECORDANT SUBIRACHS A CERVERA.
Mor a 87 anys l'escultor Josep Maria Subirachs.
Són prop de tres quarts de dotze del migdia del 8 d'abril del 2014, quan estic acabant un dels meus articles, un força actual, quan veig que la notícia que surt a TV3, dient que s'ha mor en Josep Maria Subirachs als seus 87 anys a causa d'una malaltia neurodegenerativa, i que va esdevenir ahir a dos quarts de deu de la nit. Sabem que Subirachs ha sigut i és un dels nostres principals escultors contemporis i que ha esdevingut universal, tant com a català i com artista, i que a part de la seva gran obra personal està repartida arreu de Catalunya i del món, encara que la seva gran fama, li ha vingut al darrere de l'any 1986 que fou elegit per la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, - a proposta de Jordi Bonet, que fou fins fa pocs anys l'Arquitecte- Director del Temple, i com diu ell: “Gràcies a l'obra que li vaig veure de la “Vingen del Camino” de Lleó“, que jo anant cap Astorga he vist, gaudit i ús aconsello - , a fer la part escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família i que va començar l'any 1987 i que si va dedicar fer durant més de vint anys i així ha esdevingut la seva obra magna i la més mediàtica.
És  després d'això que canvio totalment de registre i em poso a fer una glosa d' aquest gran artista plàstic que vaig conèixer a Cervera a principis dels anys vuitanta , un artista que admirava, i que he seguit admirant i m'ha frapat el seu traspàs d'avui.
El Subirachs que vaig conèixer a Cervera.
Permeteu-me explicar primerament quan vaig conèixer al Josep Maria Subirachs. Devia ser l'anys 1981 o 82 (...), quan Subirachs estava acabant la que jo, anomeno la seva obra cerverina - recordem que en aquesta època a Josep Maria Subirachs encara no se li havia fet l'encàrrec de la Façana de la Sagrada Família (1986), que va començar el 1987-, i la seva obra cerverina era i és, el Monument a la Generalitat de Catalunya, doncs recordem que a Cervera i no gaire lluny de la ubicació de l'esmentat monument, fou quan el 1359, el rei Pere el Cerimoniós va convocar les Corts Catalanes a Cervera i així s'inicià la Generalitat de Catalunya. Aquest Monument a la Generalitat obra de Subirachs està format per quatre columnes coniques de base quadrada  i que representen les quatre barres de la senyera, unes columnes que s'aixequen representant la recuperació de la Generalitat i a la vegada de Catalunya. En alguna d'aquestes columnes l'escultor hi va gravar molts fets de la història nacional catalana.

Conversa als peus del Monument.
Doncs si, al peu d'aquest Monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera vaig l'honor de conèixer a Josep Maria Subirachs i tenir-hi una llarga conversa, vàrem parlar de la seva obra en general, del Monument, i de tutti quanti referent a l'art, i allí férem una certa amistat, i coincidirem l'any 1982 el mateix dia de la inauguració oficial del Monument, amb l'assistència del president de la Generalitat Jordi Pujol i que coincidia a la meitat justa de la seva primera legislatura.

Anys després ens vam trobar a Barcelona en una de les seves exposicions, recordo que era d'obra petita i seriada, ens saludarem i parlarem una estona, entre altres coses de Cervera i del seu Monument..., en aquella època em va regalar un dels seus catàlegs -llibre, i me'l dedica amb referències a la trobada cerverina, – tristament un catàleg que he perdut, per allò de cada bugada es perd un llençol- , recordo que parlarem del Monument i de la seva ubicació que ambdós coincidirem que s'hagués tingut de posar en un lloc més adient, on no si tingués d'anar ex profès i fes més patxoca.
Coincidirem d'altres vegades però això ja és una història.

Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 18 de març del 2014

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)



18.03.14
UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)
Del 19 al 26 de febrer del 2014
De les Travesseres muniqueses a Tocar els lleons de la Residentz.
Recordem que en el passat article d'aquesta petita serie muniquesa parlarem entre altres coses de les, potser, poc conegudes, dels camins, dreceres o travesses que es troben per tot Munic i  les seves rodalies, però els casos més curiosos són els que hi ha per tota la ciutat, - que una vegada m'explicaren que era una mena d'ordenança municipal o antiga llei bavara - ,sobretot al bell mig on és poden veure moltes d'en forma de passadissos o carreronets que passen pel mig o per sota d'edificis de tot tipus, com l'exemple que us vàrem posar de la travessera pel famós restaurant l'H'ugo's que s'entra per un passadís des de la Promenadeplatz 1-3, i que després de passar per la zona descoberta del restaurant surt al carrer Löwengrube al costat de la façana de la Frauen Kirche la Catedral de Munic, famosa per les seves dues torres germanes amb unes cúpules amb forma de ceba que forment part de l'skaylap de la ciutat bavarà.Anem cap a la Residentz.
Canviem completament de registre, però no deixem pas de moure'ns per aquesta zona del bell mig de Munic, si des del carrer Löwengrube tirem cap a l'esquerra per la Schäfflerstr, que surt entre Weinstr i Theatinerstr uns grans carrers de la que se'n diria la zona de la moda, xic, cool, etc., i que comença a la
Marienplatz i que transcorrent paral·lel per la Residenzstr fins a la no menys famosa Odeonplatz, però abans creuarem les vies del tramvia que ve la Promenadeplatz i que continua cap a la gran Maximilianstr i Maximiliansbr, des de la mitjana del segle XIX una de les quatre grans avingudes de Munic, que comença a la Max-Joseph-Platz amb uns estils arquitectònics que van des del Neo-gòtic al Renaixentista i aquesta sí que es l'autèntica zona de la més xic de moda, tant amb disseny com amb preus elevats.

La Residentz.
La
Residentz que comença a la Max-Joseph-Platz, passa per l'Odeonplatz - on hi ha les seves principals entrades – i arriba fins a tocar al popular i grandiós Englischer Garten , potser un dels parcs urbans més grans de món. Aquest monumental Palau urbà d'estil neoclàssic entre d'altres, començat a construir en 1385 per la Gran Dinastia Bavara dels Wittelsbach i on en més de quatre-cents anys en fou la seva residencia , dinastia que donaren més de cinc segles de ducs, prínceps i reis a Baviera La Residentz és el palau urbà més gran d'Alemanya, i allotja entre molts d'altres un dels millors museus decoratius d'Europa amb mes de 130 estances, 12 patis.

La curiositat de tocar els lleons de la Residentz.
Aquesta vegada, com les moltes d'altres que viatjo a Munic faig servir la l'estació de l'U-Bhan (metro) de l'Odeonplatz on des de fa anys he pogut observar una de les moltes curiositats de la capital bavarà. L'Odeonplatz es una gran plaça que porta el nom de l'antiga sala de concerts Odèon i que al final dels carrers Theatinerstr i de la Residenzstr, hi trobem el renaixentista Feldhermhalle , lloc on hi hagué els fets del Putsch de la cerveseria del 1923 i si reunien sovint els membre del partit nazi. A un costat hi ha l'església dels Teatins i al seu davant mateix hi ha les entrades de la Residentz, en una d'aquestes encara hi ha dos lleons asseguts -un a cada banda- que amb unes de les potes sostenen un gran escut , en la part de baix d'aquest florit i renaixentista escut hi ha una cara lleonina que està a l'altura de la mà de les persones. Doncs bé finalment dir-vos la
curiositat,: és que sempre que he passat per allí - hi ho he fet manta vegades- he vist que persones grans, joves o vells, sobretot els muniquesos de tota la vida i suposo de tota Baviera al passar toquen la cara de la part baixa de l'escut de un o dels dos lleons o bé de tots dos- Em van dir fa anys que els de Munic ho fan perquè els hi doni sort -. Si aneu a Munic i visiteu la Residentz o passeu per davant, ho podeu veure en directe.

 Fins a un altre tomb per Munic... 
 
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 11 de març del 2014

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (2)


11.03.14
UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (2)
Del 19 al 26 de febrer del 2014
Continuant amb en Pep Guardiola i el FC. Bayern de Munic.
L'article anterior, el numero ú, d'aquestes
Visions de Munic d'enguany el varem acabar amb la visita a l'Allianz Arena ( l'Estadi del FC. Bayern de Munic) que com es normal es visita obligada pels afeccionats futbolers muniquesos, per descomptat els del FC. Bayern de Munic que en son els propietaris d'aquest modern i futurista estadi, però tambè els seguidors del segon equip de la ciutat, cosa que en molts llocs seria impensable, i és tracta del TSV 1860 Munchen malgrat jugui en una altra categoria, però ara tambè ho és per una part dels seguidors i admiradors d'en Pep Guardiola que com se sap en aquesta temporada forma part com a entrenador del FC. Bayern Munchen i que talment com va fer amb el Barça segueix amb la seva línia guanyadora ja que amb l'equip bavarés, actualment , la primera desena de març a la Bundesliga passa al davant de la classificació amb vint punt d'avantatge, amb uns 22 partits sense perdre i que possiblent aquest mateix mes de març l'equip que dirigueix sigui declarat matematicament campió de la primera divisió alemanya.
Però no deixem en Pep Guardiola ja que com vàrem comentar anteriorment s'ha convertit en un personatge popular de primer ordre a la capital de Baviera i a tot Alemanya, per descomptat majoritariament des del punt de vista esportiu, però tambè per l'aureola i la manera de ser del personatge. Tot això ho podem veure gairebè diariament en els seus principals diaris populars com el Bild ( de una tirada en paper de quatre milions), el TZ entre d'altres. Ara anem a la part oposada de l'Allianz Arena però no deixem al Guardiola. Hom des de fa uns anys en les estades a Munic son a la zona del nucli de Perlach (Un antic poble de pagès agragat a Munic a finals del segle XIX) i que ara dona nom al barris muniquesos de Neuperlach Nord (on resideixo) , conjuntament amb els de Neuperlach Süd i Waldperlach que es troben a mitja hora del centre, i tambè molt prop d'Ottobrunn un poble separat, però gairebe absorbit per la gran ciutat. Doncs bé, l'anèctota és que en la zona de Neuperlach Zentrum ( el bell mitg de tots els barris i estacions de metro i d'autobusos) hi ha una gran superficie que s'anonema PEP - Neuperlach, aixì mateix, i és que llavors una persona em va preguntar : si el nom d'aquest gran establiments era perquè o dedicat a Pep Guardiola, el gran català entrenador del Bayern de Munic, i de debò que fa mes de vuit anys que ja hi era i en soc testimoni.
Les Travesseres muniqueses o Tocar els lleons de la Residentz.
D'en Pep Guardiola a Munic ja en tornarem a parlar més endavant, però val la pena que en aquestes Visions de Munic incloem curiositats com les que ara anomeno.
Travesseres muniqueses.
Si aneu a Munic, i voltem molt amb els ulls de mirar ben oberts, veurem que tant per la part dels extraradis , com per la part en podrìem dir metropolitana , podeu observar que està ple de Travesseres, o sigui camins, passatges, grans carrers, indrets i/o carreronets, etc,, que tenen el que s'anomena Servitud de pas. Un fet que em van explicar que venia de lluny en aquestes terres bavareses i és va instituir com una llei o una norma que persisteix en la capital i els voltants. Un fet que aquí , només és fa en el mon rural , com si es partís d'antics camins de ramaderia o de pas d'una finca a l'altra. A Munic aquests camins formen una extensa xarxa que cobreix tota la capital bavara i a mida que s'entra en llocs que estant edificats aquest caminets o dreceres travessant per sota edificis i passant pels llocs mes inverosimils com es pot comprovar en un famós restaurant que hi ha al bell mig i a l'interior d'una d'aquestes travesseres, el restaurant és l'H'ugo's i que s'entra per un passadís des de la Promenadeplatz 1-3, és passa pel mig del restaurant i s'enfila un altre passadís que surt al carrer Löwengrube, 1 al davant mateix de la Catedral de Munic, la Frauen Kirche...
N'anirem parlant...
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 4 de març del 2014

PUIG ANTICH , AL CAP DE 40 ANYS DEL SEU ASSASSINAT, ÈS RECORDA'T.


04.03.14PUIG ANTICH , AL CAP DE 40 ANYS DEL SEU ASSASSINAT, ÈS RECORDA'T.
Aquest passat diumenge, 2 de març, estava disposat a tornar a veure per TV3- cosa que després vaig fer- la pel·licula
Salvador dedicada a PUIG ANTICH , del Manel Huerga a partir del llibre de Francesc Escribano , amb musica del Lluis Llach i interpretada per Daniel Brühl. Tot això en plena disbauxa del Carnaval, després d'arribar de viatge i afegit que hom ja fa la segona joventut i li va passar per alt que en aquesta data , un 2 de febrer, feia la virgueria de 40 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich el 2 de març del 1974 , ara se'n diu una mort injusta, sense cap judici normal, cosa que com sabeu esta en l'ADN de totes les dictadures, unes més que les altres, i així ho era la del dictador Franco que en aquella època , a més d'un any i mig de la seva mort físic - i no la sociològica, que encara campa arreu, com podem comprovar sovint - va posar el típic i constant ” APROBADO” al costat del nom corresponent, que gairebé ho feia sempre, assessorat pels seus adlàters, que molts, com passa sempre eren més franquistes que el mateix Franco.
Després vaig començar a veure notícies d'aquest trist aniversari, que aprofitant que era un número rodó , 40 anys, n'hi ha de tots tipus. Llavors pensà que en aquesta llunyana època ( el 1974) per aquestes dates ( 2 de març) i com que la
Setmana Santa era baixa, - cosa que no he entès mai, però sempre he sabut que el que puja , baixa - , però per a mi sempre han sigut unes mini Vacances..., Santes , ho aprofitava per viatjar, cosa que quant puc encara faig, vam anar als països Baixos, al Regne d'Holanda, una monarquia avançada i liberal, que fins i tot als republicans ens agradava, començava a ser destinació de moda per moltes coses, però principalment pel seu món de les tulipes en flors, plaça Damm, bicicletes, disbauxes variades, ginebra, democràcia i hippys.
Ara que m'hi fixo, una de les coses que recordo més d'aquell viatge fou l'execució de
Salvador Puig Antich al garrot vil a la Model de Barcelona que ens va frapar molt per una banda o com la de la mort en un atemptat per ETA el 20 de desembre del 1973 de l'Almirall Luis Carrero Blanco, llavors Presidente del Consejo de Ministros Español i possible successor del Dictador i que Puig Antich en fou el cap de turc (*...i que en aquella contemporània època i en aquell viatge a Holanda, em digueren ... Que al darrere d'ETA hi havia algú més, però això és una altra historia) i de tot això en aquells dies es va parlar més allà fora que a dins.

Salvador Puig Antich i el Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL).Salvador Puig Antich va néixer a Barcelona el 1948, militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) grup d'esquerres, popular els anys seixanta format per militants catalans, espanyols i francesos, tots molt joves, que comet diversos atracaments a Catalunya per aconseguir diners en suport als sectors més importants del moviment obrer. Com es veu a la pel·licula als militants del MIL el setembre de 1973 se'ls hi acaba la invulnerabilitat per un parany a dos dels seus militants de la Brigada Polític Social i que en la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia, Puig Antich és ferit greument i després de l'hospital, és dut a la Model de Barcelona, i ...Després de 40 anys...
El que va ser el darrer executat de la dictadura franquista mitjançant el cruel i medieval
"garrot vil" , malgrat que no podia parlar, va fer una declaració de vuit folis. Jutjat per un consell de guerra fosc, ràpid i irregular han deixat una gran empremta, a més d' una generació que encara és fan coses que Puig Antich sigui recordat i que la seva mort sigui aclarida i reivindicada com fant des de sempre les seves germanes - que el desembre passat portaren el cas davant la justícia argentina, querellant-se entre d’altres, contra José Utrera Molina, ministre franquista i sogre d’Alberto Ruiz-Gallardón- . O com s'està fent amb la la pel·licula Salvador de Manel Huerga, el llibre de Francesc Escribano , la musica de Lluis Llach, cents d'escrits i portades als diaris o darrerament l'aclaridor llibre de Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert o el vídeo dirigit per Lluís Danés i protagonitzat per Pep Guardiola que llegeix una carta que seria del mateix Puig Antich per al seu germà Quim.
Tot un mostra de la justícia d'Estat Espanyol.
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 25 de febrer del 2014

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (1)



 24.02.14
UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (1)
Del 19 al 26 de febrer del 2014
La d'enguany deu ser la meva enèsima visita que faig a Munic, la capital ancestral de l'Estat Lliure Associat de la Baviera, ara una part important (Land) des del punt de vista turístic, industrial i econòmic de l'Alemanya Unificada. Una visita que des de fa anys faig més o menys per aquestes dates.
Munic com tots els llocs del món per moltes vegades que si vagi es força difícil conèixer-ho a fons, i es per això que aquesta vegada m'agradaria anomenar algunes coses que els turistes o viatgers esporàdics no descobreixen normalment. Ara com d'altres llocs d'Alemanya he pogut comprovar que la capital bavaresa està de moda, o més que abans, per motius molt diversos, primerament per les seves característiques de ser un lloc turístic per excel·lència i segons per la crisi imperant a Europa, sobretot al països del Sud. Deixeu-me que per constatar-ho us anomeni uns quants dels principals llocs muniquesos, com:
La Marienplatz amb la gran façana neogòtica del Neues Rathaus ( Nou Ajuntament) amb el seu famós carilló , un dels més grans d'Europa que toca i dansa a les 11 i 12 del mat, i a l'estiu ho fa a les 5 de la tarda. Aquest lloc que és el centre teòric i pràctic de la ciutat. Molt a prop hi podeu trobar el Viktualienmarkt un gran mercat a l'aire lliure que està obert tot l'any on a part de menjar i beure i podeu trobar tota classe especies, herbes, salses i més de quaranta varietats de patates entre moltes d'altres coses.
La Hofbräuhaus una de les cerveseries més famoses del món, d'obligada visita si es va a Munic, hom ho fa cada vegada que i sóc .I que es troba a uns centenars de metres de la Marienplatz, fundada com a fàbrica de cervesa negra pel Rei Guillem IV de Baviera el 1589, però que no s'obrí al public com a cerveseria fins a 1828. En la Hofbräuhaus fou on el 1920 es va fundar l'NSPD (Partit Nacional Socialista Alemany del Treball ) per part d'Adolf Hitler, encara que ho busqueu no hi trobareu cap referència ni vestigi, com si mai hagés passat (com en tota Alemanya, o gairebé).
L'Allianz Arena ( Estadi del FC. Bayern de Munic). Degut a la incorporació com a entrenador del FC. Bayern Munchen del llorejat ex jugador i entrenador ( Considerat un dels millors del món) en Pep Guardiola en la seva primera temporada del 2013-14, i seguin amb els èxits que tenia, tant l'equip bavarès en particular, com l'entrenador Guardiola per l'altra part. Tant la capital bavaresa, el seu principal club de Futbol i a la vegada el seu estadi d'original disseny arquitectonic s'han fet populars molt populars pels afeccionats al futbol, al Barça, o al mateix Pep. L'Allianz Arena es l'Estadi del FC. Bayern de Munic, tot i així i juguen els dos equips de ciutat el FC. Bayern de Munic i el TSV 1860 Munchen. Per anar-hi des de Munic agafarem el metro, línia U6 fins a l'estació Fröttmaning que no te pèrdua doncs és el final de la línia.
Es troba a uns 10 quilòmetres del centre de Munic, construït el 2002 i 2005 . Amb capacitat al voltant de 70.000 espectadors, fet amb façana d' un disseny molt futurista composta per uns 3000 panels d'alumini translúcid que sembla un neumàtic de goma.
Aquestes instal·lacions es poden visitar cada dia fins a les sis de la tarda, també amb visites guiades excepte els dies que hi ha partit. Les sis de la tarda a la mateixa hora que la façana amb aparença plastificada (d'alumini translucit) de l'Estadi canvia del seu blanc diürn per un blau o vermell-rosat nocturn (depenent de l'equip que hi juga) que s' albira des de molt lluny i sobretot de la Zona de l'autopista A29 (autobahn Munic- Berlin) o la A99 (autobahnring).
N'anirem parlant...
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 18 de febrer del 2014

I JA FA 50 ANYS D'”ELS ALTRES CATALANS”.


17.02.14
I JA FA 50 ANYS D'”ELS ALTRES CATALANS”.
Sembla estrany, com si no hagués passat el temps, ho recordo com si fos ara, i devia ser pels volts del 1964-65 quan vaig comprar la primera edició d'
”Els altres catalans”, del Paco Candel,ho vaig fer a una llibreria sabadellenca que es trobava al final del carrer Creueta i al principi de la Rambla , en una plaça que com la llibreria no exposaré per no errar-la , i és que Sabadell ha fet uns grans canvis des dels temps que hom hi vivia, i d`això ja fa molts anys. Si llavors, ja vaig comprar aquell, ara cinquantenari llibre que en Francesc Candel Tortajada, Francisco Candel o mes popularment Paco Candel que li editaren l'editorial d'en Max Cahner i Ramon Bastardas , el seu quart llibre després de Hay una juventud que aguarda; Donde la ciudad cambia su nombre ; Han matado un hombre, han roto el paisaje i Els altres catalans quan tenia prop del quaranta anys, un llibre amb la traducció del castellà feta per Ramon Folch i Camarasa, i que reflexava el fenomen de la immigració a Catalunya, però sobretot la dels anys 1930 a 1960 que tant bé coneixia aquest immigrant dels anys vint , que amb els seus pares arribaren de Casas Altas, Rincon de Ademuz , ( una comarca que des dels anys 20 o 30 del segle XIX perteneix al Pais Valenciá malgrat ser molt singular, al constituir una illa valenciana en terres d’Aragó i Castella-la Manxa). La seva família es va traslladar a Barcelona quan era petit i va viure a les barraques de Montjuïc i després, a les Cases Barates del barri d’Eduardo Aunós, Can Tunis o la Marina . Si aquell llibre que llavors vaig comprar, resulta que a esdevingut en el més influent i aclaridor sobre el tema immigratori que Candel ja havia tractat en diversos articles i que a partir d'allí va llencar a la fama a l'escriptor de Donde la ciudad cambia su nombre on retratava directament com vivien els nous vinguts . Un llibre que després de les mes de vint i escaig d'edicions s'ha convertit en un estudi sociològic fonamental per a descobrir el què s’amagava al darrera del fenomen de la immigració que s'estava amagant. Entre les moltes coses que Candel deia en els anys seixanta - us recomano que llegiu el llibre, ara sense censura , jo també ho faré- triem la que diu:
“ L’únic fenomen observat és que als barris creats per la gent d’al·luvió hi ha racons –carrers, patis, escales- que són designats pel nom de la terra de la majoria que hi viu. A les Cases Barates de Can Tunis hi ha un pati de veïnatge que es diu Patio de los Andaluces perquè tots els que hi viuen són de la terra de Maria Santíssima. A les barraques de Jesús i Maria, també a Can Tunis, hi ha un carrer que també es diu Calle de los Andaluces –l’andalús és l’element que més abunda entre els nou vinguts, ja ho anem veient. (...)
Moltes de les coses que en Francesc Candel narra i explica en el seu assaig , hom ho va poder viure en directe a Sabadell principalment i d'altres llocs d'aquell Vallés- Com no hi ha res...- de llavors. I com el "replicant" de Blade Rumer he vist: “...créixer i fundar-se mes de la meitat dels barris de l'immigració de l'extraradi sabadellenc; ... molts barris que creixient amb barraques fetes dels materials mes inverosimils; ...molts immigrants que en els anys seixanta vivien en coves fetes directament a les parets del riu; ...barris com Ca n'Oriac, Can Rull o Torre-romeu, etc., que no hi havia ni un autòcton , i no se sentia ni una paraula en català ...” entre molts d'altres.
Això seria més llarg que una tesi doctoral, però resumint ja sabeu que Catalunya, com a país sempre ha estat i serà una terra de pas, d'al·luvió o un gresol, i per sort sempre hi haurà el que fa cincquanta Francesc Candel titulava “ Els altres catalans” . Gràcies per tot Paco.
Víctor Lluelles i Cardona