ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (2). - D'Arenys de Munt el 13S09 a les Consultes populars del 2009 al 2011

Escrits del Víctor
17.09.14 .

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (2).  

 D'Arenys de Munt el 13S09 a les Consultes populars del 2009 al 2011
Res serà igual ...Res serà igual...Si de debò, i amb aquesta frase començo, perquè amb la pujada des de fa entre uns cinc i deu anys del Sobiranisme, Independentisme, o el Dret a Decidir i no diguem d'ençà que es varen començar les Consultes Populars per la independència, i no diguem la gran pensada de fer una primera Consulta popular sobre la independència que es va fer a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i que aquella primera Consulta, que era local i no vinculant, (amb la manifestació de la Falange inclosa) també va ser prohibida i s'hagueren de treure les urnes de les dependències municipals i llavors és fer un col·legi electoral al Centre Moral d'Arenys de Munt que fou el lloc on tinguérem el goig de veure com votaren a favor o no sobre la independència de Catalunya d'una manera lliure amb la pregunta: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. També votaren els immigrants i els joves majors de setze anys, i que podem personificar en la senyora Carme Marin que va dir: “És l'última cosa que faig a la meva vida; i votaré que sí”. I que en Francesc Ribera “Titot” va popularitzar en una cançó. Aquell dia Arenys de Munt és va omplir d'una munió de gent il·lusionada i d'altres mig incrèduls per observar l'experiment que es va començar i que molts pensarem i escriguérem que Res serà igual...i així va ser, perquè a partir d'aquest simple, però trascendentals fet que el 12 de desembre del 2009 es va fer la segona Consulta popular a Sant Jaume de Frontanyà que varen inaugurar la Primera onada de consultes a 167 municipis que acabaren el 10 d'abril del 2011 amb la gran consulta popular de Barcelona que això sumaren un total de 554 municipis de Catalunya i arreu del món que al darrere del nom del poble o ciutat si posava la paraula Decideix i així votaren sense ser vinculant al voltant de més d'un miliò de votants, dels que en total, més de 800.000 catalans diguèren "sí" a la independència. I a partir d'aquí en prengueren exemple països com el Tirol del Sud, Irlanda i, el 13 d'abril d'enguany Euskal Herria concretament al municipi navarrès d'Etxarri Aranatz amb una participació semblant a molts pobles i ciutats de casa nostra. Llavors, segurament, la majoria dels que participarem en l'organització arreu de les Consultes populars pensarem que ... 

 Res serà igual...
I no, perquè de molts dels que aquell 13 S anaren a Arenys de Munt i d'altres que participaren en l'organització de les 554 Consultes populars des del 2009 al 2011 van fer possible la creació de l'Assemblea Nacional Catalana ( l'ANC), l'Assemblea., però d'això...
N'anirem parlant, anant cap a la independència... 

 

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER SEVILLA I VOLTANTS-2013 (2)

 Escrits del Víctor
UN TOMB PER SEVILLA I VOLTANTS-2013 (2)

Anada i tornada amb l”AVE “ Barcelona – Sevilla.

De l’11 al 18 d’abril del 2013

A manera d’aclariment .

No se si ho vaig fer en el primer article , però, també, un dels motius pel que volia fer aquesta anada a Sevilla, era per fer aquest viatge amb l’AVE Barcelona – Sevilla. Tot això per que volia fer la ruta mes llarga en aquest Tren d’Alta Velocitat (TAV.) i també, la ruta mes rentable, diuen, de l’Estat Espanyol, i es perquè vaig dedicar un parells d’anys fen classes de tecnologia a ALSTOM, la fabrica de trens, francesa, però sucursal de la unió de les empreses autòctones i d’altres, com: “La Maquinista Terrestre y Maritima” i “MACOSA, Materiales y Construcciones, SA.” de Santa Perpetua de la Moguda i així volia passar de la teoria a la practica de l’ Estudi del Tren d’Alta Velocitat (TAV), que llavors vaig explicar als operaris que volien pujar de categoria, i us en posaré un xic en d’altres articles .

Tornada amb l’AVE de Sevilla a Barcelona (2).

Vaig a l’estació Sevilla-Santa Justa on hi ha dos AVE’s en paral·lel, a l’esquerra el que va a Barcelona- Sants i a la dreta que va a Madrid- Atocha i que surt cinc minuts abans, el primer va directe a Barcelona sense passar per Madrid i el segon que va directe a Madrid, o sigui que tot ho volen fer passar radialment per Madrid i desprès ho tenen de desmuntar per fer-ho mes operatiu, malaguanyat Eix del Mediterrani...!!!

Cal dir que aquesta vegada el viatge del TAV. va anar perfecte, el tren d’Alta Velocitat va sortir a les 14,50 a l’hora en punt des de l’estació Sevilla-Santa Justa i desprès de gairebé 5 hores i 30 minuts, doncs va arribar 2 minuts abans de les 20,22 a l’estació Barcelona-Sants, de debò aquesta vegada una joia.

El viatge va ser llarg, però ràpid, clar i plàcid de Sevilla, on va sortir a les 14,50 en punt amb 31º i arribarem a Còrdova a les 15,30, amb una aturada de 16 minuts; desprès pararem a Puertollano a les 16,26, amb una aturada d’un minut; parà a Ciudad Real a les 16,40, amb una aturada de tres minuts; i des d’allí travessant tota la Messeta passàvem per sota la M12 cap a Madrid a les 17,22 o sia que mancaven tres hores clavades a Barcelona. Desprès d’una bona estona de 250 a 300 quilometres/hora va empalmar per Calatayud direcció cap a Saragossa-Delicias (l’altre dia va dir equivocadament El Portillo) on va parar a les 18,27, amb una aturada de quatre minuts, amb 27º de temperatura; a Lleida- Pirineus va parar a les 19,14, amb una aturada de quatre minuts, amb 25º de temperatura; a l’estació del Camp de Tarragona va parar a les 18,27, amb una aturada de quatre minuts, amb 20º de temperatura; i definitivament va arribar a Barcelona-Sants a les 20,20 en punt, dos minuts abans de l’hora prevista amb 21º.

El temps total Sevilla- Barcelona fou de 5 hores, 30 minuts, o sigui 330 minuts. Les aturades totals en les diverses estacions des de Sevilla-Santa Justa a Barcelona-Sants foren de 32 minuts, o sigui que el tren corre 298 minuts.

Fer col·lecció de Tapes Sevillanes (2).

Ja sabeu que una de les meves intencions de fer aquest viatge era fer uns tastets per les tapes sevillanes de passada que em mantenia. Aquest dies he fet processons per un munt de bars, restaurants, tasques, bodegues i cerveseries, de moltes n’he apuntat els noms que segurament alguns els trobareu força autòctons, originals i fins i tot divertits, us en dic alguns: Bar Los Claveles a Sevilla; Bar El Rincon de Tita a Sevilla; Bar Mi arma a Sevilla; Bar La Abundacia a Sevilla; Bar La Saeta a Sevilla; Bar Casa Coronada a Sevilla; Bar El Rinconcillo a Sevilla; Bar Gloria Bendita a Sevilla; Bar La Bodega a Lora del Rio; Bar - Restaurant Benavides a Lora del Rio; Bar Betis a Lora del Rio; Bar Los Terceros a Sevilla; Bodega Los Coloniales a Sevilla; Bodega La Agüela a Sevilla; Bar Carlos Alberto a Sevilla; Bodega Quitapesares a Sevilla;... En la majoria dels establiments d’aquesta llista hi vaig anar a fer unes tapilles acompanyades per unes cervesilles, i en molts pocs nomes per la calor unes cervesilles. Les cerveses que normalment es prenent per aquestes terres son: Cruzcampo, estrella del Sur i/o Mahou.

La llista de les tapilles que vaig degustar aquest vuit dies de la meva estada per terres sevillanes us les contaré un proper dia.

La “Feria de Abril” de Sevilla (1).

Pel que vaig veure els dos esdeveniments sevillans sobre els que pivota Sevilla i fins i tot diria Andalusia son la “Setmana Santa i la Feria de Abril” a mi em va tocar la “Feria de Abril” i no em pensava pas que fos la cosa tant exagerada ja que aquesta es una de les apoques que a Sevilla, sobretot en la Restauració i la Hostaleria, es considera la Temporada Alta, perquè a l’estiu, degut a les altes temperatures es considera Temporada Baixa , ja que tothom se’n va a la platja i la ciutat queda buida, tant dels seus com dels molts turistes que hi van tot l’any i això provoca uns canvis i unes diferencies de preus, com explicaré mes endavant, esgarrifoses.

...

Continuarà...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

I JA FA DOS ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR.

20.09.14 

I JA FA DOS ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR. 

                                                                          

Un dia com avui, i ja fa dos anys, vàrem començar aquest bloc, EL BLOC DEL VÍCTOR, com una mena de “ divertimento” i de mica en mica el temps a passat i resulta que ja estem prop de les 120.000 visualitzacions de pàgina, si de debò, gairebè a tocar demà o dema passat hi arribarem. I direm, també, que les dues terceres parts han entrat en els 7 darrers mesos. Per altra banda, també comentarem que el BLOC a esdevingut una mena de recull o exposició d' articles de premsa i d'opinió publicats AQUÍ, ALLÀ I ACULLÀ, i duran aquest temps hem publicat al voltant d'unes 3100 i escaig d'entrades,com es diu en termes blocaires.

D'aquest BLOC, paralel·lament n'han nascut , de moment, onze més, però en aquest cas, monogràfics i que el més antic d'un any i el més nou prop de 3 mesos, i que fins ara no han tingut tanta sort com el  seu germà gran.
Nosaltres, però, com es diu arreu, no seríem res sense vosaltres que ens seguiu i ens doneu suport. És per això que us donem les gràcies de tot cor. I ara a tornar-hi.

Salut i independència. 

 

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (1).-Quan ara manquen 59 dies de l'11S14 al 9N14.

09.04.14 .

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (1).
Quan ara manquen 59 dies de l'11S14 al 9N14.
 Després de pensar-m'ho molt començo a escriure sobre el tema, dies abans de l'11 de setembre del 2014, el de la V, de l'anada cap al 9N, en plena voràgine del Cas Pujol , la de l'enquesta del SI escoces , i que aquest diumenge s'han superat les inscripcions de la gran V, als assistents la Via Catalana de l'any passat, dels atacs de l'unionisme i de les clavegueres de l'estat, ara si, per terra , mar i aire, etc.
Amb les neurones boixes de tanta informació i amb una “gallina de piel” que fan que no em toqui la pell a cos. És per això que permeteu-me que escriga unes petites consideracions i així em deslligui d'aquesta disbauxa mental.PETITES CONSIDERACIONS SOBIRANISTES.
Cap a un 11S amb la V.
Després dels 11 de setembre primerencs, el primer del 1976 a Sant Boi i del 1977 a Barcelona, amb el milió i mig de participants que cridarem el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" – i que semblava que ja no és poguessin superar ni millorar mai més-. Com han canviat aquells 11 de setembre que tothom es pensava que per sempre més serien festes folklòriques per decret , amb berenars disbauxa i programes de colors amb la senyera i n'ari nan, o com quan ens deien i pontificaven que ja érem un país normal i que la Diada Nacional de Catalunya no tenia de ser gens reivindicativa, només amb conferències i entrepans. Per sort tot s'ha girat tot com un mitjó i ara se'n fan de tot tipus , però sobretot de reivindicatives i sobiranistes a partir del 2012 quan el President Mas - i no m'ho pensava pas...- va tenir la valentia, gosadia o el sisplauperforça d'agafar les riendes i posar-se al davant. I no diguem l'any passat (2014) amb la Via Catalana on més d'un milió i mig de groguets amb estelades i tutti quanti ens donarem les mans 400 quilòmetres travessant tot Catalunya de dalt a baix demanant desacomplexadament la independència i que va meravellar al món i acollonir-ne a més de dos, i no diguem enguany amb el grandiós projecte de la V quadribarrada a Barcelona amb vèrtex a la Plaça de les Glories i un total d'onze quilòmetres atapeïts de gent samarretes grogues i vermelles que estoicament cosiran la senyera i cridaran independència de Catalunya i el Dret a Decidir a la Consulta del 9N.
Cal dir que d'11 de setembre reivindicatius - a la seva manera - n'hi ha hagut moltíssims des de la primera concentració del 1901 a Barcelona al davant el Monument a Rafael Casanova per a celebrar l' onze de setembre. I no diguem el d'Antoni Gaudí que l’11 de setembre de 1924 quan anava a la missa pels difunts de 1714 que es feia a l’església de Sant Just i que aquell any fou prohibida pel règim de Primo de Rivera i Gaudí va acabar pres. L'arquitecte fou detingut per negar-se a complir les ordres de la policia d'entrar a l'església i, negar-se a respondre en espanyol. D'aquest i de molts d'altres 11S en parlarem un altre dia, monograficament.

                                                                         

Quan fa molts anys em regalaren el llibre Els vençuts.
Quan veig els canvis, l'activitat i l'eufòria d'aquesta darrera dècada i millor dit d'aquest cinc últims anys no faig res més que mirar enrere i albirar recordances de les èpoques que estàvem - els que anàvem a favor i en defensa de Catalunya - mal vistos, És per això que devia ser per uns imprecisos anys seixanta quan l'amic Batlle, el fotògraf cerverí i que ara no recordo el seu nom - és el temps que fa i els tombs que he donat- , això que ens vàrem passar hores xerrant de tot en la seva petita botiga obrador del davant de la Universitat, prop de Sant Antoni. Doncs bé després de moltes vegades de parlar o discutir sobre la causa catalana que ell, és te de dir tot no n'era pas molt favorable. En Batlle un dia em va portar un llibre , era Els vençuts d'en Xavier Benguerel i recordo, clarament que em diguè: -”Víctor, llegeix-te bé això i veuràs com Catalunya mai surarà i no serà mai res... Perquè està derrotada...”, continuarem se'n amics, però vaig veure de quin peu calçava, ...hi he pensat moltes vegades, però també que diria ara.
Aquell llibre d'Els vençuts de Xavier Benguerel dels 60, l'autor el va fer a partir d’un text original de 1955 Els fugitius, revisat els 1970 i 1972. Narració de ficció imaginativa i testimonial de la derrota dels catalans i republicans en la Guerra Civil, fugida i èxode dels refugiats i la dura vida als camps de concentració francesos.
N'anirem parlant, anant cap a la independència...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! , per Víctor Lluelles i Cardona

Articles del Víctor

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! 

 29.07.14
Si, QUINS COLLONS... , JORDI PUJOL...!!!, tantes vegades que vas tenir l'oportunitat de dir-ho durant aquesta trentena d'anys i no ho vas fer, amagant el cap sota l'ala i potser dient a tu mateix “Ara no toca...” o et pensaves que tenies carta blanca. QUINS COLLONS..., PUJOL...!!!, tant dir-nos que teníem de FER PAÍS i ara que el tenim il·lusionat i gairebé fet, d'una tacada ens el fots a terra , ho és que només eren paraules buides i de cara a la galeria i el que t'importava la teva cadira o el petit poder de “masoveret”, i els que varen creure en tu, i tot el que vas fer de bo, ara que?, quina vergonya...
I si repeteixo, QUINS COLLONS..., JORDI PUJOL...!!!, ara qui arranjarà la trencadissa , i qui aturarà les rialles - i no petites, per cert -, que no saps el mal que has fet aquest país que deies estimaves tant, doncs hi ha coses que no és solucionent demanant perdó ni perdent càrrecs i prebendes, només faltaria
Però això no s'ha acabat aquí, demostrem al món que malgrat tot Catalunya està per damunt d'homes com tu i aquesta la volem lliure i independent en tots els aspectes.

Víctor Lluelles i Cardona
Membre de CDC del 1974 al 1984.

*No vol ser una grolleria, és part d'un adagi popular..., però,crec, entenedor.

RECORDANT SUBIRACHS A CERVERA.

Escrits del Víctor

 08.04.14 .

RECORDANT SUBIRACHS A CERVERA.
Mor a 87 anys l'escultor Josep Maria Subirachs.
Són prop de tres quarts de dotze del migdia del 8 d'abril del 2014, quan estic acabant un dels meus articles, un força actual, quan veig que la notícia que surt a TV3, dient que s'ha mor en Josep Maria Subirachs als seus 87 anys a causa d'una malaltia neurodegenerativa, i que va esdevenir ahir a dos quarts de deu de la nit. Sabem que Subirachs ha sigut i és un dels nostres principals escultors contemporis i que ha esdevingut universal, tant com a català i com artista, i que a part de la seva gran obra personal està repartida arreu de Catalunya i del món, encara que la seva gran fama, li ha vingut al darrere de l'any 1986 que fou elegit per la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, - a proposta de Jordi Bonet, que fou fins fa pocs anys l'Arquitecte- Director del Temple, i com diu ell: “Gràcies a l'obra que li vaig veure de la “Vingen del Camino” de Lleó“, que jo anant cap Astorga he vist, gaudit i ús aconsello - , a fer la part escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família i que va començar l'any 1987 i que si va dedicar fer durant més de vint anys i així ha esdevingut la seva obra magna i la més mediàtica.
És  després d'això que canvio totalment de registre i em poso a fer una glosa d' aquest gran artista plàstic que vaig conèixer a Cervera a principis dels anys vuitanta , un artista que admirava, i que he seguit admirant i m'ha frapat el seu traspàs d'avui.

El Subirachs que vaig conèixer a Cervera.
Permeteu-me explicar primerament quan vaig conèixer al Josep Maria Subirachs. Devia ser l'anys 1981 o 82 (...), quan Subirachs estava acabant la que jo, anomeno la seva obra cerverina - recordem que en aquesta època a Josep Maria Subirachs encara no se li havia fet l'encàrrec de la Façana de la Sagrada Família (1986), que va començar el 1987-, i la seva obra cerverina era i és, el Monument a la Generalitat de Catalunya, doncs recordem que a Cervera i no gaire lluny de la ubicació de l'esmentat monument, fou quan el 1359, el rei Pere el Cerimoniós va convocar les Corts Catalanes a Cervera i així s'inicià la Generalitat de Catalunya. Aquest Monument a la Generalitat obra de Subirachs està format per quatre columnes coniques de base quadrada  i que representen les quatre barres de la senyera, unes columnes que s'aixequen representant la recuperació de la Generalitat i a la vegada de Catalunya. En alguna d'aquestes columnes l'escultor hi va gravar molts fets de la història nacional catalana.

Conversa als peus del Monument.
Doncs si, al peu d'aquest Monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera vaig l'honor de conèixer a Josep Maria Subirachs i tenir-hi una llarga conversa, vàrem parlar de la seva obra en general, del Monument, i de tutti quanti referent a l'art, i allí férem una certa amistat, i coincidirem l'any 1982 el mateix dia de la inauguració oficial del Monument, amb l'assistència del president de la Generalitat Jordi Pujol i que coincidia a la meitat justa de la seva primera legislatura.

Anys després ens vam trobar a Barcelona en una de les seves exposicions, recordo que era d'obra petita i seriada, ens saludarem i parlarem una estona, entre altres coses de Cervera i del seu Monument..., en aquella època em va regalar un dels seus catàlegs -llibre, i me'l dedica amb referències a la trobada cerverina, – tristament un catàleg que he perdut, per allò de cada bugada es perd un llençol- , recordo que parlarem del Monument i de la seva ubicació que ambdós coincidirem que s'hagués tingut de posar en un lloc més adient, on no si tingués d'anar ex profès i fes més patxoca.
Coincidirem d'altres vegades però això ja és una història.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)

18.03.14

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)

Del 19 al 26 de febrer del 2014

De les Travesseres muniqueses a Tocar els lleons de la Residentz.

Recordem que en el passat article d'aquesta petita serie muniquesa parlarem entre altres coses de les, potser, poc conegudes, dels camins, dreceres o travesses que es troben per tot Munic i  les seves rodalies, però els casos més curiosos són els que hi ha per tota la ciutat, - que una vegada m'explicaren que era una mena d'ordenança municipal o antiga llei bavara - ,sobretot al bell mig on és poden veure moltes d'en forma de passadissos o carreronets que passen pel mig o per sota d'edificis de tot tipus, com l'exemple que us vàrem posar de la travessera pel famós restaurant l'H'ugo's que s'entra per un passadís des de la Promenadeplatz 1-3, i que després de passar per la zona descoberta del restaurant surt al carrer Löwengrube al costat de la façana de la Frauen Kirche la Catedral de Munic, famosa per les seves dues torres germanes amb unes cúpules amb forma de ceba que forment part de l'skaylap de la ciutat bavarà.Anem cap a la Residentz.
Canviem completament de registre, però no deixem pas de moure'ns per aquesta zona del bell mig de Munic, si des del carrer Löwengrube tirem cap a l'esquerra per la Schäfflerstr, que surt entre Weinstr i Theatinerstr uns grans carrers de la que se'n diria la zona de la moda, xic, cool, etc., i que comença a la Marienplatz i que transcorrent paral·lel per la Residenzstr fins a la no menys famosa Odeonplatz, però abans creuarem les vies del tramvia que ve la Promenadeplatz i que continua cap a la gran Maximilianstr i Maximiliansbr, des de la mitjana del segle XIX una de les quatre grans avingudes de Munic, que comença a la Max-Joseph-Platz amb uns estils arquitectònics que van des del Neo-gòtic al Renaixentista i aquesta sí que es l'autèntica zona de la més xic de moda, tant amb disseny com amb preus elevats.

La Residentz.
La Residentz que comença a la Max-Joseph-Platz, passa per l'Odeonplatz - on hi ha les seves principals entrades – i arriba fins a tocar al popular i grandiós Englischer Garten , potser un dels parcs urbans més grans de món. Aquest monumental Palau urbà d'estil neoclàssic entre d'altres, començat a construir en 1385 per la Gran Dinastia Bavara dels Wittelsbach i on en més de quatre-cents anys en fou la seva residencia , dinastia que donaren més de cinc segles de ducs, prínceps i reis a Baviera La Residentz és el palau urbà més gran d'Alemanya, i allotja entre molts d'altres un dels millors museus decoratius d'Europa amb mes de 130 estances, 12 patis.

La curiositat de tocar els lleons de la Residentz.
Aquesta vegada, com les moltes d'altres que viatjo a Munic faig servir la l'estació de l'U-Bhan (metro) de l'Odeonplatz on des de fa anys he pogut observar una de les moltes curiositats de la capital bavarà. L'Odeonplatz es una gran plaça que porta el nom de l'antiga sala de concerts Odèon i que al final dels carrers Theatinerstr i de la Residenzstr, hi trobem el renaixentista Feldhermhalle , lloc on hi hagué els fets del Putsch de la cerveseria del 1923 i si reunien sovint els membre del partit nazi. A un costat hi ha l'església dels Teatins i al seu davant mateix hi ha les entrades de la Residentz, en una d'aquestes encara hi ha dos lleons asseguts -un a cada banda- que amb unes de les potes sostenen un gran escut , en la part de baix d'aquest florit i renaixentista escut hi ha una cara lleonina que està a l'altura de la mà de les persones. Doncs bé finalment dir-vos la curiositat,: és que sempre que he passat per allí - hi ho he fet manta vegades- he vist que persones grans, joves o vells, sobretot els muniquesos de tota la vida i suposo de tota Baviera al passar toquen la cara de la part baixa de l'escut de un o dels dos lleons o bé de tots dos- Em van dir fa anys que els de Munic ho fan perquè els hi doni sort -. Si aneu a Munic i visiteu la Residentz o passeu per davant, ho podeu veure en directe.

 Fins a un altre tomb per Munic... 

 

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com