dissabte, 2 d’abril del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (5)

Articles del Víctor

18- 20.03.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (5)

El viatge del 18 de febrer del 2016.

Fa més d'una quinzena d'anys , em van comentar i així ho constatà personalment, que el caràcter o la manera de ser dels txecs/txeques i eslovacs, com podeu suposar. i per extensió a tots praguencs i praguenques - encara que ara sembla que estan més estabilitzants- .Un caràcter esquerp o en modern fins i tot “ passota” que va sortir d'un gresol i fou forjat per molts anys passats amb guerres, ocupacions, 2 Guerres Mundial, règims extrems (nazi i comunista), part de la Solució Final i l'Holocaust, execucions i deportacions en massa, Plans quinquennals, Teló d'Acer, Paisos de L'Est, del Socialisme possibilista al comunisme col-lectivitzacions, destruccions, repressions, invasions, revolucions, Primavera de Praga , l'entrada dels tancs russos el 1968, l'Autoimmolació de l'estudiant txec, Jan Palach el 19 gener 1969 , les Caigudes del Mur, Revolució de Vellut, unions, separacions, Independències, la independència amb Eslovàquia, ara el neo-capitalisme, que és un altre capitol i molts fets més que aniran sortint, tot això ha fet aquest caràcter esquerp, morrut, però molt seu i amant de les seves coses i la seva identitat.

Permeteu-me, doncs, que aquests articles siguin, un crit, una constatació, un monument en contra dels règims dictatorials seguin nazis o comunistes que ha assolat aquestes terres.

.........................

“ Després de gaudir de la Casa Ginger i Fred, i com que estava en el mateix carrer Resslova, per on tenia la intenció de passar, doncs com recordareu si troba l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi,- on si amagaren part de l'escamot que van fer l'atemptat mortal contra Reinhard Heydrich, el Virrei de Hitler, el "Reichprotector" de Bohèmia i Moràvia - la part de Txecoslovàquia incorporat al Tercer Reich-, però també fou “ el carnisser de Praga”, i així, segurament, va esdevenir un fet que canviar totalment la direcció i els esdeveniments de l'ocupació nazi en l'antiga Txecoslovàquia i la barbàrie del Tercer Reich .-. Es una esglèsia que es troba al número 9 de carrer Resslova, molt prop de la Casa Ginger i Fred, -que ja comentarem-, i que a part de ser un lloc de culte per a la comunitat ortodoxa , i la seva cripta que es pot visitar - i hom ja ho va fer fa bastants anys- és un monument als valents que amb aquest atemptat varen fer canviar el transcurs de la història de Praga.”

Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (4)

Reinhard Heydrich, l'estada i la seva mort a Praga. (1)

El que després seria conegut com “ el carnisser de Praga”, i també “el botxí (der Henker) de Hitler”, o la “Bèstia Rossa”, Reinhard Heydrich. El 1941, va ser nomenat "Reichprotector" de les zones de parla alermanya (Bohèmia i Moràvia) de la Txecoslovàquia incorporada al Tercer Reich. I aix.i el poderós cap de seguretat del III Reich, es convertí en el Virrei de Hitler en les Terres Txeques i Eslovenes. I com que desgraciadament va formar part intrínseca de Praga, i per això , que potser cal explicar un xic la seva cruel i trista cronología.

Cronología de Reinhard Heydrich.


El 7 de març de 1904, va nèixer al municipi a Halle el der Saale, a la Saxònia, aquest nefast personatge Reinhard Tristan Heydrich, - un dels més cruels de l'època nazi, fou el típic exemple del trepa-nazi, dur, despietat, cruel, intrigant i eficient que va créixer polítícament a l'ombra d'Himmler, on esdevingué un monstre, i una màquina de matar . Tercer fill d'una família molt prominent i musical formada per Bruno Heydrich, Director del Conservatori Reial de Halle, i Elisabeth Krantz, filla del conseller de la cort i també director del Conservatori de Dresden, per això els seus amics li deien “el fill de la música”; ja que va aprendre des de molt aviat a tocar el violí, el piano, el cant.

En 1923, completada la seva instrucció, el cadet va ingressar a la tripulació del creuer Berlín, on conéix al que després seria el seu gran rival en els serveis secrets alemanys, Wilhelm Canaris, oficial en el mateix vaixell. Heydrich va fer amistat amb Canaris, convertint-se en un habitual de casa seva, la relació amb Canaris, va ser sempre molt complexa, 

El 1926, després d'una carrera controvertida i ràpida és segon tinent de la marina , i sap quatre idiomes, francès, rus, anglès, quan uns mesos més tard ja es tinent, s'uneix al Servei d'Informació de la marina de guerra.

El 1931-1933,malgrat que havia fet una carrera brillant, tot una sèrie d'intringulis amorosos, sexuals i polítics li va costar a Heydrich un judici d'honor i la seva expulsió sumària de l'Armada, cosa que va ser un cop terrible per Heydrich, el pitjor de la seva vida, comentava. Però en plena ebullició del nazisme, i ell proper a aquesta ideologia, si va inscriure tot seguit. Formant part del Partit Nazi on hi va entrar en contacte de debò el 1933, i més quan s'assabentà que Himmler buscava algú per organitzar un servei d'intel·ligència de les SS -el que seria el temible SD (Sicherheitsdienst), el servei de seguretat) i així començà la carrera d'un dels liders nazis més sanguinaris, - sort que va morir a mitjans de la II Guerra Mundial-

Per altra banda corria en l'àmbit de les altes jerarquies del Reich, el dubtós origen de què Reinhard Heydrich era el que n'anomenaven “ un jueu en quarta part", és a dir, que “era jueu per un dels seus quatre avis”. Investigat pel negociat de Martin Bormann es va comprovar que era cert, fet que estava d'acord amb les lleis promulgades en 1935, era considerat un ciutadà alemany.

Tot això ho continuarem explicant des de Praga.

Víctor Lluelles i Cardona

dijous, 17 de març del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (4)

Articles del Víctor

12- 14.03.16
UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (4) 
 
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Se, que com podria dir una teòrica llegenda urbana, això que ara estic escrivint, i sembla que és pura paranoía mental, però, NO, són millor dit, una barreja, amanida, escudella , xató,etc., literari i real del darrer viatge i del munt dels altres que hi he fet a Praga fet durant manta de temps. 
“ Devien prop d'un quart de dotze, quan ja feia gairebé més de cinc hores que havia arribat a Praga, i com es diu ara, començava a estar fet pols..., i deunidó el que ja havia voltat, quan vaig decidir anar en direcció al riu, el Moldava, ells en diuen l' Vltava. Primer per variar una mica i també per descansar, volia en una tacada veure el riu, la Casa Dansant de Frank Gehry i Vlado Milunic i de passada veure per fora , de nou , l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi, - amb la cripta on es van amagar els dos paracaigudistes, juntament amb altres membres de la resistència anti-nazi, que van fer l'atemptat mortal contra "el carnisser de Praga". Reinhard Heydrich, que entre moltes altres coses, també, era des del 1941, "Reichprotector" de Bohèmia i Moràvia, zones de la Txecoslovàquia llavors incorporada al Tercer Reich - Vaig agafar la línia B (la groga ), - el metro és la manera més ràpida d'arribar-hi- , fins a l'estació Karlovo náměstí, d'allí caminar uns 200 metres en direcció al riu, i per la riba del Moldava, anà cap a la dreta en direcció al Pont de Carles, i a la cantonada de Rašínovo nábřeží, 80-120, on continua el carrer Resslova, i al davant mateix hi ha el Jiráskuv Most, (el Pont Jirásek, és el setè del Moldava aigües avall), trobo la Casa Ginger i Fred , o la Casa dels mil noms, - diria jo-, l'admiro , fent les fotos de rigor procurant no ser atropellat, ni pels tramvies , ni pels cotxes que intensament circulen pel transitat pont.“ 
 
Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (3)
La Casa Ginger i Fred.
La Casa Ginger i Fred , o la dels mil noms, com hom la batejada, - i ja no en bé d'un-, doncs fins ara he trobat: la Casa del Ball, l'Edifici dels ballarins, la Nationale Netherlanden (té aquest nom , perquè la promotora del projecte fou el banc holandès ING.), també és coneguda com la Dancing House (casa dansaire), la Casa Ballarina, la Casa Dansant, el seu nom en txec és "Tančící dům". ...i suposo que en trobarem molts més, tot i el seu nom txec , crec que el més popular és de Casa Ginger i Fred. 
 Es diu que la Casa Dansant, o com es digui, està inspirada o és un homenatge a – i no se si és una llegenda urbana- en Ginger Rogers i Fred Astaire, aquella mítica parella cinematogràfica que va mobilitzar al món de l'espectacle amb les seves passades de ball en comèdies musicals de les dècades dels anys 30 al 50, i que encara se'ls recorda. 
Aquest original edifici fou dissenyat per Frank Gehry i l'arquitecte croat Vlado Milunic. El seu nom parteix de l'estranya forma d'estil deconstructivista ( moviment liderat pel mateix Frank Gehry) , que recorda a una parella ballant. Es va construir entre 1994 i 1996 i, des d'aleshores, tot i el marcat contrast amb la resta de l'arquitectura de Praga, s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Es diu que la iniciativa va partir del primer president txec Václav Havel, que en aquella època vivia a l'edifici del costat (he de dir que fen recordances pragatines dels primers anys, en seguretat algú em va dir que Václav Havel vivia per un d'aquells antics edificis, i aquesta informació m'ho ha confirmat i servit per tornar a recorda-ho). Havel, va contractar l'arquitecte croat Vlado Milunic i li demanà que en convides un de renom mundial, primer contacta amb Jean Nouvel, però fou Frank Gehry qui acceptà el repte. Es va fer en un antic solar desocupat des del 1960, i que en 1994 ja es trobava en la zona més visitada de Praga, - i no diguem avui, 22 anys després -, molt a prop del Pont de Carles. Aquesta icona de la Praga contemporània va ser construïda amb formigó, acer i vidre . La cúpula és de tubs de metall i recoberta per una malla d'acer inoxidable. Les seves torres de vidre, pilars corbats, amb motllures i finestres ondulades creen estranyes i canviants perspectives que contrasten amb els edificis del voltant. 
La planta baixa està preparada per botigues, cafès, i serveis, però de la segona a la setena planta estan ocupades per oficines. Encara que en els dos últims pisos de l'edifici, si troba el restaurant «Ginger & Fred”, precisament, que ofereix una bella vista del Castell de Praga, del barri de Malá Strana, riu Moldava i la «Torre Eiffel» del turó de Petřín.A l'últim pis, és possible gaudir d'una vista panoràmica de la ciutat de 360 graus.
Tot això ho continuarem explicant des de Praga. 
Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 8 de març del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (3)

Articles del Víctor
05-07.03.16
UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (3)
El viatge del 18 de febrer del 2016.
Alguna gent m'ha dit, “Renoi quin gran partit n'has tret d'un sol dia de viatge a Praga...!”. Un dels avantatges de viatjar, és per després poder recordar, i més quan hom ha anat a un mateix lloc, país, ciutat, etc. El que fa és recordar molt i més si ho ha vist com en una moviola, i que li van passant les imatges i alhora anècdotes i records, això és el que em passa , i molt, sobretot a Praga, on hi vaig anar, tot el dia 18 de febrer passat. Sabeu, això em passa, en molts llocs , però sobretot a la capital de les Cent Torres, lloc on he anat “ manta “ vegades des del 1990.
Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (2)
El Metro de Praga.
Com diguérem en el passat article, el Metro de Praga té prop de seixanta quilòmetres totals de via, amb 54 estacions que cobreixen els 22 districtes, amb una distància de més de 25 quilòmetres des del centre de la ciutat (Praga 1). Aquestes línies es començaren a construir - definitivament- un any abans de la Primavera de Praga, el 9 d'agost del 1967, i es va inaugurar el 9 de maig del 1974, en principi es va concebre com un tramvia subterrani, però el mateix any hi hagué un canvi substancial en la idea inicial, i llavors es va decidir per un ferrocarril metropolità. Projectades les tres línies abans de la II Guerra Mundial, després d'aquesta es van paralitzar a causa de la situació de pobresa de Txecoslovàquia. Unes línies de Metro, que ves per on, es van inaugurar començant per la darrera, la lletra C, la vermella, doncs la construcció s'inicià el 9 d'agost de 1967 a l'Hlavní Nádraží, l'edifici de la primera estació de tren praguenca.
Llavors la construcció continuà ràpidament i en 1978 s' inaugurà la primera secció de la línia A. Finalment, la línia B es va inaugurar el 1985, formant un triangle amb tres punts d'intersecció i de transbord.
Actualment el Metro de Praga , està compost per tres líníes ( l'A,B i C.,amb uns colors, també, senzillíssims, el Verd, el Groc i el Vermell, que corresponent respectivament per aquest ordre ) nosaltres , també començarem per la lletra C.
La línia vermella,amb la lletra C, és una línia de 22,41 quilòmetres i 20 estacions, El seu traçat va des del nord-est al sud-est de la ciutat, i un temps de recorregut de 35 minuts. Línia que quan s'inaugurà anava entre l'estació Florenc - abans Sokolovská- i l'estació Kačerov, vuit més enllà.
..........................
“ I per cert parlant de la línia vermella,lletra C i de l'estació Florenc ús diré que hom va arribar a Praga des de Munic en aquest lloc a les sis del dematí,- sembla que ho vaig dir- que des de fa anys és l'estació general d'autobusos de línia que hi arriben de la major part d'Europa, i que ara està molt arranjada, amb un edifici nou i de disseny, amb la façana que està encarada a una de les moltes entrades de Florenc. Després d'arribar i fer una composició de lloc, en el mateix lloc on vaig fer el cafè , bescanvià 10 euros (a 22 corones - kc - l'euro) a la baixa i una mica cares, però! - i així em donarem les primeres Corones Txeques (kc) del viatge. Una vegada descansat, pres el cafè, baguejat, fet algun apunt i haver vist sortir el sol a les set del matí en l' sky line – no el bo – praguenc, ja havia obert el canvi oficial i fou quant bescancià ( m'ho van fer a 26 corones – kc- l'euro el preu correcte) la resta dels euros, 15 més i que fou tot el vaig gastar – i que ja en parlaré - Una vegada abillat,i com que ja coneixia de sobres la zona vaig entrar a l'estació de Florenc i la primera cosa que vaig fer és comprar un bitllet de 24 hores que val 110 kc (uns 4 euros), pel Metro, Bus i Tramvia, i d'aquesta manera vaig començar a viatjar per Praga d'una manera legal i barata – que en parlarem -, i cap al centre...”
..........................
 
La línia de color groc, amb la lletra B, és la més llarga i l'única totalment acabada . El seu traçat va des del sud-oest cap al centre i continua cap al nord-est de la ciutat. Té 25,6 quilòmetres de llargada i 24 estacions. El temps de recorregut és de 41 minuts.
La línia de color verd, amb la lletra A, el seu traçat és més de 17,13 quilòmetres de llarg i 17 estacions. Connectant del centre amb el nord-oest i l'est de la ciutat. El temps de recorregut és de 30 minuts. Una part important de la línia A (la verda ) corre per sota de la plaça de Wenceslao, amb dues de les estacions més concorregudes del metro, la de Muzeum (línies A i C) i de Můstek (línies A i B). Precisament aquest Metro té tres estacions de transbord, i que dues corresponent a aquestes dues importants estacions: de Muzeum (C x A) ; i de Můstek (A x B). La tercera, la de Florenc, no menys important, però si més allunyada del centre (amb el transbord de C x B), d'aquesta n'hem parlat molt, per això hi devien posar la principal estació d'autobusos.
Tot això ho continuarem explicant des de Praga.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com