EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (2 de 2)

Articles del Víctor

23.12.17-03.01.18

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (2 de 2)

Com que aquest article, també,hem sortiria llarg, -potser més que la majoria-,vaig preveure fer-lo en dues parts, ja que com heu pogut veure a la pel·lícula de l'Ettore Scola del 1977- motiu d'aquest títol-,encara que l'acció dels seus dos intèrprets principals, l'Antonietta i el Gabriele,encarnats per la Sophia Loren i el Marcello Mastroiani, només durava un dia i justet,i la parafernàlia nazi-feixista durava molts dies, el mateix que la nostra JORNADA PARTICULAR, que per bé i per mal,podria durar eternament, l'allargarem uns quants dies més, fen un escrit com si fos una escudella de Nadal,- i per no avorrir als nostres lectors- hi posarem una sèrie d'ingredients literaris. Siguin reals, fictícis o imaginaris que supliran a la típica escudella de Nadal, i els seus ingredients: “És un brou típic català, resultat de la bullida de la carn d'olla (amb botifarra negra, blanca, pilota, carn magra de vedella, carn de xai, pit de gallina o pollastre, careta o orella de porc i cansalada... ), cigrons, patata i col. Un plat tradicional, que no té recepta concreta, i cadascú el fa a la seva manera.Per les festes de Nadal, és tradició afegir-hi galets grossos,que algunes vegades va farcida de petites pilotetes de carn o altres pastes.” , i encara que sigui una escudella imaginaria, que vagi de gust.

“22-D.Doncs sí, ja estem a l'endemà, i ja ha començat l'hivern de debò, i si algú li semblava que tot es congelaria, mai més lluny de la realitat, potser no es congelarà, ans al contrari, s'escalfarà d'allò més, ja que a Brusel-les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una reunió interna de JxCat, va valorar els resultats del 21 de desembre, i s'expressà així mateix: “Espanya té un pollastre de collons...!!!”, segons les imatges que ha tingut accés La Sexta. A més el president legítim ha comparegut ha aquest migdia, on ha demanat una reunió amb Mariano Rajoy després de conèixer els resultats del 21-D, concretant que: “l'executiu espanyol hauria de repatriar tots els policies enviats a Catalunya des del setembre,treure de la Generalitat els homes de negre,i aturar les decisions sobre l'administració catalana”, i destacant que: “Ve el temps de la recepta de la política, ja que la recepta Rajoy ha fracassat”.

“24-D.És el primer dia del segon aqüeducte (dissabte, diumenge, dilluns-Nadal, dimarts-Sant Esteve), preparat per cel-lebrar la Nit de Nadal (ara per que no decaigui la festa és cel-lebra la “Noche Buena” i el que faci falta), abans la gent anava a la Missa del Gall, ara és un fet que gairebé ha passat a la història. Precisament avui s'han fet arreu de Catalunya, moltes Cantades de Nadales per protestar per l'empresonament dels presos polítics, la majoria dels integrants anaven grocs,hi han part s'han repartit un munt de gorres de Papa Noel d'aquest color- prohibit-.

“25-D,Nadal- I al vespre quan arribo a casa, poso la tele i en qualque cadena trobo que fan una vegada més l'inefable pel-lícula Ben Hur, la de l'any 1959 ( fins ara se n'han fet tres versions el 1925,1959 i la del 2016 , aquesta està dirigida per Willian (Willi) Wyler, amb Charlon Heston,Stephen Boyd, Jack Hawkins, entre altres. Basada en la novel.la de l'escriptor nord-americà Lewis Wallace,Ben-Hur, el titol original és: Ben-Hur: A Tale of the Christ, publicada per primer cop el 12 de novembre del 1880,considerant-se la novel.la més venuda fins a “El que el vent s'endugué”, de Margaret Mitchel el 1936, i es considera el llibre cristià més influent del segle XIX.Aquest on es narra la història de Judà Ben-Hur,un príncep jueu fictici, que va viure en l'època de la passió de Jesucrist i que va viure un munt de peripècies, -passant per galeres i ser gladiador- per culpa del seu germà adoptiu (Massala), fins a arribar a ciutadà romà i a la fi va arribar a creure en la nova fe, la de Jesucrist, encara que a mi sempre m'ha fet l'efecte que Ben Hur, al fons era un independentista jueu, contra la Roma que els tenia ocupats.

“26-D,Sant Esteve-Acabo aquest dia amb l'afegitó de Nadal, (El que excepcionalment celebrem a Catalunya i en alguns llocs d'Europa, i que el jove activista cultural Amadeu Carbó i Martorell(1970), ens explica molt bé en el seu llibre Celebrem el Nadal, dient: que la Catalunya Vella, del segle IX, pertanyent a l’imperi de Carlemany i al bisbat de Narbona, i la resta de la península Ibèrica,-cristiana,dominada pels gots-,era del bisbat de Toledo,així es crearen dues formes famíliars diferents.Per això a l’imperi carolingi quan hi havia alguna festivitat important anaven a la casa pairal, i essent Nadal, la festa més gran del calendari religiós, juntament amb les dues pasqües,les famílies es reunien al voltant de la llar.) I després de tornar-me a entaular per enèsima vegada, hi acabo el dia seguin el Concert de Sant Esteve, al Palau de la Música Catalana, amb la retransmissió que va fer TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Música,transmeten simultàniament en directe, amb la participació dels cors de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música, i que per primera vegada, Catalunya Música i TV3 oferiren el senyal d'àudio i vídeo del concert a la Unió Europea de Radiodifusió, i per diferit a la Ràdio Finlandesa. Presentat en el format més tradicional, amb un programa de nadales i cançons catalanes i d'altres països.Va començar i s'acabà amb el "Gloria" de John Rutter, amb el primer moviment cantat per tots els cors al principi del concert, i amb el tercer moviment al final, amb l'Orfeó Català, Cor de Cambra, i els cors Jove, de Noies i Infantil, dirigits per Simon Halsey.Com és natural no hi mancaren "El noi de la mare" i "El cant de la Senyera", i una versió d'"Els Segadors", que cantaren tots els cors. (Sabeu que el Concert de Sant Esteve, té 104 anys d'història, un dels més antics d'Europa, més que el Concert d'Any Nou de Viena.Només interromput per la Guerra Civil,la primera postguerra i la gran nevada del 1962 a Barcelona).Va acabar amb el cant de la senyera, crits de llibertat, amb el vis i el Cant dels Segadors, de nou van sortir les estelades a dojó i tota la resta , i amb els crits d'In-inde-pen-den-cia, i Llibertat.

Nosaltres hem allargar uns dies la JORNADA PARTICULAR fent-la distesa,ja que segons com vagi la cosa, pot començar una sèrie d'altres episodis dignes de la Dimensió Desconeguda.

UNS BONS REIS (Republicans), i MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)

Articles del Víctor

19-23.12.17

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)

“De cop em va venir al cap el títol de l'article, el que volia posar per narrar aquests dies d'aquestes “Eleccions mai vistes a Catalunya,ni al món”,es tracta d' “Una jornada particular”, la pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, autor del guió amb Ruggero Maccari i Maurizio Constanzo i música d'Armando Trovajoli,estrenada el 12 de desembre de 1977 (Una mica més de 40 anys), recordada principalment per les actuacions dels seus dos intèrprets principals: Sophia Loren (Antonietta),i Marcello Mastroiani (Gabriele).D'aquest film se n'han fet diverses versions teatrals,aquí el primer fou Josep Maria Flotats.També en l'espai que es desenvolupa estableix les tres unitats del teatre clàssic.”

“ Una història que és desenvolupa en ple període feixista italià, el 6 de maig de 1938, Hitler visita Roma, amb una gran rebuda-on tothom i té d'anar per força-,un dia de festa gran per a la Itàlia feixista, que havia arribat al seu 16è any de feixisme, i aquella era l'època de l’aliança amb el Tercer Reich. Aquell dia en una gran casa de veïns només queden la portera, Antonietta, una mestressa de casa trista i avorrida i Gabriele, un estadant homosexual que té por de la policia, una trobada de dues persones que tot semblava separar. Uns fets que passen mentre per la ràdio se sent la retransmissió de tot el que passa pels carrers romans.Per no fer un ”Espoiler”, direm que al final d'aquesta jornada particular, ambdós quedaran de nou empresonats, a Gabriele l'arrestarà la policia, i Antonietta, quedarà presonera de la família,i del deure conjugal.” Com veieu a part del nom “Jornada particular”, té unes certes similituds amb la repressió d'ara.

“El 19-D.Després d'acabar el meu Conte de Nadal, la tradició és la tradició,i d'haver rebut millors notícies,estic esperant que arribi el dia de “Reflexió”,- encara que de debò, no ho faig mai, i aquesta vegada menys-. M'espero que arribi el dia de demà, de broma, sí,sí,sí,de broma,sí,sí,sí de broma,i de passada estic visualitzant, encara que sigui dimarts,un nou programa de Polònia (el programa Polònia, que ja fa uns dotze anys a l' antena de TV3, i crec és un dels millors programa d'humor, política i societat del món, on és fant gacs i caricatures iròniques de protagonistes polítics i famosos,amb uns guions acurats i imaginatius que retraten i critiquen la realitat.),que han fet conjuntament amb l'ETB (Euskal Telebista),i que s'anomenat: “Un Vasco en Polònia”,que explica en clau d'humor,ironia i l'intel-ligencia de Minoria Absoluta, comandada pel Toni Soler, part del procés, i com s'ha arribat fins aquí.Haviam sí darrere d'aquesta hora llarga d'humor, critica i història, després de la “Jornada de Reflexió”, i una vegada passades les Eleccions del 21-D, d'aquesta surrealista Campanya sota l'espasa de Dàmocles del 155, a manera de nou Decret de Nova Planta,i que sí guanyen els Unionistes, ens volen: Desinfectar (Borrell dixit). Tot just acabat Polònia, em poso ha gaudir de la Sèrie corresponent de TV,i amb la seva dosi de rigor, per Desinfectar-me del garbuix d'informació.

“El 20-D. Ens trobe al mateix dia de la “Jornada de Reflexió”, una cosa que uns ho fan més que altres, molts diaris han posat descaradament, els seus a primera plana, o han anat a reflexionar als Mercats del país. Però els que sí que han reflexionat i fort, han sigut els del Club dels Unionistes, que han omplert Barcelona, Sitges, i tota Catalunya d'adhesius grandiosos amb la bandera de l'estanc-constitucional- que deuen valdre “una pasta”, ja que es veuen bones, però amb els diners de l'Ibex 35 i de molts altres i el suport de la Caverna Mediàtica i etcètera, es poden fer miracles. Per part dels indepes,, cal dir que la situació està apurada, pocs suports econòmics, i mediàtics, però molta imaginació, el suport de molta gent, i manta organització (Òmniun, Assemblea,CDR, ,Drets,Servidors públics de Catalunya,Universitaris per la República,Taula per la Democràcia,..)però amb el handicap de tenir molts denunciats, perseguits,imputats,exiliats i empresonats, -...i és de suposar que la cosa no canviarà pas gaire, guanyi qui guanyi, i no m'explico si guanyen els Constitucionalistes ( Cs, PP i PSC ), que tindrem 155 tota l'eternitat-,

“El 21-D.I ara sí, ja estem en plena JORNADA PARTICULAR , que de debò passarà a la història.I avui ja som dia de les Eleccions tan especials (UJP), i quan es vota en dia laborable - i ells (PP) s'ho passen pel voraviu- si fos a l'inrevés, i no ho hagués decretat el “Rei del 155”, com sí fossin un altre Felip V, amb un nou Decret de Nova Planta.En circumstàncies normals les Patronals (Foment,CEOE, Pimec,Ibex 35,...), s'haurien posat les mans al cap o millor dit a la cartera, si el que les tenien de convocar normalment ho haguessin establert en un dia Laborable,tenin en compte el munt d'hores de treball que es perden en unes Eleccions Generals, i que fa anys és fan en diumenge. Passen de les sis de la tarda i veig que diuen que aquesta hora, ja han votat un 68,5%, 5 punts més que les passades Eleccions, ja que en aquesta contesa es vota a la contra. Els Unionistes contra els Independentistes,o directament a l'inrevès, normal en una campanya tant identitària. Poso la tele (TV3), desprós pico a altres, - que no els arriben a la sola de la sabata-,i només estaven a màxim 2 % del recompte , quan sortia JxCat 42 escons, ERC 33, Cs 26, PSC 16, CUP 7, Comuns 6, i PP 4, o aixì, cosa que a la lògica no podia ser. Va passar el temps i amb moltes pujades i baixades s'arriba al voltant de l'una de la nit, amb JxCat 34 escons, ERC 32, Cs 37, PSC 17, Comuns 8, CUP 4, i PP 3. Després de molts recomptes l'independentisme s'imposa per 70 escons (un 47,5% o sia que gairebè és clavat al 27-S ), encara que el partit guanyador és Ciutadans amb 37 escons i el gran perdedor el PP, que ha baixat a 3 escons. Continuarà.

Acabo la meitat de l'article, minuts abans de les tres de la tarda del dissabte 23-D, avui, a més hi ha hagut el duel Madrid-Barça, que ha començat a la una del migdia i que ha acabat amb el resultat de 0 a 3, amb un gol al darrer minut.

De nou BON NADAL, i MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER. - El conte nadalenc del 2017.

Articles del Víctor

19.12.17 

El conte nadalenc del 2017.

CONTE DE NADAL i REIS DEL 2017.

Dedicat al Martin Willgerodt López i a tota la familia.

UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER.

S'atansa el Nadal, unes festes després de l'aqüeducte de la Puríssima Constitució,i molt prop d'un altre de semblant. Estem a la meitat d'un desembre congelat i calorós a la vegada, concretament el dia 13, Santa Llúcia. Ja ha passat un any més, i en Quimet que cada vegada està més alt, més llest i entenimentat. Mentre remena el mòbil com un desesperat, força endinsat a la xarxa, quan sent des de lluny que l'avi Quim canta una cançó, per a ell desconeguda:

_”Santa Llúcia la bisbal, tretze dies de Nadal,posarem el porc en sal, ...”

_”En Quimet, des de la distància només n'entén un xic i gràcies,i li diu a son avi: _“Quina tonada és aquesta, que fa tanta estona que cantes, sí que estàs content, perquè no continués una miqueta més,i encavat des del principi...”. _I l'avi, encara que no entenia pas re, es posa tot cofoi que el seu net li preguntés aquestes coses -. i continua cantant: _“...Santa Llúcia la bisbal,tretze dies per Nadal,posarem el porc en sal, la gallina a la pastera,el pollí al cap del pi..”._”Quina cançó més estranya, i que vol dir?, ja em diràs d'on l'has tret...?, comenta el net a l'avi, i aquest li aclareix. _”La cantava, sovint la teva iaia, - la meva mare-,sobretot durant aquestes festes,i una vegada, també. li vaig fer una pregunta semblant a aquesta teva,i em digué:La cantava, sovint la meva mare, i així successivament...”

Llavors en Quimet va pensar:_”Devia ser en l'època dels dinosaures...!!!”, això sí, no l'hi digué res a l'avi Quim, no l'hi hauria agradat gens ni mica, però li va insistir:, _“...Doncs me'm cantés més, sí la saps tota...” .

_“Redéu, si n'està de pesat,ara, amb la maleïda cançoneta...”,rumià l'avi, que li constata:_”Em sembla que la cançó era així...”.Llavors és posà a cantar amb unes ganes boges, per acontentar al seu nét - que era una de les coses que el feia més feliç-, això sí, exprimint-se el magí a dojo per recordar el màxim possible.

…....................

“Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, i el pollí a dalt del pi.Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons...Correu, correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,diu que són un poc salats.Ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot”.

Quan va veure la cara de sorpresa,que va posar en Quimet…,en l'escoltar aquell tros més llarg i més ben cantat de la “Santa Llúcia...”, se l'acudí dir-li a son avi: _“Com es fa per què aquesta mena de cançons perdurin tant, encara que passin anys i panys -que dius tu-, i això que només es canten per aquestes dates i moltes no deuen sortir als mitjans més populars...”, i l'hi va recalcar: _“...i a més aquesta que cantes avui, es ven bé surrealista, i la meitat del que diu no ho entenc pas gaire”.

_”Mira Quimet,així és com la conec, o almenys com la cantava la meva mare, i si t'ho he de dir més clar, ara que no ens escolta ningú, vés a saber si és la que jo recordo, ja que la memòria està bastant fotuda”. “A més en alguns llocs l'he trobat barrejada en altres, o sia que estic fet un garbuix ...”

_”Escolta avi, per què no m'expliques algunes parauletes, algunes no he entés ni una mica, com: “Del tros primer, que diu “Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, ja comprenc que Santa Llúcia deu-ho ser de la Bisbal, i manquen tretze dies pel dia de Nadal...”

…....................

_”Os pedrè, ja m'ho comença a complicar...!!! Es diu l'avi,que no sap el que li espera...”_”Algunes coses les sabré, altres ni un borrall, però anirem fent el que podrem,” . Però que vol dir “ posarem el porc en sal...?”, rematxa en Quimet.

_” Fa temps,quan els porcs es mataven a casa, les parts grans , com el pernil, es posaven colgats en sal per la seva conservació i salat,ara industrialment deu-ho ser una altra cosa”, _sí a cada paraula li he de fer aquesta explicació, remugava l'avi...

_ “La gallina a la pastera, que vol dir?”- I amb la cara l'avi Quim, ja pagava, senyal que sabia la pregunta, com els concursos de la tele, començà a explicar: _“Molts anys enrere quan la gent, sobretot a pagès, es feia el pa, i la pastera era un atuell de fusta-com una capsa- de forma cònica,on si pastava la farina...), ho vaig veure a casa els avis.”

_”Veus això sí que ho sabia, però això del pollí a dalt del pi, ho veig irreal, no entenc com un pollí, ( sinònim de poltre petit o jovenet),que hi ha de fer damunt del pi.”

_”Sí això que ús he preguntat, és estrany, encara entenc menys, que vol dir: Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que passin bous i vaques i el Valentí, toquí no sé què, ho puc entendre, però que passin gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que fan aquestes bèsties amb sabates, i per acabar-ho de fer difícil”, _“Que els minyons, corrin darrere la tieta dels torrons salats, i el vicari diguí que són salats, bé!. Però que al final li diguin que és un brut, un porc, amb cara de pebrot. Ja no m'agrada tant.”

L'avi pensà: “Redéu, dels Capons no ha dit re”, així i tot no sabia com sortir-ne, al final digué. “ Ho han fet així, perquè fos en vers...”, i es quedà tan ample.

…..................

I així es van passar tot el dia de Santa Llúcia..., capficats en la cançoneta de “Santa Llúcia la bisbal..., que entre l'un i l'altre la disseccionaren com un ocell damunt la taula del Taxidermista.

A la fi, sense haver-s'ho dit - devia ser la compenetració d'anys- es feren una abraçada, d'aquelles que semblen infinites, i a l'uníson, pensaren:_” Mira que ens ho hem passat bé, jugant amb una cosa tan senzilla...”,“ ...Això deu-ho ser com la felicitat”.De cop unes llagrimetes,caigueren en paral.lel dels respectius rostres, i el net i l'avi és mantingueren callats. QUIN PARELL...!

… i ells, com nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

E L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. - (8)- Del 21-N al 21-D. D'una Campanya, a unes Eleccions d'embolica que fa fort. (1)

Escrits del Víctor

E L'EPÍLEG D'UN PROCÉS AL PRÒLEG DE LA REPÚBLICA CATALANA. - (8)

21-24.11.17

Del 21-N al 21-D. D'una Campanya, a unes Eleccions d'embolica que fa fort. (1)

El pròleg de la República Catalana.

Com fa anys deia un famós polític, ara defenestrat,i no pel Procés, ni l'independentisme, que el més difícil de la política i sobretot en unes Eleccions era: “Fer les Llistes Electorals”, - “Sí, per què d'aquesta manera es veu l'anima i les intencions de les persones,militants o no d'un partit polític, i fins on es vol arribar en política, malgrat es digui, o faci el contrari”-, això és cosa meva, ja que ho he pogut constatar- amb els anys- a la pura realitat. I un altre, no tant famós, em deia: “Que un polític sempre ha d'estar en Campanya Electoral, permanent”.Ambdós tenien força raó, i partint d'aquestes dues premisses, i quan queda just un mes per aquestes Eleccions imposades -sisplauperforça-, però tan rocambolesques del 21-D, que vés ha saber sí serviran, per alguna cosa, ja que són les més estranyes, potser, que s'ha vist i fet a la història de la DEMOCRÀCIA, en el món mundial, i si no fixem-nos bé, tenim:

Una Catalunya més ocupada i reprimida que mai,- que ja és dir-; Amb el desplegament de l'Article 155, que pel que es veu hi cap tot i tot; Amb un TC, la Fiscalia Espanyola, l'Audiència Nacional, i molta de la Justícia, tots teledirigits pel Govern Central; Una democràcia justeta que s'ha vestit de Neo-Dictadura;Quan ara s'aplica la llei del món a l'inrevés, on el botxints es converteixen en víctimes; On es permet que l'Ultra Dreta faci i desfaci amb total impunitat; Mentre es té la meitat d'un Govern de Catalunya - legitim- (8 consellers) en Presó Provisional; I l'altra meitat del Govern de Catalunya - legitim- (5 consellers), amb el seu President al davant, exiliats a Brussel-les des del 29-N; Quan es jutgen mestres i professors per incitació a l'Odi,- per explicar a classe el tema del referèndum de l'1-O-, Mentre els seus, que només fan que dir astracanades i ni tan sols els diuen re; Quan encara resten a la presó els “Jordis”, ( Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), suposo per aplicar el pacifisme, -que de-ho ser dolent-, i quan avui 24-O, i ja fa 39 dies;Quan segurament la majoria dels votants dels dos o tres blocs: Independentistes, Unionistes i Indefinits, aniran a votar la contra , -per això és diu que la participació passarà del 80%-; Quan el President i els candidats, exiliats a Brussel-les tindran de fer la campanya, com si fossin hologrames d'Star War;Amb un govern espanyol que mantindrà la intervenció econòmica de la Generalitat si guanya l’independentisme; Quan el vicepresident d'Òmnium Mauri , recorda que “42 anys després de la mort de Franco l'Estat Espanyol té presos polítics“. -Qui ho havia de dir, oi??-;Quan hi ha molts problemes per a sol·licitar el vot des de l’estranger;L'advocat de Forcadell i Simó,Van den Eynde,assegura que van declarar sota "amenaça" de presó, -i ha negat que l'acatament del 155 suposi una renúncia a l'independentisme-.I aquests dies, també passa tot això i molt més:

Quan centenars de funcionaris de la Generalitat protesten contra la intervenció espanyola per mitjà del 155,i s'han concentrat a la plaça de Sant Jaume i han demanat l'alliberament dels presos polítics;Quan un miler de juristes acusen l’estat espanyol de fer un “cop a l’estat de dret”,amb els empresonaments de Sànchez, Cuixart i els consellers del Govern legítim; Quan l'ANC,Òmnium, Drets i el Col·lectiu Praga omplen la sala d'actes de l'ICAB en defensa de la llibertat dels presos polítics;Quan arreu surten BOTIFLERS a punta pala,( Santi Vila,Enric Millo,Foment del Treball, CEOE,Duran,i etcètera.);Rajoy assegura que respectarà el resultat del 21-D si guanyen les forces independentistes, i a la vegada adverteix el diputat d'ERC Gabriel Rufián que el seu partit ha de “respectar la llei”;I avui 24-11-17-Un atac feixista, - ja que aquest poden fer el que vulguin- a l’Institut Ramon Llull, un dels més afectats per les càrregues de l’1-O,on apareixen pintades contra els presos polítics i els periodistes Jordi Borràs i Xavier Rius; En definitiva que estem, com un veritable estat d'excepció, dins d'una mena de país feixista, sense llibertat d'expressió de premsa, d'opinió , ni de pensament.

Si amb tota aquesta tirallonga que he exposat ús sembla que tot això és una Campanya Electoral normal, - que baixí el de dalt ho vegi- , ara sí que és important per passar a primera plana del Llibre Guinness dels Rècords, segurament valdrà la pena.

................ 

 

Ara Catalunya té tres comarques noves segons publica el BOE.

Sí, i ara va de debò , ja que dins de tanta tristesa i bajanada, potser val la pena una mica d'alegria, diu així: Ahir matí,estava fent el cafenllet, i un amic meu que és un “ catxondo”, i un súper bromista, ve i em diu, tot seriós:, “Catalunya té tres comarques noves...”, ...”sí home...!!!”, -li dic jo. “De debò, ho publica el BOE,*, “ Doncs sí , és diuen: Nogal, Breña i Marisma...”, m'ho vaig creure a mitges, fins que em va enviar un correu, i al vespre ho deien a l'Esta Passant, del Toni Soler a TV3. I avui ja surt a tot arreu , no voleu , més surrealisme. Resulta que Nogal, és La Noguera; Breña, és La Garrotxa; i Marisma, és El Mareme.Pobres de nosaltres, així ho feia el franquisme.

Ja sabeu que tot el que es publica en el Boletin Oficial del Estado (BOE)* des de fa anys, va a missa,- en el sentit figurat de la paraula-, o bé és dogma de fe. Per cert fins i tot ara, el BOE*, el podeu tornar a confondre amb el diari EL PAIS, ja que aquest diari en l'època socialista, s'anomenava així, ja que era la veu directa del PSOE, i de la seva política. I ara han passat els anys i el mateix EL PAIS, sembla el BOE*, però ara és la veu directa del PP, ja ho deia en Dylan, “Són els temps que estan canviant”, però no sempre a millor.

Com diu l'Arnau González Vilalta, que és historiador i comissari de l’exposició Une Catalogne independante?, a la revista digital NUVOL: “Sense un estat, la cultura catalana podria desaparèixer”, tinguem -ho sempre en compte.

Continuarà...

Així i Tot , Visca la República Catalana,encara que sia el pròleg.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com