Articles del Víctor
13.02.18
A
CORRE-CUITA.
(5)
Se'ns
pixen a sobre i diuen que plou.
Ens
tenen agafats pels “voravius”, i encara ens barallem, ens ,
destruint a tort hi ha dret i encara ens pensem que estem en un país
normal- i no ho hem estat mai-, i actualment, cada dia que
passa,-semblant al títol, ens foten la cartera i l'ànima i encara
ens discutim qui manarà en aquest lloc, quan estigui arrasat i erm.
Ens pensarem tots plegats que això d'anar Cap
a la independència,
era com jugar al Monopoly sense tenir ni un duro.
Ara,
després d'anys de mirar-nos el mèlic, o pitjor mirar qui la té més
llarga, resulta que “alguns” es pensaven que serien els primers i
ara estant darrere l'enreixat, i volen tallar el bacallà.
A
hores d'ara, (el 13.02.18) més de cent dies després de veure el
percal,- suposo-, i per no caçar-los mig Govern de la Generalitat de
Catalunya va agafar el camí de l'exili,- norma clàssica,
sisplauperforça
de molts Presidents de la Generalitat-.Primer,
encara no entenc, perquè no va marxar tot el Govern en pes; i Segon,
perquè els que eren a la capital belga, retornaren cap a Catalunya,
i automàticament els engarjolaren, i ara ho hauran de pintar tot de
groguet, i portar llaços grocs anys i anys, i reivindicar-ho dia SÍ
i dia també, per alliberar-los. No ens hem adonat compte que han
desplegat molts més efectius, que en la lluita contra ETA, que va
durar- desgraciadament- més de 30 anys amb uns 800 morts, i no els
va fer l'efecte del Procés català. Els polítics de torn s'han
passat hores i hores somiant en Tecnicolor, com sí anar “Cap a la
independència”, fos senzill, encara que siguem els més putejats
de tots,(Port, Aeroport, Corredor del mediterrani, Autopistes,
Infraestructures) i etc.I molts botiflers en contra, i per una vegada
trèiem-nos el lliri de la ma, i mirem quin gabinet tenim clavat a
l'esquena. Ho tenim molt fotut. Tornarem
a corre-cuita.
Víctor Lluelles i Cardona
