FEM VAGA GENERAL
dimecres, 20 de febrer del 2019
dijous, 7 de febrer del 2019
‘Petons, com sempre, fins a deu’: s’ha mort l’Olga, la filla d’Espinàs
07.02.2019 11:38
La filla de Josep Maria Espinàs,
Olga Espinàs, s’ha mort aquesta matinada a seixanta-quatre anys, segons
que ha informat l’editorial la Campana. L’escriptor li va dedicar el
llibre El teu nom és Olga en el qual, en una vintena de cartes,
explorava sense prejudicis el món de la seva filla, amb síndrome de
Down. Fins ara, se n’han fet quaranta edicions i ha estat traduït a nou
llengües.
‘Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu
petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m
–bromista i tendra– fent-me’n onze. Gràcies per tot, estimada Olga.’
Aquest és el missatge que l’editorial ha difós a Twitter, alhora que ha
enviat una abraçada a la família Espinàs.
Josep Maria Espinàs: la vida sempre escriu
Josep Maria Espinàs: la vida sempre escriu
dilluns, 14 de gener del 2019
ÍTACA S'ALLUNYA..???, , per Víctor Lluelles i Cardona
Escrits del Víctor
08-13.01.19
A
CORRECUITA/ - LLARGA .
(1).
ÍTACA
S'ALLUNYA..???
A
manera d'introducció:
Estem
en un moment difícil, dels molts, de la nostra història nacional,
és per això ho hem titulat monogràficament així, ja que pensem
que el viatge
a Ítaca de la nostra sobirania com a país, s'allunya,
però només un xic, ja que només cal un cop de timó , per
tornar-ho al rumb, per això hem posat en interrogant, i de mica en
mica, anirem posant esdeveniments.
...
Temps
enrere , no sé a quin mitjà ho he posat, però sí que ho tinc un
BLOC monogràfic amb aquest títol,”Anem
cap a la independència”. Després,
com molta gent, vaig comentar en diferents articles, que amb el
“PROCÉS català, ho ha canviat tot”,
i que partir d'aquí, “res
seria igual”, i
en un altre escrit comentarem que s'havia arribat a
“Un Cul de Sac”,
i aquí estem.
L'alternativa
és “molt pitjor”.
Ho
deia l'altre dia (el 7.01.19 ), l'empresonada Consellera de
Benestar, Dolors Bassa,
- que des de fa 327 (12.01.19) dies está a la presó, ara a la del
Puig
de les Basses -,
va dir en una entrevista que el dimarts al vespre va emetre el
programa No
ho sé de
RAC1, on demana als partits independentistes que facin el possible
per no deixar caure el govern de Pedro Sánchez, dient que “que
l'alternativa és "molt pitjor" amb PP, Cs i l'extrema
dreta”. Per
cert aquesta Consellera, empresonada, que és molt critica, la que
més, amb l'acció de l'actual Govern, i l'hi ha reclamat més
acció, perquè
“el
Parlament no ha aprovat cap llei”,
afegint que espera “que
ara aprovin de cop totes les lleis suspeses pel Constitucional”.
I
hom, com molts altres, pensa que la Consellera Bassa, es troba a la
punta
de l'espadat-metafòricament-
, el que ens provoca, no saber que s'ha de fer en el moment actual,
ja que sí una cosa és dolenta per Catalunya (en Sánchez que diu
una cosa, hi fa una altra), l'altra és pitjor, ja que sembla que
tothom,- uns, altres i els de més enllà,- , han/m arribat a aquella
frase que molts creuen francesa, però que sembla que és,
autènticament, catalana, allò del Cul
de Sac,
en definitiva que ens hem fotut en un enredo de l'alçada,- no d'un
campanar, (sinó
de la suma dels més de 130 i escaig, gratacels més alts del món i
part de l'estranger,i que parteixen d'una alçada de 300 m., on dels
20 primers, encapçalats per Dubai, Xangai, la Meca,etc. ,- tres que
passen de 600 m., només n'hi ha un d'els EUA, i del total, només 17
de Nord-americans-, i de torna posem la nostrada Sagrada
Família
),
i sí no que els hi preguntin als Presos Polítics, i la part del
Govern Puigdemont, exiliats per les europes, amb la Marta Rovira o
l'Anna Gabriel, junt amb cantants , CDR's, etc., així com els
represaliats de l'interior.
I
que no res seria igual.
Però
per altra banda n'hi podem posar els altres que estant dins dels
apartats del “Procés
ho
ha canviat tot, i que no res seria igual”,
i si no que li preguntin als Rajoy & Cia, al PSOE, & Company,
etc., sobretot al Pedro Sánchez, que va anar bé per treure al PP/
Rajoy de la Moncloa, però sobretot resulta que és President del
Govern, pels vots, entre altres, dels sobiranistes, i sembla ven bé
“que passes allí per casualitat”, i fa els actes de cara a la
galeria, i respecte a Catalunya continua semblant al PP, i no vol
mantenir diàleg de cap classe-. I tenim l'espai de la Dreta
Espanyolista, que s'ha anat configura'n cada vegada més en espais
més radicals, proper d'extrema dreta, que la majoria de corrents ja
estaven dins del PP, o dins de molts dels seus votants, hi ha partir
d'aquí va aparèixer Ciutadans (Cs), i recentment el partit
ultradretá Vox, que encara ho ha trasbalsat molt més, una
organització que tothom es pensava que era un “obsider” , i
resulta que està creixent com un bolet i d'aquesta manera la Dreta i
l'Extrema Dreta, ha guanyat les darreres Eleccions Andaluses, ja que
VOX va aconseguir un 10,86 % dels vots, i 12 escons al Parlament
Andalús, i ara governaran conjuntament amb el PP i Cs ).
I
VOX a Sitges i Barcelona.
Segurament
no ens ho pensaven, i no serà per casualitat, però ja els tenim
aquí, ja que aquest dissabte passat (12.01.19) s'han presentat a
Barcelona, Hospitalet de Llobregat i Sitges, encara que sigui a poc a
poc, fan la “Reconquista”
(expansió
pel territori), que diuen ells, ho sigui que la ultradreta VOX ha
arribat a Sitges, “...i
com sempre protegits pels mossos”,
diuen alguns manifestants. Parlem de Sitges, perquè ens toca de
prop, i és on Vox ha decidit presentar-se a les eleccions municipals
amb la candidatura encapçalada per un cosí
de l'històric líder de Fuerza Nueva Blas Piñar, és
on s'ha organitzat una forta protesta
per la instal·lació d'una parada
de propaganda
al centre del municipi, on un centenar de persones antifeixistes, on
hi havia col·lectius gais, catalanistes i d'esquerres. Hi hagué
moments de tensió entre manifestants i membres de Vox, que protegits
pels Mossos es mantingué força temps a la cantonada dels carrers de
Sant Francesc i Espalter. De passada a Barcelona hi ha hagut un acte
amb advocat ultradretà Jorge Buxadé, (membre
del comitè executiu del partit, una llarga trajectòria pro
feixista),
però, també, l’oposició dels veïns l'han fet marxar,
escridassa'n- el.
Tot
això mentre s'ha atança un macro-judici, que la justícia espanyola
ja fa temps que va cuinant, i com és logic, van escampant “Urbi et
Orbe”, i segurament amb aquest altre espectacle, una altra vegada
es posaran , més i més, al fons del
“Cul
de Sac” i
de nou
“Res serà igual”,
no usaran el diàleg i segurament, se'ls hi tornarà en contra.
Continuarà
Víctor Lluelles i Cardona
divendres, 12 d’octubre del 2018
RECORDANCES CERVERINES - (42 )-TROBADA D'EX-ALUMNES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE CERVERA, DESPRÉS DE 66 ANYS.
Articles del Víctor
RECORDANCES
CERVERINES, 18 - (42)-
03-07.10.18
TROBADA D'EX-ALUMNES DE LA
SAGRADA FAMÍLIA DE CERVERA, DESPRÉS DE 66 ANYS.
“Devia
ser a principis d'agost quan vaig rebre un e-mail d'un tal Lluís
Garcia Ribalta, hom pensà qui de-ho ser aquest comunicant, i vaig
llegint el correu, on em diu: “
Fa molts dies que tot un grup ens hem dedicat a contactar amb
exalumnes del col·legi de la Sagrada Família de Cervera, que a
partir d'una foto d'en Gómez Grau, de l'any 1952,
- cal reconèixer la feinada, que aquest “Grup” va esmerçar per
anar recopilant tots els noms dels 32 alumnes d'aquella època, 1952
que hi ha a la foto-, i en Lluís m'afirmava que: “
Ús podeu imaginar que molts els teníem oblidats i els hem anat
esbrinant, altres recordats a mitges, de tot una mica.” i
continuava: “
...continuem amb la feina de localitzar a tothom. Una bona colla,
encara viu a Cervera, altres aquí i allà, cosa que ens ha costat
una mica...”.
“
Miro
la foto, hi veig una muntera de quitxalla, abillats amb unes bates
ratlladetes i tots ben col-leccionats, com devien manar els canons de
llavors, potser una trentena, em busco, i qui havia de ser?, el del
cap més gros, però amb uns cabells enrrullats d'allò més “
guai”.”, ni jo em reconeixia. “Però el que sí de cop em va
ocórrer, tot el magí se m'obri com un gran “Forat de Cuc “, que
travessava l'espai-temps d'una distància de més de seixanta anys, i
se m'aparegueren moltíssimes imatges d'aquells temps,- la majoria a
la Casa Caritat-.com: Una
monja baixeta, amb unes castanyoles, una “claca” o com es digui;
L'aula que donava les escales del Carreró; Un casc de la guerra…;
Jugar pel passadís llarg; Lliscar per la barana de l'entrada; i
del Col·legi de dalt :
les
escales, la capella, el patí i el retrat seriós de la Mare Janer
(
Anna
Maria Janer i Anglarill, la fundadora de les Germanes de la Sagrada
Família, va néixer a Cervera el 18 de desembre del 1800),
etc. Records
que segurament deuen estar desenfocats per la llunyania de l'època,
i suposo
que a tots els ha passat alguna cosa pareguda, però durant la
trobada els intercanviarem com cromos.”
Buscant
els noms de tots plegats.
Sort
vaig tenir del llistat de noms, que partint dels números grossos
damunt de cada nen ratllat de la foto tramesa, quan començo a llegir
els noms, encara se m'obri més la finestra de la memòria, i
se m'ampliaren els records personals dels molts amics i coneguts que
feia molt temps que no hi tenia contacte.
Cal
dir que dels 32 presents a la fotografia, seguin els noms en coneixia
uns 20 (Primerament uns 10 del veïnatge directe de carrer Major; els
10 restants, amics i coneguts de diferents barris i diferents
activitats ).
Érem
en lloc històric, la Casa Caritat.
En
aquella llunyana època compartíem aules entre un costat i l'altre
del carrer Major (...) potser moltes vegades més a l'altre costat
, - i
hom pensa que ens hi devien enviar perquè érem nens i d'una certa
edat-,
aquest era l'edifici de la Casa Caritat,- i no sé si es deia així-,
un edifici eclèctic com la seva història ,- i llavors no n'érem
conscients, ni ens ho havien explicat-. Per això, permeteu-me uns
apunts cronològics, com: (L'any
1359 s'hi van reunir les corts catalanes, presidides pel rei Pere el
Cerimoniós, on es constituí la Cort General de Catalunya, (segons
l'acta del 19 de desembre de 1359), embrió de la Generalitat de
Catalunya; En el mateix lloc , el 5 de març de 1469, es van signar
els capítols matrimonials dels futurs Reis Catòlics, Ferran d’Aragó
i Isabel de Castella, que d’amagat es casaren a Valladolid un 19
d’octubre de 1469; L'any 1690 si construí el Col·legi de la
Companyia de Jesús i un conjunt arquitectònic,- de l'època
romànica quedà el portal adovellat, encara existent. També es
construí un temple barroc de nau única, amb capelles laterals, i el
presbiteri està cobert per una gran petxina, el seu portal és
neoclàssic, també existent, actualment és un auditori -, que
malgrat estar en obres i visqueren del 1727 al 1767, any de la seva
expulsió que es convertí en “Real Colegio de San Carlos”,
honora'n al rei Carles III. Penso que per la guerra in-civil hi havia
una presó. Fins fa pocs anys en deien l’edifici de la Companyia,
ara se'n diu Fundació
Casa de Caritat Residència Mare Janer de Cervera.)
El
dia de la Trobada.
El
pròxim dissabte
20 d'octubre
és el dia triat per la TROBADA
D'EX-ALUMNES DEL COL-LEGI DE LA SAGRADA FAMÍLIA, ANY 1952,
que començarà amb la visita al col·legi
de la Sagrada Família,i
la
Casa Caritat,
després
cap a la Plaça
Major
per
gaudir del
Campanar,
la
Paeria i
l'Església
de Santa Maria, seguin
de nou pels carrers
Major i
Santa Anna a
la Plaça
Sant Miquel,-
ara de la
Universitat-,
baixant al Pou de Sant
Miquel.
La cloenda es farà, al Restaurant No badis (antic Bona Teca), amb un
dinar-fi de festa.
Aquesta
RECORDANÇA
CERVERINA,
la vull dedicar a tots els que visquérem en aquelles llunyanes
èpoques del 1952 (època de la fotografia), que restàvem com
alumnes al Col·legi cerverí de la Sagrada Família i els que no hi
són, però sobretot als companys que han tingut la idea i han
organitzat aquesta trobada, i que després de tants anys ens han fet
reviure vivències i records que molts ja teníem arxivats.
Fins
la Trobada.
Víctor Lluelles i Cardona
dilluns, 1 d’octubre del 2018
A CORRE-CUITA. (42).- L'1-O del 2017, un dia, i un referèndum, que no va existir.(1)
Articles del Víctor
24-30.09.18
A
CORRE-CUITA.
(42).
L'1-O
del 2017, un dia, i un referèndum, que no va existir.(1)
“No
habrá referèndum , ni urnas, ni papeletas...”, (M.Rajoy, dixit)
Començo
aquest article, el 24 de setembre del 2018, quan manca una setmana
justa perquè faci un any, l'1-O
: “
D'un referèndum d'autodeterminació que no es va celebrar, i d'un
dia que no va existir ...”,
i que dies abans de la data, per activa i per passiva ho van repetir
a dojo,- i això, suposo, que és el que els hi va tocar el voraviu,
de debò- que
no hi hauria referèndum, ni urnes, paperetes, sobres, cens, ni
llocs, ni dia per votar, etc.,
que ens van enviar 12.000 Piolins i etc., que ens van fotre d'hòsties
a tort hi ha dret, que ens va quedar gravat al cos i a l'ànima per
sempre més.
I
després de passar dies, aclaparat, nerviós i trist recollint
documentació per fer articles dedicats a l'1-O, tan important i
greu,- malgrat que els que Unionistes, i els protectors del 155 (per
dir-ho en fí) no hi donin importància-,però,que quedarà imprès a
la història de Catalunya, Espanya, d'Europa i del Món pels segles
dels segles, amen. He cregut posar-me el més contemporani possible,
i a la cosa més surrealista que s'ha vist mai, una manifestació
en homenatge als 12000 policies que ens van atonyinar l'1-O ?,
que per cert te tota la pinta de provocació, són
molts agents
de la policia espanyola i la guàrdia civil que es manifestaran
dissabte bé, convocats per l'estrany sindicat de policia espanyol,
anomenat Jusapol.
De
fet JUSAPOL,(és
l'associació Justicia
Salarial Policial,
que reuneix membres de Policia Nacional i Guàrdia Civil, per
aconseguir que
els seus sous i complements s'equiparin
a la resta de policies espanyoles (autonòmiques i locals). Creada a
la Comissaria de Palència, on s'han unit agents de tot Espanya,
volen recuperar la unió entre Policia Nacional i Guàrdia Civil amb
l'objectiu de cridar l'atenció del Govern. El seu comunicat diu que
no són afins a cap partit polític ni sindicat, i sense interessos
econòmics, amb més de 33.000 inscrits).
Però no té el suport dels quatre principals sindicats de la policia
espanyola.
No
serà que venen per aconseguir la fotografia?.
Tot
és molt estrany, perquè s'ha permès que aquest dissabte l'esmentat
sindicat JUSAPOL,
vingués
precisament a Barcelona,- en aquests dies-, amb l'excusa de fer una
manifestació reivindicativa de sous, i demanar al Ministre de
l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, “una
equiparació salarial real”,
no serà que tot
és per fotre més llenya al foc,
i per altra banda, aprofitant l'avinentesa, fer una “manifestació
en homenatge als policies que, car, no vingueren, però hens
hostiaren igualment l'1-O”.
I
el “Xou” està servit.
Tot
va començar, quan el divendres 28 de setembre anaren a passar la nit
a la plaça Sant Jaume més d'un centenar de persones,en pla festiu,
van fer diverses activitats lúdiques, fins i tot cap a les nou del
matí organitzaren una xocolatada. La nit ha estat molt tranquil·la,
mentre a la plaça hi restava un dispositiu dels Mossos d'Esquadra
per evitar incidents.
Però,
avui 29 de setembre, (29-S),- un altre dia pel calendari del PROCÉS,
que passarà a la història-, i que començà així: A mig matí més
de tres mil persones
es concentraren a poc a poc a la plaça Sant
Jaume,
també en ambient festiu, a partir de la convocatòria d'Arran,
l'ANC,
els CDR
i
la CUP,-
després que fa uns dies els mossos van desallotjar tendes i
acampats, per motius de seguretat, diuen-, ara ho fan com una trobada
preparada per evitar que hi entri la manifestació unionista, sota la
reivindicació econòmica al Ministre Grande-Marlaska, i per
casualitat aniran, ves per on, a la plaça Sant
Jaume, per visitar-la, dic jo?.
11:58-Comença
oficialment la manifestació, amb dues parts, una l'independentista,
l'altra l'unionista i els mossos, ben protegits, al mig. I fan ús
del “Holi”
(Nom
de la Festa de Colors dels hindús i sikns,i principalment es troba a
l'Índia, Sri Lanka i el Nepal, i països amb molta població
d'indis, com Sud-àfrica,Trinitat i Tobago, el Regne Unit, els Estats
Units, illes Maurici i Fiji, entre altres.Es tracta del llançament
de boles i xorros de pigments, i pols de colors.),
una acció convocada per Arran, on els manifestants llancen boles de
pintura i pols de colors en direcció a la manifestació de policies
i ultres, però al davant hi són els Mossos que queden tenyits de
colors.
12:07-
Hi ha fortes càrregues dels Mossos contra els independentistes a Via
Laietana.
12:18-
El
CDR Catalunya, comunica: “Recordeu
anar sempre juntes, mai soles. Seguiu només les consignes de canals
oficials i recordeu, la nostra estratègia és la desobediència
civil, no violenta. Demostrem que som un poble unit, alegre i
combatiu. Informades som més fortes”.
12:57-
El
President
de Jusapol digué coses com : “A
tots els catalans sabeu que no esteu sols, la Policia Nacional i la
Guàrdia Civil estem aquí”,
molta gent devia pensar, “sí
ja ho vàrem veure el passat 1-O”.
I continuant : “L'1-O
vam fer la nostra feina ben feta i no hem aconseguit l'equiparació
salarial”
13:04-
Els Mossos
aturen prop del carrer de Tallers els manifestants independentistes
que pujaven per la Rambla per a arribar a la plaça de Catalunya.
14:08-Els
policies espanyols deixen la plaça Catalunya, protegits pel Mossos.
14:29-Al
carrer d'Urquinaona els ultres s'encaren contra els militants
antifeixistes.
14:35-Els
Mossos abandonen la plaça de Catalunya, normalitza'n al carrer de
Bergara, després de carregar contra els independentistes.
15:03-Els
CDR Catalunya, denuncien des de Twitter, l’actuació dels Mossos
sobre manifestants independentistes,dient:“Estan
massacrant els nostres. ¡Desconvoquem! Ho pagareu. La història us
anomenarà traïdors, Miquel
Buch,i
Quim
Torra,
Govern i Ajuntament de Barcelona”.
“Ens
fa vergonya que no hàgiu denunciat l’entrada d’aquells que només
saben fer ús de la violència”. Més
endavant han reclamat explícitament la “dimissió” d'ambdós .
Queden sis independentistes detinguts i els CDR i l’esquerra
independentista convoquen una concentració davant de la comissaria
dels Mossos a les Corts per exigir-ne la llibertat.
22:15-
El MHP Quim Torra, finalitza el dia, al FAQS de TV3, on no ha sabut
sortir-se de l'embolic que l'havien posat l'actuació dels Mossos,
tampoc en altres preguntes que li ha fet Laura Rosel, mal dia pel
President.
Al
final els que van programar la manifestació unionista aconseguiren
la foto, encara que tard, però aconseguiren les dures frases del
CDR, titllant al President Torra i el Conseller Buch de “traïdors”,
afegin : “Ho
pagareu”.
I
acabo aquest modest escrit amb el darrer paràgraf de l'article de
Toni Soler “Lliures
per un dia”,
que he trobat a la darrera plana (Nº 80) del diari ARA d'avui 30 de
setembre, a l'edició de paper, i diu: “Sempre
recordarem l'1 d'Octubre, perquè qui tasta la llibertat un sol dia
l'enyora la resta de la seva vida”
. Continuarà.
Un
A
CORRE-CUITA,
fet lentament, teixint-lo amb paciència, però ha valgut la pena.
Víctor Lluelles i Cardona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)