AQUEST
25N…,VOTEU A QUI VULGUEU ...,
...PERO VOTEU INDEPENDÈNCIA...
Se
que estem en immersos en plena campanya electoral, la del 25N a Catalunya. I segurament la nostra campanya electoral
mes decisiva dels darrers 30. Decisiva pel futur i la supervivència del nostre
país que ja ha arribat a la punta del penya-segat empenyuts per una Espanya que
ens menysprea en tots els aspectes, que no ens vol, nomes per munyir-nos com un
vaca. I ara molt concretament per la dualitat de partits que fora d’Euskadi i
Catalunya - malgrat els dolgui - s’alternen al poder i encara que diuen que son
molt diferents al fons i en l’espanyolisme son gairebé iguals , ja em dit
moltes vegades que es podrien fusionar i convertir-se en un partit únic que és
digues PPSOE o potser millor PE, de “Partidor Espanyol” , car. Dons fan les mateixes politiques ,
siguin socials, econòmiques , però sobretot en el que diuen territorial. En definitiva ens volen
tocar el voraviu, per dir-ho en fi, a Catalunya i a Euskadi, uns mes directes
els altres molt mes sibil·lines però amb les mateixes intencions.
Les campanya.
Sabem
que totes les campanyes son dures, però aquesta per la seva importància
intrínseca encara ho es mes, semblava que primer , fora d’aquí, no interessava
a ningú, ja que els aconteixements ens ha agafat a tots amb el pas canviat.
Fins
alguns diuen que a tocat la línea de flotació d’una Espanya “ UNA, GRANDE Y LIBRE “, en la que
molts es prenent la Constitució com
si fos el “Movimiento Nacional “,
amb els seus “ Principios increbantables
”, en teoria immutables, recollits en la “Ley de Principios del Movimento Nacional” a la que tots havien de
jurar fidelitat als Principis, que com sabem, també ho va fer el Borbó i tampoc
els va complir.
Aquesta
es una campanya molt difícil , doncs ho es perquè està en joc moltissim, el
futur país, i com quedarà desprès del 25N i sinó fixem-nos en les grans astracanades que és diuen, sobretot els
unionistes.
Grans astracanades.
Un
polític molt important d’aquest país em va dir que el mes dur i difícil d’unes
Eleccions es fer llistes electorals - i ho he pogut comprovar personalment
manta vegades - doncs surt , per dir-ho en fi: “lo bo i millor de cada casa “.
De totes maneres, penso ,
que hi ha quelcom pitjor que fer llistes i de les moltes falses veritats que
tots diuen - per no dir mentides que els hi sap molt greu -, em refereixo a les
grans astracanades , que tots diuen, uns mes que els altres. En diuen tantes
que fan esgarrifar i si les posem una darrera l’altra serien molts mes llarg
que aquest article i es per això que poso alguns personatges dels que les han
dit mes grosses i que cadascú busqui , si li be de gust, les diferents
astracanades, on fins i tot en podríem fer un Top Ten si segueixen tota la
campanya, ja que nomes som al principi. La llista podria ser: Marcel.li
Iglesias (PSOE); Rubalcaba (PSOE); Garcia- Margallo (PP); Jose Montilla (PSC);
Alicia Sanchez-Camacho (PP); Albert Rivera (C’s);Garcia-Albiol (PP); Carmen
Chacon (PSOE); Gallardon (PP) i molts mes.
La nostra gran oportunitat, "Catalunya,
nou Estat d'Europa"
Mai com ara. Tots plegats
podem posar la primera pedra a la construcció “nacional “ d’un Estat Propi
dins d’Europa, o votar : Estat Propi, dret a Decidir, independència,
etc., etc., encara que com sabem i anem veien aquest dies, els espanyols
i els espanyolistes ens posaran totes les pegues i ens diran des de cul d’olla a n’amunt, perquè tothom si
juga molt. Nosaltres tenim de ser ferms per moltíssimes raons, però sobretot
per si podem anar a una "Catalunya,
nou Estat d'Europa", tal com deia la pancarta de la capçalera de la gran manifestació de l’11s12, que amb els seus 1,5 milions i
mig van omplir literalment el centre de Barcelona, que convocats per l’ANC ,
arribats de tot arreu i que amb la seva força, les seves imatges i declaracions
varen donar la volta al món i tot va canviar.
La porti qui la porti…
La independència volem dir, clar!!! Si perquè soc dels que
sempre he pensat que la independència la
tindrem, o tindran de portar
entre tots, malgrat els que pensaven, i deien, que nomes determinades opcions
politiques eren propenses a fer-ho , sinó que te de ser una acció col·lectiva i
tranversal.
Ja m’ho deia fa anys un amic
meu de l’Esquerra abertzale, al preguntar-li que farien: “...si la dreta o en centre-dreta
(el PNB ) guanyava les Eleccions i ells hi aconseguien la independència
- com va provar, sense èxit el Lendakari Ibarretxe, amb el seu Pla - del País Basc...” i l’amic abertzale
em contestà : “ ...a nosaltres, tan ens és qui la porti, quan la tinguem ja ens
espavilarem, doncs serem un país “normal”, això es el que tindrem de
fer nosaltres quan la tinguem..., la porti
qui la porti, llavors ja ens espavilarem.
Així doncs, tots a votar, això si a votar INDEPENDÈNCIA...!!!
Víctor Lluelles i Cardona
14.11.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada