EL SEGON TOMB PER LA CATALUNYA INTERIOR. (3)

12.10.12 

EL SEGON TOMB PER LA CATALUNYA INTERIOR. (3)

Del 15 al 20 d’agost del 2012.

De Sitges a Tortosa, Roquetes, els Ports de Beseit (Mont Caro...), Amposta, l’Aldea, el Delta d’Ebre (Jesús i Maria, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Poble nou del Delta, etc.), Sant Carles de la Ràpita, l’Horta de Sant Joan, Ascó, Lleida, Cervera i cap a Sitges.

Baixada i dels Ports i del Caro.

Desprès de gaudir de l’alçada del Caro i de tota la plana de l’Ebre, desprès de guaitar des d’aquestes altures les llunyanies de les terres de la Matarranya, de les muntanyes de Prades, la mar que banya el Delta o les zones de Terra Alta barrejades amb les de Gandesa decideixo començar a baixar. En aquest recorregut m’aturo diverses vegades, doncs al baixar em va molt be fer fotografies, enregistro perfils muntanyencs, boirims, pujols, i flors, quan arribo al trencall que va cap al Portell per una banda i a la Matarranya per l’altra , em dirigeixo enrere i a vaig observant el munt de cases i torres que hi ha en aquesta part dels Ports, no ho entenc, però !!!. Al cap de mes d’un quilòmetre trenco cap al restaurant el Pou de la Neu, recordant que abans si menjava típic i força be, era una hora que en aquella mena de vall hi feia molta calor, malgrat estar a uns 1200 metres d’alçada. Decideixo fer una cervesa, i entro al restaurant,- una casa d’una planta ,que sembla un refugi, amb parts de fusta que devia créixer segons necessitats - al costat d’una esplanada que serveix d’aparcament i dona a una riera seca. Només a l’entrar trobo als propietaris que asseguts triaven “Bajoques” tendres - un nom de les mongetes a les Terres de l’Ebre -, em refresco mentre parlo una mica de tot i d’aquelles terres, amb el fill gran de la casa i uns veïns, Observo mentre preparen pel dinar del migdia i desprès d’una estona cap a vall, paro una mica al Portell i tot seguit continuo les zigues zagues del Cargol i com abans faig fotos a plants, boires i cabirols, etc.  

De nou a la base del Mont Caro.

A l’arribar a baix de tot de la carretera del Cargol, encara em recordava un xic del verset que vaig llegir a la part dreta de la columna roquetenca del mirador:

Neu, rosades, sol i vent

garlandes que et coronen

colós caro roquetenc,

et volem lliure

com l’aire que t’envolta.

Roquetes, 1989

....................................

Desprès de passar de nou per aquella carretera que esta plena a cada banda d’oliveres, travesso per damunt d’un petit canal vuit que hi va perpendicular i m’aturo a la dreta on hi ha un cartell de la Plataforma en la Defensa de l’Ebre, amb una certa ironia esta patrocinats per la Barbaritat de Catalunya, Unió de Pagesos, Comunitats de NO regants i ells mateixos, on hi diuen: “Estan fen esta obra per transvasar l’Ebre a Valencia”, acabant : “Perdoneu per les molèsties” , ho guaito una mica, faig fotos i me’n ric per l’acudit visual.

Petita parada a Roquetes.

El que no havia fet a la pujada, ho vaig procurar de fer-ho al baixar, primer perquè volia fer un mos i donar una volta gaudint i recordant, doncs aquí a Roquetes als anys vuitanta hi vaig treballar uns quatre anys .

Ara Roquetes es una població de mes de vuit mil habitants, cada vegada mes empegada a Tortosa, però la part central no ha canviat molt, és el segon municipi de la comarca, amb 136,64 km2 en extensió, on la major part del seu terme correspon a la muntanya dels Ports de Beseit. La seva església parroquial està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, encara que Sant Gregori i la Immaculada també son patrons del poble. Amb el seu famós l'Observatori de l'Ebre, fundat el 1904 pels jesuïtes per estudiar les relacions existents entre els fenòmens geofísics i l'activitat del solar. 

Aparco prop del Restaurant Amaré , passat el Mercat i el Canal - ple a vessar- de la dreta de l’Ebre- vaig ho donar un tomb pel poble i finalment entro sense saber-ho a fer un mos a un local que fou d’un amic meu, amb la mestressa parlem d’ara i d’abans del poble,  Desprès d’estar-me unes hores a Roquetes mirant els canvis que si varen produint durant el temps que no hi havia estat, decideixo anar a Amposta  ...

Anada a Amposta.

Surto de Roquetes a l’arribar a la rotonda que ara fa d’unió amb Tortosa vaig cap a la dreta,  i és llavors quan em passa pel cap :

De Roquetes vinc,
de Roquetes vinc,
de Roquetes baixoooo!!!

...

Del famós grup de la terra Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.  

Vaig en direcció a la carretera que passa paral·lela al Canal de l’esquerra que es l’anomenat Sami del mig, desprès de passar Campredó torno a la vora de l’Ebre creuant per sota els ponts del tren, del TGV i  l’A-7, entro a Amposta per darrera de nou, per variar, al costat  del Canal, com que es una zona que conec força i estant de Festa Major em costa poc d’aparcar prop de La Lira Ampostina.

Continuarà  

Víctor Lluelles i Cardona
12.10.12