UN
TOMB PER LA SEGARRA, ( DE CERVERA A MONTFALCÓ - MURALLAT) (1 de 2)
Desembre
del 2013
Desprès
d'un temps de transició, vaig a Cervera, més sovint que abans ,
enguany ho he fet uns quants dies d'aquestes festes Nadalenques com
d'altres vegades en aquests anys d'exili,volgut, tant físic com
mental. Quan vinc faig algun tomb per la capital segarrenca i si puc
pels seus voltants doncs formen part del meu ADN. Acostumo a
passejar-me, guaitar-la i fotografiar-la com si fos en un lloc
desconegut , però a la vegada comprovo, que com és llei natural,
que l'únic mig perdurable en la vida, són els records i els llocs
que un ha conegut, si és que la memòria sia selectiva ho arxivada
no ens falla. Permeteu-me aquest petit preàmbul d'aquest segarrenc i
cerverí bastant descastat i fem-ne un tastet.
L'anada a Montfalcó Murallat
Fa molts anys , - potser mes d'una quinzena- que no havia trepitjat Montfalcó Murallat, i en aquella època en veure'l, amb l'acompanyant, ambdós quedarem de pasta de moniato, perquè pràcticament a l'interior de la derruïda muralla , era un verdader pedregar i tot el poble-castell estava tot deixat de la mà de Déu.
Així doncs el diumenge desprès dels Sants Innocents decideixo anar a veure el “ Cordes..., sur ciel” de la Segarra, ja que tothom em deia que estava tant arranjat i que feia tant de goig,ho volia veure com Sant Tomàs en viu i en directe. ( Cal dir un bon arranjament,amb un bon projecte que va començar fa més de deu anys i la restauració de les muralles, l'església i voltants es ve produint des de l’any 2003.
De Cervera a Montfalcó Murallat.
Des de Cervera agafo la carretera de Les Oluges a Sant Ramon (la C25) desprès de travessar per damunt L'Eix,i l'A2 donant un munt de tombs per diversos escalectrics com si fossim a L.A., però en petit, qui ho ha vist i qui ho veu, veig una central receptora d'electricitat i penso ja ho conec ---encara que un xic mes enllá hi ha una finca on als bancals hi ha crescut un munt de plaques fotovoltaiques, ès el progres, i que tomben com uns gira-sols tecnologics, a partir d'alli no a canviat pas molt, fins el parell de rotondes en els tencalls de rigor.
Passades el poble de Les Oluges es trenca a la dreta per la carrertera que va a Vergos Guerrejat, Estaràs i Sant Guim de Freixenet, ara es passa per sota L'Eix Tranversal i un poc més enllà , abans del famós Mas Ribera , - una finca particular coneguta i gaudida des de la meva epoca pels veins de la zona-, a l'esquerra hi ha en trencall cap a Montfalcó Murallat, pujo els 800 m. de rigor i a l'esquerra em poso en un discret aparcament d'una trentena de llocs, encararat al sudest.
L'anada a Montfalcó Murallat
Fa molts anys , - potser mes d'una quinzena- que no havia trepitjat Montfalcó Murallat, i en aquella època en veure'l, amb l'acompanyant, ambdós quedarem de pasta de moniato, perquè pràcticament a l'interior de la derruïda muralla , era un verdader pedregar i tot el poble-castell estava tot deixat de la mà de Déu.
Així doncs el diumenge desprès dels Sants Innocents decideixo anar a veure el “ Cordes..., sur ciel” de la Segarra, ja que tothom em deia que estava tant arranjat i que feia tant de goig,ho volia veure com Sant Tomàs en viu i en directe. ( Cal dir un bon arranjament,amb un bon projecte que va començar fa més de deu anys i la restauració de les muralles, l'església i voltants es ve produint des de l’any 2003.
De Cervera a Montfalcó Murallat.
Des de Cervera agafo la carretera de Les Oluges a Sant Ramon (la C25) desprès de travessar per damunt L'Eix,i l'A2 donant un munt de tombs per diversos escalectrics com si fossim a L.A., però en petit, qui ho ha vist i qui ho veu, veig una central receptora d'electricitat i penso ja ho conec ---encara que un xic mes enllá hi ha una finca on als bancals hi ha crescut un munt de plaques fotovoltaiques, ès el progres, i que tomben com uns gira-sols tecnologics, a partir d'alli no a canviat pas molt, fins el parell de rotondes en els tencalls de rigor.
Passades el poble de Les Oluges es trenca a la dreta per la carrertera que va a Vergos Guerrejat, Estaràs i Sant Guim de Freixenet, ara es passa per sota L'Eix Tranversal i un poc més enllà , abans del famós Mas Ribera , - una finca particular coneguta i gaudida des de la meva epoca pels veins de la zona-, a l'esquerra hi ha en trencall cap a Montfalcó Murallat, pujo els 800 m. de rigor i a l'esquerra em poso en un discret aparcament d'una trentena de llocs, encararat al sudest.
Ja
sóc a dalt.
Des
d'alli començo a donar una volta de cincumvalació pel voltant de la
closa i alta muralla que observo detingudamnet, admirant, gaudint i
fotografiant tots els punts cadinals de la comarca de La Segarra i de
molt més lluny, era un dia assoleiat sense cap nuvol pero en aquell
camì de ronda, hi feia un fred que pelava. Llavors em vaig imaginar
els estadants d'aquell Montfalcó incipient del 1074 , de prop d'un
miler d'anys enrera i sense el canvi climatic corresponent. Quan sóc
al davant de l'unica porta del murallat, una entrada doble una mica
eixamplada per què hi puguin entrar vehicles d'ara, a la segona
entrada quedo meravellat per l'aspecte de la plaça i del seu
voltant, tot molt ben empedrat (segurament molt mes que en la seva
epoca), al davant mateix si veuen els arcs del carrer Rodó, que té
aquest nom perque dona el tomb a dues terceres parts de l'interior de
la muralla.Al principi d'aquest carrer si troba el Montfalcó
Restaurant,
un establiment que uns emprenedors agossarats endegaren el 2001 i que
en parlarem més endevant. A la part alta de la inclinada pujenta
plaça hi trobrareu al costat mateix de les arcades una milenaria
cisterna que encara serveix, diuen. M'entretinc al sol mentre faig
algunes fotos a uns quants gats que s'ho convinen entre l'ombra i la
solana i vés a saber si són d'una nissaga dels principis dels temps
de la Vila tancada.
Al cap d'una
estona per casualitat torno cap a porta d'entrada i me'n vaig cap a
la dreta, per un carrer que arriba fins a l'església de Sant Pere i
només al començament veig una porta antiga i desmillorada que hi
diu Cal Foix,
hi penso aquesta es la casa pairal del meu amic Carles Foix, que quan
era jovenet havia estudiat a mi a la Mútua de Cervera i sempre deia
que era fill de Montfalcó, a partir d'allí començo a prendre nota
de les plaques de ceràmica que hi ha al costat de les portes de la
quinzena de cases i de moment trobo aquestes:
Cal Torné; Cal Miserachcs; (Antiga Casa Montanè);Cal Calderò;Cal Gomà; Cal Vila; Cal Barguès; Cal Jaume; Cal Vicens; Cal Raich ( una de les tres Cases Rural );Cal Ninyo; Cal Pastor; Cal Roger, Cal Forner, Cal Foix ...
Continuarà la setmana que bé...
Cal Torné; Cal Miserachcs; (Antiga Casa Montanè);Cal Calderò;Cal Gomà; Cal Vila; Cal Barguès; Cal Jaume; Cal Vicens; Cal Raich ( una de les tres Cases Rural );Cal Ninyo; Cal Pastor; Cal Roger, Cal Forner, Cal Foix ...
Continuarà la setmana que bé...
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada