UN TOMB PER MUNIC, 2013 DACHAU (2b.)
Del 9 al 16 de Febrer del
2013.
Anada al Camp de Concentració
( Ara Memorial) a Dachau.
Continuació ...
...
Visita a l’interior del Camp de Concentració a Dachau. (2)
Visita a l’interior del Camp de Concentració a Dachau. (2)
En
un panel informatiu prop de l’entrada, ...i
trobo de nou el jove japonès Manga..., llegeixo que al damunt de tota la teulada del Complex d’Intendència els SS hi havíem escrit amb
lletra gòtica unes altres grans i tristes ironies, com: “ Hi ha un camí cap a la llibertat. Aquest
passa per l’obediència, l’honestedat, la neteja, la sobrietat, l’aplicació,
l’ordre, el sentit del sacrifici,la sinceritat,l’amor a la pàtria”.
En
aquest lloc el 1965 a iniciativa del “Comitè Internacional de Dachau”, la
unió d’antics reclusos supervivents i l’ajuda de l’Estat Bavares es va fer un
museu commemoratiu de l’antic camp de concentració.
Ara
aquest lloc hi ha un museu, sala d’exposicions, cinema, administració,
biblioteca, sala d’estudis, etc, ). Abans d’entrar faig un munt de
fotografies a la part de l’exterior on hi ha el Monument Internacional fet
l’any 1968 per l’artista Nandor Glid que contrastava amb el blanc de la nevada
i entro a dins el Complex, ara Museu- Exposició, per la primera porta
del lateral dret en forma d’u que te aquest edifici. Nomes a l’entrar en una de
les estances hi veig un lloc que venen
llibres, catàlegs, informació, vídeos i records de la historia del Camp, ni
havia en molts idiomes , menys els català i el castellà, malgrat tot, en
compro, un en francès, que hi ha tota l’explicació del camp de Dachau i el
seguiment de l’exposició. Vaig anar
passant endavant i veig la sala de grups i
observo dos grans panels on si veuen els milers de Camps de Concentració, Treball i Extermini que el regim Nazi va
estendre per tot Europa, ( on com tots sabem les SS del 1933 al 1945, varem
aplicar les seves politiques de la por, d’explotació , genocidi i extermini de
milions de jueus, opositors ,
comunistes, antifeixistes , etc., etc., mentre, els alemanys, els europeus
i la resta del món és va passar anys mirant cap un altre lloc). Tinc de dir que
l’interior d’aquest edifici es una barreja d’una exposició dins el lloc tètric
que va ser abans, amb unes parets poc restaurades perquè així es vegi com era
en els 12 anys d’existència del Camp on s’experimentava amb el terror. Continuo
a la sala següent on hi ha en grans panels per ordre, l’antecedent històric de
com fou possible la dictadura nacionalsocialista, ...., entro a la primera sala d’estudi on trobo la documentació de la República de Weimar on
es veu com si va arribar, passo a la sala
on desvestien els presoners i precisament hi ha fotografies d’actes
inhumans. Plafons amb els principis del Camp de Dachau, la segona sala d’estudi amb la propaganda nazi,
la sala de vídeos on es poden seguir
els relats d’antics presoners , una sala
de lectura. Veig la paret unes lletres gòtiques molt grosses que hi diu Rauchen
verboten, prohibit fumar,
uns SS molt fins per algunes coses i molt cruels per d`altres. Passem a les
sales grans, la primera esta dedicada als reclusos de Dachau del 1933 al 39 - any
del començament de la 2ª Guerra Mundial i fou quan el funcionament del Camp va
canviar completament -. La segona on s’explica com les SS dirigien el Camp. La tercera, a l’antic bany de reclusos, on si
exposa les condicions de vida - quina ironia - al Camp del 1933 al 39. La
quarta d’aquest cantó hi ha el Camp duran les conquestes militars nazis.
A
la meitat del local i tres quartes parts de la visita hi ha una sala de cinema
molt gran, on es van passant seguidament 3 o 4 pel·lícules dels execrables fets
del Camp de Dachau, i d’altres camps d’arreu. Hi entro, descanso , observo i
m’esgarrifo a la vegada, al davant d’aquesta sala que es el centre de
l’edifici, hi ha un espai amb models , maquetes i plànols del Camp i de la
zona. Al costat hi ha una sala d’audicions
amb la musica dins del camp. Des d’allí
passo a quatre grans sales on podem veure l’apoca dura del Camp de Dachau que
va del 1942 al 45.
Vaig a veure el “bunker”.
Desprès
de passar per tota la llargada de l’edifici- exposició arribo a la porta de
sortida cap al “bunker”, mentre al
davant meu ... trobo de nou el jove
japonès Manga...,que surt per la mateixa porta, al cap d’una estona mentre
miro la sala on hi ha la historia del camp despres de 1945, surto al pati cap
al “bunker”, així s’anomenava l’estaro o calabós, un edifici, estret i paral·lel a on ara
estic. En aquest lloc i en el seu pati era l’autentica central del terror on es practicaven, assotaments, tota classe
d’actes terrorífics , àdhuc afusellaments descriminats contra els reclusos. El
1999 ho van convertir en una exposició permanent. Desprès de passar per la distancia del mig patí , entro per la
caserna SS, al mig del “bunker”, i
vaig cap a l’esquerra fins arribar a una reixa que no deixa anar mes enllà,
desprès de passar per cinc o sis cel·les per banda. Giro i torno a l’inrevés cap a la dreta de
l’entrada on hi ha unes trenta cel·les per banda en un passadís que sembla que
no s’acabi mai, segueixo poc a poc observant cel·la per cel·la, tan les que
estaven tancades amb les petites finestres enreixades i els forats enreixats o
no de les matusseres portes, o les que no hi havia portes i com a moltes hi
havia la historia d’alguns dels que les havien patit o algunes de les seves
frases projectades a les fosques parets , fins arribar al final de tot, a dins
sento l’angoixa, la fredor i la claustrofòbia dels tancats.
...
Continuarà
...
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada