dijous, 27 de novembre del 2014

PRESIDENT MAS, “ CHAPEAU...”., del 19.09.12

ARTICLE QUE FA MÉS DE DOS ANYS VAIG POSAR A "EL BLOC DEL VÍCTOR" I D'ALTRES LLOCS , ARA EL TORNO A RECUPERAR, RELLEGIR I MIRARE D'ESMENAR...

Víctor Lluelles i Cardona
..............................................

Articles del Víctor

19.09.12

 PRESIDENT MAS, “ CHAPEAU...”.

Al Cèsar el que es del Cèsar.

Tinc de reconèixer que fa unes quatre setmanes en aquest mateix setmanari, amb una emprenyada d’aquelles que em fan pujar l’adrenalina li vaig escriure de tot i força al President Mas degut a la seva proposta de demanar el Rescat al Govern Espanyol, hipotecant encara mes Catalunya i demanant diners a aquells que ens els escatiment i ens el prenent. Segurament i mirant enrere , abans d’escriure res hagués tingut de reflexionar un xic.

Tinc de dir , també, que vaig maldar, encara que no públicament perquè al molt Honorable President   no vulgues anar a la Mani de l’Onze de Setembre. Si la Manifestació mes gran de la Historia Catalana, on hi varen participar al voltant d’un milió i mig i cal sumar-hi les petites Manis que hi van haver als 947 pobles i ciutats de tot Catalunya i d’arreu, on com a mostra les estelades superaven el 80%. Una  manifestació, amb un gran ressò internacional, que ha capgirat per sempre el panorama polític català i espanyol. Una Manifestació, plena de tot, de fidels, convençuts, enfadats, famílies complertes, amb molts conversos. Una Manifestació que molts voldrien haver-la organitzat . De totes maneres el que si hi va anar fou el seu doble de Polònia.

L’endemà al mati mateix.

Ironies a part, avui tinc de lloar al President Mas que ha demostrat públicament molta valentia i enteresa, suposo empès per la gentada i les repercussions posteriors que hi hagué i haurà a la Manifestació. Prop de dos quarts de deu del matí el President Mas en aquesta primera compareixença  ja va dir que : “Res no serà fàcil, però tot és possible" i que ho aconseguirem amb:”...voluntat, majories grans i capacitat de resistència...”

I al cap de dos dies cap a Madrid.

També va mostrar molta valentia amb la llarga conferencia (de mes 3600 paraules) que va fer el 13 de setembre de 2012 en el Fòrum Europa de Madrid (Foro Nueva Economia.), en el que no hi van comparèixer cap ministre ni cap càrrec del Govern Central, etc, allí va dir coses tan clares, com un  “un avis per a navegants” , - que malgrat tampoc va anomenar la paraula Independència - , però va ser d’allò mes entenedor , dient al principi que malgrat tot creia oportú mantenir el compromisos i anar a explicar-ho el mes be possible. Destaquem la frase que ha donat la volta al món :  “Necessitem un estat”...  I es per això que cal destacar part de les explicacions de la llarga conferencia, com:

“...aquestes darreres setmanes s’ha presentat Catalunya com un territori pidolaire que fa tan malament les coses, que no té més remei sinó demanar un rescat per refinançar deutes del passat. Però com pot ser que un país com Catalunya amb un dèficit fiscal de setze mil milions d'euros amb l’estat cada any, perquè aporta molt més que no rep, hagi de trobar-se en una situació d’haver de demanar recursos per poder refinançar els deutes acumulats i que s’han de refinançar.” , “Que tinguin dificultats els qui no generen prou recursos per poder-ho fer té sentit, però que les dificultats les tinguin els qui generen els recursos i amb molta diferència no té cap sentit.”  I afirmà: “Entre Catalunya i Espanya s’ha produït un sentiment de fatiga, que penso que és mútua. Catalunya s’ha cansat de no poder progressar bé com creu que pot fer-ho dins el conjunt de l’estat espanyol, i Espanya es cansa de la manera de fer de Catalunya. A Catalunya tenim sensació que s’aporta molt, fins i tot massa. I a Espanya hi ha la sensació que Catalunya sempre demana i sempre es queixa”

President Mas, ara, per molt que us premi’m - que ho faran des del Rei fins l’empresariat d’aquí, etc. - endavant, no afluixeu, ni defalliu, doncs teniu molta gent i molt sentiment al darrere, però sobretot ara hi teniu l’anima del poble que no mort mai.    

Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada