19-23.12.17
EL
21-D, UNA JORNADA PARTICULAR.
- (1 de 2)
“De
cop em va venir al cap el títol de l'article, el que volia posar per
narrar aquests dies d'aquestes “Eleccions
mai vistes a Catalunya,ni al món”,es
tracta d' “Una
jornada particular”,
la pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, autor del
guió amb Ruggero Maccari i Maurizio Constanzo i música d'Armando
Trovajoli,estrenada el 12 de desembre de 1977 (Una mica més de 40
anys), recordada principalment per les actuacions dels seus dos
intèrprets principals: Sophia Loren (Antonietta),i
Marcello Mastroiani (Gabriele).D'aquest
film se n'han fet diverses versions teatrals,aquí el primer fou
Josep Maria Flotats.També en l'espai
que es desenvolupa estableix les tres unitats del teatre clàssic.”
“ Una història que és desenvolupa en
ple període feixista italià, el 6 de maig de 1938, Hitler visita
Roma, amb una gran rebuda-on tothom i té d'anar per força-,un dia
de festa gran per a la Itàlia feixista, que havia arribat al seu 16è
any de feixisme, i aquella era l'època de l’aliança amb el Tercer
Reich. Aquell dia en una gran casa de veïns només queden la
portera, Antonietta, una mestressa de casa trista i avorrida i
Gabriele, un estadant homosexual que té por de la policia, una
trobada de dues persones que tot semblava separar. Uns fets que
passen mentre per la ràdio
se sent la retransmissió de tot el que passa pels carrers romans.Per
no fer un ”Espoiler”,
direm que al final d'aquesta jornada
particular, ambdós quedaran de nou
empresonats, a Gabriele l'arrestarà la policia, i Antonietta,
quedarà presonera de la família,i del deure conjugal.” Com veieu
a part del nom “Jornada
particular”, té
unes certes similituds amb la repressió d'ara.
“El
19-D.Després
d'acabar el meu
Conte de Nadal,
la tradició és la tradició,i d'haver rebut millors notícies,estic
esperant que arribi el dia de “Reflexió”,- encara que de debò,
no ho faig mai, i aquesta vegada menys-. M'espero que arribi el dia
de demà, de broma, sí,sí,sí,de broma,sí,sí,sí de broma,i de
passada estic visualitzant, encara que sigui dimarts,un nou programa
de Polònia (el
programa Polònia, que ja fa uns dotze anys a l' antena de TV3, i
crec és un dels millors programa d'humor, política i societat del
món, on és fant gacs i caricatures iròniques de protagonistes
polítics i famosos,amb uns guions acurats i imaginatius que retraten
i critiquen la realitat.),que
han fet conjuntament amb l'ETB (Euskal Telebista),i que s'anomenat:
“Un
Vasco en Polònia”,que
explica en clau d'humor,ironia i l'intel-ligencia de Minoria
Absoluta,
comandada pel Toni Soler, part del procés, i com s'ha arribat fins
aquí.Haviam sí darrere d'aquesta hora llarga d'humor, critica i
història, després de la “Jornada
de Reflexió”,
i una vegada passades les Eleccions del 21-D, d'aquesta surrealista
Campanya sota l'espasa de Dàmocles del 155, a manera de nou Decret
de Nova Planta,i que sí guanyen els Unionistes, ens volen:
Desinfectar
(Borrell dixit). Tot just acabat Polònia, em poso ha gaudir de la
Sèrie corresponent de TV,i amb la seva dosi de rigor, per
Desinfectar-me del garbuix d'informació.
“El
20-D.
Ens trobe al mateix dia de la “Jornada
de Reflexió”,
una cosa que uns ho fan més que altres, molts diaris han posat
descaradament, els seus a primera plana, o han anat a reflexionar als
Mercats del país. Però els que sí que han reflexionat i fort, han
sigut els del Club dels Unionistes, que han omplert Barcelona,
Sitges, i tota Catalunya d'adhesius grandiosos amb la bandera de
l'estanc-constitucional- que deuen valdre “una pasta”, ja que es
veuen bones, però amb els diners de l'Ibex 35 i de molts altres i el
suport de la Caverna Mediàtica i etcètera, es poden fer miracles.
Per part dels indepes,, cal dir que la situació està apurada, pocs
suports econòmics, i mediàtics, però molta imaginació, el suport
de molta gent, i manta organització (Òmniun, Assemblea,CDR,
,Drets,Servidors públics de Catalunya,Universitaris per la
República,Taula per la Democràcia,..)però amb el handicap de tenir
molts denunciats,
perseguits,imputats,exiliats i empresonats,
-...i és de suposar que la cosa no canviarà pas gaire, guanyi qui
guanyi, i no m'explico si guanyen els Constitucionalistes ( Cs, PP i
PSC ), que tindrem 155 tota l'eternitat-,
“El
21-D.I
ara sí, ja estem en plena JORNADA
PARTICULAR ,
que
de debò passarà a la història.I avui ja som dia de les Eleccions
tan especials (UJP), i quan es vota en dia laborable - i ells (PP)
s'ho passen pel voraviu- si fos a l'inrevés, i no ho hagués
decretat el “Rei del 155”, com sí fossin un altre Felip V, amb
un nou Decret de Nova Planta.En circumstàncies normals les Patronals
(Foment,CEOE, Pimec,Ibex 35,...), s'haurien posat les mans al cap o
millor dit a la cartera, si el que les tenien de convocar normalment
ho haguessin establert en un dia Laborable,tenin en compte el munt
d'hores de treball que es perden en unes Eleccions Generals, i que fa
anys és fan en diumenge. Passen de les sis de la tarda i veig que
diuen que aquesta hora, ja han votat un 68,5%, 5 punts més que les
passades Eleccions, ja que en aquesta contesa es vota a la contra.
Els Unionistes contra els Independentistes,o directament a l'inrevès,
normal en una campanya tant identitària. Poso la tele (TV3), desprós
pico a altres, - que no els arriben a la sola de la sabata-,i només
estaven a màxim 2 % del recompte , quan sortia JxCat 42 escons, ERC
33, Cs 26, PSC 16, CUP 7, Comuns 6, i PP 4, o aixì, cosa que a la
lògica no podia ser. Va passar el temps i amb moltes pujades i
baixades s'arriba al voltant de l'una de la nit, amb JxCat 34 escons,
ERC 32, Cs 37, PSC 17, Comuns 8, CUP 4, i PP 3. Després de molts
recomptes l'independentisme s'imposa per 70 escons (un 47,5% o sia
que gairebè és clavat al 27-S ), encara que el partit guanyador és
Ciutadans amb 37 escons i el gran perdedor el PP, que ha baixat a 3
escons.
Continuarà.
Acabo
la meitat de l'article, minuts abans de les tres de la tarda del
dissabte 23-D, avui, a més hi ha hagut el duel Madrid-Barça, que ha
començat a la una del migdia i que ha acabat amb el resultat de 0 a
3, amb un gol al darrer minut.
De
nou BON NADAL, i MILLOR 2018.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada