UN TOMB PER FORMENTERA (3)
Del 28 de Juny al 3 de Juliol del 2012
De l’estada a Formentera.
Ja han passat mes de quinze dies des de que varem
tornar de la petita de les Pitiüses , se que estic parlant d’un dels darrers
paradisos i aquesta vegada ho vaig fer massa depressa i corrents, però ja
ho recuperaré un altre dia , espero.
Voltar per Formentera.
A Formentera malgrat el turistes, algun viatger i els hippies reciclats, si te
d’anar i gaudir-ne poc a poquet, perquè tot es petit, delicat i contradictori,
es una barreja de naturalesa en estat pur amb un intent de prendre sol, el mar
i l’oci. Poden veure coses com aquestes.
Coses singulars de Formentera.
En articles anteriors varem parlar de diverses de les coses especials o
singulars de Formentera, però n’hi ha moltes mes, com les cases, les capelles,
les esglésies, les torres de defensa, les salines , els fars, els murs o parets
de pedra seca, els molins fariners ,els pous, les cisternes, les sínies o
sènies, els escars - una paraula que no havia sentit mai a la vida- que volen
dir varadors, les sargantanes, també els arbres curiosos com les figueres
o les savines, que ara en parlarem una mica.
Alguns arbres curiosos.
La savina.
De la savina ja en diguérem quelcom en articles anteriors, però el si que
aquest dies vaig comprovar que la seva fusta s’usa actualment en les cases
noves que he visitat ( cases d’estils nou o semi antic que fa poc que s’han
edificat ) i son de savina, les bigues, els trèvols, els porxos , els marcs de
les finestres, etc. Una fusta, que es forta, típica , autònoma i que es posa
sense treballar-la gaire.
La figuera.
Les figueres son uns dels arbres mes espectaculars i es un dels fruiters
que n’hi ha mes. S’han convertit en una de les icones de l’illa - no tant com
la sargantana - per la forma que tenen des de fa molt temps. Formes que ha
sortit d’apuntalar les seves branques amb un sistema d’estalons i això fa que
el seu creixement sigui gairebé d’una forma horitzontal , i així em van
explicar les seves avantatges : “...que d’aquesta manera aconsegueixen fer unes
grans zones d’ombra a l’estiu, i que l’alçada obtinguda serveix per fer mes
senzilla la collita de les figues, i d’aquesta manera serveix perquè les cabres
i ovelles no arribin a les rames i no es mengin els fruits” .
Precisament un dia que baixava de la Mola, al migdia, amb una calor molt
xafogosa vaig parar a fotografiar les figueres, ja que a dreta i
esquerra se’n veuen moltes entre els quilometres 9 i 10 de la carretera central
que va de La Savina (el port) a La Mola , encara que trobo que cada vegada n’hi
ha menys.
Cap a La Mola - la foto mes popular.
De La Mola ja en varem parlar força en els dos articles anteriors , però en
aquest cas us voldria explicar que el dia que aneu a Formentera com es pot fer
aquella famosa fotografia - o una de semblant – la que es veu la part mes
estreta de l’illa. Es te d’anar en direcció a La Mola i a la meitat del Camí de
sa Pujada , a prop del quilòmetre 13 a ma dreta , trobareu el Restaurant El
Mirador , ja ho diu el nom , lloc on es pot aparcar molt be sense cap problema
i des d’aquí es pot fer la millor foto. La millor vista, clar, es dins al
restaurant, on la cervesa es una mica mes cara. però. La foto no la feu al
baixar de La Mola doncs es difícil i perillós aparcar i tampoc es fa la mes
bona, us ho dic per experiència.
Anant al Cap de Barbaria, passo per Cala Saona.
Igual que de La Mola del Cap de Barbaria ja en varem parlar en els dos articles
anteriors , però un dels dies que hi anava vaig aprofitar per arribar-me a una
de les cales mes populars de Formentera, es tracta de Cala Saona.
Cala Saona
El trencall per anar a aquesta famosa cala es troba a uns tres quilometres del
centre de Sant Francesc Xavier, en direcció al Cap de Barbaria que es a uns deu
u onze, des d’aquell indret fins a l’Hotel Cala Saona, hi ha prop d’un
quilòmetre, un hotel tot blanc, que no s’integra molt al paisatge, però que hi
farem. Molt a prop podem aparcar i anar-hi a peu.
La Cala Saona es troba al bell mig d’uns penya-segats grans i petits, entremig
de Punta de la Pedrera i la Punta de la Gavina, amb una platja poc profunda de
sorra blanca i d’aigües claríssimes que al migdia s’atapeeix moltíssim, l’esquerra
d’aquesta cala es plena d’escars que aixopluguen les petites barques de pesca.
N’anirem parlant mes.
Víctor Lluelles i Cardona
Fotos arxiu i/o d’en Víctor Lluelles i Cardona
Aquest mateix article del Víctor Lluelles i Cardona,
sigui d’OPINIÓ, viatges, o assaig, etc, està o estarà publicat
conjuntament per L’Eco de Sitges, el popular setmanari sitgetà que des del 1886
està en versió impresa ( i que aquest 2012 fa 126 anys d’existència), també es
publica o publicarà als diaris digitals
L’INDEPENDENTISTA www.independentistanews.cat
i
CATALUNYANEWS.COM www.catalunyanews.com , tot aixó de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada