UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (1)

 24.02.14

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (1)

Del 19 al 26 de febrer del 2014
La d'enguany deu ser la meva enèsima visita que faig a Munic, la capital ancestral de l'Estat Lliure Associat de la Baviera, ara una part important (Land) des del punt de vista turístic, industrial i econòmic de l'Alemanya Unificada. Una visita que des de fa anys faig més o menys per aquestes dates.
Munic com tots els llocs del món per moltes vegades que si vagi es força difícil conèixer-ho a fons, i es per això que aquesta vegada m'agradaria anomenar algunes coses que els turistes o viatgers esporàdics no descobreixen normalment. Ara com d'altres llocs d'Alemanya he pogut comprovar que la capital bavaresa està de moda, o més que abans, per motius molt diversos, primerament per les seves característiques de ser un lloc turístic per excel·lència i segons per la crisi imperant a Europa, sobretot al països del Sud. Deixeu-me que per constatar-ho us anomeni uns quants dels principals llocs muniquesos, com:
La Marienplatz amb la gran façana neogòtica del Neues Rathaus ( Nou Ajuntament) amb el seu famós carilló , un dels més grans d'Europa que toca i dansa a les 11 i 12 del mat, i a l'estiu ho fa a les 5 de la tarda. Aquest lloc que és el centre teòric i pràctic de la ciutat. Molt a prop hi podeu trobar el Viktualienmarkt un gran mercat a l'aire lliure que està obert tot l'any on a part de menjar i beure i podeu trobar tota classe especies, herbes, salses i més de quaranta varietats de patates entre moltes d'altres coses.
La Hofbräuhaus una de les cerveseries més famoses del món, d'obligada visita si es va a Munic, hom ho fa cada vegada que i sóc .I que es troba a uns centenars de metres de la Marienplatz, fundada com a fàbrica de cervesa negra pel Rei Guillem IV de Baviera el 1589, però que no s'obrí al public com a cerveseria fins a 1828. En la Hofbräuhaus fou on el 1920 es va fundar l'NSPD (Partit Nacional Socialista Alemany del Treball ) per part d'Adolf Hitler, encara que ho busqueu no hi trobareu cap referència ni vestigi, com si mai hagés passat (com en tota Alemanya, o gairebé).
L'Allianz Arena ( Estadi del FC. Bayern de Munic). Degut a la incorporació com a entrenador del FC. Bayern Munchen del llorejat ex jugador i entrenador ( Considerat un dels millors del món) en Pep Guardiola en la seva primera temporada del 2013-14, i seguin amb els èxits que tenia, tant l'equip bavarès en particular, com l'entrenador Guardiola per l'altra part. Tant la capital bavaresa, el seu principal club de Futbol i a la vegada el seu estadi d'original disseny arquitectonic s'han fet populars molt populars pels afeccionats al futbol, al Barça, o al mateix Pep. L'Allianz Arena es l'Estadi del FC. Bayern de Munic, tot i així i juguen els dos equips de ciutat el FC. Bayern de Munic i el TSV 1860 Munchen. Per anar-hi des de Munic agafarem el metro, línia U6 fins a l'estació Fröttmaning que no te pèrdua doncs és el final de la línia.
Es troba a uns 10 quilòmetres del centre de Munic, construït el 2002 i 2005 . Amb capacitat al voltant de 70.000 espectadors, fet amb façana d' un disseny molt futurista composta per uns 3000 panels d'alumini translúcid que sembla un neumàtic de goma.
Aquestes instal·lacions es poden visitar cada dia fins a les sis de la tarda, també amb visites guiades excepte els dies que hi ha partit. Les sis de la tarda a la mateixa hora que la façana amb aparença plastificada (d'alumini translucit) de l'Estadi canvia del seu blanc diürn per un blau o vermell-rosat nocturn (depenent de l'equip que hi juga) que s' albira des de molt lluny i sobretot de la Zona de l'autopista A29 (autobahn Munic- Berlin) o la A99 (autobahnring).
N'anirem parlant...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

I JA FA 50 ANYS D'”ELS ALTRES CATALANS”.

17.02.14

I JA FA 50 ANYS D'”ELS ALTRES CATALANS”.
Sembla estrany, com si no hagués passat el temps, ho recordo com si fos ara, i devia ser pels volts del 1964-65 quan vaig comprar la primera edició d'”Els altres catalans”, del Paco Candel,ho vaig fer a una llibreria sabadellenca que es trobava al final del carrer Creueta i al principi de la Rambla , en una plaça que com la llibreria no exposaré per no errar-la , i és que Sabadell ha fet uns grans canvis des dels temps que hom hi vivia, i d`això ja fa molts anys. Si llavors, ja vaig comprar aquell, ara cinquantenari llibre que en Francesc Candel Tortajada, Francisco Candel o mes popularment Paco Candel que li editaren l'editorial d'en Max Cahner i Ramon Bastardas , el seu quart llibre després de Hay una juventud que aguarda; Donde la ciudad cambia su nombre ; Han matado un hombre, han roto el paisaje i Els altres catalans quan tenia prop del quaranta anys, un llibre amb la traducció del castellà feta per Ramon Folch i Camarasa, i que reflexava el fenomen de la immigració a Catalunya, però sobretot la dels anys 1930 a 1960 que tant bé coneixia aquest immigrant dels anys vint , que amb els seus pares arribaren de Casas Altas, Rincon de Ademuz , ( una comarca que des dels anys 20 o 30 del segle XIX perteneix al Pais Valenciá malgrat ser molt singular, al constituir una illa valenciana en terres d’Aragó i Castella-la Manxa). La seva família es va traslladar a Barcelona quan era petit i va viure a les barraques de Montjuïc i després, a les Cases Barates del barri d’Eduardo Aunós, Can Tunis o la Marina . Si aquell llibre que llavors vaig comprar, resulta que a esdevingut en el més influent i aclaridor sobre el tema immigratori que Candel ja havia tractat en diversos articles i que a partir d'allí va llencar a la fama a l'escriptor de Donde la ciudad cambia su nombre on retratava directament com vivien els nous vinguts . Un llibre que després de les mes de vint i escaig d'edicions s'ha convertit en un estudi sociològic fonamental per a descobrir el què s’amagava al darrera del fenomen de la immigració que s'estava amagant. Entre les moltes coses que Candel deia en els anys seixanta - us recomano que llegiu el llibre, ara sense censura , jo també ho faré- triem la que diu:

“ L’únic fenomen observat és que als barris creats per la gent d’al·luvió hi ha racons –carrers, patis, escales- que són designats pel nom de la terra de la majoria que hi viu. A les Cases Barates de Can Tunis hi ha un pati de veïnatge que es diu Patio de los Andaluces perquè tots els que hi viuen són de la terra de Maria Santíssima. A les barraques de Jesús i Maria, també a Can Tunis, hi ha un carrer que també es diu Calle de los Andaluces –l’andalús és l’element que més abunda entre els nou vinguts, ja ho anem veient. (...)

Moltes de les coses que en Francesc Candel narra i explica en el seu assaig , hom ho va poder viure en directe a Sabadell principalment i d'altres llocs d'aquell Vallés- Com no hi ha res...- de llavors. I com el "replicant" de Blade Rumer he vist: “...créixer i fundar-se mes de la meitat dels barris de l'immigració de l'extraradi sabadellenc; ... molts barris que creixient amb barraques fetes dels materials mes inverosimils; ...molts immigrants que en els anys seixanta vivien en coves fetes directament a les parets del riu; ...barris com Ca n'Oriac, Can Rull o Torre-romeu, etc., que no hi havia ni un autòcton , i no se sentia ni una paraula en català ...” entre molts d'altres.

Això seria més llarg que una tesi doctoral, però resumint ja sabeu que Catalunya, com a país sempre ha estat i serà una terra de pas, d'al·luvió o un gresol, i per sort sempre hi haurà el que fa cincquanta Francesc Candel titulava “ Els altres catalans” . Gràcies per tot Paco.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN PAÍS TOT PLE D'ESTELADES.

10.02.14

UN PAÍS TOT PLE D'ESTELADES.
Resulta que tot Catalunya està atapeïda d'estelades, - i arreu n'hi ha per donar i per vendre – si doneu molts tombs comprovareu que com mai tots els carrers catalans estan curulls de les senyeres amb l'estel, omplen finestres, balcons, portes, i tutti quanti. Abans se'n podria veure alguna de despistada que els independentistes mes abrandats penjaven per algun onze de setembre, un Sant Jordi o la Festa Major de poble corresponent o simplement per donar testimoni de la seva fe, lluita i estimació vers aconseguir un país independent. Però ara, després de l'esclat del moviment sobiranista, de les manifestacions, de les diades i sobretot des de la Via Catalana, que segurament hi havia més estelades que persones, de costat a costat o agafades les mans que omplien els més de quatre-cents quilòmetres de dalt a baix de Catalunya i que es va meravellar i encara es meravella a tot el món.
Si rondeu arreu de Catalunya, no trobareu cap ciutat, poble, barri o carrer que no hi hagi una estelada permanent, fins i tot d'aquelles que ja han canviat perquè l'inclemència del temps els hi ha pres aquella intemporalitat que es pensaven els duraria fins a ser lliures. Moltes vegades es troba llocs que hom no s'hagués pensat mai que n' hi hauria tantes.
Recordem quan aquelles senzilles i reivindicatives quatre barres amb un estel, que depenguen de la ideologia o del gust era blanc sobre blau o vermell sobre groc, i que molts portaven cofois en clauers o penjolls, però ensenyaven d'amagat mentre eren criticats i mofats per il·lusos i que ara es troben i se'n fan les coses mes inverosimils.

Una bandera de lluita cap a la independència que molts partits, ara, partidaris del sobiranisme ja l'han incorporat a la seva escenografia, potser sisplauperforça i que tothom ja la considera com una imatge mes del paisatge dels nostres carrers i manifestacions.
L'estelada s'ha tornat tan famosa i popular que aquest dissabte ( 8 de febrer) passat una parella de la Guàrdia Civil anotava a Sant Celoni adreces on hi havia penjades estelades, segons el diari Ara, notícia que es va conèixer per un tuit denúncia de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que un dels veïns ho explicava així: “Han entrat dos guàrdies civils a la plaça de la Vila, i s'han posat davant de tothom, mirant els diferents edificis i aixecant els dits, comptant les estelades i prenent nota a una llibreta.” a partir d'aquí s'ha produït un rebombori la xarxa en resposta a aquest acte surrealista a Sant Celoni de la guàrdia civil per mitjà de : #GuardiaCivilTincEstelada i que fins i tot se n'han fet ressò premsa internacional com el diari “ L'indépendant “de Perpinyà.
Per altra banda l'odi a les estelades arriba lluny doncs aquest mateix diumenge (9 de febrer) passat que foren prohibides a la final de la Copa ACB de bàsquet, jugat a Màlaga i que va enfrontar el FC Barcelona i el Reial Madrid. En aquest partit l'afecció del Barça, no han pogut ensenyar estelades , doncs la policia espanyola a l'entrada del pavelló les ha confiscat , dient als portadors que la bandera estelada consta en una llista d'objectes prohibits.
De totes maneres potser aniria bé que aquest espiets que compten estelades com a Sant Celoni passessin arreu de Catalunya i així serviria pel Servei d'estadística per la sobirania. El que no saben es que a partir d'ara la bandera catalana amb estel és multiplicarà arreu dels carrers catalans d'una manera exponencial.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

RECORDANT ELS PASTORETS DE LA GALERIA A RÀDIO MARICEL . (Del 1999al 2002)

RECORDANT ELS PASTORETS DE LA GALERIA A RÀDIO MARICEL . (Del 1999al 2002)

Dedicat a tots els que varen participar i gaudir els Pastorets de La Galeria.

La meva intenció era publicar aquest article pels voltants de les festes Nadal del passat 2013, però com que , crec, ès una historia intemporal i d'interès sitgetà, per aixó que ho publico ara tal com vaig escriure en aquelles dates.

“ Remenant papers antics fa dies que vaig trobar una cosa que el seu record em va arribar a l'ànima. Es tracta d'una Postal dels Pastorets de La Galeria que varem publicar l'any 2000 que per a mi i suposo per molta gent representa, tambè, el record imprés de les emissions nadalenques d'uns Pastorets radiofonics que duran dos o tres anys varem fer pels vols de Nadal.

“Ja que estem en aquestes dates nadalenques, encara que han passat uns deu anys potser val la pena recordar uns Pastorets radiofònics que es varen fer durant al programa La Galeria de Ràdio Maricel de Sitges i que es una historia sitgetana que també forma part d'aquestes festes i que crec que valdria la pena que quedés en la memoria col.lectiva.

Petita historia dels Pastorets de La Galeria.

“Després que feia uns anys cada dissabte de l'emissió en directe, del programa cultural La Galeria, se'ns va acudir de fer uns Pastorets que varen durar fins el 2002 i posteriorment s'emitirien sovint en diferit. Aquest “divertimento” radiofònic, - com així el definirem-, fou un experiment col.lectiu que hi intervingueren moltes persones i que aquest record està dedicat a tots ells i per descomptat als molts oients que ens seguirent. Uns Pastorets que partiren d'una versió lliure de l'Estrella de Nadal de Josep CC, Tapias i Rafel Anglada i que l'amiga Vinyet Panyella i un servidor adaptarem amb il.lusió. De la molta gent que hi participarem, n'anomenarem - alguns que ja no estant entre nosaltres - i d'altres que tambè recordem com : Vinyet Panyella, Albert Roca, Jofre Vilà, Joan Duran, Vinyet Duran , Joaquim Millan, Jordi Ibañez (+), Vinyet Panyella, Pere Junyent, Vinyet Marzoa, Josep Vadell, Víctor Lluelles,Josep Maria Alegre, Daniel Molinè, Barbarà Almirall, Andreu Parcerissas, Evelyn Galvan, etc

La Postal dels Pastorets de La Galeria.

“Començarem per la part fisica que es La Postal dels Pastorets. Una postal que feta partint d'un dibuix que ens va fer l'amic i pintor Jordi Parcerisas (pare de l'Andy (Andreu) Parcerisas) i que es va publicar per les festes nadalenques del 2000-01, quan feia tres anys estava en antena a Ràdio Maricel. Aquesta postal es practicament el programa imprès i la recordança de la que potser algun dia pugui esdevenir la Petita historia dels Pastorets de La Galeria.

“Com veureu en aquest article hi hem posat una gran foto de la postal per les dues cares, on podreu veure entre d'altres coses com que: La idea del Víctor Lluelles; Adaptació sitgetana de Vinyet Panyella; Coordinació de l'Albert Roca; Direcció i narració: Jofre Vilà; Regidora Musical:Evelyn Galvan; Control de So: Josep Maria Alegre. Amb el repartiment de: Jeret: Joan Duran; Benjamí: Joaquim Millan; Batuel: Jordi Ibañez(+); Somiela:Vinyet Panyella; Pastor: Pere Junyent; Verge Maria:Vinyet Marzoa;Simeó:Josep Vadell; Sant Josep: Albert Roca; Banyeta/Llucifer:Víctor Lluelles;Sant Gabriel: Daniel Molinè; Santa Isabel: Barbarà Almirall; Sant Miquel:Andreu Parcerisas, etc”

En parlarem mès endavant.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com