dimarts, 31 de gener del 2017

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (3)

Articles del Víctor

24-30 .01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (3)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

L'era Trump, ja és aquí. i no fa gens de gràcia.

Continuació.

Acabarem l'article passat deixant que el ja 45è President dels EUA, Donald J. Trump, la primera Dama i el seu fill, rodejats d'allò més, tal com manen els canons, per molts guardaespatlles i forces de seguretat, fen la típica ruta de les escales del Capitoli fins al núm.1600 de l'Avinguda Pennsilvània, una estona a peu i l'altra caminant, tocant de peus a terra, a l'altura dels mortals, no multimilionaris, i d'alguns dels seus votants o no, que ja deuen estar desesperats pel seu elegit, i encara no ha vingut el més bo, i no diguem del munt d' “Homeless” que tant se'ls i en fot una cosa, com una altra. Mentre que a un parell de quilometres del centre del món hi havia una gran manifestació de més de mig milió de dones, diuen la més gran des de la Guerra del Vietnam, a part de les gairebé un miler de "manis” del mateix estil per a tot el món, això abans de començar el mandat. 

L'embolica que fa fort del President Trump.

Som el 28 de gener del 2017, i ja en fa més set de la presa de Possessió de l'UltraDretà i polèmic multimilionari Donald J.Trump com el 45è President dels EUA.

Precisament quan fa 72 anys i un dia de l'alliberament del Camp d’Extermini Nazi d' Auschwitz, ja que fou el 27 de gener de 1945, quan va ser alliberat per les tropes soviètiques. Ara és el mateix dia que es celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Però d'això en parlarem més endavant.
Un nou President que en només set dies i escaig, ha firmat i ha dit un munt de barrabassades que té tot el món acollonit - i ara ja ho comencen de estar els seus mateixos votants i molts habitants dels EUA.Trump i la seva administració entre moltes altres declaracions, plantejaments i signatures ha dit i fet:

El mateix divendres 20 de gener, va firmar el decret contra l'ObamaCare, l'assegurança mèdica promoguda pel President Obama; el dilluns 23 de gener,firmar la sortida dels EEUU. del TPP (L'Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica, conegut com a TPP, principalment promogut pels Estats Units, i altres 11 països: Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Malàsia, Brunei, Singapur, Vietnam, Canadá, i de Llatinoamèrica Mèxic, Perú i Xile. ); La prohibició de finançar ONG's estrangeres que vagin a favor de l'avortament; el dimarts 24 de gener,firmar la construcció de dos oleoductes polèmics; el dimecres 25 de gener,firmar la construcció del mur amb la frontera amb Mèxic; el divendres 27 de gener, firmar el veto d'immigrans procedents dels països que Trump vincula al terrorisme islàmic ( i que els que no hi són, és perquè són aliats dels EE.UU., o bé és que Trump hi fa negocis...), a més,...La nova administració Trump, aposta per la desaparició de l'Euro i la dissolució de la UE; Trump amenaça amb un impost del 20% als productes mexicans; Congela el programa de refugiats i comença el veto als musulmans - desafiant a jutges i fiscals de més d'una setzena d'Estats que hi estant en contra, i de passada dona més poder a Bannon, l'ultra ideòleg del veto-.

Tot i així, també si han posat en contra, gent com : Els líders del Congrés i els Caps del Pentàgon i de la CIA, asseguren que la Llei d'Obama no es canviarà; Una associació de metges que en representa uns 66.000 i que blasmen contra la política immigratòria dels EE.UU ( per fer por als nens immigrans); Google crea un fons de 4 milions de dòlars per donar suport a les organitzacions d’immigrants.Fons que ajudarà a finançar quatre organitzacions que lluiten pels drets dels immigrants; Al voltant d'un milió de britànics han signat perquè el govern impedeixi la visita oficial de Trump; El President Mexicà Enrique Peña Nieto va anul-lar la seva visita als EUA, pel tema del mur; i un llarg etcètera.
I la darrera hora d'aquest dilluns 30 de gener del 2017 me n'asabento del munt de crítiques mundials al decret de Trump revelen la seva primera crisi global amb la crítica de la països mundials i institucions internacionals que expressen la seva indignació al decret de Donald Trump que veta l'entrada als EUA de ciutadans de set països majoritàriament musulmans que són: l'Iran, l'Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen.Tot això, quan només és a una setmana de la presa de possessió com a president i ja té la primera crisi global.

A més si han sumat: La Lliga Àrab, Indònesia, la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), Unió Europea, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Suïssa,Canadà...

I per acabar-ho d'adobar, a deu dies justos després de la presa de possessió, ha passat una altra cosa inèdita quan un President sortint dels EUA, digués alguna cosa, ( quan normalment no es posen en res, només a descansar, fer conferències i escriure llibres i memòries.). Aquesta va ser la primera declaració de l'expresident Barack Obama des que fa poc va abandonar la Casa Blanca, dient que "els valors nord-americans estan en perill", i alhora que està en contra de les mesures migratòries adoptades per l'actual president, Donald Trump.

Mireu si el fet de tenir de President d'EE.UU a Trump afecta a tot el món, i si n'és de greu, que el Rellotge de l'Apocalipsi*, s'ha avançat fins a 2,5 minuts per arribar a les 12 (Això vol dir que s'atansa a una - teòrica- Hora fatídica d'una possible Guerra Nuclear, amb conseqüències imprevisibles), i és la segona més greu des del 1953.

Continuarà, i molt...

Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 24 de gener del 2017

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (2)

Articles del Víctor



20-24.01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (2)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

Continuació.

L'era Trump, ja és aquí. i no fa gens de gràcia.

Amb puntualitat britànica, organització alemanya, parafernàlia americana i un xic de xou bussines hollywoodenc molt descafeïnat, això sí amb la ciutat de Washington D.C, vigilada per uns trenta mil agents de policia. A les sis en punt de la tarda, - hora d'aquí- s'ha fet la Pressa de Possessió del 45è President dels EUA,Donald J. Trump, que des del balcó del Capitoli, ha promès el càrrec sobre dues bíblies, una que li va regalar l'any 1955 la seva mare i la de sempre, que va pertànyer a Abraham Lincoln.

En el moment d'aquesta Pressa tenia la popularitat més baixa de la història, i diuen que té el suport de molt menys d’un 40% dels nord-americans.

Un inusual discurs d'investidura.

Seguidament, en un discurs de 16 minuts el ja president dels EUA va recuperar el to agressiu de la seva campanya amb un discurs d'investidura molt contradictori…: Ultradretà, Populista, Proteccionista,Demagog, Misogin,etc.

Aquest President, ultra demagog i força contradictori, que diu que va contra l'Elite i l'Establiment, quant ell i la gent del seu Govern pertanyent, també, en una altra casta encara més perillosa. Que va contra els estrangers, “de facto”, quan és en un país que els estrangers són grans minories des de fa anys i panys. Un President que vol retornar de cop les empreses que s'han traslladat a l'estranger, i les seves empreses estan espargides arreu del món.

Amb un discurs Ultra Nacionalista amb manta referència “al patriotisme blanc i anglosaxó, i a Déu com a protector d'america “ que molts dictadors del passat i actuals, signarien, digué coses com:“Siguem negres, marrons o blancs, tots sagnem la mateixa sang vermella dels patriotes, tots gaudim de les mateixes llibertats glorioses i saludem la mateixa grandiosa bandera americana”,quan té un país partit per la meitat i que la discriminació racial i econòmica que segueix vigent en la vida nord-americana.

I va continuar dient, amb la satisfacció, dic jo, dels seus amics ultradretans: “Seguirem dues regles senzilles: comprar americà i contractar americans”. Aclarint que que volia construir moltes infraestructures, creant nous llocs de treball, i treure les ajudes oficials. Remarcant que: “Amèrica tornarà a guanyar, a guanyar com mai abans. Recuperarem els nostres llocs de treball i les nostres fronteres”.

I va continuar dient:”Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball”.Amb aquestes paraules Trump barreja el nacionalisme econòmic i un Proteccionisme radical, que ho acaba definint contundentment així: “Una nova visió governarà la nostra terra. Des d’aquest moment, serà Amèrica primer”. Tot això ho deia amb un llenguatge gens habitual en els discursos d’investidura, que acaba amb un populisme total, dient: “Compartim un cor, una llar i un destí gloriós”

Es va passar l'estona maldant la globalització, quan aquest país que ara dirigeix com a President, els seus negocis i els dels amics de Govern i d'administració amb les seves empreses multinacional - que tothom coneix de sobres- van contribuir a crear i potenciar, viure per veure.

I va continuar dient:”Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball”.Amb aquestes paraules Trump barreja el nacionalisme econòmic i un Proteccionisme radical, que ho acaba definint contundentment així: “Una nova visió governarà la nostra terra. Des d’aquest moment, serà Amèrica primer”. Tot això ho deia amb un llenguatge gens habitual en els discursos d’investidura, que acaba amb un populisme total, dient: “Compartim un cor, una llar i un destí gloriós”

Es va passar l'estona maldant la globalització, quan aquest país que ara dirigeix com a President, els seus negocis i els dels amics de Govern i d'administració amb les seves empreses multinacional - que tothom coneix de sobres- van contribuir a crear i potenciar, viure per veure.

Després de fer el dinar tradicional al Capitoli, convidat pels Congressistes, varen fer , també, la tradicional caminada-desfilada - tot forma part de l'espectacle-, que va des de les escales del Capitoli fins al núm.1600 de l'Avinguda Pennsilvània, la seva nova residencia. En aquest trajecte pogueren comprovar la disminució de la gent que hi havia assistit.

.............

Protestes sense precedents.

Paral-lelament a la Pressa de Possessió hi hagué, l'anomenada Marxa de les Dones per Washington D.C, una multitudinària manifestació que arreplegà més de 500 mil persones i es calcula que és la més gran des de la Guerra del Vietnam, a part que arreu del món mundial n'hi ha hagut més de 700 del mateix estil, i tot això només començar el mandat d'aquest nou President Ultra, Misogin i Proteccionista del tupè ros, que pel que sembla no rebaixa ni un borrall del que va dir en la Campanya Electoral, ans el contrari. 


...............

Sabem que malgrat tot, per molt que el critiquem, recopilem i exposem els seus plantejaments executius, siguin polítics, econòmics, o morals, el ja 45è President dels EUA, el polèmic Donald J. Trump fou elegit democràticament. Però, pot ser que enyorarem Barak Obama.

Continuarà, i molt...

Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 20 de gener del 2017

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (1)

Articles del Víctor


14-20.01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (1)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

Pròleg i epíleg


Com a pròleg direm que això que comença avui, 20 de gener del 2017, pot no ser una novel-la , ni una tesi doctoral, ni una gran enciclopèdia, el que segurament serà una sèrie que començarà i vigilem que ,sobretot no acabi en drama.

Aquest escrit el vaig començar fa cinc o sis dies i quan acabo la primera part és el dia del Jurament del Càrrec del 45è President del President dels EUA, Donald J. Trump.Un home molt polèmic que ha arribat el lloc de poder més alt del món. Un home molt polemic que ha arribat el lloc de poder més alt del món.És per això que m'avanço amb l'epíleg, perquè a més de veureu, potser ho patirem, així hem triat com a subtítol una frase semblant a la que deia l'Obèlix: “Són boixos alguns nord-americans“, doncs nosaltres, amb tots els respectes, l'hem parafrasejat.


Avui, 14 de gener a sis dies de jurar el càrrec el Nou President dels EUA, Donald J. Trump, amb el seu Govern de Supermilionaris i ultres (fins i tot Clint Eastwood, que diuen que seria el nou Director de la Reserva Federal. Ja se li veia un cert “ramalasso” quan feia “pelis”, com: “Sin perdon”, “ El bueno, el feo y el malo”, o les de “Harry, el Sucio”..., ara no li caldrà que faci guions doncs ja ho viurà en directe, si el designen pel càrrec. Malgrat que el considero un gran director.),Trump només sent President electe, ja ha començat ha organitzar més merdes que gairebé tots els seus 44 predecessors junts. I qui ho hauria de dir que en ple Segle XXI, que molts feixistes i ultres de tot el món es deuen remullar la gola, brinda'n per la víctòria de Donald Trump, que el deuen tenir com el seu màxim referent-. I no diguem que el futur Cap del país més poderós del món, això sí amb permís del seu banquer,la Xina (RP de la X) - amb el qui ara, sembla, que si vol barallar -.I en teoria, no ha començat a manar, quan ja està mig món espantat, i molts compatriotes se li van posant en contra. 
I tirant enrere veurem, que el Dijous, 12 de gener, quan va fer la primera roda, diuen de premsa, i es diu que el seu Facebook el van seguir en directe uns quatre milions d'internautes, - veiem que aquest serà un President, On Line, o manarà a cops de Twitter, a més es va permetre el luxe “d'admetre que Rússia va piratejar Clinton”; amenaçant a la Premsa, i va negar la paraula a un periodista de la CNN, això només per començar.

Tots els extrems es toquen.

Ja ho diuen que a la llarga “tots els extrems es toquen”, aquesta dita tan repetida, en aquest cas com si l'haguessin fet especialment pel personatge que ens ocupa, i que com aquell que no vol la cosa ha arribat a la presidència dels EUA.

Mireu si aquest nou President Trump és amic de Rússia, que li han fet unes Matrioixkes commemoratives, potser és per qüestió de tradició, folklore, turisme o màrqueting, o una barreja de tot plegat, -ara sembla que de debò s'ha acabat la Guerra Freda-. Encara que aquí no podem pas dir res al respecte, ja que també és vàrem fer uns caganers abans d'aquest Nadal, amb la seva figura rossa que feren la volta al món ,potser va servir per acompanyar en Vladímir Putin, com a la vida real.

Potser la únic avantatge és que aquest divendres 20 de gener del 2017, el ja 45è President dels EUA,Donald J. Trump, baixarà del pis 56 de la Trump Tower, - de la Cinquena Avinguda a Manhattan, núm.725, cantonada del carrer 56, de Nova York, fins a La Casa Blanca de Washington D.C.,- a l'Avinguda Pennsilvània, núm.1600, i al Despatx Oval, així, gairebé, es trobarà a peu del carrer com la majoria dels mortals.

Continuarà, i molt...
Víctor Lluelles i Cardona

dilluns, 9 de gener del 2017

RECORDANCES CERVERINES. (7- 1) - RECORDS DELS ANYS SETANTA.

Articles del Víctor


RECORDANCES CERVERINES. (7- 1)

RECORDS DELS ANYS SETANTA. 



La fundació del CES-Centre Excursionista de la Segarra. Una nova Agrupació Sardanista de Cervera. ( Les dues auques ...)

07-09.01.17.

En homenatge a Francesc Bravo i Alcovè.

Recordàreu que a l'abril de l'any passat (18.04.16) vam posar en marxa les Recordances Cerverines, i llavors fou com si obríssim la Caixa de Pandora de molts records cerverins que tenia força tancats, i que cada vegada que en remeno alguns me'n surten un munt, empegats els uns amb els altres, i això es dispara en projecció geomètrica i sembla que no té aturador.

Aquell dia vaig començar, com sabeu, explica'n-vos quan l'any 1972 en Lluís Llach vingué a cantar a Cervera (i ja fa prop de 45 anys) un recital especial, que hom en fou el presentador, i que fou un dels primers actes que va organitzar la recentment reorganitzada Agrupació Sardanista de l'època , que ja aclarirem que es volia fer més activitats, socials i de país de les purament sardanístiques.

....................

Posats a recordar,i tirant més endarrere en el temps, remenant-me el magí i internet, i buscant paral-lelismes de l'època, aquell mateix any (1972) es va crear el Centre Excursionista de la Segarra (CES), i he descobert en una de les webs del Centre, concretament la http://www.ces.cat/present/ , on hi ha un text explicatiu de com i quan va néixer el CES, i que l'ofereixo íntegrament:

BREU HISTÒRIA DEL CES

Hivern de 1972, una Cervera de 5800 habitants sense tradició excursionista ni associativa assisteix al naixement del Centre Excursionista de la Segarra.

La primera etapa és molt activa, tant des del punt de vista excursionista com social. Es fan acampades, es promou la Diada de l’Arbre, es fa un curs de monitors de jovent i un altre de socorrisme.

A començaments dels 80 el volum d’activitats comença a caure. Alguns dels socis més actius marxen a estudiar a fora i d’altres abandonen de mica en mica la pràctica excursionista.

A partir de 1984 el Centre ja només existeix als arxius de la Federació.

A l’hivern de 1990 s’inicia en un entorn associatiu en plena ebullició un moviment de refundació del Centre. Tots els promotors provenen d’altres entitats locals, però els uneix l’afició a la muntanya i l’arrelament a Cervera.

L’entitat té actualment 600* socis i edita semestralment un calendari d’activitats, on es poden trobar des de caminades, sortides d’alpinisme, esquí de muntanya, barranquisme, escalada, bicicleta de muntanya, coves…”



*En aquesta pàgina i posa, que l'entitat té 600 socis, i en la pàgina oficial hi diu que són 900 socis, - una cosa que em va plaure molt, doncs si ja ho havia fet la quantitat de 600 socis-, més m'ho va fer veure que en tenia 900 socis.

Uns quatre o cinc anys va durar l'eufòria del CES (i de partir de llavors començaren més de 10 anys de decadència, fins a arribar a l'aturada total el 1984). A part de la seva fundació i d'aquell esperit, n'ha quedat el LOGO, que va dissenyar i dibuixar el redactor d'aquestes línies, en Víctor Lluelles i Cardona - del qual hom n'està molt cofoi-. Però el 1990 hi hagué una Renaixença importantíssima, que ha fet que el CES en 16 anys esdevingués un Centre Excursionista important i pioner arreu de Catalunya , tant pel seu nombre de socis, com per les seves moltes, variades i importants activitats.

....................

Vaig recordant, que el mateix any (1972) que es va crear el Centre Excursionista de la Segarra (CES), es va fer la nova Agrupació Sardanista, on molts membres d'ambdues entitats eren els mateixos. En la nova Agrupació Sardanista al darrere de “ Sardanista” si posava un seguit de títols que indicaven el que l'agrupació volia fer a més que sardanes, i que durant una llarga temporada ho va fer, com: Recitals ( Com el del Llach.), El dia de Sant Jordi (Venda de llibres, en català als baixos del Casal Parroquial. ) i també un parell de Cavalcades dels Reis d'Orient. Unes Cavalcades que foren pioneres en aquella època, “ Ja que es repartiren els paquets dels joguets per les cases, es creà el Patxe Karim, ... i es van fer unes Auques commemoratives...”

....................

Una vegada he rumiat totes aquestes coses, faig un “Resset”,com un ordinador qualsevol, i em forço a RECORDAR, que a l'Agrupació Sardanista , de llavors, que era un món complicat, ja que estava composta per diferents punts de vista , se'ns va acudir fer de tot , també, organitzar una Cavalcada dels reis D'Orient, entre altres coses.

Les Auques dels Reis d'Orient a Cervera.

Precisament d'aquestes dues Auques cerverines, dels Reis d'Orient a Cervera, i que devien ser fetes en els anys 1972-73 - em sembla-. Foren unes auques que les vàrem fer a duo, l'amic i enyorat Francesc Bravo i Alcovè, que va escriure els rodolins (versos), que ho feia amb molta gràcia i hom que escriu aquesta Recordança en Víctor Lluelles i Cardona, que en va fer “ la tira” dels dibuixos corresponents a cada rodolí.

En Francesc Bravo i Alcovè ens va deixar el 1995, un gran amic – que malgrat estar molt temps separats -,haviem fet moltes coses junts,com: “ Escrits de sardanes a Ràdio Tàrrega; Pertànyer a la cerverina Colla Sardanista Jovencells; La Passió; El programa de ràdio sardanista Parlem de Sardanes a Ràdio Cervera; Els Pastorets; Teatre, etc.” Ha...!!!., hi formàvem part de la mateixa Colla de joventut i vàrem jugar d'allò més al davant de casa seva , la carretera de Tàrrega - com s'anomenava llavors, ara no ho se - quant érem més petits.., etc.”

Per acabar aquesta complicada Recordança Cerverina, m'agradaria demanar si algú sap quelcom més d'aquestes històries que us he exposat aquests dies, estaria content aviam si després de tants anys (a prop de 50) algun estudiós, recollidor, arxivador o historiador de la vida cerverina, em pogués ampliar quelcom. Gràcies anticipades.

Continuarà la proxima setmana.

Víctor Lluelles i Cardona