dissabte, 27 de gener del 2018

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (3)- Les estratègies Puigdemont, ara, La Torna*.

Escrits del Víctor


22-25.01.18

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (3)
Les estratègies Puigdemont, ara, La Torna*.

Vaig acabar l'article anterior,dins de Les estratègies Puigdemont,dient: Vés a saber, com anirà el tema Puigdemont?.Sí, Governarà des de fora de Catalunya; Sí, s'anirà a Dinamarca o algun altre país; Sí que podrà formar Govern, ho sí que en té alguna altra “estratègia-parida” al barret de copa, vés, ha saber??, posem-li, un gran, etcètera.” Havien passat un parell de dies, quan part del “gran, etcètera”, de Les estratègies Puigdemont, s'havia convertit en realitat, i hom , malgrat que tenia , i tinc la intenció de fer aquests articles d'”EL 155,UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA”, monogràfics,ara hem veig obligat a posar un petita,espero,torna, a aquests esdeveniments protagonitzats per un President de la Generalitat- (el 130è)-imprevisible d'allò més. I així fou, pot ser, sense pensar-s'ho massa, o sí, ahir mateix dilluns 22 de gener del 2018, “ va agafar el portante “, i se'n va anar cap a Dinamarca. Hom, creu que tot això,segurament ho fa per tensar la corda, hi haviam que passa, i així variar el timó, quan, i el que faci falta.

El President Macià ( l'avi) vs el President Puigdemont.
Ho pot ser còpia d'unes estratègies del President Macià, un home que quan prenia una decisió, ho feia en convicció i fermesa, com va demostrar en les, seves, també, estratègies - que en va fer un munt-, com les dels Fets de Prats del Molló, (Una acció que és va frustrar, feta per independitzar Catalunya que s'intentà el 4 de novembre de 1926, comandada per Francesc Macià,- recordem que fou coronel de l'exèrcit espanyol-. S'anomena de Prats de Molló (Vallespit,Catalunya Nord), lloc on Macià havia llogat una casa senyorial- que encara existeix-, de nom Vil·la Denise, on tenia el quarter general i l'Estat Major per fer l'intent d'invasió militar de Catalunya, des de França, per tal d'aconseguir la independència, una acció planejada per Francesc Maciá i el seu partit Estat Català, amb el finançament de Ricciotti Garibaldi Jr, nét de Giuseppe Garibaldi- l'unificador italià-, que va donar-li suport, amb el seu grup d'italians anarquistes i anti-feixistes, però finalment el traí ,ja que era un agent secret de Mussolini.La gendarmeria francesa desfé l'intent d'invasió, que consistia en un pla amb la penetració de dues columnes, una des de Sant Llorenç de Cerdans,i l'altra, des del Coll d'Ares, per ocupar Olot i llavors proclamar la República Catalana, -sí tal com ho dic- ),- i aquí crec que l'he fallat, doncs potser vindrà el TC- com que són tan carpetovetònics-, i després de 91 anys, voldran detenir, ho treure'l de la tomba, al president Macià i l'Estat Català, per les seves accions independentista d'aquella època-).

I mireu com són les coses que aquest passat diumenge 21 de gener, va fer 91 anys d'aquell 21 de gener de 1927, que va començar el judici durant el qual seria el President Macià,( l'avi) aprofità l'oportunitat, llegint una llarga declaració on defensava la “causa de Catalunya”, ho feia en nom de tots els acusats, on va dir coses, com que els conjurats representaven “la pervivència de l'esperit rebel de la Catalunya oprimida”, dies després entrevistat pel diari parisenc La Petit Journal justificà l'intent d'invasió, justificant que: “Catalunya separada d'Espanya no només serà més feliç en el sentit espiritual, sinó també en el sentit econòmic”, i després , segons les actes del judici Francesc Macià, va afirmar:, “haver preparat i organitzat una expedició armada per conquerir el poder i proclamar la República Catalana Independent”.

El judici i les declaracions van fer la volta a Europa, i el ressò del procés va fer conèixer la figura de Francesc Macià arreu d' Europa (el que anys després es convertiria en l'important líder catalanista i més tard independentista.) i a la vegada va mostrar el problema de Catalunya, per tot això tant Francesc Macià, com Ricciotti Garibaldi Jr- el traïdor-, els condemnaren a sis mesos de presó, els altres, un mes i pagar petites multes.) I com sempre la història es repeteix, i només, fa més de noranta anys. 
Però tornem a les “parides estratègiques de Puigdemont”.
Això de Les estratègies Puigdemont, semblaven una mena de paranoia de debò, i sí que ho és, sobretot perquè la paranoia sembla,que ara, els que la tenen són els M.Rajoy i Cia , -aquesta colla que avui ha denunciat l'exsecretari de PP valencià, Ricardo Costa ,el de la polsereta del “Atado...”, : “ Si és cierto que el PP se finaciava de dinero negro” ...(Els de la Trama Gürtel Valenciana), i que malgrat tot no els hi passa re de re-. Doncs aquests (els del PP, PSOE, Cs), són els que busquen al President Puigdemont a sota de les pedres o en la “Galàxia més Llunyana”. Encara que de moment es troba de nou a Brussel-les, després del seu viatge de Brussel-les a Copenhaguen per fer una conferència a la universitat sobre el procés català, recorregut que pràcticament fou retransmès en directe, i que les televisions espanyoles ho han aprofitat, hi treure molt suc. Precisament, oh, miracle!!!, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena,va desestimar la petició de la Fiscalia Espanyola, per activar l'euroordre de detenció contra Puigdemont aprofitant el seu viatge de Brussel-les a Copenhaguen, suposo per no fer el ridícul, com a Bèlgica.Tot i que no va aceptar la petició de l’euroordre,mentre era fora de Bèlgica, i els danesos detinguessin i extradissin, acusat d'un reguitzell de delictes en Cinemascop, com la rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència,i aquest jutge diu: “ Que l’euroordre la troba raonable”.

*La Torna.És aquell més a més que es donava, ara no, a un producte, perquè faci el pes total.Un exemple, pot ser en el pa, on abans si posava un tros de més, fins que feia el pes just,-cosa que ara no es fa, ni de lluny- Ho explico com aclariment.

Com continuarà, intriga i de la bona.

Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 26 de gener del 2018

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (2) - Les estratègies Puigdemont.

Escrits del Víctor




15-20.01.18

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (2)

Les estratègies Puigdemont.



Aquest títol, en principi s' havia d'anomenar L'estratègia Puigdemont, però l'he posat en plural pel munt d'intringulis i “parides”, de tots tipus que ha fet el Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Puigdemont i Casamajó (@KRLS), ara a l'exili ,- posem-li tot el nom i títol sense, doncs vés ha saber com pot acabar l'aventura-, conjuntament amb el seu Govern i un ampli equip, i ajudat per moltíssima gent del poble de Catalunya, ha fet durant aquest temps tan complicats que estem passant, i pel que sembla es poden allargar per a temps indefinit.

I algunes de les estratègies Puigdemont, que hem pogut recollir,són aquestes:”Que és fes el referèndum de l'1-O; Planificar tota l'aventura de la logística, de les paperetes, i de les urnes de l'1-O; La fugida de Sant Jùlia de Ramis, el dia del referèndum de l'1-O, perquè no el trobés la GC o la PN;La fugida a l'exili a Brussel-les (Bèlgica) el 30-O; I des de Brussel-les ha fet un seguit de conferències, començant per la del 31 d'octubre: “on va demanar a la comunitat internacional que s'involucri en el cas català”, dient : “...Per què el divendres al vespre s' havia una gran ofensiva des del govern espanyol, en contra de totes les institucions catalanes, el seu govern i els seus funcionaris.Llavors el govern per evitar la violència i l'agressivitat del govern espanyol, amb l'ajuda del PP i Ciutadans,optaren per la prudència, afirmant que mentre hi hagués un bri d'amenaça, ell continuaria a Brussel·les”. “I finalment va fer una crida, d'aprofitar les eleccions imposades pel govern espanyol pel 21-D per a consolidar la República i combatre la intervenció de la Generalitat, entre altres coses.”;Presentar-se a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, com a cap de llista per Barcelona amb la candidatura Junts per Catalunya (Jx CAT), que va fer paral-lelament, i així optà a la Presidència de la Generalitat, càrrec del que fou cessat -il-legalment-, pel Govern Rajoy el 28 d'octubre, amb l'aplicació del 155, -fet que mai ha admès-; Aconseguir en pocs dies una llista electoral-en podríem dir la llista del President-, anomenada Junts per Catalunya (Jx CAT), i que aconseguí ser la llista independentista més votada, i la segona amb més vots de les Eleccions del 21-D,(amb 940.602 vots i 34 escons), darrere de Cs; Aconseguir que l'independentisme mantingués la majoria parlamentària, amb la suma dels escons (34 de Junts per Catalunya, els 32 d'Esquerra Republicana i 4 de la CUP), que fan 70 escons, passant dos més per aconseguir de la majoria absoluta al Parlament; Fer una La Campanya Electoral Telemàtica des de Brussel-les (Bèlgica ; Intentar una investidura Telemàtica des de Brussel-les (Bèlgica);Fer un cens universal el dia del referèndum de l'1-O; L'intringulis de proclamar diverses vegades, - Sí, però No-, la República Catalana”;Voler,“in extremis”, diverses vegades,hi ha darrera hora, aconseguir el suport de diversos països europeus, o de la Unió Europea; Fins i tot ser de massa de bona fé, per tractar amb un Estat-Govern-Espanyol, amb molts tics post feixistes, que moltes vegades els hi surt la poteta. Ara hi ha el gran suspens sí vindrà físicament per la seva investidura;Sí la podrà fer efectiva; Sí, es quedarà a Brussel-les, més temps; Sí, és deslliurarà de la presó; Sí, Governarà des de fora de Catalunya; Sí, s'anirà a Dinamarca o algun altre país; sí podrà formar Govern, ho sí que en té alguna altra “estratègia-parida” al barret de copa, vés ha saber??, posem-li, un gran, etcètera.
No direm que comença la setmana definitiva,- ja que ho he repetit manta vegada-, el que sí que aclarirem que és un fet més dins del que s'ha convertit la política catalana.Sóm exactament a mitjans del gener del 2018 , quan d'aquí a uns dies (el 17 de gener) es farà la constitució del nou Parlament de Catalunya, i que malgrat la majoria independentista, estem totalment agafats pel voraviu,- ja sabeu que aquí hi podeu posar la metàfora, que ús agradi, sense gens de vergonya-, i amb un munt de diputats elegits empresonats o a l'exili. I sí, la constitució del Parlament, pot ser de Traca i Mocador, agafem-nos la Faixa del que serà la investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya,- o com en diuen molts, n'hauríem de dir “de la ratificació”- del president Puigdemont, que es farà a final de mes.

Però aquest passat cap de setmana el gran demòcrata l'“M.Rajoy”, -sí el que va fer que hi hagués unes noves Eleccions -, amb la intenció de que guanyessin els seus, i com que no va ser així, ara no valen, car. I com que tenen en marxa la implantació, permanent, d'aquest nou D.deN.P (el Nou Decret de Nova Planta), es pot fer sempre que vulgui, és com fer trampes al solitari quan faci falta.Això ho va dir en un acte de l’executiva del PP, on va amenaçar d’allargar la intervenció de l’autogovern català, si els partits independentistes continuen amb l’estratègia d’investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, ho fa sense vergonya dos dies abans de constituir el Parlament de Catalunya,- un gran gest de Democràcia Orgànica, aquella de l'”Atado y ...”-.Assegurant que presentarà un recurs al TC si es fa un ple per a investir a Puigdemont des de Brussel·les. Ja que segons Rajoy,” És condició obligatòria prendre físicament possessió del càrrec, i no es pot prendre possessió des de Brussel·les. I si ho fa, l’article 155 continuarà en vigor. No perquè ho digui jo, sinó perquè la decisió que va prendre el senat diu que l’article 155 continua en vigor fins que el nou president prengui possessió després de les eleccions.”

Continuarà, el proper article amb la constitució del Nou Parlament.

Mentre, malgrat el 155, no hem d'afluixar gens, ni mica.

Víctor Lluelles i Cardona

dimarts, 23 de gener del 2018

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (1) -I voldríem, que no durés 300 anys...!!

Escrits del Víctor



02-13.01.18

EL 155, UN NOU DECRET DE NOVA PLANTA. (1)


I voldríem, que no durés 300 anys...!!

Sabíem, ven bé que si perdíem, o no s'aconseguia, de debó,implementar la República Catalana, ho pagaríem, no car, caríssim.I ara estem en aquesta fase, malgrat tot,s'ha tornat a guanyar en unes rocambolesques Eleccions del 21-D, - convocades pel Govern Central, paral-lelament a la implantació de l'article 155. I que l'Unionisme es creia que guanyaria, i no va ser així -, o com a mínim no s'ha perdut tot , bous i esquelles, però sí, el carro i les mules, metafòricàment parlant.

A TV3, li queden tres telenoticíes ?.

Els Unionistes, sempre han tingut una certa dèria contra TV3, en concret i contra totes les televisions que parlen i pensen en català. Dies enrere Vicent Sanchis,director de TV3, va explicar que la situació actual afectarà els mitjans públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i que amb la nova llei espanyola canviarà el sistema de l’IVA, i així, l'Hisenda espanyola, ara, reclama 168 milions d’euros a la CCMA, i això fa que perillin molts dels programes de TV3, i va definir que : “És un míssil dirigit contra la línia de flotació dels mitjans de comunicació públics”, i ho va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio, aclarint que:“ No està assegurada la continuïtat de Polònia ni la de res”. I que només hi haurà pressupost per la producció interna. A avui mateix, - potser per casualitat-, ja han anunciat els últims capítols de This is art, de Ramon Gener,- i el dimecres (10.01.18), aclariren que més endavant continuaria-, i també desapareix L'ofici de viure, d'en Gaspar Hernández, dos dels millors programes culturals que s'han fet darrerament, - hom pensava que ambdós programes duraríen molt més temps-.

Per altra banda, com en aquest país, passa sovint, surten iniciatives populars, com la plataforma Salvem TV3, impulsada per tres joves universitaris del Berguedà, que pretenen ajudar, coordinant iniciatives solidàries per ajudar al canal televisiu. Que van aclarir no tenir res a veure amb TV3, i no pertanyent a cap organització, però volen promoure col·laboracions amb la televisió pública per “intentar restablir-la tal com era abans de l'aplicació del 155”. Que com definim a l'anunciat de l'article,“el 155,és un nou Decret de Nova Planta”. Aquesta modesta plataforma Salvem TV3,informa que des del 3 de gener ha aconseguit més de 6.200 seguidors, quan el seu programa es va difondre a través de Twitter i les xarxes socials.També han rebut diverses propostes que van des de pagar una quota mensual o anual per gaudir de TV3 o 3alacarta, enviar escrits als mitjans estrangers explicant la situació, fer una vaga indefinida o organitzar una marató per recollir fons,- aquesta és la proposta que de moment té la majoria de suports -.

A més la cadena de comunicació publica catalana, només pel solt fet de ser-ho, parlar i protegir aquesta llengua, no està axempta d'atacs per totes bandes,-de dins i fora de Catalunya- , i més ara amb la implantació d'aquest nou D.deN.P, que com veiem tot sí val. I sinó preguntem-li a El País, el diumenge passat 12 de novembre va publicar un article signat per Íñigo Domínguez i que portava per titol : "Una semana en la burbuja de TV3" a l'edició impresa ocupava dues planes, i a la web, es deia :"Una semana viendo solo TV3", on sí posaven, un munt de falsedats i inexactituds, com: “Que els polítics de Ciutadans o del PSC no apareixien fins al minut 20 dels informatius, que els partits espanyols o Espanya no existeixen a TV3”, l'article també dades inexactes sobre la cobertura de TV3, “Sobre els professors de la Seu d'Urgell acusats d'incitar a l'odi, o de la declaració de Carme Forcadell al Tribunal Suprem”. , o que “el dia de la vaga general, TV3 tot just n'havia proporcionat dades i parlava de seguiment desigual”. I que s'ha posat amb tòpics, com que “l'informatiu infantil InfoK havia utilitzat la imatge dels Jordis per explicar què és un pres polític”. També assegurava que TV3 "mai parlava de la fuga d'empreses".Això entre moltes altres inexactituds. A causa de tot això,s'ha dictat una sentència, per part del jutjat de primera instància 20 de Barcelona,obligant El País i el seu director a publicar una rectificació, ambdues versions, la impresa i la digital, emprant el mateix tipus de lletra i paginació. Però aquests dies el diari madrileny, que ara s'ha acorat contra Catalunya, l'independentisme i TV3, continua els seus atacs furibuns amb el mateix estil.

Però, no tot és dolent.

Ja que precisament, aquest passat dimarts (09.01.18), TV3 va emetre el documental “1-O”, inclós dins del programa “Sense ficció” i va aconseguir batre el rècord històric de quota de pantalla amb un 34,4%,el que vol dir que es visiualitzaren uns 1.135.000 espectadors, que el convertiren en el lider absolut amb un 18,1% , de l'audiència del dia a Catalunya, emportant-se més del doble de la segona cadena.Un documental produït per la factoria de Mediapro, dirigit per Lluís Arcarazo, on en concret el documental mostra instants de diverses escoles de Barcelona, Arenys de Munt i Sant Julià de Ramis. On hi han els testimoni de diverses persones que expliquen com van viure l'1-O. Però sobretot a les persones “que van fer possible el referèndum”, com els circuits i l'arribada de les urnes, i s'ha afegit moltes aportacions enregistrades directament al lloc dels fets, i s'aporta la reconstrucció d'escenes reals viscudes en molts punts de votació, principalment amb imatges rodades per la productora, barrejades amb les de d'altres mitjans i fetes in situ amb els telèfons mòbils dels propis ciutadans. Documental que es torna a emetre aquest mateix dissabte per TV3 i el Canal 33, i que suposem que tornarà a ser un èxit.

Per això, que malgrat el 155, no hem d'afluixar gens.

Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 7 de gener del 2018

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS. - El conte de Reis del 2018.-

Articles del Víctor


El conte de Reis del 2018.

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS.

04-06.01.18

Permeteu-me que abans de continuar amb els temes variats i polítics que ens han tocat el voraviu per dalt i per baix, - i pel que és veu no ha acabat pas tal com voliem,- m'ha s' acudit un altre conte del Quimet,i del seu avi Quim,- per decongestionar, i dedicat als Reis Mags.

............

L'avi i el nét, i tota la família van passar un Nadal i un Cap d'Any d'aquells més clàssics ( ja sabeu els que es fan ara, on hi ha de tot i més, - es pugui o no-), on tota la família es va empatxar d'allò més, i que tothom diu : “Que tip estic, ja no puc més.”

Després de fer totes les xerinoles del món, amb una casa guarnida de tot i més, ( Arbre, un pessebre ven gros, amb totes les estances plenes d'atuells de tots colors, i les més lluents possibles - la majoria fetes a la xina-.

Quan havíem de fer car el Tió, abillat amb barretina i la manta de quadres vermells escocesos, - l'avi Quim sempre l'enyorava aquell tros de tronc, buit per dins, que un dia, de petitets l'hi portà el pare, aixó sí, ni recordava on l'havia trobat. Ja sabeu que en Quimet, que com sempre ho criticava tot, i són avi Quim, que en moltes coses n'estava d'acord, tot que ho trampejava com podia.

L'avantatge que en aquesta edat que tenia el nét, s'ho menjava tot, o gairebé,això sí un xic acel-lerat. Tot per obra i gràcia de la iaia Mercè, -que en Quimet l'estimava molt -,i de l'avi Quim que el van acostumar molt bé. La majoria de vegades a l'avi Quim pensava:_“Aquest xiquet, potser algun dia no deixarà ni el vernís del plat”.

............

Després de xerrat totes les festes sobre els joguets, aquests dies surten de tot arreu i cada dia ( Tió, arbre, Pare Noel,i ttutti quanti.), fou llavors quan l'avi Quim li digué:_ “Fa molts i molts anys, quan el teu avi era molt petit...” _”au, vinga una altra batalleta” _ pensava en Quimet, _“aquest avi, també, n'explica cada una...”- , però l'avi continuava dient: _“...sí,petitissim, vàrem passar, - amb els teus besavis-, pel davant d'un aparador,on hi havia un cavall de cartó gran i maco,- a mi m'ho semblava-, em va fer molt goig, i ho escrigué a la carta,i sí,sí, m'ho portaren.En acabar-ho de desembolicar, vaig exclamar disgustat , OH!!, és de tartró...!,- no parlava gaire clar, i em pensava que seria de debò...-”

............

Llavors va canviar de tema, i digué:_“Recordes el munt de vegades que estàvem al cotxe esperant que ta mare i la iaia ,compressin com unes posesses, tots dos jugàvem al “Veo-Veo”, i sempre guanyaves”. L'avi Quim es va posar seriós, encara que a la vegada conten i pensatiu, i li va continuar dient: _“Però sí en alguna cosa m'has guanyat, sempre és en el futbolí, que hi hem jugat pràcticament d'ençè que arribaves justet a les manetes dels jugadors, i mira't ara,ets més llarg, que un dia sense pa,i sempre m'has fotut unes pallisses fantàstiques.”

............


Varen passar els dies, i malgrat que en Quimet, com son avi, no creia, ni n'era partidaris de totes aquelles “carallotades”, -deien ells-,desprès de moltes hores de xerrar, sobretot amb l'avi Quim, i encara pensà:_ “ L'avi, ja sap que no sóc molt de Reis.”, decidí escriure una llarga carta, adreçada no sabia pas quí, on hi posaria totes les deries que des de feia temps tenia arxivades a l'enteniment, i és digué:_”Un altre dia l'hi explicarè a l'avi Quim,”.L'endemá, abans de donar la carta al Patge Karim,- com sí fos un nen petit- , li va passar pel cap com un llamp: “ No se pas sí servirà per a re, però per provar-ho, potser no perdre gran cosa.”

Passada una estona el Patge Karim, quan no el guaitava ningú, va obrir la carta, empès ja que s'havia donat compte que aquell noi, era molt ganàpia per portar la carta als Reis Mags, i més en ple segle XXI, quan la qüestió de les noves tecnologies, fan que cada vegada s'escrigui menys a mà. I això és el que hi va llegir alt per alt:

Majestats d'Orient, permeteu-me posar part d'un poema de l'admirat Pere IV, del seu llibre Circumstàncies*, on definia el que vull, més bé que jo.

Déu :I tu, què vols? _Jo...Doncs jo sols vull—ei, si pot ser—:

Un poc de fam,i un xic de pa.Un poc de fred,i un poc de foc.Un xic de son,i un poc de llit.Un xic de set,i un poc de vi,i un poc de llet.I un poc de pau.Un poc de pas,un poc de pes,i un poc de pis.I un xic de niu.Un xic de pic,i un poc de pac,—o un xic de sou,i un xic de xec.I un poc de sol,i un poc de sal.I un poc de cel.Un xic de bé,i un xic de mal.Un poc de mel,i un poc de fel.I un poc de nit,i un xic de por,i un poc de pit,
un xic de cor,i poc de crit.I un xic de llum,i un xic de so:un poc de llamp,i un xic de tro.Un poc de goig,i un xic de bes,i un poc de coit.I a més del meu,un poc del seu,i un xic del llur.

Vull ser: ruc?- Clerc?-bell? -lleig?- dret? -tort? -gras? -prim?- llest? -llosc?-nou?- vell? -ferm? -flac?-bla? -dur? -buit? -ple?-dolç? - tosc? -sec? -moll?-greu? -lleu? -curt? -Llarg?,fosc? -clar? -xaix?, i fi?
Un poc de tot.I a més, què vull?.Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.”

Vostre. En Quimet, by Pere IV.

............

*Cal dir que en Quimet, d'aquesta carta no havia dit re al seu avi Quim, que fou el que li va deixar el llibre Circumstàncies (1968),el segon que tenia, el primer,- comprat a Sabadell, l'any 1969- el va perdre. I tant al nét com a l'avi, de totes les poesies d'en Pere Quart,la que més els hi va agradar fou la titulada Tirallonga dels monosíl·labs, de la que ha posat una part a la carta.

No sabem que li van portar, però sí que ús desitgem BONS REIS (Republicans), I MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona