A CORRE-CUITA. (41).- De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona

Articles del Víctor

20-23.09.18

A CORRE-CUITA. (41).

De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona.

Després d'estar un temps en “standby”, desaparegut o que només apareixia per afers amorosos,com han explicat diverses fonts, i suposo tenen a veure entre altres coses, amb la consolidació per la part alta barcelonina, - ho dic, en molts aspectes del seu reton i consolidació, com una mena de fill pròdig de Barcelona-. Ens referim a Manuel Valls, l'ex-primer ministre francès, i un munt de coses més,i que ara diu, ho dirà, el dimarts 25 de setembre,en un “acte cívic” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el maig del 2019 es presentarà com a Cap de Llista a l'alcaldia de Barcelona, per la llista electoral de Ciutadans (Cs), o vés ha saber.

Abans, però vol constituir una àmplia plataforma on hi hagi diferents corrents i candidats independents o procedents de diferents partits. Tot va començar amb un estrany missatge publicat aquest mateix divendres al seu compte de Twitter, amb una fotografia d'uns peus, que deuen ser els seus, trepitjant les típiques rajoles de les voreres barcelonines, i només hi posà la solitària paraula “Barcelona...”, -potser serà una premonició del seu futur barceloní-, i altres pistes que ha donat aquests dies.

Un bon col-leccionista de camises.

En un article anterior (del 27 d'abril d'enguany) ja explicàrem que aquest exprimer ministre francès, del Govern Socialista de François Hollande (Un socialista en hores baixes) és un verdader “tasta olletes”, o per dir-ho ven clar un trepa d'allò més i més, com ho mostren les seves aventures polítiques, que transcorrent aixì : ( L'any 1983, a 21 anys, entrà al Partit Socialista Francès (PSF), impulsat pel diputat Robert Chapuis. Tres anys després Secretari nacional de comunicació del PSF i fou cap del gabinet de premsa de Lionel Jospin,-llavors el tenien per catalanista-. Per poder presentar-se de candidat,l'any 2001,es va comprar un pis a Évry, municipi del departament d'Essonne (L'Ile de France), lloc de gran influència socialista, en fou alcalde,- i no molt popular- del 2001-2012; l'any 2002, elegit diputat per l'Assemblea Nacional Francesa de la zona d' Essonne, tot li anava rodat, ja que era un feu socialista, així i tot durant el seu mandat, augmentà exageradament els pressupostos de seguretat i propaganda, i convertí Évry en la ciutat de França, amb les taxes més altes, i diuen que ara encara perduren, i teòricament era d'esquerres. I d'Évry, al Ministeri d’Interior tot seguit , on el tema de la immigració, el dirigí amb mà de ferro, fou el 2013, quan digué que portaven “mendicitat i delinqüència” va fer expulsar un campament de gitanos romanesos i búlgars, malgrat les dures crítiques dins el PSF, després va dir, estar orgullós d’haver expulsat cinc mil gitanos.)

Després de la caiguda del Govern Socialista de François Hollande, i això que en Manuel Valls fou el Primer ministre, no va tenir cap mirament en apuntar-se a La Republique en Marche (LaREM), el moviment d'Emmanuel Macron, amb el que guanyà la Presidència Francesa. I Valls fou reelegit el mateix 2017 i diuen que “encara no s’ha deixat veure per l’hemicicle”, precisament el passat dimecres es reunia una comissió legislativa, i Manuel Valls li corresponia d'assistir-hi, estava participant en una conferència a Saragossa parlant de la democràcia espanyola.

(En el març passat Manuel Valls va encapçalar la manifestació organitzada per SCC junt amb un altre antiindependentista furibund, Mario Vargas Llosa. Fou en abril passat quan Manuel Valls i l'Unionisme (SCC, PP i Cs), es trobaren de nou per Sant Jordi, ja que Societat Civil Catalana (SCC) va fer un acte a la Llotja de Mar, on reuniren gran part de l'UNIONISME,encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría (PP), Albert Rivera, i Inés Arrimadas, etc.,on cadascú anava a la seva,i cap foto junts, era pur màrqueting polític de cara a les municipals.Un acte dissenyat perquè l'exprimer ministre francès, recollís el premi Seny, de Societat Civil Catalana, conjuntament amb Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, -absent-. Llavors Manuel Valls, es manifestava en contra la independència.),es molt paradigmàtic que un polític en teoria d'esquerres, es barregi amb la dreta més reaccionaria.

I que ara vol fer el tempteig en les municipals de Barcelona, encara que segons una enquesta del diari econòmic “Les Echos”, actualment és el polític més repudiat de França, pel damunt, però a la cua, de Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. De l'enquesta de “Les Echos” és desprèn que els francesos tenen una imatge negativa de Manuel Valls del 64%, imatge molt negativa un 39% i més aviat negativa un 25%. Els que valoren positivament l'acció política, és d'un 15%.

Valls, vol ser polític a França, hi ha Catalunya, a la vegada.

A part de tot l'anterior se li suma que se'n diputat electe a l’Assemblea Nacional Francesa (ANF), pel districte d’Évry, el de sempre, que ja sabem com el deixà d'empobrit en el seu mandat d'11 anys ,i hom pensa: “Pobra, Barcelona, sí manès!!!”. Però de l'ANF., de la que cobra molt, però no si presenta mai, i politiqueja, descaradament, al País del costat, potser és per allò que de-ho tenir algun endoll en aquesta estranya Europa, (O és que els polítics aquí i arreu tenen butlla i fan el que volen, sense cap mirament). Però de debò que hom no sabia, que a la Unió Europea, sorgida del tractat de Maastricht,del 7 de febrer de 1992, quan convertiren la Comunitat Econòmica Europea en Comunitat Europea i aquesta en Unió Europea, (una unió econòmica i política de 28 estats independents, amb un mercat únic, i les mateixes lleis estàndard a tots ells, garantint les 4 llibertats de la UE que són: Llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.)ara a més hi ha moviment dels polítics, i que poden manegar a un costat i altre de les fronteres, sí aquesta mena de polítics “fantasma” , són el que volem, fem-ho mirar.

Aquest segon article dedicat a Manuel Valls, el gran oportunista, l'he fet A CORRE-CUITA, però en tindrem de fer més.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

A CORRE-CUITA. (39 a).- Un 11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18.

Articles del Víctor

 

01-10.09.18

A CORRE-CUITA. (39 a).

Un 11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18. 

Tots els 11 de setembre, per a mi, són especials, però aquest és més especials que els altres per tot el que va passar. Començo, l'escrit amb el “deja vu”, que ho he fet manta vegada, ho faig el primer de setembre, quan ens manca just un més per un any del gloriós primer d'octubre, i s'han començat ha preparar, les llistes d'inscrits als diferents 37 trams que consta la mani estàtica d'enguany,- i que està previst que sigui una gran onada coral-lina, (diuen que hi ha 170.000 inscrits),les samarretes que s'han fet a Catalunya, i color corall, com les brides de les urnes de l'1-O, porta per lema “Fem la República Catalana” (ja venudes unes 180.000), els autocars per traslladar als manifestants,( són uns 650) .etc. Però sobretot s'esmolen les goles, les neurones i les ànimes per omplir, com es vol enguany la Diagonal, del Palau Reial i la plaça de les Glories, per reivindicar un any més, tristament, les nostres llibertats, i aquesta vegada amb un valor afegits que són la reivindicació de la llibertat dels Presos Polítics i el retorn dels exiliats, i un munt de coses més.

Com creix la participació.

Per altra banda ens diuen que la participació és semblant a la de l'any passat, partint d'indicadors com els inscrits, la venda de samarretes, i el lloguer d'autocars, que sembla funcionar millor que anys enrera, però ho volem comprovar en aquests dies, com: Som el dilluns 3 de setembre, amb uns 200.000 inscrits als diferents trams de la Diagonal,les samarretes venudes unes 220.000, i els autocars contractats arriben a 800.etc.“Com sempre la gent ens anem apuntant a darrera hora i és el que hom ha fet aquest dimarts dia 4 a la tarda, quan anà al local de l'ANC de Sant Pere de Ribes per apuntar-me a l'autocar, i m'apunto per les samarretes que les tindran dissabte que bé”. El Divendres 7 les xifres són segons la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie: més de 350.000 inscrits, omplint els 37 trams així: 9 trams amb ocupació mitjana; 22 trams amb ocupació alta; 6 trams amb ocupació gairebé plena i un tram ple. La Presidenta de l'ANC va explicar aquest divendres que tenen 1.200 autocars contractats i s'han venut unes 250.000 samarretes. “Per això s'ha mostrat esperançada que l'assistència a la manifestació serà superior a les inscripcions”. “Passades les 12 del matí de dissabte 8 de setembre m'arribo de nou al local de l'ANC de Ribes a recollir les samarretes, i sí puntuals les tenen, “com il faut”, i un amic de l'entitat em comenta que segurament hi haurà uns 6 o 7 autocars, deunidó, oi?”, el mateix dissabte 8 ens arriba que s'ha superat la xifra d’inscrits de l’any passat, són més de 400.000, i dos dies abans de l’Onze de Setembre, són 1.350 autocars contractats,- amb feines per trobar-ne més- ,les samarretes venudes són 260.000, segons l'ANC, i dels 37 trams ja n'hi ha 9 de plens, i els vint-i-un restants són quasi plens i 7 amb l'ocupació molt alta.

En sentit contrari aquest diumenge s’han manifestat a Barcelona unes 2.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) per l’avinguda del Paral·lel sota el lema “No als pactes ni amb terroristes ni amb separatistes”. Convocada per l’empresari immobiliari i antic guàrdia civil Juan Manuel Opazo amb suport del partit ultradretà Vox, i una seixantena d’associacions i moviments com Convivència Cívica Catalana, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, Empresaris de Catalunya o Somatemps, una mobilització, amb autocars vinguts de 30 ciutats d’arreu de l’Estat, com Alacant, Màlaga, Bilbao o Valladolid, etc. Ha acabat a l’avinguda María Cristina, amb parlaments demanant al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no negociï “amb separatistes” i convoqui eleccions.

Però que sàpiguen que venim de lluny.

De tot això, hom és pregunta?. Fa anys i panys que la gent ens mobilitzem com possessos, fidels a una causa que amb una mica de sort i sí els astres ens són propicis farem quelcom més per alliberar el país. Malgrat que els Unionistes recalcitra'ns creguin, diguin o pretenguin que ho fem per dividir Catalunya, direm que mirin temps endarrere, els anys 1976-1977, quan podríem dir que després del franquisme, i el país estàvem a les beceroles, ja cridarem: “Llibertat, Amnistia i Estat d'Autonomia”, i fórem més d'un milió, i no eren ni de bon tros les primeres celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Però si volem anar molt més endarrere, anem a l'11 de setembre del 1924, farà 94 anys, quan el govern d'un altre dictador espanyol, en Primo de Rivera, per evitar la celebració de la Diada, va fer tancar les esglésies de Barcelona.( Llavors els actes de la Diada, les ofrenes al monument a Rafael Casanova o els actes al Fossar de les Moreres estaven prohibits, com 15 anys després i durà més de quaranta anys , per obra d'un altre dictador,- que en ple segle XXI, sembla que encara no ha desaparegut del tot-, però es feien misses pels morts del 1714). Una d'aquestes esglésies, és la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, al mig del Barri Gòtic a la plaça del mateix nom, prop de la Plaça Sant Jaume. Església de les més antigues de Barcelona, feta damunt d'una romànica desapareguda i l'edifici actual és del segle XIV, d'estil gòtic i un interior amb una ossera del 1714.

L'Onze de Setembre de 1924, d'Antoni Gaudí.

Doncs sí, concretament en aquesta església, dels Sants Just i Pastor, és on l'Onze de Setembre de 1924, el nostre gran arquitecte Antoni Gaudí (Ara fa 94 anys) fou detingut per parlar en català a un policia i voler entrar a l'església, ús resumim els fets, extrets del llibre: Crexell, Joan. “Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924” p.17-19. Serra d'or, setembre 1987, i així van ocorre : “Passaven de les vuit del matí quan es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tractà d’entrar a l’església. El policia el deturà preguntant-li: —¿Dónde va Vd.? , —Vaig a missa. —No se puede pasar. —Doncs jo passaré. —¡Vd. no pasará! —i el policia l’agafa pel braç. —Per què m’agafa pel braç, vostè? —Siga Vd.

Un tal Sr. Valls, que era present, intervé a favor del Sr. Gaudí, els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. El policia al presentar els detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, i en Gaudí contesta: —Mentida, jo no he insultat ningú. —Cállese Vd. —Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.—Cállese Vd. y siéntese. Quatre policies estant presents: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el qual pregunta i un mirant com l’altre escrivia, i continuen: —¿Cómo se Ilama Vd.? —Antoni Gaudí.—¿Qué edad tiene Vd.? —71 anys. —¿Qué profesión? —Arquitecte. —Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano… ( i ja hi van ser)—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua. —¿Cómo se llamaba su padre? —Francesc Gaudí. —¿Qué es eso de Francesc?. Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí: —¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino! —Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua… —Si Vd. no fuese viejo… —No m’insultin, que no hi tenen dret.” En definitiva Gaudí va ser insultat i detingut. Ja a comissaria, en presència d'un conegut seu (el senyor Valls, l'home que ho relataria tot), els insults i les amenaces pujaren de to: “¡Si usted no fuese un viejo le rompería la cara, sinvergüenza, cochino!”. Fou acusat d'insults i multat, però Gaudí es va mantenir digne i lleial a la llengua i parlà en català a la policia. Els policies intentaren, inútilment, que parlés en castellà.”

 

I això, o una cosa semblant, ho feia Antoni Gaudí, un 11 de setembre de fa 94 anys, recordem-ho sempre.

Continuarà tot plegat.

Sí que ho he fet A CORRE-CUITA, però com heu-ho vist dia per dia amb paciència. Visca Catalunya Lliure!

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com