BANGLADESH, VERGONYA I PERVERSIÓ DEL CAPITALISME.

30.04.13

BANGLADESH, VERGONYA I PERVERSIÓ DEL CAPITALISME.

Avui en dia al darrera dels anomenats Països Emergents , que molts d’ells ja sembla que siguin primeres potencies pel seu poder econòmic o industrial com el Brasil, Sud-àfrica, República Popular de Xina i Corea del Sud i encara que no hi ha un nombre determinat de Països o mercats emergents, podríem sumar-hi entre d’altres a: l’Índia,Mèxic, l'Argentina, Polònia, Turquia, Indonèsia, la República Txeca, Hongria,Perú,Polònia,Rússia,Malàisia,Marroc,Pakistan,Filipines,Romania,Tailàndia o Xile. Al darrera d’aquest venen els Països menys desenvolupats, també anomenats Tercer Món, països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats. Un país pot ser classificat com a país menys desenvolupat, o pobre, si compleix amb tres criteris: una renda baixa , uns recursos humans dèbils ( baixa nutrició, sanitat, educació i analfabetisme adult); i una gran vulnerabilitat econòmica. Aquest països que n’hi ha mes d’una cinquantena i que es troben principalment a l’África, Asia i l’Oceania.

Treballar amb mínimes condicions.

Molts d’aquest països potser si que emergeixen, però ho fan a costa de la penúria de la seva població que treballa sota mínims. Si, això passa a la Xina, la India, Indonèsia, etcetera...i com veiem, també a Bangladesh ( un dels Països menys desenvolupats )  on la seva població treballa en condicions infrahumanes sense cap tipus de condició , ni social, ni laboral, (sense seguretat social,sense contractes, sense prevenció de riscos laborals, sense seguretat als llocs de treball, etc. Contractats per unes empreses anomenades “serioses i normals “ que a la vegada ha estat contractats per empreses d’aquí, o per multinacionals de tot tipus, sobretot tèxtils i de moltes marques de les que fan mes patxoca en el món occidental i que tots comprem i venem sovint. Marques i empreses ( de tot arreu, com s’ha vist hi podem trobar: Mango, Primark, Benetton, El Corte Inglés, etc) que si traslladen perquè els hi fabriquin uns productes el mes barats possible (cosa licita) i de la mes baixa qualitat possible (cosa il·lícita), sense cap control de les condicions humanes i laborals (cosa il·lícita) i que moltíssimes empreses i empresaris sense escrúpols no tenen cap problema en anar-hi. També ens toca als compradors que no tenim cap mirament en ser-ne partícips, tots som els pobres consumidors, sobretot en les rebaixes i del tot a cent dels països també anomenats “seriosos i normals “ del món occidental.  A Bangladesh, per exemple, hi ha els sous més baixos del món, avui s'atansa a 30 euros, aconseguits gràcies a grans mobilitzacions obreres, fins fa poc el sou mínim era de 16 euros el mes. Clar que així es el segon exportador mundial de roba, després de la Xina. La confecció es el 80% de les exportacions anuals, Quina vergonya. 

Els fets de Bangladesh.

Tinc de reconèixer que, tristament, nomes ho critiquem, exposem o en parlem, quan passen cossen com han passat aquest dies a Bangladesh, amb la gran desgracia de l’ensorrament el passat dimecres 24 d’abril del 2013 d’un edifici de vuit plantes a Dacca, la capital de Bangladesh - Edifici que es va construir amb materials de baixa qualitat, i que estava denunciat que no si podia treballar -. Fins ara, gairebé una setmana desprès, a causat més de 380 morts i 1.200 ferits. L’edifici anomenat Rana Plaza, era propietat de Mohamed Sohel Rana, per casualitat, un alt responsable de l'ala juvenil del partit al govern a Bangladesh, la Lliga Awami. Resulta que en aquest edifici hi havia un taller, entre molts d’altres, de la Phantom-Tac - nom força adient -, que el president n’es Aminul Islam, participada a parts iguals entre Phantom Apparels i Textile Audit Company, amb adreça postal a Reus (Baix Camp), i el català David Mayor n’és director general , “... a casa calderades...”, la Phantom-Tac ocupava 2000 metres quadrats de l'edifici ensorrat amb quatre empreses més fins 8000 metres quadrats . Aminul Islam va ésser detingut dissabte quan intentava fugir cap a l'Índia i David Mayor es buscat internacionalment.

Guaitem a prop, doncs de petits Bangladesh, també en tenim aquí i molts.

A 42 anys del Concert per Bangladesh de George Harrison encara es vigent el final de la seva cançó :

We'veu got to relleu Bangla Desh
Relieve the people of Bangla DeshRelleu the people of Bangla Desh

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

redacciositgesnews@gmail.com 

UN TOMB PER MUNIC, 2013 DACHAU (2c.)

Articles del Víctor

UN TOMB PER MUNIC, 2013 DACHAU (2c.)

Del 9 al 16 de Febrer del 2013.

Anada al Camp de Concentració ( Ara Memorial) a Dachau.

Continuació ...

...

Visita a l’interior del Camp de Concentració a Dachau. (3)

Encara dins del “bunker”.

Quant arribo a la fi del llarg passadís, desprès de empapar-me com devien viure tancats dins d’aquell reguitzell de cel·les, miro si la porta del final està oberta, i així es,  l’obro i surto a l’exterior - cosa que no podien fer els personers del 1933-45-. Deixo l’anomena’t “bunker” , i torno a recórrer el partí ple de neu que hi ha entre aquest estaro i l’antic   Complex  d’Intendència SS, ara museu – exposició, fa un sol esplendit...  

Travesso el museu – exposició (Antic Complex  d’Intendència SS).

 ...torno a entrar-hi i m’encanto una mica per la sala on hi ha resumida la historia del camp despres de 1945, i tot seguit passo per una sala on hi ha dues exposicions de fotos, una de col.lectiva amb 17 fotos dedicades al KZ-Gedenkstätte Dachau, i una altra anomenada Generationen, on veig fotos de trobades, d’antics supervivents, presoners i familiars dels KZ- Gedenkstätte de Ravensbrück, Buchenwald, Bergen-Belsen, Flossenbürg, Mauthausen, Neuengamme, etc. Entro dins la sala que en diuen de Commemoracio, on comprovo el munt de plaques i objectes varis que han portat els familiars, m’emociono tocant i resseguin el gruixut llibre on hi ha les gairebe tres- cents mil persones que passaren per aquest Camp experimental.    

Passo per  la tanca original i el Pati de Revista .

Surto de la llarga visita, gairebé dues hores, del museu - exposició  , em tapo d’allò més i començo a trepitjar la blanca i freda neu i em dirigeixo a veure el barracó reconstruït, anomenat també bloc, ... i trobo de nou el jove japonès Manga..., que passa al davant meu, llavors penso que abans d’anar al barracó, passar per la part dreta, en direcció sud del camp, on hi ha el tancat original , reconstruït el 1965. La tanca consisteix en una franja de gespa,  - on els SS els disparaven si la trepitxaven- -, una amplia fosa, amb un tanca de filferro de pues amb electrificada i un mur posterior, tot el camp estava vigilat per set torres.

Des de la porta enfilferrada, on faig fotos, miro cap a la porta des d’on vaig entrar, al mig hi ha un gran espai buit , diuen que era l’antic Pati de Revista, lloc on matí tarda si feien formar a tots els presoners, per contar-los i recontar-los, m’imagino aquella gran esplanada plena de presoners famèlics i malvestits amb vestits de ratlles , i de nou em poso trist.

Visita al barracó reconstruït de mostra. 

Faig un reguitzell de fotos i cap al barracó ...,quan m’hi atanso ...el jove japonès Manga en surt... Cal dir que només hi ha dos blocs ( barracons ) reconstruïts i nomes se’n visita un, al darrere hi ha dues tires de setze bases on hi havia el total dels 34  , unes barraques que estaven previstes per 200 presoners i al final de la guerra les ompliren fins a 2000. Les originals pel seu pèssim estat foren derruïdes el 1964.

Ara es pot veure un barracó reconstruït on nomes hi ha les lliteres , les zones de reunió i els serveis, tot net i polit , però , com en tots els llocs d’aquestes tristes i ...instal·lacions noto la presencia dels esperits de tots aquella munió de presoners de tots tipus que foren privats de llibertats, vexats i exterminats per un regim cruel que va industrialitzar el terror,  la tortura i les execucions ... 

Anada al crematori.

Desprès de veure el barracó 1 que hi ha a la part dreta, em dirigeixo cap al fons del camp on hi ha les esglesioles de les diferents religions i anant avall a la dreta, fora de les tanques del camp si troben els crematoris i la cambra de gas - la única que hi ha -. Passo pel mig del carrer central del Camp amb els laterals plens d’uns grandíssims xops blancs que varen plantar els reclusos ara fa prop de 90 anys al principi del camp,  vaig baixant per on hi havia els 32 blocs restants i ...i una mica al fons veig de nou el jove japonès Manga al mig de la neu..., li faig una foto, quan arribo al fonts de tot, visito  la Capella Catòlica del Crist de les Angusties , la primera que es va fer l’any 1960, ... Hi veig sortir el jove japonès Manga...,desprès passo pel Convent Carmelita “Heilig Blut” de l’any 1964, pel Monument Israelita i de l’Església Evangèlica de la Reconciliació ambdues del 1967 i d’allí  travesso una porta amb filferro de pues de la tanca de la part esquerra del fons del camp i el passo pel pontet del canal paral·lel i vaig al crematori que el varen fer a fora dels límits del Camp.     

Abans d’entrar al Crematori passo pel davant de la Capella Ortodoxa - Russa construïda l’any 1955 , que es troba fora dels límits del Camp, a l’esquerra en direcció al Crematori.

Veure el Crematori.

Vaig cap un Crematori que ja hi vaig estar fa uns 9 anys, - però com que era en plena apoca que estava molt fotut no me’n vaig enterar de gran cosa -, ara torno a unes tristes i esgarrifoses instal·lacions que les SS feren construir l’estiu del 1940,  amb una cambra de gas i quatre forns d’incineració perquè no donaven l’abast a matar presoners ...

Voldria que aquesta sèrie articles des del KZ-Gedenkstätte Dachau, dedicar-los a la llarga llista de reclusos i presos politics o socials, que han sofert la crueltat i l’extermini del nazisme , i als antics supervivents, presoners i familiars d’aquest i de tots els camps de concentració, treball i extermini del món , siguin dels regim que siguin.  

Continuarà ...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER MUNIC, 2013 DACHAU (2b.)

UN TOMB PER MUNIC, 2013 DACHAU (2b.)     

Del 9 al 16 de Febrer del 2013.

Anada al Camp de Concentració ( Ara Memorial) a Dachau.

Continuació ...

...
Visita a l’interior del Camp de Concentració a Dachau. (2)

En un panel informatiu prop de l’entrada, ...i trobo de nou el jove japonès Manga..., llegeixo que al damunt de tota la teulada del Complex  d’Intendència els SS hi havíem escrit amb lletra gòtica unes altres grans i tristes ironies, com:  “ Hi ha un camí cap a la llibertat. Aquest passa per l’obediència, l’honestedat, la neteja, la sobrietat, l’aplicació, l’ordre, el sentit del sacrifici,la sinceritat,l’amor a la pàtria”.

En aquest  lloc el 1965 a iniciativa del “Comitè Internacional de Dachau”, la unió d’antics reclusos supervivents i l’ajuda de l’Estat Bavares es va fer un museu commemoratiu de l’antic camp de concentració.  

Ara aquest lloc hi ha un museu, sala d’exposicions, cinema, administració, biblioteca, sala d’estudis, etc, ). Abans d’entrar faig un munt de fotografies a la part de l’exterior on hi ha el Monument Internacional fet l’any 1968 per l’artista Nandor Glid que contrastava amb el blanc de la nevada i entro a dins el Complex, ara Museu- Exposició, per la primera porta del lateral dret en forma d’u que te aquest edifici. Nomes a l’entrar en una de les estances hi veig un lloc que venen llibres, catàlegs, informació, vídeos i records de la historia del Camp, ni havia en molts idiomes , menys els català i el castellà, malgrat tot, en compro, un en francès, que hi ha tota l’explicació del camp de Dachau i el seguiment  de l’exposició. Vaig anar passant endavant i veig la sala de grups i observo dos grans panels on si veuen els milers de Camps de Concentració, Treball i Extermini que el regim Nazi va estendre per tot Europa, ( on com tots sabem les SS del 1933 al 1945, varem aplicar les seves politiques de la por, d’explotació , genocidi i extermini de milions de jueus, opositors , comunistes, antifeixistes , etc., etc., mentre, els alemanys, els europeus i la resta del món és va passar anys mirant cap un altre lloc). Tinc de dir que l’interior d’aquest edifici es una barreja d’una exposició dins el lloc tètric que va ser abans, amb unes parets poc restaurades perquè així es vegi com era en els 12 anys d’existència del Camp on s’experimentava amb el terror. Continuo a la sala següent on hi ha en grans panels per ordre, l’antecedent històric de com fou possible la dictadura nacionalsocialista, ...., entro a la primera sala d’estudi on trobo la documentació de la República de Weimar on es veu  com si va arribar, passo a la sala on desvestien els presoners i precisament hi ha fotografies d’actes inhumans. Plafons amb els principis del Camp de Dachau, la segona sala d’estudi amb la propaganda nazi, la sala de vídeos on es poden seguir els relats d’antics presoners , una sala de lectura. Veig la paret unes lletres gòtiques molt grosses que hi diu Rauchen verboten, prohibit fumar, uns SS molt fins per algunes coses i molt cruels per d`altres. Passem a les sales grans, la primera esta dedicada als reclusos de Dachau del 1933 al 39 - any del començament de la 2ª Guerra Mundial i fou quan el funcionament del Camp va canviar completament -. La segona on s’explica com les SS dirigien el Camp. La tercera, a l’antic bany de reclusos, on si exposa les condicions de vida - quina ironia - al Camp del 1933 al 39. La quarta d’aquest cantó hi ha el Camp duran les conquestes militars nazis.       

    

A la meitat del local i tres quartes parts de la visita hi ha una sala de cinema molt gran, on es van passant seguidament 3 o 4 pel·lícules dels execrables fets del Camp de Dachau, i d’altres camps d’arreu. Hi entro, descanso , observo i m’esgarrifo a la vegada, al davant d’aquesta sala que es el centre de l’edifici, hi ha un espai amb models , maquetes i plànols del Camp i de la zona. Al costat hi ha una sala d’audicions amb  la musica dins del camp. Des d’allí passo a quatre grans sales on podem veure l’apoca dura del Camp de Dachau que va del 1942 al 45.       

Vaig a veure el “bunker”.

Desprès de passar per tota la llargada de l’edifici- exposició arribo a la porta de sortida cap al “bunker”, mentre al davant meu ... trobo de nou el jove japonès Manga...,que surt per la mateixa porta, al cap d’una estona mentre miro la sala on hi ha la historia del camp despres de 1945, surto al pati cap al “bunker”, així s’anomenava l’estaro o calabós,  un edifici, estret i paral·lel a on ara estic. En aquest lloc i en el seu pati era l’autentica central del terror on es practicaven, assotaments, tota classe d’actes terrorífics , àdhuc afusellaments descriminats contra els reclusos. El 1999 ho van convertir en una exposició permanent. Desprès de passar per la distancia del mig patí , entro per la caserna SS, al mig del “bunker”, i vaig cap a l’esquerra fins arribar a una reixa que no deixa anar mes enllà, desprès de passar per cinc o sis cel·les per banda.  Giro i torno a l’inrevés cap a la dreta de l’entrada on hi ha unes trenta cel·les per banda en un passadís que sembla que no s’acabi mai, segueixo poc a poc observant cel·la per cel·la, tan les que estaven tancades amb les petites finestres enreixades i els forats enreixats o no de les matusseres portes, o les que no hi havia portes i com a moltes hi havia la historia d’alguns dels que les havien patit o algunes de les seves frases projectades a les fosques parets , fins arribar al final de tot, a dins sento l’angoixa, la fredor i la claustrofòbia dels tancats.       

...

Continuarà ...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL MOBILE WORLD CONGRESS -2013, UNA GRAN NOTICIA.

26.02.13

EL MOBILE WORLD CONGRESS -2013, UNA GRAN NOTICIA.

En plena crisi política, social i econòmica , com la que estem passant, sempre es bo rebre bones noticies, una de les mes importants d’aquest dies es la que està celebrant des d'aquest dilluns 25 de febrer i fins dijous 28 a Barcelona o per ser mes concret al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, a la Gran Via de L’Hospitalet de Llobregat, ens referim al Mobile World Congress (MWC), en la seva setena edició. 

Aquest Congrés de Mòbils es la fira del sector més important del món, i es traslladen a Barcelona i les seves rodalies mes de 70.000 congressistes de 200 països diferents i de més de 1.500 empreses, amb l'arribada de més de 140 delegacions de diferents punts del món. D’aquestes més de 1.500 empreses, 84 són espanyoles, de les quals 57 son catalanes, d’aquestes 48 s’han ubicat a l'estand Catalonia, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

L'impacte econòmic.

L'impacte econòmic directe a la ciutat serà d’uns 350 milions d'euros, amb uns 6.500 llocs de treball temporal generats, en 94.000 metres quadrats d'espai d'exposició davant els 70.500 que hi havia al recinte de Montjuïc

L'impacte econòmic als hotels, que han penjat el cartell de complet a Barcelona i la seva àrea metropolitana, és de 23 milions. Les reserves fetes per l'organització del Congres arriben a les 25.000 habitacions, amb unes 100.000 pernoctacions a una mitja de 230 euros per nit, en front dels 80 o 85 euros dels dies normals d’aquesta època. Els hotels de la capital catalana han penjat el rètol de complet, mentre que taxistes, restaurants i el sector turístic i de l'oci de l'àrea metropolitana fan l’agost a l’hivern.   

Des de la primera edició a Barcelona el 2006, el nombre d'assistents s'ha multiplicat per quatre, i en els últims cinc anys els expositors s'han duplicat.

Com va dir Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, : “ ... aquesta és una oportunitat única  per a la capital catalana, semblant als Jocs Olímpics de 1992, que  també van arribar en un moment difícil”.

Una gran avantatge per Catalunya. 

Actualment, el sector de les TIC dóna feina a Catalunya a gairebé 80.000 persones i suposa una facturació anual d'entre 17.000 i 18.000 milions d'euros.

Amb Barcelona capital del Mobile World Congress Catalunya s’ha convertit en un dels pols d’activitat del fenomen de les aplicacions per mòbil (apps). Un món que només fa cinc anys que va néixer. Espanya és el país d’Europa amb més smartphones en relació amb el nombre d’habitants. Fins i tot, està per davant dels Estats Units i del Japó.

Algunes novetats.

En aquesta edició si hi estan aportant moltes novetats, com el Porta Fira que posa un sistema pioner entre els seus clients per obrir amb el mòbil l’habitació de l’hotel. Huawei , l’empresa xinesa que va inaugurar les presentacions del Mobile World Congress 2013, també va anunciar el llançament de l'Ascend P2, un terminal de gamma alta que anomenen el mòbil més ràpid del món.

HTC ha presentat el seu nou terminal de gamma alta, HTC One. Amb un canvi estètic important, també es renova per dins: a més de la pantalla de 4,7" l’One tindrà 2 Gb de RAM.

L’aplicació  mòbil  Atooma,  que  permet  automatitzar l’smartphone  perquè  realitzi  tasques  de  manera molt personalitzada, guardonada amb el  Best  App  of  the  Year  als  Mobile Premier  Awards 2013. Entre moltes d’altres,

Tot un esdeveniment mundial que amb aquets set anys ha guanyat molt impuls en els negocis i que no nomes es dediquen la venda d’aparells mòbils. En definitiva que abans es compraven mòbils i ara és compren empreses.       

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT. Mirades des de l’interior.

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT.

Mirades des de l’interior.

Cada vegada que trepitjo un lloc d’aquesta indole , quedo molt tocat, i tinc de fer la meva pròpia teràpia de xoc , es per això que reflexiono i escric sobre el que veig i faig tantes fotografies com puc. D’aquestes mes de cent-cinquanta que vaig fer en la meva darrera visita d’aquest febrer del 2013, que primer no eren un fet intencionat, però que n’he fet una tria de 27 fotografies de finestres, reixes , portes, etc., que component aquesta mena de petit reportatge.

Amb aquest estol de fotos, que la majoria miren enfora, vull fer un petit homenatge a tots els presoners d’aquest i de tots els Camps que varen viure, patir i morir als mes de mil camps de concentració, treball o extermini , del cruel Regim Nazi que varem omplir tot Europa a partir d’aquest primer Camp de Concentració,i de proves que fou el de Dachau. Però també vull recordar a tots els empresonats i exterminats en tots els Camps de Concentració del Món, siguin del país i del regim que siguin i que segur que tots ells van mirar des de dins i varen somiar en la llibertat.  

       

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER MUNIC, 2013 -DACHAU (2a.)

UN TOMB PER MUNIC, 2013 -DACHAU (2a.)  

Del 9 al 16 de Febrer del 2013.

Continuació ...

Anada al Camp de Concentració ( Ara Memorial) a Dachau.

Com que aquest seran uns dels articles mes llargs i mes monogràfics de la meva estada  d’enguany a Munic i son els apunts que tinc mes desenvolupats, els publico saltant-me uns quans dies i ho faig en diversos trossos, posteriorment tornaré a reprendre el fil i explicaré de nou les modestes aventures muniqueses.

Dijous Llarder,14.02.13

Aquest dijous llarder aprofito per anar a Dachau, un lloc que vaig visitar fa uns 8 o 9  anys, l’any 2004, una de les coses que sempre que vinc a Munic tinc la dèria d’anar-hi, i  que desprès ho he repetit dues vegades mes sense sortir-ne. Una vegada, perquè em vaig voler fer l’espavilat i em vaig perdre i la segona perquè vaig arribar quan ja era gairebé hora de plegar (les 5 de la tarda) , ja sabem que aquí tot va molt d’hora. I he decidit que aquesta tercera te de ser la vençuda i així ha sigut avui mateix he anat a aquesta ciutat propera a Munic on es troba el que fou el primer Camp de Concentració establert pel Regim Nazi el 22 de març del 1933 i que actualment es pot visitar com si fos un vertader Museu de l’Horror.    

Dachau el primer Camp de Concentració nazi.

Quan el gener del 1933 Hitler fou anomenat canceller (Reichskanzler) i poques setmanes més tard va convertir la República en un estat totalitari, suprimint les llibertats, els partits polítics i els sindicats. Imposant els principis de la doctrina nazi i institucionalitzant un règim dictatorial. Allí es on el 22 de març del 1933 el regim Nazionalsocialista hi va fer el primer camp de concentració per a presos politics religiosos, aristòcrates i intel·lectuals, etc. Construït sobre una fàbrica de pólvora en desús i va servir de model per a tots els milers de camps de concentració, treball i  d’extermini que els nazis va estendre per tot Europa a partir dels 80 que el mateix any 1933 tenien en tota Alemanya. Alliberat per les tropes d'EUA el 1945.

Anada a Dachau.

Surto de casa a les prop d’un quart de dotze del migdia, fa un sol que enamora, tinc la parada de bus Klara Siegel Bogen , molt a prop i passant un minut de dos quarts de dotze agafo el bus 198 que em porta fins a Neuperlach Zentrum, d’allí agafo la línia de metro U5 direcció a la l’estació central , la Hauptbahnhof, vaig a la maquina a buscar un bitllet Single - Tageskarte  d’11,20 euros, que em serveix per tot el dia i per tot arreu (de 1 a 16 zones), i agafo la línia de tren (DB) S2 en direcció a Dahau - Petershausen i quan em mancava uns cinc minuts per la una del migdia, ja soc a l’estació de Dahau, em centro una mica i al davant mateix trobo l’autobús 726, que em porta fins al davant del KZ- Gedenkstätte Dachau (Camp de Concentració i Lloc Memorial de Dachau), on hi arribo quan passen sis o set minuts de l’una del migdia, entro al lloc d’informació - Un lloc – centre - monument,  que es va inaugurar l’any 2009 i que hom ja coneixia - demano el tiquet, a una noia molt amable, dient-me que l’entrada es gratuïta - no me’n recordava pas de la primera vegada fa 8 o 9 anys...-, però em va estranyar força, però així va ser.

Cal ressaltar que dins d’aquest lloc d’informació vaig tornar a trobar/veure, ho havia fet a l’autobús, un jove japonès, molt modern que s’assemblava a un personatge de Manga i que vaig trobar manta vegades durant tota la visita al Camp de Dachau.

Visita a l’interior del Camp de Concentració a Dachau. (1)

Ja no me’n recordava, però ara s’entra esquerra del Camp o si va per un camí paral·lel a la sinistra instal·lació i un frondós canal s’arriba a dos camins,  un cap a l’esquerra que va a la zona de l’antic Camp de les SS, però no es pot visitar. Anem cap a la dreta a la “JourHaus” la única entrada i la porta original del Camp, anys enrera estava molt diferent, doncs, varem entrar pel costat oposat. L’entrada real del Camp de Dachau es un edifici compacte de dos pisos i de moltes finestres i portes amb una torre de vigilància al damunt de tot això rodeja una gran arcada per l’entrada de vehicles pesats , tancat per una gran reixa reforçada amb una porta petita al mig on diu aquella famosa, trista, irònica frase - que també les podem trobar semblants en molts d’altres camps de concentració, extermini, etc.-, on hi diu : “ARBEIT MACHT FREI “, que vol dir : “El treball fa lliure” o quelcom així, una frase que fa fredat i on hi vaig fer fotos, ...i trobo de nou el jove japonès Manga... que també ni va fer alguna. Feia sol, però el dia era força fred, a l’entrar observo tota la grandiositat del Camp , que amb una freda blancor, ja se’m va gelar el cor ... Em poso la digital penjada a la ma, per fer un petit reportatge, que potser un dia publicaré. Vaig en direcció de la part dreta de l’entrada on hi ha l’antic Complex d’Intendència, on hi havia la cuina, el guarda-robes, els tallers i el “bany” , (lloc on feien passar a tots els presoners que entraven , sisplauperforça , per netejar-los a cop de manguera quan entraven al camp , ho eren castigats ).

...

Continuarà ..

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

UN TOMB PER MUNIC, 2013 (1).

UN TOMB PER MUNIC, 2013 (1).

Del 9 al 16 de Febrer del 2013.

Com moltes d’altres vegades torno a anar uns quants dies a Munic, la capital bavaresa, o com, potser, direm a partir d’ara, el Munic de Guardiola.   

Dissabte,09.02.13

Petits apunts del vol d’anada.

Sortim el dissabte de Carnaval , passant deu minuts de les dues del la tarda en un vol de Lufthansa que val ser d’allò mes plàcid. Primer perquè feia un dia claríssim i la ruta d’anada passa molt tros per damunt del mar - aquest vegada d’un blau intens nomes tacat per petits núvols que semblaven de coto fluix -. A l’arribar a l’indret de Mònaco és on enfila cap a l’interior en direcció a Innsbruck , passant pel entre mig de Torí i Gènova i prop Milà i Verona. Fins a Mònaco des del Prat es tarda uns tres quarts d’hora, el que representa gairebé la meitat del trajecte real des de Barcelona a Munic, segona perquè el vol va ser tranquil·líssim, doncs semblava que l’avio veritablement anés pel damunt de rails i la tercera perquè una mica mes enllà de passar per damunt del Casino monegasc ja començarem a trepitjar, en sentit figurat, els Alps que lluïen molt la seva blancor amb el sol que hi tocava i llavors hom es dona compte del gran i majestuosa que es la natura. 

Amb una arribada completament alemanya, mai mes ben dit, l’avio va tocar a terra exactament a les dues i cinc, cinc minuts abans de l’hora prevista. Varem sortir amb bastant bona temperatura de l’aeronau, però tot seguit ho compensarem, doncs a diferencia, quan sortirem de l’aeroport muniquès Franz Joseph Strauss , a part d’estar tot completament nevat , la temperatura exterior era dos graus sota zero i, només, eren passats dos quarts de cinc de la tarda, i en el recorregut des de l’aeroport fins a la zona d’estança, poguérem contemplar que tot era blanc, d’un blanc de pessebre.

De l’aeroport cap a Munic, es passa per les carreteres E45 i E52 que fan com un Ring de circumval·lació per la part Est de la ciutat, poca estona de sortir del flughafen, a la dreta podem veure molt a prop l’Allianz Arena , el camp de Bayern de Guardiola.

Varem arribar, on fem estada, que es la zona de Perlach, un districte  que es troba al sud-est dels límits de la ciutat i que fou incorporat a Munic el 1930. I Westlich davon schließen sich Ramersdorf und Obergiesing an.son principalment dues zones residencials :Altperlach und Waldperlach sind historisch gewachsene Stadtteile. Altperlach i Waldperlach. Hom s’està concretament a Neuperlach que ja en els anys 60 era un districte urbà completament nou en mig d’ una zona camperola verda i que en part encara es conserva bastant.   

Diumenge,10.02.13

Aquest diumenge, primer dia, sencer, a la capital Bàvara, i ja gairebé com es tradició , aprofitarem el gran dia que feia amb un sol radiant, per anar a passejar per la neu , plana i blanca,  però molt freda, que n’estem envoltats completament, i la dels trossos la tenim , només, a una cinquantena de metres. Tapats fins dalt, tothom agafa els estris de la neu, trineus, desllitzadors i vinga a fer virgueries als blancs paisatges propers.

Sortirem desprès d’escoltar per Internet al Barça- Getafe, que ens ho va explicar en Puyal fins que feren els dos primers gols, de la mitja dotzena que van venir desprès. 

Dilluns,11.02.13

A diferencia del dia d’ahir que feia un sol esplendorós, malgrat el fred i que tot esta ple de neu, menys els camins, les carreteres i els carrers, - que suposo que es per la tant cacarejada organització alemanya, o es que ja ho porten a dins i que abans que caiguí la primera volva ja hi tiren sal, o hi passen maquines netejadores - i així ens ho explicaren -. Aquest fet el varem pòquer constatar durant l’apropament amb l’avió a la zona de Munic que al damunt del blanc nevat es veu completament ratllat, com si una ma gegant ho hagués dibuixat.       

Aquest dilluns fa un dia molt grisos i encara sembla que fa un fred ... i la neu segueix igual no se n’ha fos ni un borrall, decideixo agafar el metro i  anar-me’n al centre desprès que d’esmorzar, les pastilles i actualitzar quelcom, a veure l’ambient pre carnavalesc. Avia’m si farà el mateix fred que dies passats, 2 i 6 graus sota zero, al dia i la nit respectivament, això es per conservar-nos joves.

Investigar el futur del Pep Guardiola a Munic.

Una de les intencions que tinc per aquest dies es indagar quelcom i mes, de tot el que hi hagi referent al Pep Guardiola , començant per anar a la botiga dels fans del Bayern de Munic , - o del Pep a partir de l’1 de juliol – que serà oficialment el nou entrenador del principal equip muniquès i gairebé d’Alemanya.  També anar a veure els possibles llocs on pot anar a viure en Guardiola i la seva família en la seva llarga estada a Munic que ja vaig publicar en un altre article.  

...................................................

Es dimarts al dematí quan acabo aquest article, torna a nevar finet, però seguit.

Continuarà ...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL “COMMISSARIO” MONTALBANO.

EL “COMMISSARIO” MONTALBANO.

Per distreure’m i alhora per evadir-me un xic , m’agrada llegir novel·les i seguir series de televisió, siguin d’intriga , misteri, de crims, d’espies o de suspens, de tota classe d’autors i personatges, principalment detectius, inspectors o comissaris, etc., i penso que això no es pas dolent, oi?.   

Ja fa temps vaig escriure sobre un “ commissario “ italià , en aquest cas el creat per Donna Leon, l’escriptora nord-americana de Nova Yersey, que fa molts anys es va instal·lar a Venècia , lloc on viu i treballa, i on també ho fa el seu personatge literari,  un “ commissario “ de policia venecià de nom Guido Brunetti, aventures que han donat la volta al món i que ha estat traduït a molts idiomes d’arreu, menys a l’italià, que sembla estrany, però es així. 

El “ commissario “ Montalbano. 

Però, aquesta vegada voldria parlar d’un altre “ commissario “, també  italià , en aquest cas del sud, de Sicília. Es tracta de Salvo Montalbano, un “ commissario “ fruit de la imaginació d’Andrea Camilleri, un popular escriptor italià d’aprop de 88 anys.  

Igualment que el “ commissario “ Brunetti”, al seu homòleg Montalbano els he seguit  per novel·la, les publicades per edicions 62 i Salamandra, també en les series televisives, el primer a 8TV, i el segon també a 8TV i ara a TV2 .      

Andrea Camilleri l’autor de Montalbano. 

Andrea Camilleri va néixer el 6 de setembre del 1925 a Porto Empedocle a la província d’Agrigento a Sicília, però des de fa molts anys viu a Roma. Desprès de fer durant mes de quaranta anys de guionista de televisió i director de teatre , i ara es un dels   escriptors mes populars i uns dels mes llegits d’Europa gràcies a les seves novel·les del esmentat  “ commissario “ Montalbano.

Salvo Montalbano.

Si llegiu les novel·les o seguiu les series d’aquest famós personatge de Camilleri, podreu comprovar que a diferencia del “ commissario “ venecià,  li ha fet un lloc imaginari , i una ciutat imaginaria Vigata i els seus voltants, a la província de Montelusa (dos noms inventats ) que s’assembla a diversos llocs de Sicília i sobretot on te la casa Montalbano, al costat del mar, que diuen es semblant a Porto Empedocle , el poble de Camilleri. El comissari encara que sigui de la policia estatal, segueix la llei, però moltes vegades es fa la seva, convertint- se en un policia poc ortodox, es un gran gourmet i un bon lector, Camilleri li va posar el cognom com a homenatge a nostre escriptor Manuel Vázquez Montalbán, i al seu detectiu Pepe Carvalho, també amant de la gastronomia i la literatura, amb la sort que a la televisió l’encarna l’actor Luca Zingaretti.

La BCNegra 2013, Trobada de novel·la negra de Barcelona.

Precisament aquest dies a partir de l’1 al 8 de febrer, s’està celebrant a Barcelona la BCNegra 2013, la Trobada de novel·la negra de Barcelona, i el primer dia d’aquesta Trobada es va inaugurar una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de nom Formes de Camilleri on la BCNegra 2013, on s’ha fet un homenatge i la vegada s`ha volgut analitzar les paraules de l’escriptor italià Andrea Camilleri  i de la seva sèrie literària mes popular, la del comissario Montalbano. Precisament el divendres 1 de febrer
es va fer una taula rodona “Testimonis d'Andrea Camilleri”, a l'auditori, amb la participació de Jordi Canal (director de la biblioteca La Bòbila i especialista en gènere negre), Lilian Neuman (escriptora i periodista cultural experta en novel·la negra) i Pau Vidal (traductor de Camilleri al català i creador del detectiu lingüista Miquel Camiller ).

Anada a l’exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.r

Es per això , aprofitant que aquest mateix dimarts, 5 de febrer, tenia d’anar a Barcelona per diversos, em proposo d’anar a la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, on es fa l’exposició titulada Formes de Camilleri, organitzada dins de la Trobada de novel·la negra de Barcelona i sobretot dedicada a l’autor sicilià i al seu popular comissari. Encara que la Trobada s’acaba aquest dissabte 9 de febrer , però l’exposició dura de l'1 de febrer al 18 de març de 2013, i que us aconsello que l’aneu a veure. I això es el que faig ...

Com no podia ser de d’altra manera una exposició d’un escriptor i d’un personatge que s’ha fet famós, el que hi ha a les parets son vint trossos de texts triats dels seus principals títols en el que es destaca diversos aspectes de les converses de Montalbano i Camilleri ens explica molts aspectes de la seva Sicília ancestral fen comparacions i ironies entre els seus detectius i personatges de ficció preferits.

Com aquell que contempla una exposició de quadres, ho faig en vint pintures de paraules camillerianes, triades de forma excelsa , pels que han preparat l’exposició i que us en voldria posar uns trossos dels trossos :

“ Vostè és parent del tinent Colombo? – Qui, els dels carabinieris de Fiacca? No, jo sóc .../...” En qüestió de gustos ell mes a prop de Maigret que de Pepe Carvalho... /...” Com mes saps de la persona que busques mes possibilitats tens de trobar-la.”... 

També he pogut observar que en aquesta exposició diferents edicions dels llibres editats aquí, per Edicions 62 en català i Salamandra en castellà, així com diversos vídeos de la sèrie produïda per la RAI a la televisió italiana i com hem dit emesa a casa nostra i editada aquí en DVD per Track Media.

En definitiva que us recomano llegir i veure al “ commissario “ Montalbano, en gaudireu.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

LA GRAN OFENSIVA.

LA GRAN OFENSIVA.

No sabia si titular-ho L’Ofensiva o deixar-ho tal com està, en genèric La Gran Ofensiva, doncs crec que tot aquest munt d’atacs de l’espanyolisme mes pur i dur contra Catalunya no s’acabaran mai, des de que el passat dimecres 23 de Gener , es va obrir definitivament la capsa dels trons, a l’aprovar-se àmpliament una Declaració de Sobirania  per part del Parlament de Catalunya en la que es deixava ven clar que :

“Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya: 
”D´acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l´exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d´acord amb els principis següents:

 “– Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà. ...

Amb vuit punts mes , i un preàmbul que repassa la història del procés de la construcció política i institucional de Catalunya. Una Declaració que va ser aprovada àmpliament per 85 diputats pel SI, 41 pel NO, 2 abstencions, amb la presencia a l’hemicicle de 133 diputats.  

La Gran Ofensiva.

En molts escrits anteriors ja varem parlar i advertir que seriem motiu d’atacs per tot arreu i de tot arreu, i ho varem definir amb el típic i topic de PER TERRA, MAR I AIRE, com se’ns ha fet sempre per activa i per passiva. Però ara serà, sobretot, amb l’afegitó d’anar contra el procés del Dret a decidir, de ser un Nou Estat d’Europa , en definitiva d’aconseguir la INDEPENDENCIA , la única manera de que el poble català sigui lliure i pugui sobreviure com a tal. Es per això que us posem alguns dels moltissims i recents exemples. 

El Grup del Unionistes.

En tots els processos d’independència i te d’haver una colla, mes gran o mes PETITA ( 85 a 41), que vagi en contra del procés per la independència, i aquí i tenim el PP, el PSC, i Ciutadans i si accepten la democràcia no passa res.

Destaquem que aquest partit “espanyolista” com a presentadors a la Delegació del Govern Central a Catalunya , perquè es declari NUL·LA la Declaració Sobiranista del dia 23 de Gener al Parlament de Catalunya, - on també hi son ells que es declaren demòcrates -. 

Per cert, es veu que al bloc del NO fa poc que també si ha afegit Plataforma per Catalunya (PxC), el partit extraparlamentari i xenòfob de Josep Anglada, afirmant “que la seva militància treballarà pel "NO" a la separació d'Espanya en una virtual consulta sigui aquesta legal, il·legal o pactada”.
Els espies del CNI. 

Diuen que el Centre Nacional d’ Intel•ligència (CNI), el nou nom de l’antic CESID ja estan treballant per evitar la independència de Catalunya amb la intenció de boicotejar la feina dels partits que la promouen, es la conclusió d’un article de la revista “Tiempo”, on esmenta l’estratègia dels serveis secrets espanyols perquè el procés sobiranista català no tiri endavant.
La Gran Patronal Catalana.

També aquest dies el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà,  va defensar, ara, que una trobada empresarial on es demanés un nou del diàleg entre el govern català i l'espanyol, això si, aparcant la consulta sobre la independència i que s'hauria de reprendre la negociació del pacte fiscal. Es veu vent be que aquest gent no son d’aquest món, o es que es pensen que encara son els amos.

El virgueries del Ministeri d’Assumptes Exteriors.         

Amb l’intenció de Recentralitzar l’estat, però amb l’intent clar d’anular completament Catalunya, el govern espanyol prepara una llei d’Acció i Servei Exterior,  que permetrà al ministeri d’Exteriors controlar de dalt a baix les relacions exteriors de qualsevol comunitat segons el diari “El País”. Exteriors es reservarà el dret a no donar-li l’aprovat si considera que va en contra les “la unitat d’acció i lleialtat institucional i coordinació”. Els governs autonòmics no podran participar en cap organisme internacional i, si volen subscriure qualsevol acord en aquest àmbit, necessitaran el vist-i-plau del Govern.

L'ex-president madrileny Joaquín Leguina.

Per acabar-ho d’adobar en una tertúlia de 13 TV, la televisió de la conferència episcopal espanyola , semblant a Intereconomía. Un dels tertulians, l'ex-president de la Comunitat de Madrid, el socialista Joaquín Leguina, tot un demòcrata, semblava. Leguina va demanar que la “Generalitat fos intervinguda per la guàrdia civil”. Continuant amb una llarga i ofensiva explicació molt de pel·lícula de l’Oest . Leguina va afegir al final, que: “La república va haver d'enviar el general Batet per parar els peus al Companys aquest. Aquí jo crec que amb una parella de la guàrdia civil n'hi haurà prou”

A tot això hi tindríem d’afegir Les banderes de la Senyora Llanos de Luna; La clara Recentralització del PP; L’espanyolitzar del Ministre Wert; Els “floritures”  de l’”Ejercito Nacional”; La Caverna Mediàtica madrilenya, etcetera. A mes la llarga corrua de greuges, mancances i atacs contra Catalunya.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

XERRADA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE VICENT PARTAL .

XERRADA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE VICENT PARTAL . 

Aquest passat dimecres 16 de gener a les 7 de la tarda varem assistir a la xerrada titulada: La independència ..., Com arribarem ?.Com serà?,  que va fer el periodista i  director del diari digital VilaWeb i la vegada expert en política internacional Vicent Partal a la Biblioteca Josep  Pla de Les Roquetes de Sant Pere de Ribes.  

Una xerrada organitzada pel Grup a Sant Pere de Ribes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ara simplificada assemblea.cat i que ompli de gom a gom la sala d’actes de l’esmentada biblioteca roquetenca. I que va començar un pel tard degut als problemes que va tenir el conferenciant per aparcar, com molts de nosaltres en una zona mes que atapeïda.  

La independència ..., Com arribarem ?.Com serà?

La primera cosa que va dir en Vicens Partal fou: “...que tenia ven clar que la independència de Catalunya estava apunt...,i que no tardaria gaire a esdevenir... “   i que tot això ho constatava per la seva experiència periodística arreu de molts països europeus que havien aconseguit la independència i que de moment Catalunya i malgrat tots entrebancs que hi ha ara i tots els que poden venir en un futur, de tots tipus tenia ven clar que tot anava segons el pla de ruta normal i que tenia de passar un cataclisme molt gran perquè no fos possible, i que la gent, per aconseguir-ho, no tenim d’afluixar gens. Dintre de la seva xerrada, que va ser molt didàctica i animosa, digué que: “ell tampoc es pensava que aquest moviment sobiranista -i això que ell ho tenia clar - anés tan depressa ...” i també va destacar com a curiositat que : “... el primer país que tradicionalment dona suport a la Independència d’un nou país es Islàndia...!,  “ ...doncs el que cal és anar a veure els islandesos...”       

Desprès d’esposar les seves opinions de la manera mes clara possible i que va animar d’allò mes el públic assistent, i que seguidament va participar en un profitós col·loqui on Partal encara va aclarir mes les opinions favorables a aconseguir la plena sobirania i encara va animar mes a la concurrència.     

A la fi de la xerrada vaig anar a saludar Vicent Partal, que feia temps que no es havíem vist, i recordarem el nostre amic Jordi Ibañez, tristament traspassat, que el portà l’any 1999, al nostre programa La Galeria a Ràdio Maricel.

Donem les gràcies al Vicent Partal, pels seus ànims i per la seva docta, aclaridora xerrada respecte a la futura Independència de Catalunya, i que tingui la raó.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com