Escrits del Víctor
25.01.14
L'ODA
A L'ECO
DE SITGES.
I...,
SALUTACIÓ EN LA SEVA NOVA ÈPOCA.
Sí, permeteu- me fer, a la meva manera, una Oda a L'Eco de Sitges, si, per què, l'hi dec, els hi dec. Ja se que no serà la típica Oda, lírica i en vers que va sorgir de la Grècia antiga, però sí que em servirà per fer la lloança a una publicació, que estimo, i que va néixer el 1886, nomès fa 128 anys, fundat per Josep Soler i Cartró.El meu ECO.
Devia ser pels voltants dels anys vuitanta en els meus diversos i primerencs viatges a la Blanca Subur, quan a mes del mar de la Fragata, de la Punta, de L'Atlàntida, del cap de la Vila, les festes i els edificis dels “ americanos”,i etc., conegué una publicació setmanal que desseguida vaig veure que formava part de l'ànima sitgetana, em va agradar i seduir per la seva idiosincràsia. laserant els anys i fou el 1998 – temps desprès de ja ser ciutadà sitgetà -, quan vaig conèixer de debò aquest singular setmanari i fins i tot hi vaig començar a col·laborar – uns 112 anys desprès de la seva fundació- , gràcies a l'amabilitat del seu propietari i director, l'amic, Josep M. Soler, el Josep de l'Eco, i de la seva família.
Passaren els anys i hom hi ha col·laborat, com sabeu sense parar, i que en la seva nova època espero continuar fent -ho, com fins ara,. Encara recordo , en un llarg lapsus produït per la meva estranya malaltia, sortosament resolta. En la meva convalescència, un dia parlant amb el Josep hem digué: “... Perquè no escrius...? i li vaig dir , “ és que em tinc de refer...!”, i hem contestà, “...no pots parlar bé , però sí que pots escriure...” i fins ara.
La nova singladura de L'ECO de SITGES.
Aquest 31 de gener del 2014 comença, per aquest mes que centenari setmanari, una nova època, amb una nou accionariat que conjuntament amb la Família Soler amb el 51% i amb mes d'una quinzena de ciutadans vinculats a L'Eco component la Societat Limitada, Premsa de Sitges, SL., presidida pel periodista Santi Terrassa i la direcció de la publicació és a càrrec d' Antoni Sella. Tots plegats volen modernitzar i renovar el seu format i la informació i , suposo, adaptar-ho a les noves tecnologies a més d'estructurar-lo periodísticament i empresarialment, dìrigir-lo a la joventut com correspon als temps actuals per així pogué afrontar els reptes que aquesta societat tan digital i on line ens exigeix, sense deixar la seva ànima sitgetana, catalana i a la vegada universal es projecti des de les seves pàgines.
És per això que donem les gràcies a l'antic Eco de Sitges i esperonem per la nova època a la societat editora perquè el porti a bon port pel be i el gaudi dels sitgetans i forans.
Sí, permeteu- me fer, a la meva manera, una Oda a L'Eco de Sitges, si, per què, l'hi dec, els hi dec. Ja se que no serà la típica Oda, lírica i en vers que va sorgir de la Grècia antiga, però sí que em servirà per fer la lloança a una publicació, que estimo, i que va néixer el 1886, nomès fa 128 anys, fundat per Josep Soler i Cartró.El meu ECO.
Devia ser pels voltants dels anys vuitanta en els meus diversos i primerencs viatges a la Blanca Subur, quan a mes del mar de la Fragata, de la Punta, de L'Atlàntida, del cap de la Vila, les festes i els edificis dels “ americanos”,i etc., conegué una publicació setmanal que desseguida vaig veure que formava part de l'ànima sitgetana, em va agradar i seduir per la seva idiosincràsia. laserant els anys i fou el 1998 – temps desprès de ja ser ciutadà sitgetà -, quan vaig conèixer de debò aquest singular setmanari i fins i tot hi vaig començar a col·laborar – uns 112 anys desprès de la seva fundació- , gràcies a l'amabilitat del seu propietari i director, l'amic, Josep M. Soler, el Josep de l'Eco, i de la seva família.
Passaren els anys i hom hi ha col·laborat, com sabeu sense parar, i que en la seva nova època espero continuar fent -ho, com fins ara,. Encara recordo , en un llarg lapsus produït per la meva estranya malaltia, sortosament resolta. En la meva convalescència, un dia parlant amb el Josep hem digué: “... Perquè no escrius...? i li vaig dir , “ és que em tinc de refer...!”, i hem contestà, “...no pots parlar bé , però sí que pots escriure...” i fins ara.
La nova singladura de L'ECO de SITGES.
Aquest 31 de gener del 2014 comença, per aquest mes que centenari setmanari, una nova època, amb una nou accionariat que conjuntament amb la Família Soler amb el 51% i amb mes d'una quinzena de ciutadans vinculats a L'Eco component la Societat Limitada, Premsa de Sitges, SL., presidida pel periodista Santi Terrassa i la direcció de la publicació és a càrrec d' Antoni Sella. Tots plegats volen modernitzar i renovar el seu format i la informació i , suposo, adaptar-ho a les noves tecnologies a més d'estructurar-lo periodísticament i empresarialment, dìrigir-lo a la joventut com correspon als temps actuals per així pogué afrontar els reptes que aquesta societat tan digital i on line ens exigeix, sense deixar la seva ànima sitgetana, catalana i a la vegada universal es projecti des de les seves pàgines.
És per això que donem les gràcies a l'antic Eco de Sitges i esperonem per la nova època a la societat editora perquè el porti a bon port pel be i el gaudi dels sitgetans i forans.
Salut
i Prosperitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada