UN TOMB PER FORMENTERA (2)
Del 28 de
Juny al 3 de Juliol del 2012
De l’estada a Formentera.
Son prop de les cinc de la tarda del dilluns i se’m comença acabar
l’estança a la pitiüsa petita i començo a escriure apunts per l’article. Doncs
si no hi ha res de nou a dos quarts de deu de la nit pujarem al darrer Balearia
d’avui fins a Eivissa, perquè si marxem l’endemà amb al dematí, no
arribarem a les deu del matí per agafar la combinació ideal per agafar el Ferri
de la Trasmediterranea ( ara per aquelles coses és diu Acciona) d’Eivissa a
Barcelona.
Desprès del quart dia d’estança a Formentera i passar des de l’arribada
una calor molt forta - aquí em deien que feia temps que no l’havien tingut tant
forta - avui dilluns sembla que és pot respirar i
dormir mes be, la intensa calor que s’ha moderat un xic encara que no molt.
Conèixer Formentera.
Crec que el
viatger sempre te de saber el màxim dels llocs on va i el turista també. Es
per això que em vaig assabentar per casualitat i llavors vaig seguir, que
Formentera està composta de tres grans zones anomenades Parròquies ( semblant a
Andorra ). Formentera, fou repoblada pels eivissencs al principi del segle
XVIII, i si va traslladar l'organització eivissenca. Una organització
territorial s'articula en quatre nivells: el casament, la vénda, la parròquia i
el municipi.
Aquestes
parròquies es van crear l'any 1785 com una divisió d'ordre superior a les
véndes, que llavors nomes en tenia tres o més véndes, però després es formaren
els pobles conformant les illes Pitiüses a partir del santoral. Fins al
desenvolupament turístic de la segona meitat del segle XX la major part de la
població va continuar vivint de forma disseminada però llavors es va modificar
creant posteriorment els municipis agrupant diverses parròquies. El 1983
l'ajuntament de Formentera va oficialitzar la divisió territorial en véndes
creant-ne catorze. Anomenant-les véndes municipals per distingir-les de les
véndes tradicionals. Llistat de les tres parròquies de Formentera agrupades per
véndes i municipis :
El Pilar de la Mola (Mare de Déu del Pilar)
Tradicionals: sa Cala, ses Clotades, s'Església, es Far, es Monestir,
sa Talaiassa, es Torrent Fondo. Municipals: es Carnatge, ses Clotades, es
Monestir, sa Talaiassa.
Sant Ferran de ses Roques
Tradicionals: s'Estany, es Molí, Punta Prima, ses Roques. Municipals:
es Molí – s'Estany, sa Punta, ses Roques, ses Salines.
Sant Francesc de Formentera (Sant Francesc Xavier)
Tradicionals: es Brolls, Cala Saona, Can Parra, es Cap de Barbaria, Mal
Pas, Migjorn, sa Miranda, es Pi des Català, Porto-salè, sa Raval, la Savina.
Municipals: es Brolls, es Ca Marí – Migjorn, es Cap de Barbaria, sa Miranda –
Cala Saona, es Pi des Català, Porto-salè.
Quatre dies ben aprofitats.
Malgrat que la illa de Formentera es xica , de debò us dic que en quatre dies
no és pot veure i gaudir plenament de tot, però per a mi sempre es un plaer
tornar-hi. (Ja varem dir en un article passat que la illa te uns vuitanta i
escaig de quilometres quadrats, amb una llargada total d’uns 20 ). Per
exemple anar del Far de la Mola al Sud-est fins al Far de Barbaria al Sud-oest
en te 25 de clavats i que a hores d’ara ja ho fet un munt de vegades amunt i
avall de la illa.
Concretament he anat a la Mola, tres vegades, una vegada a El Pilar de la
Mola, el llogaret, vull dir la Parròquia, mes gran d’aquesta contrada, a veure
seu antic Mercat Hippie, - i ja em va caure la primera il•lusió dels records
que tenia de fa mes de deu anys enrere quan aquest mercat hippiós era, podríem
dir, molt mes autèntic, però ara està tot molt arranjat, institucional i polit,
en queden pocs d’aquells antics bohemis i hippies, clar l’edat no perdona.-
També, he fet, dues vegades al Far de Juli Verne, per entendre’ms Sud-est, i
també he fet dues vegades al Far del Cap de Barbaria, un lloc encarat al
Sud-oest i que us recomano que visiteu , i que molta gent hi va a gaudir d’unes
espectaculars postes de sol i també una cosa molt important, que allí és pot
comprovar i veure la curvatura de la terra - pobre Galileu Galilei - degut a la
immensa llargada de mar que és copsa a la mateixa vegada...- Aquesta és una
zona de penya-segats abruptes on nomes i viuen els virots, i d’uns terrenys
completament pedregós on els matolls i sargantanes campen despistats. En
aquesta zona si han rodat manta pel•lícules , entre d’altres Lucia i el sexe.
Un article acabat d’escriure, aquest dimarts 3 de juliol, en el trajecte
d’Eivissa a Barcelona amb un mar força tranquil però que he quedat com un glaçó
per la fredò de l’ aire condicionat que el tenien a tota vela, mai mes ven dit.
Per cert amics, aquest dies també he descobert que parlo el formenterenc
oriental i àdhuc l’Occidental , el de Migjorn i o el de la platja de Ses
illetes.
N’anirem parlant mes.
Víctor Lluelles i Cardona
Fotos arxiu i/o d’en Víctor Lluelles i Cardona
Aquest
mateix article del Víctor Lluelles i Cardona, sigui d’OPINIÓ, viatges, o
assaig, etc, està o estarà publicat conjuntament per L’Eco de Sitges, el
popular setmanari sitgetà que des del 1886 està en versió impresa ( i que
aquest 2012 fa 126 anys d’existència), també es publica o publicarà als diaris
digitals
SITGESNEWS.CAT - www.sitgesnews.cat, L’INDEPENDENTISTA www.independentistanews.cat
i CATALUNYANEWS.COM www.catalunyanews.com , tot aixó de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada