Article publicat a EL BLOC DEL VICTOR el 20.11.12
LA PEDRERA, FA 100 ANYS
(1)
La Pedrera ( Casa Milà)
1906-1012.
Aquest
dies La Pedrera ( Casa Milà), una de
les icones de l’arquitectura universal, ha
fet 100 anys, és per això que caldria conèixer -la una mica
més.
Petita historia de La Pedrera.
El
1905 l’home de negocis Pere
Milà i Camps seguint un consell del seu amic el
fabricant Josep Batlló que llavors es construïa la futura Casa Batlló, va demanar a l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet*, famós en aquella època, que li fes una gran
casa de pisos de lloguer amb la seva estança al primer pis. Tot això al seu
terreny de mes de 1600 m2 que havia comprat el 9 de juny de 1905 a la cantonada
de Passeig de Gràcia i Provença i que exactament feia 10,05 m. de llargada al Passeig
de Gràcia, 20 m. al xamfrà i 42,50 m al carrer Provença, amb uns 1.620 m2 de
superfície del solar i 1.323,54 m2 de superfície edificada, restant-ne els
patis.
La seva construcció.
La
Casa Milà que tothom la coneix per La Pedrera, va ser des del principi una casa avançada , però controvertida. Des del
punt de vista arquitectònic La Pedrera, ha
estat considerada molt innovadora ja que la seva estructura feta de columnes i
les plantes estan lliures de murs de càrrega. Uns altres motius innovadors son
la façana, totalment en pedra i és pot canviar ja que no tenen de suportar
càrregues, així com el garatge soterrat, que no és feia en aquelles èpoques.
Les
úniques parets estructurals que hi ha són les de l'escala,
per modificar la distribució dels pisos és simplement canviant de lloc els
envans o eliminant-los totalment.
Les
escales eren destinades al servei, ja que l'accés als habitatges es feia amb
ascensor, excepte a la planta noble dels Milà,
on Gaudí afegí una escala d’un disseny molt especial.
La
pedra de la façana fou portada del Massís del Garraf per a la part baixa,
tallada en gra petit i de Vilafranca del Penedès per la part de dalt, amb talla
de gra gruixut i sense polir. Per aguantar aquest façana pètria i ondulada es
van usar unes jàsseres amb forma que s'encasten a la pedra, unides a biguetes
de longituds variables. El procés de construcció de la façana era tot un
ritual, primer arribaven les grans pedres del Garraf o Vilafranca amb un gran carricotxe que
era tot un espectacle, les pedres es deixaven en un solar
davant de l'obra i els picapedrers les tallaven amb plantilles segons la
maqueta a escala que s'havia fet al soterrani de l'obra i seguidament es
col·locaven al seu lloc i allà es retocaven segons manava Gaudí, - aquesta també es una de
les raons del perquè gent la va anomenar La Pedrera -.
La llista de les seves polèmiques.
La Pedrera es un edifici que en la seva època va portar molta polèmica, disgustos
i expectació ens començarem per posar-ne alguns.
Gaudi
tenia un caràcter fort i punyent - encara que molts es pensin que era un Sant i
així el voldrien que en fos santificat -
en la construcció de seva La Pedrera,
que pagaven els Milà, va tenir
problemes tan en la part de dins com en la part de fora, tant amb els
propietaris - millor dit, amb la propietària Roser Segimon - , com amb l’Ajuntament de Barcelona, a tall
d’exemple: Per la part exterior cal dir
que la volumetria superava la legal i a mes hi ha havia un pilar inclinat- que
encara existeix - el podeu veure a la
part que dona al Passeig Gràcia , i com que els tècnics municipals volien que
tallés el pilar i a la vegada que reduís la volumetria de l’edifici. Gaudí
se’ls hi va encarar i molt enfadat els hi va dir: “ Que si escapçaven el pilar que
sobresortia o els feien reduir la volumetria, posaria una placa a la façana,
per sempre, amb els noms dels tècnics i de l’Ajuntament ...” , com
podem veure desprès de 100 anys ni una cosa ni l’altra es va modificar i Gaudí va sortir amb la seva.
Les
obres es començaren el 1906 i acabaren precisament el 31 d'octubre de
1912, quan Gaudí va emetre el certificat
final - teòric- perquè els propietaris poguessin llogar la resta de pisos de la
finca.
*Antoni Gaudí i Cornet (1852-
1926), principals obres fins el 1905.
En
aquella època (1905), Antoni Gaudí als
seus 53 anys ja era un arquitecte de moda, popular i controvertit, i ja havia
construït o estava fen les obres de : la
Sagrada Família (1883 - ...) ; la Casa Vicens (1883- 1888); el Capricho a
Comillas (Cantabrià) (1883- 1885) ; el Palau Güell (1886- 1889); els Pavellons
de la Finca Güell (1884- 1887); el Pavelló de la Companyia Transatlàntica, Expo
Barcelona- desaparegut (1888); el Col·legi de les Teresianes (1889- 1890); el Palau Episcopal d’Astorga (Lleó) (1889-
1893); la Casa de los Botines (Lleó) (1891- 1892); els Cellers Güell al Garraf (1895-
1901); la Casa Calvet (1898- 1899); la Casa Clapes (1899- 1900);la Cripta de la
Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) (1898- 1916); el Park Güell (1900-
1914); la Casa Figueres ( Bellesguard) (1900 - 1909); la Finca Miralles (1902)
; Decoració litúrgica de la Catedral de Palma de Mallorca (1903- 1914); la Casa
Batlló (1904 - 1906); el Xalet de Catllaràs, a la Pobla de Lillet (1905 -
1906); els jardins de Can Artigas, a la Pobla de Lillet (1905 - 1906).
En
aquesta rel·lació us hem posat les principals obres que Gaudí havia fet o estava fen en la època que li van encomanar La Pedrera, i abans que es dediques
completament a la Sagrada Família,
un altre dia posarem , projectes i petites obres.
Continuarà.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada