Articles del Víctor
UN TOMB PER MUNIC, 2013 DACHAU (2c.)
Del 9 al 16 de Febrer del
2013.
Anada al Camp de Concentració
( Ara Memorial) a Dachau.
Continuació ...
...
Visita a l’interior del Camp
de Concentració a Dachau. (3)
Encara dins del “bunker”.
Quant
arribo a la fi del llarg passadís, desprès de empapar-me com devien viure
tancats dins d’aquell reguitzell de cel·les, miro si la porta del final està
oberta, i així es, l’obro i surto a
l’exterior - cosa que no podien fer els personers del 1933-45-. Deixo
l’anomena’t “bunker” , i torno a
recórrer el partí ple de neu que hi ha entre
aquest estaro i l’antic Complex d’Intendència SS, ara museu – exposició, fa un sol esplendit...
Travesso el museu – exposició
(Antic Complex d’Intendència SS).
...torno a entrar-hi i m’encanto una mica per
la sala on hi ha resumida la historia del camp despres de 1945, i tot seguit
passo per una sala on hi ha dues exposicions de fotos, una de col.lectiva amb
17 fotos dedicades al KZ-Gedenkstätte Dachau, i una altra anomenada Generationen, on veig fotos de
trobades, d’antics supervivents, presoners i familiars dels KZ- Gedenkstätte de Ravensbrück, Buchenwald, Bergen-Belsen, Flossenbürg,
Mauthausen, Neuengamme, etc. Entro dins la sala que en diuen de Commemoracio,
on comprovo el munt de plaques i objectes varis que han portat els familiars, m’emociono
tocant i resseguin el gruixut llibre on hi ha les gairebe tres- cents
mil persones que passaren per aquest Camp experimental.
Passo per la tanca original i el Pati de Revista .
Surto
de la llarga visita, gairebé dues hores, del museu - exposició , em tapo d’allò més i començo a trepitjar la
blanca i freda neu i em dirigeixo a veure el barracó reconstruït, anomenat també bloc, ... i trobo de nou el
jove japonès Manga..., que passa al davant meu, llavors penso que abans
d’anar al barracó, passar per la part dreta, en direcció sud del camp, on hi ha
el tancat original , reconstruït el
1965. La tanca consisteix en una franja de gespa, - on els SS els disparaven si la trepitxaven-
-, una amplia fosa, amb un tanca de filferro
de pues amb electrificada i un mur
posterior, tot el camp estava vigilat per set torres.
Des
de la porta enfilferrada, on faig fotos, miro cap a la porta des d’on vaig
entrar, al mig hi ha un gran espai buit , diuen que era l’antic Pati de Revista, lloc on matí tarda si
feien formar a tots els presoners, per contar-los i recontar-los, m’imagino
aquella gran esplanada plena de presoners famèlics i malvestits amb vestits de
ratlles , i de nou em poso trist.
Visita al barracó reconstruït
de mostra.
Faig
un reguitzell de fotos i cap al barracó ...,quan
m’hi atanso ...el jove japonès Manga en
surt... Cal dir que només hi ha dos blocs
( barracons ) reconstruïts i nomes se’n visita un, al darrere hi ha dues
tires de setze bases on hi havia el total dels 34 , unes barraques que estaven previstes per
200 presoners i al final de la guerra les ompliren fins a 2000. Les originals
pel seu pèssim estat foren derruïdes el 1964.
Ara
es pot veure un barracó reconstruït
on nomes hi ha les lliteres , les zones de reunió i els serveis, tot net i
polit , però , com en tots els llocs d’aquestes tristes i ...instal·lacions noto
la presencia dels esperits de tots aquella munió de presoners de tots tipus que
foren privats de llibertats, vexats i exterminats per un regim cruel
que va industrialitzar el terror, la
tortura i les execucions ...
Anada al crematori.
Desprès
de veure el barracó 1 que hi ha a la
part dreta, em dirigeixo cap al fons del camp on hi ha les esglesioles de les
diferents religions i anant avall a la dreta, fora de les tanques del camp si
troben els crematoris i la cambra de gas - la única que hi ha -. Passo pel mig
del carrer central del Camp amb els laterals plens d’uns grandíssims xops
blancs que varen plantar els reclusos
ara fa prop de 90 anys al principi del camp, vaig baixant
per on hi havia els 32 blocs restants i ...i una mica al fons veig de nou el jove japonès Manga al mig de la
neu..., li faig una foto, quan arribo al fonts de tot, visito la Capella Catòlica del Crist de les
Angusties , la primera que es va fer l’any 1960, ... Hi veig sortir el jove japonès Manga...,desprès passo pel Convent
Carmelita “Heilig Blut” de l’any 1964, pel Monument Israelita i de l’Església
Evangèlica de la Reconciliació ambdues del 1967 i d’allí travesso una porta amb filferro de pues de la tanca de la part esquerra del fons del camp
i el passo pel pontet del canal paral·lel i vaig al crematori que el varen fer
a fora dels límits del Camp.
Abans
d’entrar al Crematori passo pel davant de la Capella Ortodoxa - Russa
construïda l’any 1955 , que es troba fora dels límits del Camp, a l’esquerra en
direcció al Crematori.
Veure el Crematori.
Vaig
cap un Crematori que ja hi vaig estar fa uns 9 anys, - però com que era en
plena apoca que estava molt fotut no me’n vaig enterar de gran cosa -, ara
torno a unes tristes i esgarrifoses instal·lacions que les SS feren construir
l’estiu del 1940, amb una cambra de gas
i quatre forns d’incineració perquè no donaven l’abast a matar presoners ...
Voldria que aquesta sèrie
articles des del KZ-Gedenkstätte Dachau, dedicar-los a la llarga llista de
reclusos i presos politics o socials, que han sofert la crueltat i l’extermini
del nazisme , i als antics supervivents, presoners i familiars d’aquest i de
tots els camps de concentració, treball i extermini del món , siguin dels regim
que siguin.
Continuarà ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada