UN TOMB PER MUNIC, 2013 -DACHAU (2a.)
Del 9 al 16 de Febrer del
2013.
Continuació ...
Anada al Camp de Concentració
( Ara Memorial) a Dachau.
Com
que aquest seran uns dels articles mes llargs i mes monogràfics de la meva
estada d’enguany a Munic i son els
apunts que tinc mes desenvolupats, els publico saltant-me uns quans dies i ho
faig en diversos trossos, posteriorment tornaré a reprendre el fil i explicaré
de nou les modestes aventures muniqueses.
Dijous Llarder,14.02.13
Aquest
dijous llarder aprofito per anar a Dachau, un lloc que vaig visitar fa uns 8 o
9 anys, l’any 2004, una de les coses que
sempre que vinc a Munic tinc la dèria d’anar-hi, i que desprès ho he repetit dues vegades mes
sense sortir-ne. Una vegada, perquè em vaig voler fer l’espavilat i em vaig
perdre i la segona perquè vaig arribar quan ja era gairebé hora de plegar (les
5 de la tarda) , ja sabem que aquí tot va molt d’hora. I he decidit que aquesta
tercera te de ser la vençuda i així ha sigut avui mateix he anat a aquesta
ciutat propera a Munic on es troba el que fou el primer Camp de Concentració establert pel Regim Nazi el 22 de març del
1933 i que actualment es pot visitar com si fos un vertader Museu de
l’Horror.
Dachau el primer Camp de
Concentració nazi.
Quan
el gener del
1933 Hitler fou anomenat canceller (Reichskanzler) i poques setmanes més tard va
convertir la República en un estat totalitari, suprimint les llibertats, els
partits polítics i els sindicats. Imposant els principis de la doctrina nazi i institucionalitzant
un règim dictatorial. Allí es on el 22 de març del 1933 el
regim Nazionalsocialista hi va fer el primer camp de concentració per a presos
politics religiosos, aristòcrates i
intel·lectuals, etc. Construït sobre una fàbrica
de pólvora en desús i va servir de model per a tots els milers de camps
de concentració, treball i d’extermini
que els nazis va estendre per tot Europa a partir dels 80 que el mateix any
1933 tenien en tota Alemanya. Alliberat per les tropes d'EUA el 1945.
Anada a Dachau.
Surto
de casa a les prop d’un quart de dotze del migdia, fa un sol que enamora, tinc la parada de bus Klara Siegel
Bogen , molt a prop i passant un minut de dos quarts de dotze agafo el bus 198
que em porta fins a Neuperlach Zentrum, d’allí agafo la línia de metro U5
direcció a la l’estació central , la Hauptbahnhof, vaig a la maquina a buscar
un bitllet Single - Tageskarte d’11,20
euros, que em serveix per tot el dia i per tot arreu (de 1 a 16 zones), i agafo
la línia de tren (DB) S2 en direcció a Dahau - Petershausen i quan em mancava
uns cinc minuts per la una del migdia, ja soc a l’estació de Dahau, em centro
una mica i al davant mateix trobo l’autobús 726, que em porta fins al davant
del KZ- Gedenkstätte Dachau (Camp de Concentració i Lloc Memorial de
Dachau), on hi arribo quan passen sis o set minuts de l’una del migdia,
entro al lloc d’informació - Un lloc –
centre - monument, que es va
inaugurar l’any 2009 i que hom ja coneixia - demano el tiquet, a una noia molt
amable, dient-me que l’entrada es gratuïta - no me’n recordava pas de la
primera vegada fa 8 o 9 anys...-, però em va estranyar força, però així va ser.
Cal
ressaltar que dins d’aquest lloc d’informació vaig tornar a trobar/veure, ho
havia fet a l’autobús, un jove japonès,
molt modern que s’assemblava a un personatge
de Manga i que vaig trobar manta vegades durant tota la visita al Camp de
Dachau.
Visita a l’interior del Camp
de Concentració a Dachau. (1)
Ja
no me’n recordava, però ara s’entra esquerra del Camp o si va per un camí
paral·lel a la sinistra instal·lació i un frondós canal s’arriba a dos
camins, un cap a l’esquerra que va a la
zona de l’antic Camp de les SS, però no es pot visitar. Anem cap a la dreta a
la “JourHaus” la única entrada i la
porta original del Camp, anys enrera estava molt diferent, doncs, varem entrar
pel costat oposat. L’entrada real del Camp de Dachau es un edifici compacte de
dos pisos i de moltes finestres i portes amb una torre de vigilància al damunt
de tot això rodeja una gran arcada per l’entrada de vehicles pesats , tancat
per una gran reixa reforçada amb una porta
petita al mig on diu aquella famosa, trista, irònica frase - que també les
podem trobar semblants en molts d’altres camps de concentració, extermini,
etc.-, on hi diu : “ARBEIT MACHT FREI “,
que vol dir : “El treball fa lliure” o quelcom així, una frase que fa fredat i
on hi vaig fer fotos, ...i trobo de nou
el jove japonès Manga... que també ni va fer alguna. Feia sol, però el dia
era força fred, a l’entrar observo tota la grandiositat del Camp , que amb una
freda blancor, ja se’m va gelar el cor ... Em poso la digital penjada a la ma,
per fer un petit reportatge, que potser un dia publicaré. Vaig en direcció de
la part dreta de l’entrada on hi ha l’antic Complex d’Intendència, on hi havia la cuina, el guarda-robes, els
tallers i el “bany” , (lloc on feien
passar a tots els presoners que entraven , sisplauperforça
, per netejar-los a cop de manguera quan entraven al camp , ho eren castigats ).
...
Continuarà ..
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada