EL DIA QUE CATALUNYA VA ESDEVENIR UNA ESTELADA.

Escrits del Víctor

11S12

EL DIA QUE CATALUNYA VA ESDEVENIR UNA ESTELADA.

A manera de crònica.

Cansat, però content acabo d’arribar de la mani de l’Onze de Setembre , una gran manifestació, segurament la mes gran de la historia catalana, encara no se , quantativament la gent hi havia , però us tinc de dir que arribo aclaparat de l’immensa gentada que han omplert Barcelona, diria han atapeït tots els carrers del voltant del Passeig de Gracia, una riuada de gent de tots tipus, edats i condició social , que en la seva immensa majoria anaven abillats amb l’estelada, amb totes les formes, dissenys  i colors ( Pis, senyeres, pancartes, adhesius , mocadors, arracades, samarretes de tots tipus, pintades a la cara, etc.).  

........................

Son gairebé les dotze de la nit, desprès de refrescar-me , fer un mos i descansar una estona, es quan ara de debò em poso ha redactar-lo.   

Per voler-ho copsar be hi vaig anar aviat.

Hom, l’independentista que us escriu , - no l’únic, ni molt menys , ni el de tota la vida,  un mes del milió i mig -, va agafar el Mon Bus de les dotze, i en baixava al voltant de la una a la Ronda Universitat. Nomes al baixar del bus ja vaig veure que el paisatge i el paisanatge era diferent, barrejats amb els turistes que tenien dos espectacles pel mateix preu, i que potser molts no entenien res, hi havia centenars de persones que omplien la Plaça de Catalunya , les Rambles i els carrers dels voltants, amb cara de felicitat, de festa, però de reivindicació, tots vestits amb la senyera , però sobretot amb l’estelada, i que els veies preparats exprofés per anar a , la que es preveia , gran Manifestació, si la més gran Manifestació, i aquesta, independentista, que s’ha fet a Catalunya. Semblava ven be que la Senyera, ara cotitzes a la baixa, però l’estelada es la que toca - desprès ho vaig poguer comprovar en directe , doncs durant la volta matutina per Barcelona de prop de dues  hores , vaig constatar que a cap quiosc de la Rambla , i a les botigues de souvenirs , - que per cert totes son dels paquistanessos- i d’altres establiments fins a Colom, nomes tenien la senyera catalana, i en molts llocs ja se’ls hi havia acabat l’estelada i així ho expressaven. Suposo, per part de tots un problema de logística o un desconeixement de la realitat que ara toca.

La segona part de la recerca.

Desprès de fer un piscolabis i un petit descans per aquestes zones de la Barcelona antiga, on es barregen el disseny, la modernó amb els antics establiments, cada vegada menys, que dignificaven aquest barris i sembla que ara vulguem fer ras i nit, continuo la meva tasca d’observació amb fotos incloses fins l’hora de la Mani, que encara falta ven be mes de dues hores. Cada vegada mes va augmentant els grups de gent d’allò mes heterogeni que omplen tot els centre de Barcelona. També vaig comprovar que molts llocs, oficials, paraoficials, institucionals o normals com la Universitat Pompeu Fabra, l’Elisava, els Bancs o el Liceu , entre d’altres que no tenen la senyera posada, i no diguem l’estelada, sembla que els hi fa por , esperen aconteixaments o estan per damunt del be i del mal. Pujo pel carrer de Pelai, travesso la Gran Via tot que tot anava de gom a gom i pujo per Balmes ple de gent,amb centenars d’autocar aparcats que em van emocionar, vaig a cap al Passeig de Gràcia on encara estava mes ple. Al davant de la Casa Batlló on m’espero fins a les set que engega la marxa en aquest lloc amb lentitud doncs entra gent del carrer laterals.     

La Manifestació Independentista mes gran de la historia.

Com fins ara, he dit , repetit i m’he fet pesat, que aquesta, de moment, es la Manifestació Independentista mes gran de la historia, amb prop de dos milions de persones - malgrat el moviment de números que ara hi haurà -, un gran èxit dels seus convocants l’ANC, l’Assemblea nacional Catalana, principalment, i de moltes altres organitzacions fruit dels moviments de les Consultes Populars nascut a Arenys de Munt el 2009 i que continuaren a tot Catalunya els anys següents , del 10J, etc., etc. I que els que assistirem a la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 1977, del milió i escaig, demanant Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, han tingut de passar 35 anys per veure aquesta gran mostra de l’anima del poble , que no vol desapareix , ni vol que els seu minso autogovern sigui cada vegada mes una simple gestoria.   

Ara si , com també he repetit d’altres vegades, ja res serà igual, la gent, el poble ha parlar amb la seva presencia als carrers i que tant el Govern de la Generalitat, amb els seu President al davant, com tots els politics convencionals, el Govern de l’Estat, etc., que s’ho facin mirar. Encara que ahir a cal Cuni (8TV) ja van tornar a fer el brètol.  

Una Manifestació Independentista, que primer lloc , sembla,  que no hi volia anar cap dels politics, convencionals, dels diferents partits i desprès si han apuntat la majoria, ja veurem com en sortiran.  

......................................

I acabo aquest article ,ara es el dematí del dimecres , és l’endemà , quan el President de la Generalitat de Catalunya , Artur Mas fa un discurs, cosa que ja em va dir un company de la mani, comunicat per Mòbil i diu això:  “No serà fàcil, perquè l’Estat no ens ho posarà fàcil...” , “ ...però tot és possible, si hi ha voluntat, grans majories i capacitat de resistir...” , no ha dit ni independència, ni pacte fiscal, però el missatge es clarament independentista. 

Dels anàlisis mes acurats i profunds , suposo, que tindrem temps de parlar-ne, encara que  ara que em engegat la màquina no parem , ni ens encantem..., perquè com deia l’Heribert Barrera : TENIM PRESSA... i ara ja és un camí de no retorn.

Aquest te d’esser el principi d’una gran secessió...!

Víctor Lluelles i Cardona