AMB UN MUR AL MIG DEL NADAL … !!!
Un conte de Nadal que podria ser real i m’agradaria que no ho
fos.
La trucada.
Al
Josef li semblà que trucava el mòbil
, va deixat el ribot i tot seguit va anar a parar la tupi engegada al fons del
petit talleret de fusteria. A l’agafar el telèfon va veure que no feia gaire
estona que la seva companya, la Míriam
li havia enviat un SMS que li deia: “
Vne corrnts , no puc aguantr +, tenim
de marxr cap a Jruslem ...”. S’espolsà les serradures
que portava al damunt i sense pensar-s’ho gents, sortí i tot ràpidament abaixà la
porta metàl·lica del taller, pujant a la seva vella furgoneta, travessant tot Natzaret fins a la part sud. Puja de
tres en tres les escantonades escales fins a la sisena planta on trobà la porta
de casa mig ajustada. A l’arribar al pis va veure que la seva companya ja tenia
la maleta i el necesser preparats amb les coses indispensables per donar a llum,
doncs, ja havia complert.
L’estada a Natzaret.
Natzaret, la ciutat actual te mes de seixanta mil
habitants, amb una entrada molt important de visitants. La població és
principalment àrab cristiana i musulmana, encara que als barris alts i rics hi
ha una població jueva. La ciutat és un centre de pelegrinatge Cristià i es
troba en territori israelià.
……………………
En
Josef era un humil jueu que feia mes
de dos anys que havia arribat a Natzaret, per buscar una millor vida. Per desprès
fer venir a la seva amiga Míriam que
vivia a Ramallah , i que ambdós poguessin veure
junts, cosa difícil per les circumstancies. Al cap d’una llarga
temporada, d’anades i vingudes es pogueren aplegar a la sisena planta d’un
modest edifici, en un modest barri.
De Natzaret a Jerusalem ...
Decidiren
anar cap a Jerusalem, que des de Natzaret
es te passar per la discriminatòria frontera amb Cisjordania - el teòric
territori de Palestina - , a l’arribar al mur van estar un munt d’hores fen
cues i una llarga espera de mes de tres hores a la frontera mentre els turistes
de pantalons curs , camises florejades , sandàlies amb mitjons i digital
penjada al pit, passaven literal·lament sense baixar de l’autocar, i com a molt,
amb nomes deu minuts de cua.
Per
anar mes depressa, o això creia Josef,
va agafar la carretera d’Afula, inclosa la llarga cua al Mur d’entrada a
Cisjordania, passar per Jenin, i d’allí a Nabius i directe cap Ramallah, la zona
mes plagada d’assentaments israelians, i durant el viatge es va adonar de la
pressió que els assentaments i el murs estan fent, com gota malaia, al poble palestí.
A Jerusalem.
Jerusalem, és la capital d’Israel i la
ciutat més gran i poblada de la zona, més enllà
dels límits de la Ciutat Vella, amb mes de 805.000 habitants
dins una àrea de 125 quilòmetres
quadrats entre muntanyes de Judea , el mar Mediterrani i la ribera nord del mar Mort.
……………………
De
Natzaret a Jerusalem van tardar sis hores, tres parats a la frontera, - en el
temps de Jesús es tardava de 3 a 4 dies - . Desprès de passar tres
hores a la frontera , i de fer - los parar 3 o 4 vegades pel sol fet de tenir
uns paper complicats - palestins - israelians - , passaren la trista i vexatòria
duana, que l’Estat d’Israel posa amb ma ferma entre el seu territori i la terra
Palestina.
A
l’arribar a Jerusalem i amb la Míriam
a punt de donar a llum, tots dos es posaren a donar voltes per trobar lloc als hospitals
de Jerusalem, estaven atapeïts degut al munt de turistes i peregrins d’aquestes
dates, a tots els hi deien que no podien ingressar, i que no tenien cap llit.
En
Josef havia viscut molts anys a la
ciutat de la ciutat de les tres religions, se la coneixia be i va agafar totes
les dreceres que sabia per buscar lloc a fondes, hostals, hostels, hotels, i
fou impossible, al no trobar cap lloc decidiren anar a Betlem.
De Jerusalem a Betlem.
Betlem, és troba a uns vuit quilometres
al sud de Jerusalem. Lloc de naixement del rei David, i mil anys després, Jesús
de Natzaret. Hi ha la Basílica de la Nativitat la més antiga i ben conservada de Palestina, del 325. Ciutat
àrab, molts d’ells àrabs cristians, del 1994 està sota dependència de la
Autoritat Nacional Palestina. Per entrar-hi i sortir-ne cal passar controls
molt rigorosos. Un alt i extens mur tanca tot el poble, un poble ofegat per la
pressió de l’Estat d’Israel.
……………………
La
Míriam i en Josef van pujar a la seva
vella furgoneta i es van disposar, quin remei, a recórrer els prop de 8 difícils
quilometres entre Jerusalem i Betlem, pensant que milloraria la seva situació,
que tristament no fou així .
Amb
l’arribada a Betlem ja era la quarta vegada que des de la seva sortida de Nazaret
travessaven els murs de la vergonya que l’Estat d’Israel vol engabiar als
palestins amb la complaença de tothom. Però aquest era el mes dur i els impressionà, ja que l’alt mur
que separa Israel i Palestina, el vigilen guardes amb metralladores, filferros
de punxes i tanquetes apuntant l’entrada i sortida de les portes de la ciutat.
Un Nadal sota el mur de
Betlem.
Comprovaren que la pobresa es veu
arreu de Betlem, als carrers munts d’infants demanant caritat pels carrers,
botigues tancades i abandonades per manca de turistes degut als murs que
l’encerclen.
Al
final con que no trobarem cap lloc decent on poguer-se aixoplugar i que la Míriam pugues parir tranquila.lament, s’arreceraren
al costat del mur prop la Porta de la Humilitat, on hi havia una casseta metàl·lica
que feien servir els operaris constructors i com que Josef era manyós la va netejar amb l’ajuda dels indigents de la
zona, que portaren tot el que trobaren pel voltant. Una vegada fet un pessebre
amb fustes, cartrons i porexpant, i tots hi posaren per fer
coixí les mes netes pertinences que tenien. L’escalfaren amb la calor humana
dels seus pares, d’un bidó ple de fustes cremant i del baf d’un reguitzell d’animals.
Així fou com aquella nit nasqué Salvador.
Algú
va escriure amb guix a la xapa de la caseta : Pau, Pau, Pau...
El
mateix moment de la naixença el vigilant de la zona va prémer l’interruptor i
s’ encengueren tots els focus del voltant, i semblà com si fos de dia, cada vegada mes si arreplegaren
tots els presents d`aquelles contrades, meravellats pel fet que un nen nasqués en
aquella freda nit, allí i en aquelles circumstancies, s’anaren agrupant i tots
posaren als seus peus els humils regals que tenien en aquell moment.
Desitjo a tots un Bon Nadal i un Millor Any 2013.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada